dimecres, 29 d’octubre de 2014

ICAN GANDIA 2014

Després de molts mesos de preparació i amb la confiança que havia entrenat prou bé, arriba el dia D, 26 d’Octubre. 5:45 sona el despertador, un bon esmorzar i cap a Gandia. Ja en boxes acabe de deixar tot el material necessari per a la batalla i em dirigisc amb Lourdes cap a la sortida. Em pose el neoprè i cap a la platja, allà de seguida em trobe amb els 3 vallers que debutaven a la distància i a gran part de la gent que havia vingut a animar, Ferran, Laura, Oscar, Juan...
 Minuts de cert nerviosisme però menys del que esperava, comiat entre abraçades i a la guerra. Eixim amb bastant retard sobre l’horari previst, però amb moltes ganes de demostrar-me que podia fer una bona carrera i perquè no, intentar complir el meu objectiu, baixar de 10 hores en un IM.
Primers metres i natació prou neta, poc a poc intente agafar el meu ritme i deixar passar els metres. La primera boia està a aproximadament un quilòmetre de la costa i es allà on necessite parar a netejar les ulleres ja que no veia res. A partir d’ací molt millor, vaig molt sol però en tot moment veig triatletes davant meu que em serveixen per a ubicar-me una mica, perquè les boies estaven molt separades i no es veien massa bé. De nou gir cap a l’esquerra i entrem cap al port. Es fa molt agradable nadar per aquesta zona, mar tranquil·la i temperatura molt agradable, moment abans d’arribar a la T1 comence a concentrar-me en la transició i no oblidar res del que havia de fer.
 Arribe després de 1:02:16, em dóna moral, ja que a pesar de que crec que no havia fet una mala natació, el temps era millor de l’esperat. Veig a la meua gent animant-me a la T2, allà veig a Rafa que està canviat-se ja, ens animem mútuament i a continuar, per davant 180km de bicicleta a un circuit de 3 voltes. Ací l’alimentació i la hidratació és clau per a no defallir, així que em prenc un gel i a continuar. Vaig controlant en tot moment de no passar-me, ja que queda molta feina per fer. Al eixir del grau ja es nota que no serà un dia sense vent, no excessiu però si que després de més de 5 hores dalt la bicicleta pot passar factura. A l’anada tindrem vent lateral i en contra i a la tornada ens ajudarà. Arribe a Cullera i al primer avituallament no agafe res, a la tornada serà el moment. Poc desprès de eixir de Cullera comence a creuar-me amb els primers, que havien eixit 7 minuts abans. Vaig contant-los i quan arribe al gir veig que estic a la posició 40 aproximadament. No és que em preocupe la posició, però el fet d’anar contant-los em serveix per a distreure’m, però mai relaxar-me. Ja de tornada cap a Cullera 2 quilòmetres abans de l’avituallament la bicicleta fa un soroll estrany i la roda de davant comença a frenar-se, sent caure un cargol al terra i ràpidament baixe el ritme, pense que la roda s’ha trencat i comence a preocupar-me molt. Veig que el fre davanter està solt i frega amb la roda. Se’m ve a la ment el pitjor, que m’hauré de retirar després de tants mesos d’il·lusió invertits en aquesta prova...Afortunadament 2 quilòmetres més endavant està l’avituallament, baixe de la bicicleta amb molta ràbia i demane unes alicates, em pose a plorar de ràbia i el fet de pensar que no podria continuar m’enfonsa per moments. Per sort un mecànic de la prova en menys d’un minut em ve a buscar i li dic que em talle el cable i m’arranque el fre com siga. Per sort també apareix Oscar per allà que em tranquil·litza, moltes gràcies prim. Ja sense fre de davant puje a la bicicleta i continue a la meua marxa. Hauré de ser molt prudent, ja que anar sense fre davanter és perillós, però conec el circuit i no hi ha ningun tram difícil ni corbes complicades.
Per moments em veia sense opcions de continuar però ara sols quedava deixar de pensar-ho i continuar. Intente pensar en positiu, estic de nou en carrera, si hagués passat en un altre tram potser hagués tingut que abandonar.  Acabe la primera volta i ja a la rotonda de gir de nou cap a Sueca. Anada a ritme inferior pel vent i tornada un poc més ràpid. Vaig bevent i menjant segons el que tenia previst. Es fa bastant entretingut ja que en tot moment anem creuant-nos amb la resta de participants. Ens animem mútuament amb el Robert, Rafa, Demian, Kevin..   Molta gent animant tant a la rotonda de Gandia com a la rotonda de la platja de Tavernes, així és fa molt més fàcil. Ja a la tercera volta pare a l’Especial Need, on Lourdes m’havia deixat un sandvitx de pernil, no tinc massa gana però millor això que una altra barreta. Ara és quan realment comença l’Ironman, quilòmetre 120 de bicicleta. Em trobe molt bé i la velocitat mitjana és molt millor del que esperava, per dalt de 34,5km/h. Tercera volta on no hi ha ningun sobresalt però si cada vegada el vent es fa més fort. Em passa molt ràpid la tercera volta, m’alimente i bec en tot moment i quan me n’adone ja estic dins del grau. Allà veig a ma mare i a mon tio que també han vingut a animar, quina il·lusió, quanta gent a la que tant estime ha vingut a animar i sobretot la meua petitona Daniela que ja deu estar a la T2 esperant-me. Per moments m’emocione, però sé que encara queda molt per endavant i els moments durs apareixeran tard o d’hora. Abans d’entrar a la T2 veig a Diana, Lourdes i a Daniela, pufff, quina alegria i quina moral que em dóna. T2 ràpida sense necessitat de      sentar-me per a canviar-me i ara sí, “sols” queden 42 quilòmetres de cursa a peu. Em prenc un altre gel i a fer quilòmetres, són 4 voltes a un circuit de 10,5km. Els primers quilòmetres veig que vaig amb molt bones sensacions però reduisc el ritme ja què les últimes voltes es faran llargues. Estic corrent a un ritme de 4:30min/km, sé que no seré capaç de mantindre’l però si vaig fent camí això que tinc avançat. Veig a mon tio Victor, que a pesar del refredat també ha vingut a veure’m. Em diu que vaig molt bé i m’anima. Intente beure en cada avituallament, però l’estomac ja no està per a massa festes. La primera volta es fa prou entretinguda, excepte el tram més allunyat a boxes on no hi ha pràcticament ningú animant. La segona volta continue amb la mateixa tònica, molt bon ritme, encara a 4:30min/km però sé que a la tercera començarà a passar factura aquest ritme. La zona més pròxima a l’arribada es fa molt entretinguda amb tanta gent animant, allà veig a la meua gent a cada pas, no deixen de animar-me i donar-me les forces que necessite per a seguir endavant. En aquesta tercera volta necessite parar a pixar per la zona de l’espigó. Aquesta parada tècnica em fa perdre molt el ritme. A partir d’ací, el ritme comença a decaure i les parades a les zones d’avituallament són més lentes i ja no les faig sense parar de córrer. Són els moments més durs de la prova, l’estomac ja no tolera més gels i ja estic quedant-me sense energies, intente beure en cada avituallament, aigua, isotònica...
Arribe de nou cap a la zona d’arribada, ja ho tinc casi fet, sols queden 10,5km per a la glòria. En aquesta volta el ritme segueix caient però no m’importa massa, sé que ja ho tinc. Moltes emocions em venen al cap i el fet de pensar que a l’arribada tindré a la família i amics esperant-me em fa emocionar-me. Passa el temps i ja entre en l’últim quilòmetre, cansat però disfrutant de cada passa i de cada crit d’ànim de la gent que està present. Última recta, allà veig a Lourdes amb Daniela a braços, disposada a donar-me-la per a que entre en ella, també Ferran, Laura, ma mare, els tios, Oscar, Diana, Juan, molta gent allà esperant hores i hores. Gent a la que estime molt allí esperant... Emoció, sentiments a flor de pell...
 Agafe a Daniela i faig els últims metres amb ella. Somni fet realitat. Per molt que escriga, les emocions i els sentiments que sent en aquest moment no es poden descriure en paraules.


Aconseguir baixar de les 10 hores per a mi era un somni però amb esforç, treball i molt de sacrifici, de hores invertides i també hores on he deixat d’estar amb els meu ha tingut la seva recompensa.
Vull agrair a tota la gent que m’ha recolzat durant aquest llarg camí, s’ha interessat, aguantat durant aquest temps i sobretot ha confiat en mi. També a tota la gent que ha compartit hores d’entrenament amb mi, però per damunt de tot al motor que des de fa quasi 5 mesos mou el meu cor. SOU COLLONUTS. GRÀCIES A TOTS.  Sense la vostra ajuda no hagués estat possible. No vull posar noms per a no oblidar-me de ningú.
Felicitat també a l'organització i a tots els Finishers, més de 300, però en especial als debutants vallers, Demian, Rafa i Kevin que ho van fer de categoria.
Llàstima no haver pogut competir amb el meu germà però no va deixar d'animar, xerif el pròxim junts.


DADES DE LA CARRERA
Swim 1:02:16 parcial 44
Bike 5:10:58 parcial 47
Run 3:25:57 parcial 19
Temps final 9:42:35
Posició final 23


dimarts, 7 d’octubre de 2014

TRIATLÓ MASSIS ANTELLA 2014

Com a preparació per l'últim gran objectiu de la temporada, Ican Gandia, vaig anar al Massís d’Antella, prova sota distàncies 1.9km nadant a l’assut a 2 voltes amb un circuit d’anada i tornada, 86 exigents quilòmetres de bicicleta a 2 voltes també pujant per Sumacàrcer a la presa de Tous i finalment 21km de córrer a 3 voltes entre tarongers.
La cita que era campionat autonòmic de mitja distància començava dissabte 4 a les 13.00 hores, primer les dones i 10 minuts desprès els homes.
Arribe allí aquesta vegada sense companyia i amb temps més que suficient per a deixar-ho tot preparat, a pesar d’això els minuts previs vaig a mil i amb presses. Al entrar a boxes em diuen que el neoprè és opcional així que minuts abans de la sortida vaig al cotxe a per ell.

Tret de sortida i a nedar, primers metres molt complicats a pesar d’haver-me situat a la part de darrere i dreta del pilot, cops, manotades i inclús un triatleta m’agafa les cames...passe algun moment bastant agobiat, decidisc obrir-me més cap a la dreta i perdre uns instants agafant aire i en tornar a agafar la marxa. En el gir de tornada em trec les ulleres i me les pose bé, dels cops m’havia entrat aigua i no veia pràcticament res. A partir d’ací canvia la situació, nade a la meua marxa en solitari fins que arribe a l’altura d’un triatleta que va al mateix ritme que jo, complete la primera volta i també la segona amb ell sense ningun problema. Llarga transició i a pel sector de bicicleta, veig moltes bicicletes per tant a pesar de les complicacions del principi no he fet un mal parcial a l’aigua. Primers metres que serveixen per a hidratar-me i prendre’m un gel, i terreny bastant planers però amb girs i carretera un poc irregular, que fan difícil agafar un ritme constant. Els triatletes ja anem bastant separats, ja que sols érem uns 150, cadascú  va agafant el seu ritme. A la sortida de Gavarda m’avança Sergio i Christian a un ritme molt alt, dos dels favorits i que tan sols els seguisc uns quilòmetres, aquest no és el meu ritme. Arribe a Sumacàrcer i la mitjana està en torn a 36km/h però ara ve la part dura, un port que puje amb calma i on em passa algun triatleta. Després algun tobogan i de nou 1,5km durs i amb bastant vent. D’ací fins a Antella de nou cap avall, circuit bastant tècnic i amb constants corbes, on aprofite per a prendre’m mitja barreta. Passe per boxes, agafe 2 bidons, aigua i isotònica i a per la segona volta. En aquest moment la velocitat mitjana ja ha baixat fins a 32.4km/h. Segona volta on a Gavarda veig a Oscar que ve en moto a vore’m. Gran estímul per a continuar i fer una bona carrera. Els triatletes seguim anant molt dispersos i es fa una mica dur de cap no tindre massa referències visuals. Arribant dalt del port em canten que vaig el 26, millor del que pensava a pesar de que crec que he perdut algun lloc a la bicicleta. Últims quilòmetres que serveixen per a menjar un poc i hidratar-me. Complete la segona volta pràcticament al mateix ritme que la primera i bastant sencer.A la T2 torne a vore a Oscar que em dona molts ànims. De cames vaig molt bé a pesar de la duresa del tram ciclista. 
Transició lentíssima on he de sentar-me i tot per a posar-me els calcetins. Comence la mitja a un ritme massa ràpid, primera volta a una mitjana de 4:05 on a cada 2/3 quilòmetres hi havia un avituallament per hidratar-nos. No és el millor circuit per a córrer, poca gent i molt dispersos així que mentalment s’ha de ser fort. En la primera volta crec que recupere 4 posicions a pesar de que un triatleta m’avança a un ritme molt alt. 
La segona volta aconseguisc estabilitzar el ritme i ja ho veig més a prop. Seguisc sense referències i ja es veuen més triatletes pel circuit, gent que va per la primera volta i gent que ja estem a la segona. Van passant els quilòmetres i em queda sols la última volta, sols 7km. Seguisc avançant a algun triatleta però en esta última volta m’avancen 2, no puc seguir-los el ritme, no vaig mal però porten un ritme massa alt per a mi. Continue a la meua i els últims 2 quilòmetres augmente el ritme per intentar baixar de l’hora 30 minuts a la mitja marató, a la recta de l’arribada veig a Oscar de nou animant-me, i per fi aconseguisc creuar la línea d’arribada després de 4 hores 39 minuts i 47 segons.
video


Després del triatló comentem sensacions en Oscar, hui de gran ajuda vore’l a cada volta. Al veure les classificacions veig que he quedat el 17 absolut fent els següents parcials:
Natació parcial 25 en 27 minuts i 30 segons circuit curt pel que reflecteix els temps.
Ciclisme parcial 24 en 2 hores i 39 minuts a una mitjana de 32.3km/h
Córrer parcial 12 en 1 hora, 29 minuts i 38 segons a una mitjana de 4:15min/km.

Temps esperat però crec que haguera pogut donar un poc més de mi tant a la bicicleta on no vaig voler patir i on la ferida del colze no em permetia anar còmode acoplat i també corrent, sobretot les 2 últimes voltes on crec que vaig ser un poc conservador, no obstant estic satisfet per com ha ant el triatló. Llàstima no haver estat federat per cap club valencià ja que de ser així hagués quedat tercer del meu grup d’edat al campionat autonòmic de mitja distància jiji.
Felicitar a tots els participants i sobretot al CEC Antella per la gran tasca que fan per este esport, tot de 10, avituallaments, voluntaris, organització... mentre puga seguiré assistint tant al Triatló d’Antella i també al Massís. Llàstima no poder fer tot el circuit del nodraftingseries on el triatleta és el més important, preus raonables i respecte al màxim del drafting, poques proves com aquestes queden.

Ara uns dies més d’entrenament i a descansar al màxim per afrontar el Ican Gandia en garanties. 

dijous, 2 d’octubre de 2014

PREVIA MASSÍS ANTELLA I ALTRES


No tenia previst fer aquesta entrada al blog però aprofitant que plou i no podré sortir en bicicleta m’apetia escriure.

Dissabte a partir de les 13h participaré al Massís d’Antella sobre distància half i on el circuit de  bicicleta és a 2 voltes amb bastant desnivell. Aquest triatló em servirà com a preparació per Ican Gandia distància IM que es celebra el dia 26. No és un circuit gens semblant però sempre serveix com a entrene de molta qualitat i el fet d’estar més de 5h entrenant a un nivell d’exigència alt serà molt positiu.

L’objectiu d’aquest dissabte a Antella és valorar l’estat de forma i veure  com estic a 3 setmanes del dia d, comprovar sensacions. També em servirà com a test per provar la hidratació, alimentació i el material que utilitzaré en Gandia. No vaig a buscar ningun temps concret ni posició, a pesar de que és campionat autonòmic de mitja distància.

Independentment de com vaja la prova poc podré fer en el temps que queda, sols polir petits detalls. La setmana que ve serà la última d’entrenament fort i ja les 2 últimes començaré a baixar la càrrega d’entrenament, descansar al màxim i arribar al dia 26 en garanties d’acabar la prova i patint el mínim possible. No serà fàcil però la feina està quasi feta.

Per altra banda i canviant de tema Diumenge s’emetrà al programa “30 minuts” de  TV3 “bojos per córrer” que tractarà del boom del running i dels esports d’ultra resistència i on faré una breu aparició. Així que us anime a tots els esportistes i també als sedentaris, que mireu el programa ja siga per TV o per internet, no deixarà a ningú indiferent.

Salut i km

RESUM CURSES ESTIU

Després de molt de temps sense escriure al blog, i no per falta de competicions o d’entrenes, sinó perquè he tingut més el cap posat en altres coses que en actualitzar el blog, entrenament, guadir de la xicoteta de casa... retornem a escriure.
Aquest estiu sols m’he posat el dorsal en 3 curses a peu, Simat, Benifairó i Barx.
Volta a peu a Simat
No tenia ningun objectiu, sols mantindre la xispa i fer un bon entreno de qualitat, ja que sempre en una competició ens exigim més que en un simple entrenament.
Al matí vaig fer 2000m de natació molt suaus i a la tarda despres de dinar en familia cap a Simat.
Moltíssima gent i molt bon ambient. Es dóna la sortida puntualment i em trobe gent pel voltant que m’impedeix correr amb facilitat, poc a poc el grup s’estira i em situe a un costat per evitar colps i possibles caigudes. Després del pas pel primer quilòmetre em situe sobre la posició 10. Vaig bé i decidisc incrementar el ritme i poc a poc progresse fins a la segona posició al quilòmetre 4, posició que ja no abandonaria fins a l’arribada. Ni jo m’ho podia creure que entraria tan endavant i a un ritme tan elevat, 3:23 el quilòmetre per a fer els 7.2km. La gent que va vindre a vore la cursa em va donar una motivació extra per poder fer una cursa tan bona.
 
Volta a peu a Benifairó
4 dies més tard la cursa tocava en el poble, i com no, la pressió de fer un bon resultat i més veient com m’havia anat a Simat on vaig quedar segon de més de 600 corredors.
La mateixa rutina que a Simat, 2000m de natació suau al matí i a la tarda a correr, en este cas 8,1km.
Em comenten que han vingut 2 atletes amb bastant nivell i que són als que hauré de controlar (la sort de conèixer-se tot entre ells en aquest món).
Sortida puntualment i ràpidament formem un grup de 5 unitats al capdavant. Ritme molt alt i a veure fins on arribem. Anar darrere de la moto de cap de cursa dóna una motivació extra i el fet de còrrer a casa amb tota la gent animant més encara.
Poc a poc van passant els quilòmetres i ens quedem 3 davant, jo sempre tancant el grup i evitant el vent frontal. Pel quilòmetre 5 veig que el segon encara va més cascat que jo i comença a cedir, aprofite per passar-lo i apegar-me al primer. L’aguante fins al quilòmetre 6,5 però no puc mantindre el ritme i ara només queda mantenir la segona posició. Últims metres durs però objectiu aconseguit, segon a casa, que més es pot demanar quan fa un any estava recentment operat del cor i se’m feia la boca aigua cada vegada que veia una cursa?
Finalment mateix ritme que la cursa anterior però en aquest cas més llarga, a 3:23 el quilòmetre.
Cross Barx
 16 d’Agost i ja plenament entrenant per l’objectiu de l’any, Ican Gandia, vaig fer aquesta cursa, a prop de casa i amb la intenció de fer un bon entrene a un ritme bastant elevat. Carrera durilla que ja havia fet anys anteriors i amb molt de nivell, amb triatletes internacionals presents. Vaig començar massa ràpid i i a més la xispa de curses anteriors l’havia perdut, normal, entrenes enfocats a Ironman és el que té. A l’inici de la prova en situe sobre el 5/6 però a mesura que van passant els quilòmetres vaig perdent posicions fins entrar en desena posició i salvant el top ten. Vaig fer un parell d’errades que em van costar perdre uns valuosos segons, córrer amb les bambes d’asfalt i posar-me uns pantalons que em venien bastant justos.
 
 
De tota manera satisfet de fer els 9,2km amb desnivell a 3:39 el km. Ara ja a deixar les carreres i a fer entrenes i volum per a arribar bé a Ican Gandia.

divendres, 25 de juliol de 2014

TRIATLÓ ANTELLA 2014

Per tercer any vaig participar en aquest fantàstic triatló i de nou no va deixar indiferent a ningú.
La prova començava a les 18:00h amb 4 sortides, a mi em tocava la tercera a les 18:06 minuts. Arribem allà Lourdes, Daniela que per primera vegada ens acompanava a un triatló i jo. Amb molt de temps deixe tot a boxes i tinc temps per relaxar-me però no per a escalfar a l’aigua, quan anava a fer-ho els jutges diuen que tots cap a fora que entrarem segons ordre de ixides, així que sense escalfar vaig començar a nadar.
La natació la vaig començar bastant bé, nadant còmode i a ritme bastant regular amb poca gent per davant però a mesura que ens acostavem al gir la massificació feia difícil nadar còmode, el gir de les 2 boies vaig haver de fer trams a braça ja que era impossible nadar, la tornada més rapida pel corrent a favor però vaig començar a avançar gent de la sortida anterios que m’obligaven a canviar la trajectòria, finalment 19:46 per completar els 1200m. Transició llarga i a per la bicicleta, hi ha poques bicicletes però evidentment molta gent ha sortit 3 i 6 minuts abans que jo. Agafe la bicicleta i veig a Lourdes i a la Daniela, la seua presència em dona molta força per fer un bon triatló, pedale a molt bon ritme, sé que fins a dalt del port he de donar-ho tot i despres ja vindrà un tram amb descans abans d’afrontar la segona pujada.
 No pare d’avançar a triatletes cosa que em motiva, el primer port el supere a molt bon ritme i és el moment d’oxigenar un poc les cames però sense dormir-se, aprofite per beure aigua i prendre’m un gel, fa molta calor. Arribant a la presa de Tous ve el segon tram difícil, 1.5km d’ascenció que es fa més pesat, continue passant gent mentre que fins al moment sols m’ha passat un triatleta a un ritme brutal. D’ací dalt ja va és tot terreny favorable fins a la T2, baixe a bon ritme però amb precaució ja que hi ha molta corba. Arribant a la T2 intente prendre’m un segon gel però m’ha caigut, canvi de plans. Hauré de fer el sector de córrer amb aigua.
T2 bastant ràpida on em sorprèn que estic molt sencer de cames i amb moltes ganes de córrer. Em pose les bambes i la gorra i a donar-ho tot, sols queden 8,6km. Començe fort però sempre guardant que entre la calor i que encara queden 30 minuts de cursa, puc pagar l’esforç. A la ixida de la T2 torne a vore a la família, cosa que em dona un extra de motivació, mire el garmin i vaig a 3:56, ritme bastant bo. Molt d’ambient pels carrers d’Antella i un dia espectacular. A cada avituallament vaig bevent i tirant-me aigua pel cap, continue avançant a triatletes i em sorprèn amb la facilitat que estic corrent, en tot el tram de ciclisme sols m’ha passat un triatleta mentre que corrent de moment ningú m’ha avançat. 
Passe la primera volta de les 2 i agafe la goma que ens indica que ja sols queda una volta, uns 4km, el ritme segueix sent molt bo i el ritme mig ja ha baixat a 3:54. Decidisc augmentar un poc el ritme ja que vaig bé i ja sols queden 4 km, continue corrent concentrat i el fet d’avançar a molta gent motiva molt. La recta final és queda curta i estic molt content de com he fet el triatló de menys a més i amb ningún moment de davallada física. No se en quina posició he entrat ni m’importa massa però sé que de segur ha anat molt bé, esperava fer la posició 50 aproximament.
Al arribar a casa veig els resultats i sorpresa més que agradable, parcial 70 a la natació amb 19:46, parcial 48 a la bicicleta amb 55:29 a una mitjana de 33,5km/h i parcial 19 corrent a una mitjana de 3:52 per acabar a la posició 20 de 500 participants.
Ambient magnífic, triatló especial que repetiré mentre puga i un nivell molt alt. Felicitar a voluntaris, organització i a tota la gent que fa possible aquest esdeveniment. Antella és triatló.

Ara amb la motivació d’aquest resultat a preparar com cal el Ican Gandia d’Octubre. Pel camí alguna cursa a peu, començant hui mateix per Simat, seguint per Benifairó i a l’Agost alguna travessa si puc, alguna volta a peu, i a Setembre ja buscaré algun triatló per acabar de fer la preparació. A Octubre segurament tornaré a Antella per a fer el Masís, un half que segur que està a l’altura del que acabem de fer.

TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES

TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES
La primera edició del triatló olímpic es va disputar el 29 de Juny a les 9:00 i encara que no tenia previst fer-lo em vaig animar i allí em presentava. La idea era com sempre donar-ho tot sabent que la natació feia temps que no la entrenava però amb l’esperança de fer una bicicleta decent i corrent si que havia fet bons entrenaments.
La eixida amb un poc de retard i sense neopré, encara que fins l’últim moment no va estar clar pel tema de meduses. Molt ambient ja des de la eixida de la natació on arribe amb el meu germà, Juan i tots els seus companys de club. Tret de sortida i a l’aigua, molts colps a l’inici però poc a poc el grup va estirant-se. Intente nadar a tot el que puc però sempre guardant per al que quedava. Van passant els metres i les sensacions són prou bones. Després del primer gir cap a l’esquerra quedava un llarg tram de natació paral·lela a la costa on les boies estaven bastant allunyades entre si i costa un poc orientar-se. Després d’aquest tram, ja encarem cap a l’arena on arribe després de 23 minuts, sorprés pel bon temps que havia fet.

 Veig que el meu germà va uns metres davant meu. Intente fer una ràpida transició per a vore si em puc enganxar a ell i fer la bicicleta junts però a la transició perd uns segons buscant la bicicleta i només posar-me a pedalar la cadena de la bicicleta se’n ix. No perd massa temps però suficient per a no arribar a contactar amb Ferran. Continue sol a bon ritme però no conseguisc contactar en ningú per davant, m’estic desgastant i no guanyaré res. Decidisc esperar el grup que ve per darrere. Una vegada m’absorbeixen veig que no hi ha ganes de col·laborar i sols passen a relleus 3 o 4 triatletes de més de 10. Poc desprès veig que ve un molt bon grup per darrere amb bons ciclistes així que pense en enganxar-me i segur que em porten cap a davant. Mentre estic tirant del grup som absorbits pel grup que venia darrere però al ixir de la rotonda, arranquen molt fort i entre fundit que estava del relleu i que no m’he enterat, perd l’última oportunitat de agafar el tren que em portaria cap a endavant.

 A partir d’ací comença una nova carrera, perdre el menor temps possible i acabar dignament. Ens quedem un grup d’uns 15 triatletes en els que sols passem 3,4 persones a relleus, uns altres o no volen o ni tan sols saben fer un relleu sense posar en perill a la resta. Vaig desgastant-me molt més del que volia però preferisc donar-ho tot que esperar a cua de grup. 
Arribe a la t2 i ja sé que la carrera serà lenta. Les cames molt cansades i un poc desmotivat per les errades tan infantils que he comés.
El tram de correr no té secret, intente correr el més dignament que puc però no hi ha manera, continue perdent alguna posició i se’m prou llarga. Justament la disciplina que millor portava és la que més malament faig, mentre que la natació que no l’havia entrenat ix millor que res.
Finalment posició 32 de uns 150 i els següents parcials:
Swim: Parcial 25 en 23:23
Bike: Parcial 30 en  58:32 a 37Km/h de mitjana
Run: Parcial 57 en 38:59 per als 9.2km a 4:14 de mitjana
Analitzant els parcials, no sé si mai havia fet uns parcials cada vegada pitjors, síntoma de que alguna cosa em va fallar. Normalment és completament al reves, el pitjor la natació i el millor el correr, quan passa això tot va millor.
Brutal l’actuació del meu germà entrant sisé i Juan fent top ten també i destacada actuació del C.A. La Valldigna fent primers per equips. A continuar entrenant i ara si toca posar-se les piles per a Antella i sumar volum de cara a Ican Gandia.

dimarts, 1 de juliol de 2014

CURSA 10K BADIA DEL VALLÉS

Arribe allí a les 8:45 aproximadament, deixe la motxilla al poliesportiu i em dirigisc a recollir el dorsal. Primera errada, he agafat la cinta del  pulsòmetre però m’he deixat el rellotge GPS. No hi ha massa ambient però la qüestió és passar un matí divertit fent esport. Recollida de dorsal, retrobament amb Cristina i Mireia, un poc d’escalfament i cap a la línia de sortida. Pel que veig som un centenar de corredors disposats a fer 2 voltes a un circuit de 5k amb poc pendent però sempre pujada o baixada, circuit poc atractiu però és el que hi ha.
Es donà la sortida i em veig ja a les primeres posicions, primer tram amb baixada que ens fa anar molt ràpid, massa ràpid diria jo. Ràpidament cadascú va agafant el seu ritme, crec que vaig molt ràpid però sense gps se’m fa difícil controlar el ritme. Em trobe al primer grup a cua del primer classificat. Pel quilòmetre 1 ja anem al capdavant 3 atletes però en aquest moment veig que no podré aguantar aquest ritme i decidisc reduir la velocitat, he sortit molt ràpid i l’he pagat, veig que vaig bastant forçat ja, malament anem. Van passant els quilòmetres i l’únic objectiu és acabar dignament i intentar mantenir la 3a posició, no tinc referències de ritmes ni tan sols veig els que van davant, tan sols els alumnes van animant-me i dient-me que vaig molt bé, sembla que els atletes que venen per darrere estan bastant lluny. Al quilòmetre 4 aproximadament i en una rotonda agafe el camí equivocat i em fa perdre uns segons, definitivament no és la meua carrera...
Pel quilòmetre 6 hi ha un avituallament que aprofite per hidratar-me i llençar-me aigua pel cap, fa molta calor a pesar de que són les 10 del matí. Em costa mantenir el ritme i per moments em passa pel cap caminar.. Vaig pensant que podré mantenir la 3a posició i m’anime per moments però se que el ritme que porte no és massa bo. La recta d’arribada es fa eterna i creue la línia després de 36 minuts i 40 segons, bastant sorprès ja que a pesar de no anar gens còmode des del primer quilòmetre i fer tota la cursa en solitari el temps tampoc és dolent.
 Acabe 3r a un ritme de 3:40 que a pesar de tot no està malament.
Desprès vaig participar a la de 3,5km amb la Cristina per a acompanyar a la Mireia que va ser capaç de acabar la cursa de manera molt notable.
Per a finalitzar el matí entrega de trofeus on vaig pujar al podi a recollir la copa i un ram de flors per ser el primer sènior i 3r absolut. No content però almenys he donat tot el que tenia.


dimarts, 13 de maig de 2014

EXTREME MAN SALOU 2014

  Després de la decepció del Doble Olímpic de Terres de l’Ebre em vaig inscriure a l’extreme man de Salou. Les inscripcions es tancaven just una setmana abans i ho vaig fer eixe mateix dia desprès de pensar-ho molt.
Arribem dissabte Lourdes i jo cap a les 16:00 de la tarda per fer el Check-in de la bicicleta. El desplegament és brutal i els boxes no s’acaben mai. Deixe la bicicleta al lloc, un passeig per la fira del corredor on vaig tenir l’oportunitat de fer-me una foto amb Marcel Zamora, futur guanyador de la prova, quin exemple, com a esportista i com a persona...

Sopar i prompte a dormir que a les 5 tocava el despertador. La veritat que vaig descansar bé i vaig baixar a esmorzar amb temps per endavant, la sortida era a les 6:45.

Emotiu minut de silenci en record a Yago Lamela i es dona la sortida. Primers metres que serveixen per a entrar en calor i poc a poc agafe el meu ritme. Colps per tots els costats però no entre en la guerra i preferisc allunyar-me de la multitud i nadar còmode. A pesar d’això hi ha moments en que em trobe de nou al mig de grups i els cops són inevitables. Les boies es veuen amb molta facilitat ja que tenen globus penjats que ho faciliten. Van passant els metres sense cap problema i quan falten 300/400metres augmente un poc el ritme i comence a activar les cames per a el tram ciclista. Isc de l’aigua desprès de 32 minuts i 28 segons, el garmin em marca 2 quilòmetres justos. No està malament el temps que he fet. Dintre del que esperava. Transició llarguíssima i a per la bicicleta. 
Veig a Lourdes que m’anima i em dona molta força. Em sorprèn que a boxes encara queden moltes bicicletes de la primera sortida, amb la que he ixit jo. Em dóna molta moral, a més, es suposa que són els triatletes més complets . Amb tranquilitat em pose casc, ulleres, dorsal i a pedalar.

Primers quilòmetres que serveixen per a prendre’m un gel i beure bastant aigua. Pel quilòmetre 5 aproximadament hi ha un gir de 360° que em serveix de referència per veure la gent que tinc per davant. Marcel ja va destacat a un ritme infernal. Conte i vaig aproximadament per la posició 70. No està gens malament per a mi. El que comença a fer-me ràbia és veure els grups que s’estan formant. Jo com sempre, vaig a fer la meua carrera sense pensar en els demés. M’avança algun triatleta i jo passe algun però sempre respectant les normes. Pense que a l’arribar a l’autovia els grups es dissoldran i cadascú farà la seva carrera però no.
Entrem a l’autovia i ràpidament em passa un pilot de ciclistes. Em sorprèn molt perquè vaig a molt bon ritme, però el que més ràbia em fa és que em passe gent que jo prèviament havia avançat quan anaven sols però al ser absorbits s’han posar a fer dràfting. Allà ells. Jo seguisc a la meva i estic un bon tram sol, és normal, tota la gent que venia per darrere o s’ha enganxat al pilot o s’han quedat sols per darrere. Pel quilòmetre 25 sent que s’apropa un triatleta per darrere i em passa a una velocitat increïble, Sergi Escobar, brutal la velocitat..
Van passant els quilòmetres i la velocitat no decreix, en torn a 37km/h de mitjana, l’asfalt de l’autovia i les rectes llargues ajuden, encara que hi ha alguna rampa que talla el ritme. Al quilòmetre 48  hi ha 2 quilòmetres de pujada i 2 quilòmetres més endavant hi ha un altre gir de 360° on fem el canvi de sentit. Abans de la pujada hi ha l’inici del speed point, que ens mesurarà el temps de cada triatleta en pujar i baixar aquest tram. La catifa que posen a terra em fa perdre el bidó d’isotònica. Ja comence a creuar-me de nou als primers triatletes, primer Marcel, més tard un altre triatleta i ja desprès un gran grup de uns 10/12 triatletes, sense comentaris. Més grups i més grups, complicat poder contar a tots els components. Identifique al grup que m’ha passat... Quina impotència. Gir de 360° i tornada cap a Salou, M’avança un triatleta del Jovent 79 i intente tindre’l com a referència. A les pujades s’allunya un poc però en el pla o baixada m’aprope a ell. Poc desprès ens torna a avançar un gran grup, els mire amb cara de poc s amics però no tenen vergonya, tots acoplaets uns darrere d’altres. Em quede un poc darrere amb l’altre triatleta del Jovent 79 i comentem la jugada. A les pujades però els passsem i intentem marxar però al cap de uns metres ens tornen a agafar. Finalment els diem que això no està permès però no ens escolten, a més les motos dels jutges, no fan res per evitar-ho. Més endavant tornem a soltar-los i deixem l’autovia dirigint-nos ja cap a Salou però a les rotondes de l’entrada ens tornen a agafar. El company de batalla molt emprenyat comença a insultar-los: “Hijos de puta, ahora si que correréis, bien frescos que estáis, cabrones”, però ni cas.
Arribe a la transició, ben col·locat a la primera posició per evitar possibles caigudes, llarga transició fins deixar la bicicleta, em canvie les bambes, gorra per a la calor i a córrer, per davant 21km. El circuit eran 4 voltes a un recorregut de 4,5km però que tenia 1,5km d’enllaç fins arribar a aquest punt. Primers metres per dins de Salou fins arribar al circuit on no veig a ningú, ni per davant ni per darrere. Mire el garmin i vaig a 4min/km aproximadament, se que no aguantaré a aquest ritme però vaig a aprofitar ara que em sent molt bé. Poca gent corrent encara. Passen els quilòmetres i la primera volta em serveix de reconeixement, pensava que era totalment plana però estava molt enganyat, un circuit prou puja baixa amb una rampa de 200m que es fa realment dura i més desprès del que portem. Intente hidratar-me en cada avituallament parant si fa falta, la calor obliga a fer-ho. Passe els primers 10km per baix de 41 minuts, estic corrent molt bé però el ritme comença a decaure, sobretot els trams de pujada, que es fan durs. La tercera volta és la més dura mentalment però una vegada passada sé que ja ho tinc a tocar. Em dona molta moral veure que la gent no té encara les 4 polseres i jo si, deixe el circuit i vaig de tornada cap a l’arribada. La recta final es fa molt curta, emoció i moltes coses em venen al cap.
 Allà veig a Lourdes animant-me, arribant desprès de 4 hores 20 minuts i 51 segon. Contentíssim i molt orgullós de tornar a ser Finisher i més de la manera en que ho he fet. Posició 63 de més de 1000 triatletes fent els parcials 108 a la natació, 124 a la bicicleta a 37 de mitjana per als quasi 82km i el 44 millor parcial del tram de córrer, 21,6km a 4:13 de mitjana.
Molt bona organització i res a dir a la organització. Tema dràfting no vaig a dir res més, cada triatleta sap el que fa i per què ho fa, però els jutges també han de fer la seva feina. Hi havia moments que es feia difícil anar molt separat però si es vol es pot.
Natació
Ciclisme
Córrer

dimecres, 7 de maig de 2014

10KM CURSA FIRA SANT ISIDRE DE CARDEDEU

Després de la decepció de la setmana passada al doble olímpic de Terres de l’Ebre volia tornar a participar en alguna prova per a oblidar l’anterior i la elegida va ser esta. Diumenge a les 10h del matí es celebrava, carrera teòricament molt plana però que desprès no ho era tant.
A les 8:15 ixim cap allà Lourdes i jo, la temperatura molt agradable i es preveu que farà molta calor. Arribem amb molt de temps, agafe el dorsal, un poc d’escalfament i cap a la sortida. Em pose en la tercera o quarta fila i desprès de donar-se la ixida ens posem a córrer a tot gas. Primers metres que serveixen per a que cada atleta agafe el seu ritme i on poc a poc va estirant-se el grup de corredors, uns 1300 participants. Primer quilòmetre de lleugera pujada que passe desprès de 3 minuts i 28 segons, estic a la posició 30 aproximadament. Continuem per dins del poble i el segon quilòmetre, amb un poc de baixada el passe a 3:27, un poc ràpid però se que a partir del tercer començaré a perdre ritme ja que fins al quilòmetre 6 va en lleugera pujada. Desprès del segon quilòmetre em passa l’antic entrenador de prorunners i intente enganxar-me a ell. Va a un ritme un poc més alt que el meu però qui no arrisca no guanya, se que té ritme i a mi em ve bé també augmentar un poc el ritme i guanyar alguna posició. Finalment va ser bona decisió ja que vam avançar gent fins establir-nos en els 12 primers classificats a la meitat de la cursa. Aquests quilòmetres són els més lents de la cursa ja que el pendent sembla que no però pica cap amunt, a més entrem en un tram de sorra en el que es fa més difícil córrer. Passe el quilòmetre 5 desprès de 18 minuts i 7 segons ja a la posició 11.

 Arribant al sisè quilòmetre ve una rampa que es fa dura i veig que el corredor que ve amb mi es queda una mica endarrerit. Decidisc seguir endavant a fer la meua carrera. A partir d’ací sol fins a l’arribada, casi tot de lleugera baixada, tots els quilòmetres al voltant de 3:30 però notant que no tinc la energia d’altres dies i que no puc augmentar el ritme als últims quilòmetres. 


A pesar d’això els corredors de davant cada vegada els tinc més a prop i els de darrere no s’acosten. Arribe desprès de 35 minuts i 52 segons a un ritme de 3:35 a la novena posició. Content per la marca personal però se que encara em queda marge de millora, els últims quilòmetres s’han fet pesats, no se si per la duresa dels primers, pel calor o per l’entrenament de la setmana.

Organització fantàstica i cursa molt recomanable, bona bossa del corredor i entrepà de botifarra a l’arribada. Ara a descansar i diumenge Extreme Man de Salou, half triatló on espere poder fer una bona carrera i sobretot i el més important gaudir-la al màxim.

divendres, 2 de maig de 2014

TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC TERRES DE L’EBRE

Després de més de any i mig sense fer cap triatló les ganes que tenia eren immenses però finalment ha resultat no ha estat el que esperava. Comencem per parts.
Triatló sobre distància doble olímpica (3000-80-20) però que finalment resultaren més de 3500 nedant a 2 voltes, 89 en bicicleta (ja ens havia avisat la organització) i 20 pel passeig marítim de Sant Carles de la Ràpita a 4 voltes.
Dissabte per la tarda arribem allà Lourdes, la seua panxa jijiij i jo, briefing, un bon soparet i a dormir. El despertador sonava a les 6. Desdijune un suc, un café i un parell de torrades amb un poc de formatge i truita i cap a boxes a deixar tot el material. Poc després a l’aigua per tal de provar-la i cap a la sortida.
Els nervis de costum i moltes ganes de començar i tornar-me a sentir triatleta. Tret de sortida i cap a dins. Primers metres corrent per la poca profunditat de l’aigua, poc després ja estem tots fent braçades a un circuit amb sentit antihorari. Vaig molt còmode sense pensar en res més que gaudir de la prova i van passant els metres. Les boies estan molt lluny i la mar esta un poc picada. La primera volta es fa molt llarga i comence a pensar que és que estic nedant molt lent. La segona volta sense complicacions però es quan m’adone que o hi ha molt més distància o que realment he nedat fatal i amb moltes corbes, cosa que no m’ha paregut. 
El camí fins la T1 és bastant llarg i aprofite per anar traient-me el neoprè. Transició on em pose casc, ulleres i agafe la bicicleta però oblide posar-me el dorsal. Al sortir de la transició és quan me’n adone que no m’he posat el dorsal, merda, i ara que faig....
Un poc desconcertat em pose a pedalar però molt desanimat i decebut amb mi mateix, se que em desqualificaran, com he pogut cometre una errada tan infantil....
Al sortir de Sant Carles sent una moto per darrere, els jutges,  m’avancen i no em diuen res. Pense que prompte o tard em veuran sense dorsal. Deixe de pensar amb això i em centre en gaudir del triatló i pedalar a bon ritme. Els primers quilometres són amb un vent de cara molt fort on em costa anar al el plat menut i a poca velocitat. M’avancen bastants triatletes a molt bon ritme, després entrem en un tram de vent a favor on es roda molt ràpid i amb carretera ben asfaltada. La tercera part del circuit, amb vent lateral on es fa molt difícil pedalar, ja no parlar de beure o menjar, un suplici.
 La primera volta la complete a una mitjana de 32.8 segons el meu garmin, la idea és mantenir aquest ritme durant les tres voltes però a la segona comença a agafar-me mal de panxa i tinc que parar a buidar. Em passen alguns triatletes que havia avançat però he de fer la meua carrera. Poc a poc torne a recuperar alguna posició i les sensacions ara són millors que abans. La tercera volta em passa molt ràpida i la mitjana m’arriba ja a 33.3km/h i és quan millor comence a trobar-me. Arribe a la T2 amb millors sensacions, baixe de la bicicleta i les cames les tinc bastant senceres, però arribant a la posició del meu box una jutge em pregunta pel dorsal i li dic que l’he perdut pel vent i em diu que estic desqualificat, que si vull acabar que acabe però estic fora de carrera ja. Li intente dir que feia molt vent i l’he perdut però no fa cas, damunt té una actitud molt xulesca, com si haguera matat a algú, que es pensa que és, en fi...Accepte les normes però hi ha maneres i maneres de dir les coses.
Em canvie les bambes i em pose a correr molt ràpid però de seguida torna a vindre’m un mal de panxa molt fort, cada impacte és un suplici , he de parar a caminar... 
Quan puc pare de nou a buidar, sembla que ara ja puc sorrer bé, de fet el segon quilòmetre el faig a 4:04 però poc després la panxa torna a donar-me guerra, pare en uns lavabos abans de boxes i torne a buidar, em sent amb molta força però la panxa no em deixa sorrer, ho torne a intentar i els primers metres molt bé però a mesura que l’aliment va baixant torna a fer-me mal la panxa. Entre aquest problema i la desqualificació en cap ja no tira més i sobre el quilòmetre 3 veig a Lourdes i pare de córrer i ací acaba la carrera per a mi.
Molt decebut en mi mateix per cometre errades tan infantils com el tema del dorsal i també amb ràbia per l’alimentació, sempre prenc un plàtan abans de la prova però en aquest cas no ho he fet i m’ha passat factura. Tenia moltes ganes de fer un triatló i acabar-lo de nou però no ha sigut possible. Ara a aprendre de les errades comeses i que no em torne a passar, no queda altra. Seguiré entrenant per al pròxim triatló, encara no se si serà aquest més o ho deixaré ja per a Juliol, el més de Juny parada obligatòria i molt esperada, la criatura espera a la panxa de Lourdes.



dijous, 24 d’abril de 2014

GRAN FONS DE LA VALLDIGNA

Córrer a casa sempre és una alegria i si s’ha entrenat bé, la motivació encara és major. Així em plantava a la sortida del gran fons de la Valldigna Dissabte 12 a les 6 de la tarda, una carrera que constava de 15.3km i no 15.7km com posava oficialment i que ixia de Benifairó, passava per Simat i continuava cap a Tavernes per a després retornar a Benifairó.
Molts amics corrent i també molta gent coneguda, el món del running està de moda i això és una gran noticia. Sortida puntual i a tota llet cap a dins del poble, on sense comtemplacions avance posicions fins situar-me en el grup capdavanter d’uns 20 components. Es va molt ràpid però hi ha que arriscar una mica, he entrenat bé i estic motivat. Vore el cotxe de cap de cursa tan a prop també em fa dona molt de respecte. Em situe a cua del grup i el primer quilòmetre el passem per baix de 3:30. En aquest moment 3 correrdors s’escapen mentre que la resta ja anem bé on estem i ni per casualitat pensem en seguir-los. Els primers quilòmetres no tenen més secret i em passen rapidíssims, no m’extranya el ritme és molt alt. Arribem a Simat i tot continua igual, jo a cua de grup intentant no desgastar-me massa i regulant bé les forces. Poc a poc veig que algun component va perdent ritme i es queda fins estabilitzar el grup en uns 10 corredors. Els 3 de davant els tenim un minut per davant aproximadament. Avituallament al km 5 on bec un poc d’aigua i me’n tire un poc per damunt, fa bastant calor a pesar de que també fa un poc de vent. Abans d’arribar a la Fontarda una pujada però el ritme no decreix, el que va tirant ens posa quasi a fila de un. Ixint de la fontarda, en una corba arriba el moment perillós en que un corredor m’enganxa la cama sense voler i quasi vaig a terra però afortunadament tot queda en no res.

Vaig mirant les cares però tots van bastant al límit al igual que jo, no estic posat a córrer tan avant i a un ritme tan elevat però de moment les coses van bé. Vaig pensant que tot el temps que aguante en aquest grup serà menys temps que hauré de fer en solitari. Passem pel km 10 de camí cap a Tavernes i el cronòmetre marca de 35:32, estic molt sorprès de poder mantindre’m ací però això ja no m’ho treu ningú. En les rectes seguim veient el cap de cursa.
A l’entrada de Tavernes el grup esclata i cadascú intenta agafar el seu ritme, uns s’avancen altres van cedint uns metres i jo amb molt de patiment em mantinc darrere de Vicent de Simat que sembla que porta un ritme constant. Intentaré mantindre’m en ell fins quan més lluny millor, sé que corre molt més que jo però si la tornada cap a Benifairó em serveix com a referència i em tapa un poc el vent serà de gran ajuda. Molta gent coneguda en cada encreuament que m’animen i em serveix de gran ajuda. El camí de Tavernes a Beni es fa molt agònic i les pulsacions es disparen i a moments estic per dalt de les 180ppm. No sé en quina posició vaig però sé que estic corrent molt ràpid i fent una cursa genial, això m’anima a continuar. Arribe a Benifairó i sols queden 500m. Aquí s’acaben les piles i comence a cedir un poc, mire cap a darrere i a mantenir la posició. La gent del poble m’anima i ja sols queda la recta d’arribada, bon ambient per a ser Benifairó i molta gent animant. Finalment entre seté en 54 minuts i 50 segons a 3:35 de mitjana, la meua idea era fer-la a 3:45 però ha sortit molt millor del que esperava. Sorprés per la gran cursa i pel gran resultat. Mirant les classificacions veig que he quedat segon senior, a minut i mig del primer classificat i a menys de mig minut del segon, també segon corredor de la Valldigna. Molt content i orgullós del que he fet, els entrenaments estan donant els seus fruits.

Les felicitacions d’amics, coneguts i companys de batalles em fan feliç i m’ajudarán a seguir treballant. L’any passat no va ser gens fàcil així que aquest estic molt motivat en gaudir fent allò que m’agrada.



Felicitar a tots els corredors, en especial als amics que han corregut, sobretot Oscar, que es capaç encara que no ho pense de fer tot allò que es propose, al meu pare que està molt fort i també lamentar l’absència del meu germà que no ha pogut estar a la cursa per motius laborals.

Bona organització per a un preu de 5 Euros. L'única pega la distància que no estava ben mesurada. 

dijous, 10 d’abril de 2014

DUATLÓ DE VIC 2014

Diumenge sota distàncies 7-34-3 es va disputar el duatló del Vic amb més de 500 persones i amb un ambient molt bo, les condicions meteorològiques fantàstiques per córrer i gaudir d’un bon matí d’esport.
Arribem molt justos Lourdes i jo i desprès de deixar cada cosa al seu lloc, un poc d’escalfament i a la zona de sortida. Explicació per part de la organització i tret de sortida. 
Molt ràpida des de l’inici i on cadascú poc a poc va agafant el seu ritme. Primer una recta molt llarga i d’asfalt per desprès endinsar-nos per camí de sorra pel costat d’una riera. Vaig mirant el Garmin i a pesar d’anar per sota de 3:30 hi ha molta gent per davant meu. Poc a poc s’estira el grup i van  passant el metres. Se que a aquest ritme no puc aguantar els 7km però a pesar de reduir el ritme un poc vaig passant gent poc a poc. Les sensacions son molt bones però queda molta cursa. El recorregut es fa molt entretingut i arribe a la T1 després de 24:46.
T1 bastant llarga però la faig bastant ràpida. Puje a la bicicleta i a pedalar. Els primers metres són bastant complicats pels clots i el terreny poc uniforme. Aprofite per beure una mica quan estic dins d’un grupet. Quan busque el gel veig que l’he perdut, hauré de fer tota la part de bicicleta sols amb un bidó d’aigua. Estic en un grup on es va molt ràpid, i quan el terreny comença a pujar comence a patir i em pose a cua del grup. Intente agafar-me al grup però em costa molt i no aguantaré els 34km patint d’aquesta manera, no puc seguir amb ells i em quede quan el pendent augmenta. Fins al quilòmetre 10 va tot cap amunt, vaig pujant al meu ritme i perdent posicions a pesar d’intentar enganxar-me als duatletes que em passem però no puc amb aquest ritme. Del 10 al 17 cap avall exceptuant alguna pujada, aquí si que agafe un grupet i aprofite per descansar. De nou i fins al km 23 tornem a pujar un portet, el gran grupet en el que m’havia enganxat, on ve Andreu continua a massa ritmen per a mi i torne a cedir. El que em sobta es que soc pràcticament l’únic que va quedant-se cada vegada que pujem. Se que no estic massa bé amb bicicleta però pensava que tan malament tampoc.. .Patint arribe al 23 i desprès ja un terreny bastant favorable fins a la t2 on arribe després de 1h i més de 5min en la bicicleta. En la transició trepitge una pedra i em faig bastant de mal. En un principe em preocupe  però a pesar de les molèsties puc continuar. El problema serà veure quan es refrede.

Em pose a correr a bon ritme intentant recuperar alguna posició però la gent ja va bastant dispersa. Vaig mirant el garmin i vaig bé de ritme, sobre 3:40 però la gent que m’envolta va a ritmes similars. Desprès dels primers metres aconseguisc avançar a algun duatleta i recuperar alguna posició. Em motive al veure que estic avançant gent però a mi no m’avança ningú. Estic gaudint molt corrent, a pesar de no haver-ho fet en bicicleta, on he patit bastant. Finalment arribe amb un parcial de córrer de 10min 24 segons per completar els últims 3km.

Personalment molt content pel córrer però no gens de com ha anat el tram ciclista. He perdut moltes posicions i he patit bastant. Se que no he agafat massa la bicicleta i això es determinant en un perfil tan exigent. Ara és el moment de començar a traure-la a passejar i gaudir-la. La setmana Santa serà clau per entrenar-la de cara al B de terres de l’Ebre.
Finalment he invertit 1:40:36 quedant a la posició 76 amb els parcials 59 al primer tram a 3:37min/km,  79 al tram de bicicleta a una mitjana de 31.18 i el 34 al segon tram de córrer a 3:40.
Gran cursa i molt bona organització. Felicitar a tots els duatletes i a la organització.
Bon paper de Jandriu que ha entrat 1minut i mig abans que mi, està molt fort. L’altre membre del C.N.Sabadell, l’Enric no ha tingut el seu millor dia i no li han sortit les coses com volia.
Enllaç a les classificacions


dimecres, 2 d’abril de 2014

CURSA DELS MUSSOLS

Dissabte quan estava fent-se fosc es donava la sortida a una cursa nocturna de muntanya pels voltants de Sant Quirze, concretament 13400 metres de trail molt entretingut.
Un company no podia anar i em va passar el dorsal i també el frontal per a poder córrer, ni en tinc ni havia corregut mai de nit per muntanya.
L’experiència va ser molt agradable, després d’escalfar no més de 2 minuts, ja que vaig arribar molt just i a més no em decidia per quina roba posar-me. Finalment opte per pantalons curts i mànega curta amb un paravent a sobre.
Em situe a la sortida per la quarta fila poc més o menys i a córrer, després d’una sortida bastant ràpida decidisc avançar posicions i aprofitar el terreny pla i amb llum. A poc a poc vaig guanyant posicions fins a posar-me sobre el lloc 20 i veient el cap de cursa que van molt ràpids. Van formant-se grupets i cadascú agafa el seu ritme. Només sortir del poble es fa fosc i veig que el frontal fa molt poca llum amb comparació amb la majoria de la gent que va al meu ritme, i això que la pila era nova.
No passa res mentre vaig en grup la llum del voltant em serveix però el problema em ve quan em quede sol. Les pujades prou bé, ja que al ritme que puje el frontal il·lumina a un parell de metres i és suficient però el problema va vindre en les baixades, ja que com el ritme és més alt no podia anticipar-me al terreny irregular. Veig que serà una loteria arribar sense caure a terra o baixar molt el ritme. A poc a poc, i a les pujades vaig avançant posicions, pense que vaig una mica massa ràpid però vaig a provar-me. Van passant les primeres pujades i em situe entre els 10 primers, a les baixades intente posar-me amb gent que porta frontal, tots molt lluminosos però a les pujades vaig a la meua. Passe pel primer punt intermedi i em diuen que vaig el vuité, pense que la carrera és llarga i que el frontal no em deixarà anar ràpid a les baixades. 

Avance a un corredor en una llarga pujada però en una baixada molt tècnica em passa molt ràpid i no em puc enganxar a ell, ho intente a la següent pujada però ha marxat massa ràpid. Van passant els quilòmetres i a les baixades la gent que porte per darrere s’acosta però en apropar-se amb la llum que em fan els torne a soltar i a les pujades de nou augmente la distància. Això és la tònica general de la carrera fins que avance a un corredor i em situe seté.

Estic gaudint a les pujades però les baixades es fan eternes per la inseguretat amb la qual baixe unida a la meua mala tècnica. Quan queden 2 quilòmetres m’agafa un per darrere que baixa molt ràpid però m’apegue a ell i a la seua llum i avancem a 2 atletes més, arribem a un encreuament ja quasi baix i no sabem ni ell ni jo si hem d’anar a la dreta o a l’esquerra, jo que vaig davant li pregunte i em diu que creu que cap a l’esquerra, però uns metres després de girar rectifica i diu que no, que cap a la dreta, canviem la trajectòria però ara va ell uns metres davant de mi suficients per no poder agafar-lo fins al final. Arribe sisè a 4 segons del cinquè i amb sensació d'haver pogut fer-ho millor en un bon frontal, a pesar de tot contentíssim per la cursa, les sensacions i el resultat. Molt bon ambient en una cursa que va reunir a uns 500 atletes amb ganes de córrer.
L’any que ve repetirem si el calendari ho permet. Molt recomanable.
Finalment 58 minuts i 7 segons a 4:20 el quilòmetre de més de 450 arribats.
Classificació on aparec amb el nom de Miquel que em va passar el dorsal

dimarts, 11 de març de 2014

DUATLÓ OLÍMPIC SANT JOAN DE LES ABADESSES

Aprofitant que Diumenge hi havia el duatló vam anar Lourdes i jo a passar el cap de setmana cap al Ripollès a fer un poc de turisme. El Dissabte va ixir un dia genial amb temperatures molt agradables i ideal per a passejar.
Ja el Diumenge i centrant-nos en el duatló, desdejuni com de costum i al agafar el cotxe per anar cap a la zona de boxes, són les 8:00 i el termòmetre marca -1°C i pense “Bon dia per a tornar a fer un duatló desprès de més de 1 any sense fer-ho”.
Poc a poc la temperetura va pujant i a l’hora de la carrera ja és un poc més elevada, no fa tant de fred. 10 minuts d’escalfament amb Andreu i cap a la eixida. No estic nerviós per la carrera, però sí, per afrontar un duatló desprès de tant de temps i per si ho tinc tot al lloc per a les transicions.
Es dona l’eixida i la gent ix molt ràpida, per moments pareix que anem a fer un 10000 i cap a casa, però no, la gent està molt forta. Passe el primer quilòmetre i em marca 3:39, hi ha una lleugera baixada però de tota manera és molt ràpid per a tot el que ha de vindre. El circuit és molt xulo i passem per un pont que fa una v invertida i només acabar una rampa amb un fort pendent. 

Van passant els quilòmetres i vaig trobant el meu ritme de creuer. S’havien de fer 2 voltes a un circuit de 5km. Vaig bé, però sempre amb la sensació que massa ràpid per a tot el que encara ens queda per davant. Arribe a la T1 amb 39:19 a 3:56 a la posició 68,(puff com corre la penya) no està gens malament veient la duresa del circuit. 



Ràpida transició i a pels 41km de ciclisme amb un terreny molt dur. Els primers quilòmetres els aprofite per a prendre’m un gel i hidratar-me un poc. Vaig amb dos duatletes i fent relleus fins agafar un grupet d’uns vuit components. A l’arribar a cua del grup agafe un poc d’aire. Arribem a Ripoll sempre amb terreny favorable però a partir d’ací ve un ascens fins al quilòmetre 26, que serveix per posar-me al meu lloc. Ràpidament em quede a cua del grup i vaig fent la goma. Van passant els metres i finalment em quede despenjat. La pujada es farà llarga, molt llarga. Poc a poc vaig agafant el meu ritme sense pensar en els demés i és quan comence a disfrutar. Van passant els quilòmetres i prompte em passa Jandriu molt ràpid. Vaig en tot moment veient als duatletes que van per davant meu i intente no perdre la referència visual. De vegades, el vent de cara fa més difícil avançar però és el que hi ha. Poc a poc vaig recuperant una mica i encara que sé que no estic fi en bicicleta, podria ser pitjor. Finalment arribe a un grupet on està Jandriu i amb molt de patiment però em mantinc. Les rampes dures se’m fan molt pesades i perd contacte, però a les més suaus recupere terreny. Del 26 al 29 hi ha baixada que serveix per a descansar un poc però del 29 al 34 de nou cap amunt. Ja al 34 cap avall fins a la T2 on arribe amb Jandriu i un altre duatleta que ens porta cap avall molt ràpid deixant a gent enrere i avançant a algun ciclista que ens precedia, no he baixat tan malament com em pensava.
Ràpida transició i a pels 5 últims quilòmetres de córrer. La gent ja va molt dispersa i l’únic objectiu és córrer a bon ritme. Vaig bastant bé de cames, agafe una botella d’aigua i a donar tot el que em queda. Passen els metres i a la distància veig algun duatleta que em pose com a referència i poc a poc vaig retallant algún metre. La rampa de després del primer quilòmetre hi ha gent que la fa caminant ja però em mentalitze i la faig trotant encara que molt lentament, em serveix per avançar alguna posició. Poc a poc estabilitze el ritme i els últims quilòmetres els faig a 3:47 arribant després de 2 hores i 19 minuts entrant a la posició 63 de 211 arribats.
Duatló molt recomanable per la seva bellesa i que si puc no em perdré els pròxims anys, bona organització i molt bon ambient.
Particularment content pel córrer, sobretot el segon parcial on he fet  posició 29 acabant amb forces. La bicicleta és un altre tema, la tinc massa abandonada i necessite entrenar-la més per poder millorar ja que queden 7 setmanes per al triatló doble olímpic de Terres de l’Ebre. A pesar d’això la mitjana m’ha ixit per sobre de 39km/h amb un desnivell de 700m positius.