dimecres, 11 de juliol de 2012

TRIATLÓ DE CASTELLÓ

El passat Diumenge vaig participar al triatló olímpic de Castelló amb el meu germà. La sortida era a les 8 del matí per això ens vam tindre que aixecar a les 5 del matí i mitja hora més tard anàvem cap allà. A pesar de gitar-me aviat, em va costar molt dormir i fins la 1 no vaig poder dormir encara que si descansar.
Arribem amb temps a Castelló i després d’aparcar i recollir dorsals i demés, ho deixem tot preparat per a gaudir d’un matí de esport. Puntualment es dona la sortida, havíem de completar 2 voltes a un circuit triangular de 750 metres sortint de l’aigua entre les 2 voltes. La mar està un poc picada i a mesura que ens endinsem ens costa avançar, algun que altre colp però es pot nadar bastant bé. Desprès de superar la primera boia anem paral·lels a la costa i ja es nada molt més còmode, superem la segona boia i de nou cap a la vora. Al sortir de l’aigua mire el cronòmetre i marca 12 minuts i alguns segons. La segona volta la faig més o menys al mateix ritme i ràpidament encarem cap a la T1, que estava molt lluny de la platja. Després de 26 minuts i 6 segons, a la posició 35.


Transició bastant lenta que em fa perdre alguna posició i un bon grupet de bicicleta. Em pose a rodar bastant ràpid però és impossible agafar el grup de davant, així que amb un altre triatleta anem fent relleus i poc a poc anem fent camí. El ritme és molt alt i no estic segur de poder aguantar els 40 quilòmetres a este ritme, després d’uns 5 quilòmetres ens agafen 2 triatletes per darrere i incrementem encara més el ritme, em costa anar a roda i els relleus que done se’m fan eterns. Fins la segona volta, en que agafe un poc d’aire no puc beure ni prendre’m un gel. Seguim donant relleus els 4 i mantenim la distància amb el grup de davant a pesar de que ells en son bastants més. Quan estem per la meitat de la tercera volta ens absorbeix un grup per darrere en el que ve el meu germà. Per una part em cabreja, ja que em desgastat molt i a ens han agafat però per altra banda m’alegre perquè podré descansar un poc i baixar a córrer un poc menys desgastat. Em pose a la cua de grup per a recuperar però a la primera sortida de la corba, no perd el grup de miracle, si m’encante em quede descolgat, així que només puc ,avance posicions fins a posar-me a la part de davant del grup.


 Sense complicacions arribem a la T2 i després d’una ràpida transició, on observe que no hi ha massa bicicletes a boxes em pose a córrer. Ja comença a fer calor així que a beure en cada avituallament. El tram constava de 4 voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres d’anada i tornada. Comence a córrer a bon ritme encara que perdent alguna posició a l’inici. Poc a poc estabilitze el ritme a 4:05, 4:10 el quilòmetre. LA segona volta se’m fa un poc llarga però vaig dosificant en tot moment. A cada volta em creue amb el meu germà que va poc darrere de mi.
Les 2 últimes voltes comencen a passar factura a la majoria de triatletes i és quan jo millor em trobe, cosa que em permet recuperar alguna posició. Creue la línea d’arribada després de 2 hores 14 minuts i 17 segons a la posició 29 de 438 que han acabat, fent el parcial 35, 84 i 44 respectivament. El tram ciclista a una mitjana de 37,61km/h i el tram de córrer amb 42 minuts, a 4:12 el quilòmetre.
3 minuts després arribava el meu germà fent una magnífica carrera, a la posició 62. Poc a poc anem millorant. El pròxim triatló serà el 21 de Juliol a Antella, un tri molt bonic i especial.
Minuts abans d’acabar nosaltres es donava la sortida del triatló esprint amb la presència de Juan, el que era el seu primer triatló de la temporada i aconseguint un molt bon resultat.


dimecres, 4 de juliol de 2012

TRIATLÓ SPRINT BÈTERA

Dissabte vaig participar junt al meu germà al triatló de Bètera. A les 16:00 començaven les dones, a les 16:45 i 16:48 les dues sortides per als homes. A la última ens tocava a Ferran i a mi, amb no federats, independents i de clubs de la part de baix del ranking.
Era la meva segona participació i sabia ja el recorregut, a excepció del de cursa a peu, que havia canviat respecte a fa dos anys. 
La T2 estava a Bètera, metre que la T1 es trobava al costat d'una bassa de reg.
Veiem la sortida de les dones, que constava de dos voltes a un circuit, sortint de l’aigua entre cadascuna d’elles. El terreny a la vora relliscava molt i s’havia d’anar amb molta cura, els tècnics de la federació ajuden a les dones a sortir de l’aigua per a evitar caigudes.
Posteriorment es donà la primera sortida masculina i 3 minuts desprès començava la nostra. Moments desprès de sortir nosaltres, veiem que els primers ja ens estan agafant per darrere. Molts cops i massa gent per a un circuit tan curt i estret. Intente en tot moment evitar els colps però es fa impossible, a pesar de tot intente separar-me de la multitud. Passem la primera de les 3 boies que havíem de superar però tot segueix igual, massa gent. A això, afegir els primers que comencen a avançar-nos. Segona boia intentant agafar un bon ritme però no es còmode nadar amb tanta gent. Moments abans de completar la primera volta vaig nedant en paral·lel amb el meu germà. Sortim junts i amb precaució per a no caure, com em va passar a mi fa dos anys i ens disposem a afrontar la segona volta. Aquesta segona volta ja resulta un poc més còmode nadar, el grup va un poc més dispers. En ningun moment mire el rellotge així que no se a quin ritme vaig, isc de l’aigua desprès de 11 minuts i 52 segons fent el 55 millor parcial dels més de 360 que prengueren la sortida. A escassos 8 segons sortia el meu germà.
Ràpidament capa box per a intentar agafar un grupet ràpid per a fer el tram ciclista. Em pose a rodar ràpid sense mirar cap a darrere, però el grup de davant no el tinc a la vista, em veig fort amb la bicicleta així que intente anar sol cap a davant. Poc desprès veig un grup nombres però se’m fa molt pesat agafar-los de fet quan ja els tinc a uns metres el vent bufa de cara i no puc agafar-los. Estic gastant molt i no estic arribant al grup de davant, finalment dessisitisc i em gire  a vore si ve algú. Instants desprès m’absorbeix un grup i anem ràpid cap a davant. Mire si va el meu germà però no va. L’havia vist a box però havia perdut uns instants perquè havia passat de llarg la bicicleta.
Cada vegada el grup és més nombrós, cosa que fa que siga perillós rodar amb tanta gent, sobretot a les corbes i a les zones més estretes. A les pujades es descolga algun triatleta però seguim sent molts. Van passant els quilòmetres i continue sense poder beure aigua, no havia omplit l’ampolla, pensant que de totes maneres estaria molt calenta. Faig tot el tram sense aigua i quan arribe a la T2 sols desitje beure. Ràpidament em pose les bambes i la gorra i a carrer. Agafe aigua i a donar-ho tot. El circuit era de 2 voltes de 2,5 quilòmetres, amb pujada a l’anada i baixada a la tornada. Abans de completar el primer quilòmetre em creua amb el que serà el guanyador, Jesús Gomar, que ja va cap a l’arribada.
Intente reservar un poc perquè fa molta calor. Passen els quilòmetres i em creua amb Ferran, m’hidrate en tot moment i a falta d’un quilòmetre incremente el ritme fins que arribe desprès de 1 hora 11 minuts i 37 segons, a la posició 49 i fent el parcial 67 a la bicicleta i el 58 a la cursa a peu, a una mitjana de 3 minuts i 54 segons.
Minuts desprès entrava el meu germà amb un bon temps a pesar d’haver patit a la cursa peu, però el calor era asfixiant.
Bastant content pel resultat però em falta un poc de xispa en aquestes curses tan curtes.
El pròxim cap de setmana a fer el triatló olímpic de Castelló.