No és el mateix correr que fugir

CAMPIONAT DE DUATLÓ DE CATALUNYA PER EQUIPS

2012-02-19T18:03:00.002+01:00

Ahir dissabte vaig fer el debut en el meu nouclub, el Club Natació Sabadell, va ser en el Campionat per equips de duatló quees va celebrar al Prat de Llobregat.

A les 8:00 vam quedar al club els 2 equips delnatació Sabadell que hi participaríem, i després de carregar les bicicletes alsfurgons, ens dirigim cap al Prat. La prova començava a les 10:00 i nosaltres alcap d'una hora ja que es donaven les sortides per equips a cada minut.

Després de deixar tot a boxes i organitzar el material,anem a fer l'escalfament i a planificar un poc la tàctica a seguir ja que esaquests tipus de proves és fonamental tindre clar tant els ritmes que seguiremdurant el tram de córrer així com organitzar els relleus de forma adequada.

A les 11:00 estem a punt per a sortir, i instantsdesprés ens posem a córrer. El primer tram , eren 5 quilòmetres a peu fentquatre voltes a un circuit per un parc. Tal i com havíem parlat, jo portaria elritme amb l'ajuda del Garmin, la idea era córrer el primer quilòmetre en quatreminuts i segons sensacions incrementar més o menys el ritme als quilòmetresposteriors. Anem en tot moment controlant el ritme i comentant sensacions. Totva segons el que em previst i passem el primer quilòmetre en un ritme de 3:55min/km. Van passant elsquilòmetres i molt poc a poc incrementem el ritme. Els últims metres els fem un poc més suaus per tal d'agafarla bicicleta amb bones condicions. Arribem a la T1 molt compactes i amb forcesreservades.
En aquest primer tram hem trigat 19:11 a una mitjana de 3:55.

Ens canviem ràpidament i sortim a fer els 20quilòmetres de bicicleta. Anem fent relleus l'Alberto, el Pep i jo, i anemforça ràpids, avançant a bastants equips. Aquest tram constava de 2 voltes a uncircuit de 10 quilòmetres d'anada i tornada, amb algunes rotondes complicades.Tot va molt bé i anem passant els primers quilòmetres a una mitjana de uns 40quilòmetres/hora. Desprès de 5 quilòmetres s'apropa el gir de 180 graus iabans d'entrar a la rotonda passem a un altre equip, seguim rodant fort i moltcompactes, però al entrar a la rotonda dos de l'equip que hem avançat ensavancen per l'interior i casi ens fan anar a terra, sense comentaris. Enstrobem 3 o 4 equips en la rotonda.

Sortim de la rotonda i sortim forts, moment en elque Alberto es queda a cua del grup per ajudar a Andrés a seguir el ritme. Vaigtirant del grup i desprès d'uns 400 metres sent un soroll, algú ha anat aterra. No em gire per por a desestabilitzar-me i caure i tirar a algú, peròdesprès d'uns 200 metres el Pep em dius que pare, deixe de pedalejar i veig queens em quedat els 2 sols, ens quedem preocupats i en terra de ningú, que podemfer, al cap d'uns instants veiem un equip i preguntem que saben , ens diuen quealgú ha caigut i no està massa bé. Moments d'incertesa i preocupació. Desprèsde 2 minuts, aproximadament, veiem aparèixer per darrere a Andrés, Dani i Jordii ens diuen que tirem, doncs a la feina. L'Alberto no està i ens diuen que hatirat a un noi i que s'ha quedat amb ell.

Seguim fent relleus però em perdut a un componentque estava tirant i de valent, així que ens reorganitzem i Dani i Jordi ensajuden al relleus deixant sempre a algú arropant a Andrés que va un poc mésjust.

Quan ens adonem ja em fet una de les dues voltesi seguim a bon ritme. Van passant els quilòmetres sense incidències i veiem aAlberto al lloc de la caiguda al costat de l'ambulància que està atenent al queha caigut.El Garmin indica que hem fet aquest tram a una velocitat mitjana de 35,5 km/h, incluint el temps perdut en l'incident.

Arribem a la T2, jo ja descalç però hi ha uns 50metres fins on tenim les bicicletes i el terreny està molt malament amb moltapedra, ho superem com podem i posar-se les bambes de nou és un descans. Ensesperem uns als altres i quan ja estem els cinc, sortim a córrer. Ara ja solsquedem 2,5 quilòmetres on hi ha que donar-ho tot, però hem d'arribar almenys 4perquè és el temps d'aquest el que compta. Anem a un ritme de 4 min/km iaguantem aquest ritme una estona, Andres va un poc justet i anem animant-loentre tots, està sabent patir, sols queden 2 voltes, el ritme no decau i seguimgaudint de la corba, estem mantenint el ritme. Fem el primer quilòmetre a unritme de 4min/km i el segon a 3:58, sols queden 500 metres, apretem un poc i el Jordiva empenyent a Dani i a Andres, finalment enfilem la última recta i arribemdesprès de 1:04:38.

Em fet una molt bona prova, llàstima que Albertono ha pogut acabar, estava fotut desprès de la prova.

Finalment hem quedat a la posició 56 de 130equips, desprès de perdre més de 2 minuts al tram ciclista per la caiguda, deno ser així haguérem guanyat més de 20 posicions.

Enhorabona a tots perquè a pesar de les adversitats em fet un gran duatló, felicitar també a l'altre equip del club que ho ha fet millor encara.

Molt content per la prova, l'ambient i l'equip ,que hem sigut una pinya en tot moment.

Personalment he acabat molt sencer i amb moltbones sensacions i gaudint al màxim de la prova, mai havia fet un duatló per equips, és molt espectacular i on l'esperit de companyerisme està present en tot moment. Ara a seguir sumant, ja que en dos setmanes participaré alHalf de València, sempre i quan es puga nadar, cosa que serà complicada per latemperatura de l'aigua.

SEGUIM SUMANT

2011-12-10T18:37:00.001+01:00

El dilluns 26 de Setembre vaig començar la pretemporada de triatló, i com que aquest any tinc un horari fix, vaig decidir buscar un entrenador de natació per tal de millorar aquesta disciplina que és la que pitjor porte. Desprès d'un any quasi en blanc practicament he començat de zero, però cada vegada vaig sentint-me millor i acumulant hores d'entreno per a poder realitzar el somni de ser ironman. Desprès de 11 setmanes, la evolució és bona, sobretot pel que fa a la natació. He millorat molt. Fins ara sempre que havia anat a la piscina ho havia fet sense cap planificació i mai havia fet tècnica, havia sentit parlar d'ella i de les manoples i de les aletes però jo res de res. Ni tan sols havia fet sèries ni havia mirat el crònometre. Recorde que quan vaig preparar el Half de Elx, vaig anar durant 2 mesos de forma prou continuada a la piscina, fent 2 sessions per setmana i sobre 1500 metres per dia, excepte algun dia que vaig arribar a completar 2000 metres per a agafar confiança de cara a la prova.
Des de fa 11 setmanes vaig a la piscina de forma regular fent normalment 4 sessions per setmana i una mitjana de 8000 metres a la setmana, fent molta tècnica i ara començant a fer series de més qualitat, un dia a la setmana vaig en l'entrenador i va corregint-me els diferents aspectes a millorar i també prenent-me cronos per a veure la evolució i de moment la cosa va bastant bé. Els temps no es que siguen estratosfèrics però la millora és significativa. Ara que ja vaig assimilant la tècnica, me n'adone de les carències que tenia.
Pel que fa a la bicicleta vaig acumulant quilòmetres i normalment intente fer 2 eixides a la setmana encara que sempre no és possible, però cada vegada em sent més fort. A més el terreny de la zona de Sabadell és molt ondulat i encara que costa més fer quilòmetres la força que s'agafa és molt bona. Ara que esta arribant el fred costa més sortir en bicicleta però tampoc la puc deixar molt abandonada.
Pel que fa a la carrera a peu estic acumulant hores de carrera a ritme bastant suau però fent bastants quilòmetres a la setmana per damunt dels 40 normalment. Abans fer sortides de 1 hora em suposaven un esforç mental important mentre que ara, si dispose de temps, puc fer tranquilament tirades de hora i mitja sense que em supose un gran esforç mental. El ritme encara no és massa fort però ara és més important acumular que no dur un ritme fort.
Finalment una cosa que he tingut que introduir a la meua rutina setmanal és el treball de gimnàs sobretot per a millorar la meva eficiència a l'hora de nadar, ja que note que em falta força. També estic treballant el tren inferior ja que com que estic acumulant molts quilòmetres és important potenciar-lo per a previdre lesions.
De moment estic assimilant bé els entrenes i cada vegada vaig sentint-me millor física i mentalment, a més he perdut uns quilets que tenia de més i ara em sent molt bé en les tres disciplines, a més estic molt motivat i amb ganes de seguir sumant i millorant, sobretot la natació.
De moment el primer objectiu per a l'any vinent serà el Half de València que serà la primera setmana de Març i em servirà com a test del gran objectiu de l'any l'IRONCAT que es celebrarà el 12 de Maig.

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA

2011-11-14T16:38:00.001+01:00

Després de un any de parèntesi, per unes dures oposicions en el que sols he participat en 3 voltes a peu, Gran Fons de la Valldigna, Cursa del Rodal a Sabadell i recentment a la volta a peu a Pobla Llarga, , em tornava a posar un dorsal, la mitja marató de Gandia. Fa dos anys la vaig fer i com em va agradar molt, aprofitant que estaria pel poble este cap de setmana, vaig decidir inscriure’m.

A Les 10:30 era la sortida i com sempre arribem amb l’hora justa per a recollir dorsal. Es donà la sortida i allí estem Ferran, Joan, Juan i jo disposats a gaudir d’un matí de esport.

Sortim dels últims, pel que tardem més d’un minut en passar per la línia de sortida, cosa que ens fa haver de recuperar molt de temps durant els primers quilòmetres. Hi ha moltíssima gent pel que es fa molt complicat anar avançant corredors. Passem el primer quilòmetre després de 5:15 però sense poder anar més ràpid per la multitud de corredors que hi ha. Durant els dos quilòmetres següents seguim amb la mateixa dinàmica, però es a partir d’aquest punt on ja es pot començar a córrer sense haver de esquivar a gent. Seguim Ferran i jo amb la idea de fer la carrera a un ritme de 4:30 el quilòmetre, Joan i Juan decideixen començar més tranquils.

Anem més d’un minut i mig per darrere del temps programat però poc a poc anem recuperant, sense pressa, ja que encara queda molta distància. Poc a poc van passant els quilòmetres i ja dins del Grau de Gandia ens creuem en els primers classificats que ja tornen cap a Gandia, sobre el quilòmetre 8 ja em recuperat el temps perdut a l’inici. Anem poc a poc passant a corredors i les sensacions son molt bones. Arribem al quilòmetre 15 i el meu germà em diu que vaja avant que ell no es troba massa bé però decidisc esperar ja que l’objectiu es acumular quilòmetres i agafant fons. Passen els minuts i entrem a la pista d’atletisme, queden 500 metres, li dic al meu germà que si apretem una mica aconseguirem l’objectiu de baixar de 1 hora 35 minuts, pel que apretem un poc el ritme i travessem la línia d’arribada amb un temps real de 1:34:37 a 4:29 minuts el quilòmetre.

Molt bones sensacions a la carrera, acabant molt sencer i sense patir massa. Ha sigut la mitja marató en la que més bé he acabat, a una mtijana de 162ppm. Content per tornar a gaudir de l’ambient de les carreres populars després de molt de temps d’inactivitatEnhorabona a Joan que debutava en la mitja marató i va acabar molt bé,amb ganes de seguir gaudint de l’atletisme popular.

Ara a seguir entrenant que la temporada es preveu llarga i amb cites realment ambicioses. Estic acabant de planificar els objectius de la nova temporada però la primera cita triatlètica serà el campionat d’Espanya de llarga distància que es celebrarà a València a principi de Març.

NO HI HA VOLTA ENRERE

2010-10-03T16:17:00.007+02:00

La temporada triatlètica s'ha acabat i necesitava noves motivacions per a seguir entrenant. La bicicleta la tinc abandonada i de moment no he tornat tampoc a la piscina però no he deixat de còrrer

Després de mirar el calendari de carreres i la la espina que em va deixar no poder correr la Marató de València m'apateix còrrer una Marató aquest any i per això m'he apuntat a la I Marató de Castelló que es farà el 12 de Desembre, queden 2 mesos però espere arribar en bon estat de forma.

Comptarà amb la presència del gran Chema Martínez, tot un alicient afegit per a la prova.

TRIATLÓ D'OLIVA

2010-09-22T18:51:00.013+02:00

L’any passat ja vaig participar i com em va agradar molt, este any he repetit. Ha sigut l’últim triatló de la temporada.El triatló constava de 1500 metres nadant, 45 quilòmetres en bicicleta en els que no estava permès el drafting i finalment 10 quilòmetres a peu fent dos voltes a un circuit per la platja d’Oliva.

La eixida es donà a les 9:30 del matí i degut al gran onatge el inici fou un calvari, a mesura que ens endinsàvem mar a dins, l’aigua ens treia cap a fora, però després de superar els primers metres ja es podia nadar en condicions. Poc a poc vaig fent metres, i de sobte em trobe a les primeres meduses que per sort no em piquen, després vaig poder apreciar que van picar a molta gent. Quan em trobe per la meitat del recorregut mire el cronòmetre i marca 15 minuts, millor del que em pensava, a este ritme després de mitja hora ixiré de l’aigua. Transcorre tot amb normalitat i després de 29 minuts i 54 segons arribe a la costa. Bon temps per a mi a pesar de les condicions de la mar.

Ràpid cap a la T1 on després de canviar-me isc cap a Pego, els primers quilòmetres em serveixen per a hidratar-me amb aigua i un gel. Em trobe ja a la carretera que unix Oliva i Pego, on l’asfalt es bastant dolent. Cada triatleta intenta fer la seua guerra encara que sempre hi ha algun que intenta xuplar roda. Arribe a Pego i ens desviem cap a Sagra on es troba el primer portet dels 2 que haviem d’afrontar. A un parell de quilòmetres de la cima em veig al meu germà que ha punxat la roda, quina llàstima.

Arribe dalt i els voluntaris ens ofereixen aigua cosa que ve molt bé. M’hidrate de nou amb molta tranquil·litat i ara ve un descanset cap avall d’uns 4 quilòmetres, que venen bé per a agafar aire de nou. El segon portet es fa més curtet i d’ací a la platja d’Oliva ja es tot un terreny favorable. Em trobe bastant bé i estic rodant ràpid dalt de la bicicleta, a més em sent còmode anant acoplat.

Arribe a la transició després d’1 hora i 23 minuts, a una mitjana de 33,13km/h. Em canvie el més ràpidament possible i em dirigisc a afrontar l’últim tram. El sol ara ja pica de valent a diferència d’abans on s’havia mantingut bastant núvol.

A diferència de València, on vaig ixir massa ràpid, ací ho faig amb molta tranquil·litat, a més el desgast amb la bicicleta es molt major ací ja que no es pot anar a roda i a més hi havia 2 ports.

Faig els primers quilòmetres a un ritme de 4:25 aproximadament i hidratant-me en tot moment, i complete la primera de les 2 voltes en 22 minuts, però poc a poc els dolors estomacals van fent-se més intensos. No passa res, patirem un poc i ja està. A pesar d’això seguisc avançant a prou triatletes, el calor i l’exigència del circuit van passant factura a tots. Arribe a meta després de 44 minuts i 46 segons a una mitjana de 4:30 el quilòmetre i bastant satisfet pel resultat.

He completat el triatló en un temps de 2 hores 41 minuts i 30 segons a la posició 168 de 512 triatletes que van prendre la sortida. Una xifra que em sorprèn es la de 77 no presentats. Hi ha hagut 11 persones retirades i 11 desqualificades.

Pel que fa als parcials, he ixit de l’aigua a la posició 305, fent el parcial ciclista a la posició 148, i el tram a peu a la posició 155. He millorat el temps de l’any passat en més de 6 minuts.

Content pel resultat, sobretot de la natació i de la bicicleta però crec que haguera pogut córrer millor.

La prova al igual que l’any passat molt ben organitzada i un avituallament molt complet al igual que la bossa del corredor amb samarreta tècnica i pantaló inclòs de bona qualitat.

La temporada triatlètica s’ha acabat, ara a descansar un poc i a pensar en nous reptes.

TRIATLÓ DE VALÈNCIA

2010-09-16T11:34:00.008+02:00

El Diumenge passat es va celebrar a València la festa del triatló en diferents proves: la olímpica en la que vaig participar jo i el meu germà, a les 8 del matí i seguidament la de distància sprint, per a finalitzar el el super-sprint i el triatló de la dona, per a promocionar aquest esport.

Em vaig alçar a les 6 del matí i després de desdejunar ja estava camí cap a València on arribe amb el temps just per a recollir dorsals i anar cap a la zona de sortida amb Ferran. Ai mare, m’he deixat el xip a la bolsa, no passa res no ixiré a la classificació i ja està.

La eixida es donava des de l’aigua, ens expliquen un poc el recorregut i ens dirigim cap a la eixida, l’aigua esta bastant calenta i quan encara ens faltaven uns 10 metres per a arribar a la linea de sortida, comença la prova. No passa res, ens servirà per a calfar un poc...

Els primers metres els faig prou tranquils però poc després em veig dins d’un grup en el que no es pot nadar, a més m’emporte unes quantes patades i colzades. Intente arrimar-me cap a la dreta per a evitar més colps i nadar més còmodament. Van passant els metres sense cap incident però vaig bastant lent. Després de 32 minuts i mig surt de l’aigua direcció boxes on em passe de llarg la zona on tinc la bicicleta pel que he de tornar cap arrere. Transició i a afrontar els 40 quilòmetres ciclistes. Pronte em trobe en terra de ningú, no veig cap grup en el que integrar-me. Faig els primers metres en solitar fins que arribe a l’altura de 3 ciclistesels quals es fiquen a roda, després d’una bona estona em gire per a demanar-los relleu però res, anaven molt bé així. Sort que poc després som absorbits per un grupet en el que anem passant a relleus alguns dels seus integrants, entre els que es troba el company Isma. Contínuament anem creuant-nos amb grups molt més nombrosos que el nostre, és el que te ixir mal de l’aigua.

Passen les 2 primeres voltes i a la tercera em limite a mantindre’m a roda, ja la última volta el grup ja es de uns 40 ciclistes, parle en Isma i em diu que vaja cap avant del grup ja que se’n formarà una bona al baixar de la bicicleta i val la pena estar al davant. Així ho fem i arribem bé a la transició després de 1 hora 15 minuts dalt de la bicicleta. Canvi de sabatilles ràpidament, deixe el casc i la bicicleta i a córrer.

Comence molt fort però em trobe prou sencer de forces pel que decidisc no disminuir el ritme, m’hidrate a l’avituallament i passe el primer quilòmetre a 3:51, en tot moment anem creuant-nos en la resta de la gent que ja està corrent. Hem de pegar 4 voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres. El segon quilòmetre el passe a 3:56, tercer a 3:58. De moment em sent bé. Quilòmetre 4 i 5 a 4:02 i 4:10.

A partir d’aquest moment ja comence a disminuir el ritme un poc ja que encara queden 5 quilòmetres. Faig el sisè quilòmetre a 4:12. Però els últims quilòmetres es fan llarguíssims, a 4:30 aproximadament i amb un mal sabor de boca perquè he corregut de més a menys a diferència de l’any passat on vaig acabar fort. Creue la meta després de 2 hores i més de 29 minuts d’esforç. A la fi he acabat a la posició 150 de 460 triatletes que acabaren la prova.

No massa content pel resultat ja que encara que en la natació i en el tram ciclista ho he fet més o menys com esperava, no he corregut gens bé, del errors s’apren i s’agafa experiència.

Enhorabona per al meu germà que ha finalitzat més de 2 minuts abans que jo a la posició 118.

VOLTA A PEU A CORBERA

2010-09-07T22:19:00.006+02:00

Dissabte 28 D'Agost, i després d’haver fet uns 110 quilòmetres de bicicleta pel matí, vaig anar a la volta a peu de Corbera. La carrera era igual que l’any passat, a excepció d’una cosa, el preu de l’inscripció. L’any passat gratuïta i aquest any 3 euros, on arribarem?

Vaig arribar prou justet de temps, sobre 25 minuts abans de la carrera que començava ales 19:00 hores. Vaig a pel dorsal i el xip, després a per la bolsa del corredor. Em trobe a Pau i a Isma, anem a fer un poc d’escalfament ja que sols queden 10 minuts per a l’inici. Arribem a la línea de sortida i ja esta pràcticament tota la gent situada, pel que ens posem a la part de darrere.

Es dona la eixida en 5 minuts de retard i després d’uns metres comencen a córrer molt lentament. La idea es fer 8 quilòmetres de carrera continua a un ritme bastant lent. La primera volta es fa per dins del poble i després ens dirigim cap a una zona en la que hi ha una forta pujada del quilòmetre 5 al 6 i després ja anem cap avall fins a l’arribada.

Els primers quilòmetres els fem bastant lents a uns 5 minuts el quilòmetre. Poc a poc incrementem un poc el ritme fins a fer els últims quilòmetres sobre un ritme de 4 minuts el quilòmetre per a acabar en un temps de 37:34 a 4:42 el quilòmetre a la posició 137 de 444 participants.

GRAN FONS INTERNACIONAL DE SET AIGUES

2010-08-27T16:39:00.005+02:00

A la meua infància havia presenciat aquesta prova en varies ocasions i en aquesta ocasió tenia l'oportunitat de participar. Arribarem el meu germà, Pablo i jo com a corredors i ma mare, mon tio i la Bety com a espectadors sobre les 13:00 hores per tal de fer una paelleta i passar el dia per allí . Només arribar veiem que ja hi havia un gran ambient i molta gent, anem a fer la paelleta, que va ser tot un èxit i seguidament anem a recollir el dorsal i a relaxar-nos a la piscina. La prova començava a les 19:30 i constava de 15150 metres en un terreny molt dur on tot eren pujades i baixades, primer fariem un circuit urbà d'uns 4400 metres i seguidament una volta d'anada i tornada on ens creuariem tots els corredors. L'eixida es dona puntual amb uns 1500 atletes entre els que es trobava el gran Chema Martínez. Passe per baix de l'arc després d'uns 20 segons. Els primers quilòmetres es fan bastant lents degut a la gran aglomeració de corredors, quilòmetre 1 4:42, quilòmetre 2 4:46, però ja cap al tercer es pot avançar sense cap problema 4:47, de moment vaig a un ritme bastant constant a pesar de que no deixem de pujar i baixar, el quart quilòmetre es casi tot cap avall, 3:54, passem de nou per la linea de sortida on hi havia molta gent animant com a la resta del recorregut. De moment em trobe prou sencer i vaig sempre reservant energies, ja que encara queda molta carrera, ara ja ens disposem a fer la segona part del recorregut, d'anada i tornada, el quilòmetre 5 el pase després de 4:30, mentre que el sisé pica de nou cap amunt, 4:55. Poc després ens trobem en els primers classificats, ja porten 10 quilòmetres i jo encara no he arribat al seté. Em creue en 2 africans que van al capdavant, mentre jo vaig cap avall, però a pesar d'això encara van més ràpids que jo, al cap de mig minut aproximadament ens creuem en Chema Martínez, al que animem tots els corredors. Poc a poc anem creuant-nos a més corredors, passe el quilòmetre seté després de 4:11 i el vuité després de 4:07, ens dos van cap avall. Poc després arribe al gir de 360°, seguisc creuant-me corredors que van per darrere de mi. Ara venen 3 quilòmetre que son casi sempre cap amunt, no deixe mai d'hidratar-me en els avituallaments encara que l'aigua esta prou calenta. Quilòmetre 9 a 4:31 i els dos seguents a 4:50.

El cansanci va passant factura però encara queden quatre quilòmetres. El dotzé va cap avall en una forta pendent, hi ha que anar frenant en tot moment, 3:53. El quilòmetre 13 es fa molt dur, passem de baixar amb un pendent molt pronunciat a pujar una rampa dura, de fet es el quilòmetre que més tarde a fer, 5:22. De nou cap avall i rampa no molt llarga però duríssima, una vegada superada ja va tot cap avall fins a l'arribada, quilòmetre 14, 4:30. L'ultim quilòmetre ens endinsa cap al poble, aumente el ritme, passe el quilòmete 15 després de 3:49, sols falta la recta de meta, arribe després de 1 hora 7 minuts i 52 segons, a un ritme de 4:29, a la posició 219. Molt content de la carrera, a pesar de la duresa, ha segut increible l'ambient que hi havia i el nivell dels participant.

Molt bona bolsa del corredor amb samarreta tècnica i botelleta de vi inclosa.
Ara a seguir entrenant per a preparar els triatlons de València i Oliva.

VOLTA A PEU A LA PLATJA DE TAVERNES

2010-08-23T19:07:00.012+02:00

Després de casi 15 dies d'excesos i sense fer res d'esport, el dia 6 d'Agost vam anar a la carrera de la platja de Tavernes. Cap allí ens dirigirem Joan Garrote, Juan, Pablo, el meu germà i jo, a més el tio Ote va vindre a vore la carrera. Només arribar ens adonem de la quantitat de gent que hi havia, pronte ens trobem a molta gent, Vicent, Ramon, etc..

Fem un bon escalfament i ens dirigim cap a la linea de sortida uns 10 minuts abans de l'inic, les 20:00 hores, però ja estem a uns 50 metres de l'arc de sortida. Feia molt de temps que no veia tanta gent en una carrera de 8 quilòmetres.

Es dona la eixida i després de 20 segons passem per la linea de sortida. Als primers metres alternem trams caminant i trams trotant. Intente avancar però es fa pràcticament impossible, a més el desgast d'anar esquivant i fer canvis de ritme per a avancar és important. Em desanime molt, dona molta ràbia que gent que vaja molt lenta es situe a la part davantera i vagen fent tapó. Pase el primer quilòmetre després de més de 4:30 cosa que em desanima molt i allunya el objectiu de fer un bon temps. El segon quilòmetre transcurreix per carrers més amples on ja es fa més fàcil avançar, quilòmetre 2 3:45. A més hi ha moltíssima gent animant durant tota la prova.

Poc a poc seguisc avançant corredors i passe el tercer quilòmetre en un temps de 3:53, anem dirigint-nos cap a Padur, passe el quilòmete 4 en 4:02, Poc després es troba l'avituallament, on m'hidrate ja que fa molta calor. Poc després ens creuem en els primers classificats que ja van de tornada, Hauchar i Luismi Martín Berlanas, quin espectacle. Haguera dessitjat estar a la linea d'arribada per a vore´ls arribar. Quilòmetre 6,4:04.

Arribe a Padur i fem un gir de 180 graus per a tornar a l´extrem oposat de la platja, vaig prou justet de forces ja que he forçat massa per a recuperar el temps perdut al primer quilòmetre. Intente aguantar durant este quilòmetre per a apretar durant l'últim. Passe el seté en un temps de 4:09. Ja sols queda l'últim esforç. Aprete tot el que puc però als ultims metres no puc aguantar pel que he de baixar el ritme, últim quilòmetre en un temps de 3:51 per acabar en 32:08 a una mitjana de 4:01 el quilòmetre que tenint en compte el temps perdut al primer quilòmetre i el temps d'inactivitat es un bon resultat.

Bon avituallament i bona bolsa del corredor. Molt bona organització en una carrera que van participar més de 1000 persones a pesar de ser un divendres.

VOLTA A PEU A SIMAT

2010-08-23T19:07:00.011+02:00

L'endemà de participar al triatló d Antella vaig decidir anar a fer la volta a peu a Simat. La idea era anar a rodar ja que el desgast del dia anterior havia estat important, i tenint en compte que venien uns dies d'inactivitat per festes.

La carrera era a les 19:30 hores, així vaig ixir desde casa sobre una hora abans trotant direcció a Simat, a 2 quilòmetres aproximadament. Feia molta calor i una hora després no pareixia que seria molt diferent.

Em situe a la linea d'eixida prou avancat amb Vicent, i en aquest moment descarte anar a rodar, quan ens posem un dorsal no sabem anar a rodar. Volia intentar aguantar el màxim temps possible amb Vicent encara que sabia que no aguantaria durant els 7 quilòmetres.

El primer quilòmetre el passem després de 3:53, el segon va per dins del poble i intentem buscar la hombra en tot moment, quilòmetre 2 3:49.

El tercer quilòmetre ens allunya del poble direcció a la Fontarda, fa bastant aire de cara pel que es fa complicat mantindre el ritme. Poc després arribem a l'avituallament i després de beure i refrescar veig que m'he quedat un poc retrasat de Vicent, quilòmete 4 3:55. Arribem a l'altura de la Fontarda i ara l'asfalt pica cap amunt, passe un moment complicat intentant mantindre el ritme i poc després ja estic a l'altura del quilòmetre 5, encara que no perd de vista a Vicent en ningun momento, no arribe a la seua altura. A partir d'ací ja anem un poc cap avall. Els 2 últims quilòmetres passen sense cap sobresalt, pare el cronòmetre en un temps de 27:00 minuts a una mitjana de 3:51 el quilòmetre i bastant satisfet pel resultat.

Després d'hidratar-me amb aigua, meló i beguda energètica i de comentar la carrera, de nou cap a casa trotant per a estirar cames.

Bona cursa i molt bona organització a la que feia ja uns quants anys que no participava a pesar de tindre-la tant a prop.

TRIATLÓ D'ANTELLA

2010-08-23T19:01:00.006+02:00

El dia 24 de Juliol vaig anar a un triatló que em feia especial il·lusió. La sortida estava prevista per a les 18:00 hores i les distancies a recórrer eren 1200 nadant, 32 amb la bicicleta i finalment 8200 metres corrent.

Sobre les 16:45 ja estava allí amb la gran companyia de Lourdes. Només aparcar ens trobem a Xavi que m’informa que el neoprè està permes, gran noticia per a mi. Anem a pel dorsal i es veu un fantàstic ambient triatlètic. Fa moltíssim calor. Encara no em començat i ja estem xopats.

Minuts abans de donar-se l’eixida ens posem el neopré i entrem dins l’aigua, a l’assut d’Antella, un paratge molt bonic. Efectivament l’aigua esta prou freda. Després d’uns minuts d’escalfament es dona la sortida desde dins de l’aigua. Em situe casi a última fila i a la vora dreta, ja que segons havia sentit, hi ha menys corrent d’aigua en contra. Després de rebre més colps que un tonto em pose a nadar bastant còmode i hi ha moments que de tant apegat a la dreta que vull anar les brosses les tinc a tan sols uns centímetres. El recorregut nadant es d’anada i tornada i ràpidament anem creuant-nos en els primers que ja van de tornada, ente ells Xavi Llobet i Ivan Tejero. Arribe a la boia a la que havíem de fer un gir de 180ᵒ i ara queda tornar a l’eixida. Segons vaig tornant, va agafant-me un poc de mal de cap però totalment suportable, pense que és pel canvi de temperatura d’estar fora a estar dins de l’aigua. La tornada la faig sense massa sobresalts i em dirigisc cap a boxes, i fins que no arribe a l’altura de la meua bicicleta no consegusic llevarme el neoprè. Transició fatal i lenta i a pels 31 quilòmetres ciclistes amb port incluit. Agafe la bicicleta i m’hidrate d’aigua,ja molt calenta i d’algun gel.

El sector ciclista espectacular per la seua bellesa i la seua duresa, vaig passant ciclistes en tot moment cosa que em dona molta confiança. Passem per la presa de Tous i afrontem la baixada en un terreny que presenta moltes curves. Ja abans d’arribar a boxes torne a pendre’m un gel i a la transició.

La carrera a peu es fa duríssima degut al calor i a que porte més de hora i mitja d’esforç. El tram a peu constava de 2 voltes a un circuit semi urbà que la veritat no es fa massa atractiu. M’hidrate en tot moment ja que cada 2 quilòmetres tenim avituallament i seguisc passant corredors encara que els triatletes ja van més dispersos.

Acabe en un temps de 2 hores i 42 segons amb uns parcials de 20 minuts i 49 segons per al sector de natació (posició 203), 1 hora 3 minuts i una mitjana de 29km/h (posició 107) al tram ciclista i 36 minuts i 7 segons (posició 77) a una mitjana de 4 minuts 24 segons el quilòmetre.

He arribat a la posició 98 de més de 350 participants i tenint en compte el nivell d’aquesta prova em sent més que satisfet. A més he gaudit molt abans, durant i després de la prova.

Per la nit soparot a Carcaixent amb els ex companys de l’E.G.B. a molts dels quals feia més de 10 anys que no veia. Després unes copetes i a dormir.

VOLTA A PEU A LLOCNOU D’EN FENOLLET

2010-07-23T12:09:00.004+02:00

Dissabte passat vaig anar a la a volta a peu de Llocnou amb Pablo. Al arribar quan anava a canviarme m’adone que m’he deixat els pantalons a casa. Correré en els que porte. La carrera començava a les 19:30 i ja anant la temperatura en el cotxe marcava més de 30ᵒC. Em pose a la línea d’eixida a la part central i puntualment es dona la eixida. La idea era anar a 4:10 el quilòmetre, entre el calor i les poques ganes de córrer que tenia, no podía demanar més.

A continuació la ruta de la carrera:

Passe per baix de l’arc després de 13 segons i els primers metres es fan un poc lents, però pels laterals es pot avançar. El primer quilòmetre transcorre per dins del poble i seguidament passem de nou per la sortida. Passe el primer quilòmetre després de 4 minuts justos. Poc a poc vaig fent i arribe a un grupet prou nombrós en el que em trobe còmode. Agafem un camí que ens trau del poble, ara anem de baixada durant tot el quilòmetre, encara que no molt pronunciat, 3:47. El tercer quilòmetre pica ara cap amunt encara que molt suau. El calor asfixiant ja va notant-se a més el terreny irregular i l’arena van passant factura, tercer quilòmetre, 4:01. El quart quilòmetre va de nou cap avall i es troba l’avituollament, agafe aigua i refresque un poc i seguim avançant poc a poc, 3:51. A partir d’ací ens dirigim de nou cap al poble, i pràcticament sempre cap amunt. A partir d’ací la carrera ja va fent-se pesada, quilòmetre 5, 4:20. El sisè quilòmetre pica un poc cap amunt però no es fa molt llarg, la gent ja va molt cansada, 4:12. Vaig bastant maxacat ja i fins arribar al quilòmetre 7, patisc de valent, de fet es el quilòmetre que més tarde a fer, 4:25. Tornem de nou al poble i l’últim quilòmetre transcorre per dins del poble, done el poc que em queda i faig l’ultim quilòmetre en 3:55. Passant l’arc després de 32:44 com a temps oficial i 32:31 com a temps real, a una mitjana de 4:04, entrant a la posició 74 d’un total de 465 atletes.

Bona organització per tan sols un euro. Bon avituallament amb meló fresquet, samarreta, aigua i a més xip i fotos a l’arribada. Bon ambient a la carrera que pertany al circuit de carreres de la costera.

Gràfica de la elevació/Ritme cardiac/ritme.

Foto de l'arrbada:

VOLTA A PEU A GUADASSUAR

2010-07-22T13:32:00.003+02:00

Ja fa unes 3 setmanes que vaig participar en esta carrera i no tenia massa ganes de fer cap crónica sobre ella però m’agradaria tindre a la llarga dades de totes les carreres en les que participe.

La carrera es va celebrar el dijous 1 de Juliol, si dijous, i a pesar d’això hi havia moltíssima gent, realment em va sorprendre. La prova començava a les 20:00 i s’havien de recòrrer 8 quilòmetres, per això sobre mitja hora abans arribarem Ferran, Pablo i jo.

Després d’agafar el dorsal anem a fer un poc d’escalfament i cap a la sortida. A pesar d’arribar amb uns minuts d’antel·lació vam haver de situar-nos prou cap al darrere.

Es dona la sortida i despres d’uns 15 segons passem per baix de l’arc. Primer quilòmetre molt lent ja que costava avançar davant la multitud, 4:15. Poc a poc la carrera s’estira i conseguisc córrer més còmode, segon quilòmetre 3:54 i recuperant posicions poc a poc. Poc a poc passen els quilòmetres i vaig a bon ritme encara que els ultims se’m fan bastant llargs degut al calor. A la fi arribe amb un temps de 32: 01 just a 4 minuts el quilòmetre. Els quilòmetres estan mal marcats ja que a l’arribar si que em marquen 8 quilòmetres però els primers quilòmetres estan més llargs que els últims.

Molt bona la organització per a una prova gratuïta, amb samarreta de regal, cerveceta a l’arribada i beguda isotònica.

A continuació expose el recorregut de la prova:

Sensacions Post-Quebrantahuesos

2010-06-24T12:55:00.004+02:00

Uns dies després de haver acabat la Quebrantahuesos ja estic pensant en quan podré tornar a fer esta marxa. A pesar del mal temps i del fred que va fer durant tot el dia ho faig passar molt bé. Espere poder repetir-ho amb un temps més agradable.

Després de vore que sols acabaren la prova 5100 persones i de llegir els comentaris a diferents foros d’internet me n’adone de la duresa que va suposar el completar la prova. Es van retirar casi 2000 persones i casi 1500 no van prendre la sortida

L’ambient des del divendres ja era molt bo, i l’organització simplement de 10. Els voluntaris increïbles. Tenen més mèrit que els propis ciclistes ja que aguantar tantes hores davall la plutja o en llocs on les temperatures eres de 3 o 4ᵒC parla per si mateix.

La única cosa que no em va agradar es vore que els ciclistes tiraren els periòdics i els plàstics de els gels i les barretes energètiques que es menjaven. A pesar de que la organització ho va recordar una i altra volta. Segur que eren una minoria però s’ha de respectar l’entorn.

Els ports que vam haver de superar em van agradar molt sobretot el Marie Blanc i el Portalet, si arriba a estar el sol fora i haguèrem pugut gaudir del paissatge i de més aficionats haguera sigut una passada.

Ací expose una gràfica que compara la elevació amb l’altura i la velocitat en cada instant:

Les pulsacions més elevades al tram final del Marie Blanc, amb les rampes que no baixaven del 11%.

Com es pot observar en ningun moment vaig pendre cap risc baixant ja que la velocitat no supera mai els 45 Km/h excepte al tram final on la carretera ja estava seca.

Resumint:

Em van ixir 200.57 quilòmetres en un temps de 8 hores i casi 55 minuts a una velocitat mitjana de 22.5 km/h amb un desnivell acumulat de 3500 metres i a una freqüència cardiaca mitja de 132 pulsacions per minut. Vaig acabar a la posició 3612 de 5150 VALENTS que van acabar a pesar de les inclemències del temps.

QUEBRANTAHUESOS 2010

2010-06-22T11:21:00.004+02:00

Arribem a Sabiñanigo Victor i jo sobre les 16:00 recollim la bolsa del corredor, peguem una volta per la fira del corredor i anem a l’alberg i després ixim en bici per a estirar cames. Després sopar en Sabi i al llit.

No pegue ull en tota la nit, el despertador sona a les 6:00 desdijuni i cap a la eixida, arribem sobre les 7:00 i som dels últims. La temperatura es de 7ᵒC però el sol està fora. Es increïble la gent que hi ha. A les 7:30 es dona la ixida i fins 15 minuts després no passem per la sortida. Els primers quilòmetres els fem amb molta precaució ja que es roda bastant ràpid i hi ha molta gent. A l’arribar a Villanua el temps comença a canviar, arriben els núvols i el cel està molt tancat, a partir d’aci comença el primer port de la jornada, el Somport, 19 quilòmetres d’ascens passant per Canfranc. A mesura que anem pujant van apareguent les primeres gotes d’aigua i cada vegada son més intenses. A l’arribar a l’altura de Canfranc comencem a creuar-nos en molts ciclistes en dorsal que baixen en sentit contrari al nostre, grupets de 5 de 10 i fins de 15. Que estrany, la gent comenta que estarà caiguent-ne una bona dalt del port. Nosaltres seguim a la marxeta i a l’arribar dalt estem completament remullats, parem a l’avituallament a pendre alguna cosa i a omplir els bidons ja que havíem ixit sense aigua. Hi havia moltíssima gent que no sabia si seguir o tornar enrere. Plou molt, fa molt d’aire i la temperatura es de 5ᵒC. Com que hi ha ciclistes que avancen, ho fem jo i Victor també. Despres d’un parell de quilòmetres de baixada parem a pixar ràpidament i seguim cap avall. La gent baixa molt lentament i tremolant de fred, a més la boira no deixa vore més enllà de 10 metres, quines ganes de que arribe el Marie Blanc, al menys entrarem en calor. La baixada es fa eterna, passem per alguns poblets i estan les cafeteries plenes de ciclistes prenent alguna cosa calenteta. Fem marxa ja que el que més dessitgem es que comence de nou la pujada. Arribem a Escot i portem ja al voltant de 100 quilòmetres, on comença el Marie Blanc. Els primers quilòmetres no son massa durs, però els quatre ultims son una paret, amb una pendent mitja de més de l’11%. La gent no diu ni pio, anem molt asfixiats. A falta de 2 quilòmetres Victor em diu que para un poc a estirar cames, jo li dic que continue perquè em sent bé i si pare ja no arranque. Corone el port i crec que vaig prou be de forces. Per cert, soc el que va per la part esquerra i passe sobre els 35 segons.

Pare despres de 2 quilòmetres, em menje un sandwitch i un plàtan i em pose un grapat de diaris al pit. La creu roja no dona abast, molta gent està sent atesa degut al fret, intente resguardar-me darrere de un camió però fa molt d’aire i no para de ploure, així que decidisc seguir cap avant. La baixada, un infern. Comencen els calambres a les mans i em costa molt frenar. De sobte una vaca al mig de la carretera que no ens deixa passar. Al cap d’un instant torna al seu hàbitat i seguim la marxa. Pel cap sols em passa acabar però pense que estem un poc malament de fer el que estem fent.

Porte ja mes de 5 hores dalt de la bicicleta, més de 125 quilòmetres i com unes 3 hores xopat del tot. Arribem al peu del Portalet i de seguida la senyal en francés: queden 29 quilòmetres per arribar dalt del port, queda molt però de nou podré tornar a entrar en calor. Els primers quilòmetres son molt suaus i aprofite per a pendre algun gel i hidratar-me, serán sobre 2 hores d’ascensió. Sobre el quilòmetre 10 de l’ascenció em crida algú per darrere, pense que será Victor però al girar-me veig que es David, pegue la volta i em pose a la seua altura, i després de comentar impressions em diu que seguisca avant que va un poc dur de cames. A 14 quilòmetres de coronar el port es troba un avituallament, en el que pare per a repondre forces, tampoc volia parar molt de temps per a no quedar-me gelat. Seguisc a la marxeta i sense anar en ningun moment forçat. El paissatge es preciós però en un dia com aquest no arribes a gaudir d’ell. Atravessem algun túnel, que s’agraix molt, ja que sols allí deixa de ploure. En un d’aquets tunels veig a Gabi que esta esperant a David per a animar-lo a pujar l’ultim tram del port. Em diu que si necesite alguna cosa i li dic que tot bé, li comente que David ve uns minutets darrere de mi. Els últims 3 quilòmetres es fan pesats, però a la fi arribe dalt i de nou a patir cap avall. Arribe a Formigal i pare a per un tros de diari, que em donen els voluntaris i com que no puc ni posar-me’l m’ajuden a fer-ho, no em sent els dits, però mire al voltant i ni de lluny soc l’unic, agafe un platan però m’han d’ajudar a llevar-li la corfa. Cada vegada estic més a convençut d’acabar la prova. Li faig una telefonada a Lourdes per a dir-li que va tot bé i que si no tinc cap problema al cap de 2 hores aproximadament estaré a Sabiñanigo. M’ixen les llàgrimes desprès de parlar en ella, no sé si pel que estic patint o per la il·lusió de vore que puc aconseguir-ho. Els voluntaris que es troben a Formigal ens miren al·lucinats..

Durant la baixada els calambres a les mans no remitien i inclús em note les mans molt blanques, no porte ni guants i se’m fa difícil frenar. De sobte deixa de ploure i veig que el sols apareix mes endavant, quina alegria més inmensa.

No puc ni pujar marxes degut a que no puc ni moure els dits. Arribem a l’encreuament per a afrontar l’ultim port de la jornada, Hoz De Jaca, 2 quilòmetres amb forta pendent arribant a rampes del 14%. El paviment està bastant irregular cosa que complica molt l’ascens unit a la sensació de fret que porte. Una vegada dalt ja anem cap avall casi casi fins a Sabiñanigo. La baixada es prou complicada, baixe a la marxeta i amb molta precaució com en tota la marxa. Arribem a Biescas i ja sols queda l’ultim esforç. Arribe a Sabiñanigo i contentisim per haver pogut acabar la prova, al final 8 hores 55 minuts.

Al llarg de la semana fare un anàlisi de la prova.

Salut

Problemes al blog

2010-06-11T11:59:00.004+02:00

Últimament estic tenint problemes a l'hora de publicar entrades per este motiu estic tardant tant en poblicar-les, però pareix que definitivament s'han solucionat.

Pel que fa a les seguents proves en les que participaré, la més inmediata serà la Quebrantahuesos, que es celebrarà el pròxim dissabte 19 a Sabiñanigo. No estic gens convençut de poder acabar-la però el que tinc clar es que ho intentaré amb totes les meues forces. La prova consta de 205 km amb quatre ports d'alta montanya. Intentaré gaudir al màxim de l'experiència i si l'acabe perfecte i sinó l'any que ve intentaré entrenar més per aconseguir este objectiu. Per a qui vullga saber més de la prova:

http://www.quebrantahuesos.com/

El perfil de la carrera es aquest:

El Divendres de matí ixirem cap a terres del Pirineu Aragonés i el Diumenge tornarem cap a casa, i esperem fer-ho amb el bon gust de haver pogut acabar la prova.

III GRAN FONS A LA VALLDIGNA

2010-06-11T11:51:00.004+02:00

El dissabte passat vaig participar en el III Gran Fons a la Valldigna. Les dos anteriors edicions van ser una mitja marató però aquest any han decidit canviar el format.

La distancia a recórrer eren 15,7Km. La prova eixia de Tavernes, concretament davant del poliesportiu, i després de arribar al final del passeig tornava en sentit contrari per a enviar-nos cap a Benifairó, després anava cap a Simat i tornada cap a Tavernes per la fontarda i els cuatre camins.

Aquesta prova em fa especial il·lusió ja que transcorre per la Valldigna, la meua terra, encara que m’agradaria que participara molta més gent, en aquesta edició no s’han superat les 350 inscripcions.

L’ixida es donà a les 19:00 hores, els primers metres servixen per a que cadascú agafe el seu ritme, la meua idea era anar a un ritme de 4 min 10 segons el quilòmetre i a vore que passava cap a la fi.

Passe el primer quilòmetre mes de pressa del que volia però estes coses solen passar. Ja quan enfilem cap a Benifairó van formant-se grupets de pocs corredors. De seguida ens adonem que seria una carrera molt dura degut a la calor. A les 18:00 hores el cotxe encara marcava 30ᵒC i pareixia que encara no havia baixat la temperatura. Arribem a l’avituallament del quilòmetre cinc i només que desitge hidratar-me. Durant tot el tram que la carrera anava per Benifairó, la gent em dona molts ànims, ahí estava Lourdes, Torronet, Gabi, etc.. entre d’altres.

El ritme de moment és el previst però el cansanci i la calor van passant factura. Arribant a Simat decidisc deixar el xic en el que vaig i fer la meua carrera, no puc seguir el ritme que porta. Ixint de Simat, es troba el segon avituallament en el que aprofite per a hidratar-me, després ens dirigim cap a la Fontarda, i m’agafa un grupet de quatre persones que van bastant ràpid, decidisc unir-me el temps que puga, però al deixar la Fontarda tornen a incrementar el ritme i em quede darrere encara que no els perd la referència visual. Un d’ells es queda penjat i conseguisc agafar-lo, ja estem arribant de nou a Tavernes però es fa pesat, la gent va molt dispersada. Entre a Tavernes i ja sols queden 500 metres, intente aguantar el ritme per a mantindre la posició i entre en un temps de 1:05:50 a una mitjana de 4:12 minuts el quilòmetre a la posició 32 de 255 atletes. Després de la calor que feia i els temps generals no he fet una mala carrera.

Espere que per a l’any que ve es planteje la carrera d’una altra manera, més informació i publicitat, sinó seguirà sent una cursa gelada i amb poca participació.

A continuació expose el recorregut de la carrera marcat pel Garmin:

TRIATLÓ SPRINT DE CULLERA

2010-06-04T13:40:00.006+02:00

Dissabte 22 de Maig vaig participar en el Triatló de Cullera, prova que em portava molt bons records, ja que va ser el meu debut en aquesta modalitat, fa aproximadament un any.

La prova començava a les 10:30 però es va retardar més de deu minuts. Es dona la sortida i decidisc anar per la part exterior ja que a pesar de fer més metres, evitaría colps.

La natació transcorre sense massa historia, com sempre, prou mal i més tenint en compte que desde Elx sols havia anat un dia a nadar.

Isc de l’aigua i veig que estic molt endarrerit, entre a box i despres de llevarme el neopré, agafe la bicicleta i a fer els 20 quilòmetres, amb 4 voltes a un circuit de 5 quilòmetres. De seguida em pose a l’altura de Xavi i li dic que s’apegue a vore si podem contactar en algún grupet més nombrós on poder fer relleus. La gent va prou dispersada pel que tocará fer la guerra pel nostre compte. Pronte me n’adone que les sensacions no son gens bones, note que no tinc prou energía, em trobe bastant cansat. Poc a poc anem agafant a algún triatleta fins que arribem a l’altura de Ferran que s’unix a nosaltres i anem els tres fent relleus com podem. Tenim un grup prou nombrós a uns 200 metres però no som capaços d’agafar-lo, a més poc a poc va dispersant-se. Van passant els quilòmetres i agafem a Juan, que debutava en aquest triatló i havia fet un gran parcial a la natació. D’ací fins a boxes, transcorreix tot amb normalitat. A l’entrar a boxes, un jutge fa parar Xavi que s’havia tret el casc abans d’hora i li ensenya tarjeta groga, jejeje. Seguim cap al nostre caixó que estaba situat a l’extrem opost del lloc pel que entràvem. Deixe ràpidament la bicicleta i a fer els 4 quilòmetres, amb 2 voltes a un circuit de 2 quilòmetres. En aquest tram segusic trobant-me bastant malament, però com que ja queda poc, intente apretar els dents i patir fins a l’arribada. Vaig passant a triatletes i a mi m’avança algún que em dobla, entre ells Edu, compay de Club. Vaig hidratant-me poc a poc i refrescant ja que fa molta calor. Arribe amb un temps de 1 hora 7 minuts i 31 segons a 10 minuts del primer i amb els seguents parcials:

Natació: 14:11 a la posició 179.

Bicicleta: 37:35 a una mitjana de 31,92Km/h a la posició 88.

Run: 15:45 a la posició 75.

Vaig acabar a la posició 87 d’un total de 329 triatletes que acabàren la prova.

La prova es va fer prou agradable i es va respirar un gran ambient triatlètic. A més el club va obtindre la segona i la tercera posición individual masculina i la primera per equips masculina i la segona per equips femenina.

TRIATLÓ LLARGA DISTANCIA: ARENALES 113

2010-04-27T22:42:00.007+02:00

És difícil explicar les sensacions d’una carrera tan llarga en unes linies però vaig a intentar-ho.
L’aventura comença el dissabte sobre les 15:30 quan partisc en Lourdes cap a Elx, després d’arribar allí, agafar el dorsal i deixar la bicicleta a boxes, peguem una volta per la fira del corredor, ens fem un gelat aprofitant que jugava el Barça i cap a Alacant a descansar. Després de vore el Valencia a dormir, encara que em va costar més del que em pensava (nervis, llit que no era meu, etc..). L’endemà a les 7:00 sona el despertador i després d’un desdijuni normal ixim cap a Arenales del Sol.

A l’arribar, l’ambient que es respirava era formidable, ho deixe tot a boxes i cap a la platja. No estava massa marejada, a més estava un poc nuvolós. A les 9:00 ixen les dones i els més veterans, 10 minuts després l’èlit i a les 9:20 el meu grup d’edat.

Comence la carrera a la part posterior perquè soc un mal nadador i així evitar colps. Els primers metres em servixen per a escalfar i ja a partir de la primera boia el grup va molt estirat. Les 4 boies que havíem de superar no es veuen massa, excepte la primera en la que es troba un vaixell com a punt de referència. No vaig gens còmode, perd l’orientació i no aconseguisc nadar a bon ritme. Va passant el temps i comencen a passar-me els triatletes que havíen ixit 10 minuts darrere de mi, cosa que ja sabia. Em quede un poc atònit de vore la facilitat en la que naden i la orientació que tenen. Ells en fan de referència d’ací a la costa, on arribe després de 41 minuts i 35 segons, temps dins de l’esperat. Em lleve el neoprè i després de comentar sensacions en Lourdes, qui es trobava a boxes esperant-me, em seque les cames, em pose calcetins, casc, sabates i a pel sector ciclista.

Durant els primers metres em de superar una forta pendent i després d’afrontar-la aprofite per a beure i pendre’m un gel i una barreta. Vaig a bon ritme i els quilòmetres van passant prou ràpidament. Les sensacions són bones a pesar de que tinc dolors estomacals, tanta mescla de gels, barretes i begudes isotòniques m’han produït aquestes molèsties.

Pel quilòmetre 26 es troba el primer avituallament, en el que decidisc pendre sols aigua i un gel per a vore si remiteix el dolor però res. Seguim cap a Aspe on la carretera pica cap amunt encara que bastant suau. Deixe’m Aspe i trobem el segon avituallament al quilòmetre 46, ja sols queda la meitat del sector ciclista. D’ací cap a Arenales la carretera pica cap avall cosa que em fa anar prou ràpidament. Els dolors no em deixem, cosa que em preocupa ja que en estes condicions es fa difícil córrer a peu. Quan ja estem arribant a boxes el dolor desapareix, ja fa una bona estona que no prenc massa coses, sols gels mesclats en aigua.

Arribe a boxes després de 2 hores i 42 minuts dalt de la bicicleta i més de 3 hores i quart de competició i ja sols em queda la mitja marató, casi res. Isc de boxes i em trobe de cames molt millor del que em pensava, també he segut un poc conservador durant el tram ciclista. Els primers dos quilòmetres són un infern, hem de pujar un tram de 70 escalons i un tram amb pendent molt forta, del quilòmetre 2 al 3 tornem cap a la zona de boxes i després de rodejar-la ens dirigim cap a la zona sur a buscar un camí que a principi està esfaltat però després es de terra, i d’ací a córrer per l’arena de la platja, quin patiment, girs de 180 graus, camí molt irregular i un altre tram per l’arena de la platja. D’ací per unes passareles cap a boxes i a fer el mateix recorregut una altra volta. Passen els quilòmetres i em sent bé encara que no vull forçar, el recorregut es molt dur i fa moltíssima calor. A la segona volta el tram d’escalons es fan duríssim, els puje caminant al igual que els triatletes que m’envolten. Cada vegada ho tinc més a prop, sols queden vuit quilòmetres. Vaig bevent aigua en cada avituallament i sols incremente el ritme l’últim quilòmetre quan estem ja per el passeig marítim.

Creue la linia d’arribada molt feliç amb l’aplaudiment de tota la gent que esta a l’arribada i en especial de Lourdes que em va animar durant tota la prova i m’ha donat suport durant tots estos mesos.

El cronòmetre marca 5 hores i 18 minuts, he acabat a la posició 545 de uns 1000 valents que van pendre la sortida. Els parcials han sigut els següents:
41 minuts i 35 segons al tram de natació, a la posició 807 per a completar els 1900 metres, 2 hores i 42 minuts per a fer els 90 quilòmetres en la bicicleta a la posició 403 fent una mitjana de 33,24 quilòmetres per hora i l’últim tram de córrer a peu en un temps de 1 hora 54 minuts a una mitjana de 5:30 el quilòmetre.

Després de prendre forces, intercanviar sensacions amb els companys i d’un bany a la platja i una bona dutxa, tornada cap a casa.

Ha sigut una carrera quasi perfecta, molt bona organització, molt bon ambient i a la que no li ha faltat ningun detall. Molts avituallaments i molt complets, molts voluntaris per a l’organització que no han deixat d’animar fins a l’últim triatleta, bona senyalització, etc.
Enhorabona als organitzadors i esperem repetir l’any que ve.

DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA

2010-04-07T14:52:00.008+02:00

El dissabte vaig participar en la meua primera prova de llarga distancia.
M’alce a les 8 del matí,encara que ja m’havia despertat degut a que estava ja molt nerviós i seguidament em faig ben esmorzat per anar a la prova en garanties d’estar ben alimentat i poder rendir al màxim. A les 9 passe a per Lourdes i Maria que em van acompanyar.
Arribe allí i cada vegada estic més acollonat, sobretot després de vore el material que porta la gent: bicicletes espectaculars, cascs aerodinàmics, rodes, etc.. a més fa un vent considerable que no farà més que afegir duresa a la prova.
Arreplegue el dorsal, pose cada cosa al seu lloc i després de fer un poc d’escalfament em dirigisc cap a la linia de sortida amb un company de club, que també em comenta que està acollonat.
Es dona la eixida i em de completar dos voltes a un circuit de 5 quilòmetres d’anada i tornada. La gent ix molt forta, jo meu prenc en calma ja que la prova és llarga. De seguida van formant-se grupets en el que tots intentem posar-nos a la part de darrere per a evitar l’aire que pega de cara. El ritme que portem es un poc més ràpid del que m’havia plantejat però vaig còmode i refugiat dins del grupet.

Passem la primera volta i ens creuem amb la resta de gent, els primers van com a motos i darrere encara ve prou de gent. Completem la segona volta comentant la carrera i ens dirigim cap a la T1 per a agafar la bicicleta. He fet els 10 quilòmetres en 43 minuts aproximadament.
Vaig tranquilament a per la bicicleta i em prenc el temps necessari per a posar-me el casc, ulleres i un culot i després isc cap a la zona de ciclisme. El circuit constava de 3 voltes de 27 quilòmetres circulars per la marjal de Sueca arribant fins la zona del Perelló. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me. Es fa difícil anar a més de 25 Km/h ja que el vent pega molt fort. Alternem trams on el vent bufa a favor i trams on es fa impossible avançar, aconseguisc anar acoplat més temps del que m’esperava. Poc a poc van avançant-me ciclistes amb les seues espectaculars màquines encara que a algún avance jo també.
Les dos primeres voltes les faig bastant còmode a un ritme de més de 30km/h però la tercera ja comença a fer-se pesada, seguisc hidratant-me amb isotònica, aigua, barretes energètiques, etc.. i afronte la tercera volta amb la idea de reservar forces per al últim tram de carrera a peu. La gent ja va cascada, a més del vent fa molta calor, es ja la 1 del migdia.

Els últims quilòmetres en la bicicletas es fan llargs però ja no queda res. Vaig repassant mentalment el que he de fer a la T2 i arribe a box després de 2:45:00 dalt de la bicicleta.
Deixe la bicicleta, em lleve el colut, em canvie les sabates i em pose la gorra, faig uns estiraments i a pels 20 quilòmetres restants. Els primers metres es fan realment durs, però he de correr en cabet. A partir d’ací, comença la lluita mental. Passen els primers quilòmetres i no conseguisc agafar un bon ritme, vaig a casi 5:30 el quilòmetre. Començen a doblar-me els primers classificats que ja enfilen cap a l’arribada, a mí encara em queden 3 voltes, però es igual, l’objectiu es acabar sense patir massa. Complete la segona volta i sé que vaig a acabar la prova si o si. Vaig hidratant-me a cada 2 o 3 quilòmetres i en algún avituallament para de córrer per a beure millor. A pesar del ritme avance a algún corredor, altres van caminant, altres tenen calambres, però no vull parar, sinó no arranque. La calor es insuportable. Em trobe ja a la última volta en la que decidisc no forçar més, m’adone que acabaré la prova patint menys del que pensava. Creue la linia d’arribada amb un temps de 4 hores i 18 minuts.

Després de vore la classificació, dels 220 participants, 30 han abandonat, fet que confirma la duresa de la prova. El guanyador ha invertit un temps de 4 hores i 12 minuts.
Pel que fa al meu resultat, he quedat en la posició 111 amb uns parcials de 42:56 al primer segment, 2 hores 46 minuts al parcial de bicicleta, que fa una mitjana de 29.13 km/h i 1 hora 48 minuts al tercer parcial.
Les conclusions que he de traure de cara al triatló d’Elx és que he de mantenir-me hidratat en tot moment, ixir amb coneiximent com en esta prova, fer alguna transició llarga abans de Elx i pendre’m el temps necesari tant a la T1 com a la T2. Diumenge estava un poc cansat però ja dilluns estava totalment recuperat de l’esforç.
La gent amb la que vaig tindre l’oportunitat de parlar comentava que aquest duatló era més dur que el triatló d’Elx, el camí ja està casi fet. Sols queda afinar un poc més en este més escàs que queda i a gaudir de la prova.

MITJA MARATÓ DE XÀTIVA

2010-02-17T14:03:00.006+01:00

La idea era provar si després d’un temps de repòs, m’havia recuperat de la lesió a la planta del peu o pel contrari havia de descartar la participació en la Marató de València.
Arribem a Xàtiva Ferran, Juan i jo, arrepleguem el dorsal i anem cap al cotxe de nou, on ens canviem. Després d’un poc d’escalfament ens dirigim cap a la línia de sortida, la eixida es donava a les 10:00. El recorregut era un circuit al que li havíem de pegar dos voltes.
Vaig ixir molt tranquil, a la part de darrere dels corredors, sense preses ni tensions. Després d’uns primers metres per l’avinguda, ens dirigim cap a les afores i cap al quilòmetre 3 anem creuant-nos amb els primers classificats . El líder destacat es Andrés Micó, guanyador de la Marató de l’any passat, el segueix un grup a un minut aproximadament. Va passant el temps i de moment no note ninguna molèstia. Vaig a un ritme molt còmode, sense forçar. Arribe al quilòmetre 10’5, punt de control intermedi i em trobe bé, el cronòmetre marca 48:19, a un ritme de 4:36.En este punt es troba l’avituallament d’aigua, així que aprofite per a prendre’m un gel. Ja l’havia provat en triatlons i m’havia anat bé, però volia provar-ho en una carrera a peu de cara al Marató. El digerisc bé acompanyat d’un poc d’aigua i seguisc a la marxeta.

A partir d’aquest moment decidisc incrementar poc a poc el ritme, van passant els quilòmetres i vaig passant corredors fins a la línia d’arribada, on entre en un temps oficial de 1:32:48 i un temps real de 1:32:08, a una mitjana de 4:24 el quilòmetre, que després de començar suau està bé. Arribe a la posició 128 de més de 600 participants. Molt content per què estic totalment recuperat i he sigut capaç de fer la carrera de menys a més i acabar fort.

Com a nota anecdòtica, vaig conèixer a un personatge que anava calfant en el cigarret en la mà però que a la seua joventut havia estat capaç de correr maratons en poc més de 2 hores i mitja. Pel quilòmetre 14 el vaig avançar i li vaig dir: “i el cigarret?”, i em va contestar en un somriure.
M’he trobat bastant bé encara que no estic al nivell de l’any passat, entre lesions, la feina i unes coses i altres no acabe d’enllaçar massa entrenaments seguits.
El pròxim 21 de Febrer afrote la segona Marató, primer objectiu de l’any, encara que ha perillat fins l’últim moment. Allí serem, on espere gaudir tant com a la meua primera participació i més encara tenint en compte que l’any passat la vaig acabar lesionat i patint molt.
A estes hores encara no tinc clar el ritme al que aniré encara que m’agradaria fer una marca similar a la de l’any passat, a pesar de que no he entrenat tant.

KM VERTICAL AL MONDUVER

2010-01-14T19:46:00.005+01:00

Diumenge 10 de Gener vaig participar en la primera carrera de l’any. La eixida es donava a les 10:30 per tant em vaig aixecar a les 8:30 i a les 9 vaig ixir amb el meu germà i Juan cap a Beniopa, lloc d’eixida.
Aquest any seria la meua segona participació en aquesta prova després de la de l’any passat, que em va agradar molt, motiu pel qual vaig decidir repetir.
Després d’un poc d’escalfament, es dona la eixida. Comencem a cua del pelotó, fa molt de fred, ens recorden que la sensació de fred a la cima es de uns graus sota zero. Poc a poc anem entrant en calor i fem els primers metres per dins del cau del riu, camí que ens dirigix cap al Monduver. Els primers quilòmetres passen sense massa historia, anem a un ritme molt calmat. Poc a poc el camí va fent-se més estret i empinat. Cap al quilòmetre 5 trobem el primer avituollament en el qual parem una estona per a pendre algún troç de platan, aigua i diversos fruts secs.
A partir d’aquest moment comença la verdadera ascenció. Seguim a la marxeta ja que el camí es fa senda i les possibilitats d’avançar corredors es casi missió imposible. Poc a poc anem agafant altura i gaudint del meravellós paisatge que observem. Cada vegada estem més a prop però la sensació de fred va creixent. Ja al segon avituollament tornem a pendre energies per a la recta final de la cursa. A mesura que anem apropant-nos a les antenes va apareguent la neu en més abundància i hi ha trams en els que es fa imposible caminar. Després de 2 hores d’aventura arribem a les antenes situades a uns 840 metres.

Ens ho em passat de categoría, la única pega la neu que ha dificultat molt l’ascens i també el descens fins a la drova on es trobava un complet avituollament amb sándwich, liquids, i caldet calent inclòs, que be ens va sentar.

Després agafem l’autobus que ens porta de nou a l’eixida i cap a casa. Sols he tardat 20 minuts més que l’any passat. A aquest ritme no se l’any que ve si l’acabe.
L’any que ve més i millor.

MITJA MARATÓ DE VALENCIA

2009-11-25T12:52:00.008+01:00

A les 7:30 sona el despertador i m’alce del llit encara que poc motivat. Prepare les coses i vaig a desdijunar, però no tinc gens de fam, encara no havia ni digerit el sopar de la nit anterior, així que em faig un got de llet sense galletes. Agafe una poma per si quan arribe a València tinc un poc de gana.
Passe a per Lourdes sobre les 8:00 i rumb a València. Sobre les 8:40 ja em aparcat. Hi ha moltíssima gent. Seguisc sense tindre fam, així que la poma es queda allí. Em pose dorsal, pulsòmetre, i cap a la zona de inici de la cursa. Faig un poc d’escalfament i veig a Juanjo, unes paraules i a trotar un poc amb Leandro. Fem un pis i cap a la eixida, ens fan entrar per una zona, ja que la cadascú es situava a la eixida en funció del seu temps. Veig a tota la èlit, la qual intentaria baixar d’1 hora, quina barbaritat. Ja a la linia d’eixida veig a Rafa, del poble. Isc en Leandro ja que tenim un ritme similar, passem el primer quilòmetre en menys de 4 minuts, decidim frenar, poc a poc anem agafant un ritme constant i que ens permet anar còmode. Passem els primers quilòmetres i ens agafa per darrere Carlos Sanz, que porta un ritme similar al nostre encara que ha ixit més endarrerit. Anem els tres a la mateixa marxeta i raonant de quan en quan, passem pel primer punt de control, situat al quilòmetre 7,2, a una mitjana de 4:14 minuts el quilòmetre. Seguim cap a l’avinguda de Balears que ens conduirà cap al centre de la ciutat. Una vegada en esta Avinguda sentim un fort soroll. Alguna cosa ha passat, comentem que possiblement haja hi hagut un accident, però no. Veiem a la gent molt alterada, de seguida ens adonem de la gravetat de la situació. Quin mal rotllo…
Hem de seguir endavant. Sobre el quilòmetre 10 ens creuem en els primers keniates, que ja estan de volta, ja van pel quilòmetre 15 aproximadament, impressionant el ritme que porten.
Arribem al quilòmetre 12.2 on hi ha un segon punt de control. El ritme que portem es bo, estem anant de menys a més. Cap al quilòmetre 15 Leandro decideix forçar la maquinària i jo i Carlos ens quedem un poc retrasats, no podem aguantar el seu ritme, poc a poc anem fent camí, ja a la fi els ultims quilòmetres es fan un poc monotons ja que al passar pel circuit de la F-1 no hi ha gent animant. Els últims metres he de baixar un poc el ritme ja que m’apreta la panxa. Arribe satisfet amb un temps de 1:27:25, temps real i 1:27:31 temps oficial, a una mitjana de 4:09 en quilòmetre entrant a la posició 376.

Leandro i Carlos entraren uns metres devant de mi. M’he sentit millor que a la mitja de Gandia i inclús he baixat més de mig minut. He anat en més cabet, de menys a més, acabant més fort, he d’apendre a córrer d’aquesta manera. Molt bon ambient i molta gent, tant corrent com animant, la matinada ha valgut la pena. Menció especial per als guanyadors que baixaren de una hora, quedant-se a menys d’un minut del rècord mundial. Després dinaret de Santa Cecilia i cap a casa a descansar que el dilluns hi havia que matinar. Ara a seguir entenant per a anar millorant. Els pròxims objectius encara no els tinc clars però segur que hi ha algun aviat.

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA

2009-11-18T22:06:00.005+01:00

M’alce a les 8 del matí amb temps per a desdijunar bé, després de menjar-me un platan i una bresquilla prepare tot l’equipage i espere a Ferran i Juan per a marxar. Arribem allí sobre les 9:45, la carrera era a les 10:30. De seguida es pot apreciar el gran ambient que hi havia, a més feia un dia especial. Després de fer un poc d’escalfament em situe a la linia d’eixida, prou cap avant, ja que hi havia moltíssima gent, i no volia perdre temps en la sortida, s’havien acabat les 2000 inscripcions. La eixida i l’arribada estava situada a la pista d’atletisme, a la qual li pegariem una volta tant a l’inici com a la fi de la prova.
Es dona la eixida puntualment i ens posem a caminar els primers metres encara que de seguida podem agafar ritme. Al pegar-li la volta a la pista, em gire cap a la eixida i veig que encara hi havia gent que no havia passat per baix de l’arc de la sortida, mare meua quanta gent.
El primer tram de la carrera ens dirigeix cap al Grau de Gandia, van passant els quilòmetres i em trobe bé encara que reservant una mica ja que encara queda molt, a més no he fet eixides massa llargues ultimament. Els primers quilòmetres els faig per baix de 4 min/km, pel que decidisc baixar un poc el ritme. Ja em el Grau l’ambient també es molt agradable, batukada, i molta gent animant. Agafem el passeig marítim i el calor comença a apretar. Pegem la volta al final del passeig i de nou enfilem el passeig en sentit contrari. És fa entretingut ja que ens creuem amb la resta de correrdors. Al mig del passeig es troba el punt de control dels 10 quilòmetres, passe per ell en un temps oficial de 40:26 a una mitjana de 4:03 Min/Km. Seguisc massa de presa, a este ritme no puc acabar.

Seguisc a la marxeta encara que ja no vaig fi del tot. El tram del 12 al 16 es el que més pesat s’em fa. Ja de nou a Gandia em recupere una mica i veig més que possible l’objectiu de baixar de hora i mitja, que és el que m’havia proposat. Entre a la pista d’atletisme i veig a mon tio Victor, que m’anima, faig un esprint de 400 metres i acabe la prova en un temps oficial de 1:28:06 a una mitjana de 4:11 el quilòmetre i a la posición 149. Acabe asfixiat però content per la carrera, encara que no estic fi del tot, a pesar d’això he fet el meu millor temps en una mitja marató, però a base d’entrenaments aconseguire eixe puntet que em falta per a trobar-me bé.
Diumenge que ve a la mitja de València en la que espere fer un temps similar.

PUJADA AL CASTELL DE XÀTIVA

2009-11-18T22:03:00.001+01:00

Diumenge dia 8 de Novembre es va celebrar la ja tradicional pujada al castell de Xàtiva, en la que vaig participar.
Em vaig aixecar en temps i vaig marxar cap allí, després d’estar una bona estona per a buscar lloc per a aparcar, vaig a pel dorsal i em pose a trotar una mica. Hi havia prou de gent a pesar de que el dia havia ixit agradable del tot per a correr, feia prou d’aire.
Es dona la eixida i després d’uns metres de caminar, em pose a correr i a avançar a gent pels laterals. Els primers quilòmetres transcorrien per la alameda i els seus voltants, ja cap al quilòmetre 5 comencavem la pujada al castell i després de tornada a l’alameda per a completar els 10.000 metres.
La idea era fer una carrera per baix de 4:15 el quilòmetre, no tenia cap referència de la duresa de la pujada. Els primers quilòmetres els faig a 4 minuts i ja a partir del quilòmetre cinc ve el més pesat. No em trobe gens fi en la pujada però poc a poc vaig fent, però casi tota la gent que m’envolta va igual. Em pasa Leandro com un tir i intente seguir-lo pero no puc, vaig a fer la meua carrera. Quan encara en quedava casi un quilòmetre de pujada, em creue en els primers que ja baixaven. L’ultim tram de la pujada es més suau pel que vaig recuperant-me, em creue en companys del poli durant tota la pujada, una vegada dalt, volta de 180º i cap a baix. Seguisc creuant-me a molta gent, però ara amb la que portava darrere. La baixada es fa molt curta i de seguida em trobe de nou a Xàtiva. Ja queda poc, aprete un poc i creue la linia d’arribada en un temps oficial de 41:02 a una mitjana de 4:07 i arribant en la posició 133 d’un total de més de 1100 participants.
La prova va ser molt entretinguda i a pesar de la duresa de la pujada al castell es fa molt agradable. L’any que ve més.

DUATLÓ CIRCUIT DE XEST

2009-11-03T22:26:00.003+01:00

A les 7:00 sonà el despertador i després d’uns minuts, m’aixeque i desdejuni com de costum, passe pel Pí a arreplegar a Molina i ens dirigim cap a Xest.
Arribem a les 8:30 aproximadament amb molt de temps ja que la prova era a les 10:00 i comence a preparar tot el materiar, però me’n adone que m’havia deixat el bolset amb la documentació, vaig pensar que no em deixarien participar, per això anem a parlat amb un jutge de la prova i em diu que si algú acredita que soc qui soc, podré participar. Omplim el document i cap a boxes.
A les 10:00 en punt es dona la eixida i ens posem a correr tots els duatletes, les duatletes ixien 2 minuts després.
Abans de l’eixida el jutge ens recorda que hem de fer 2 voltes a peu, per a fer 5 quilòmetres, encara que no tot pel circuit, 5 voltes per a completar els 20 quilòmetres en bicicleta, estes sí van íntegrament pel circuit que el cap de setmana que ve estarà Lorenzo, Pedrosa, Rossi i companyia i per a acabar una volta al circuit de 2.5 quilòmetres.
Em pose a correr i després de passar pel primer quiòmetre el gps em marca que vaig a 3:17, pel que decidisc baixar el ritme, després de dos setmanes sense fer res pràcticament em pasaria factura este ritme. Pase la primera volta de les 2 que havia de fer a un ritme de 3:50. Faig la segona volta mes o menys al mateix ritme i al arribar a la recta de boxes, vaig un repàs mental de tot el que havia de fer a la transició.

Isc de boxes en la bicicleta i em trobe en terra de ningú. Poc a poc es va formant un grupet en el que no hi ha massa enteniment però anem tirant uns quants a pesar de que vaig prou asfixiat quan he de tirar jo, a pesar de tot, ho faig. Arriba un grup més nombrós per darrere i un del club em diu que m’apegue a ell, ho conseguisc però sols durant uns pocs quilòmetres. A pesar d’anar a la cola del grup no puc seguir-los. Arribe a l’última volta prou cansat però això ja està fet. Descanse els últims metres i entre a boxes on em torne a posar les sabatilles de córrer. Faig l’últim tram amb la mentalitat de no perdre cap posició, cosa que aconseguisc, m’avança un duatleta encara que jo n’avance a dos. Arribe molt content a pesar de el poc entrene acumulat les últimes setmanes.
Després de vore les classificacions vaig quedar el 66 d’un total de 250, amb els parcials 56 en el primer tram, 84 en el segon tram i el 46 a l'últim tram.

Ara a seguir entrenant, sobretot la carrera a peu entre setmana i fer alguna eixida en bicicleta els caps de setmana, diumenge espera la pujada al castell de Xàtiva.

IV MARXA CICLOTURISTA CIUTAT DE VALENCIA

2009-10-07T22:41:00.002+02:00

A les 5:30 sonà el despertador perquè a les 6:00 havíem quedat Bruno, Pablo, Navajín i jo. Carreguem les bicicletes i cap a València. Arribem allí i encara era de nit fosc, però ja es podia vore a molts ciclistes preparant-se. Després de més de mitja hora allí preparant xips, dorsals, i tot el necessari per a la marxa, ens dirigim cap a la sortida. Hi havia un ambient molt agradable i el temps acompanyava. Ens situem a la part de darrere del pelotó. Es dona la ixida i comencem a rodar molt lentament fins que el pelotó s’estira una mica. Haviem d’anar molt en compte ja que hi havia moltíssima gent i ja comencem a rodar molt ràpidament. Intentem anar avançant posicions però al ser quatre els que anàvem, es feia complicat ja que anavem perdent-nos degut a la massificació de ciclistes. Agafem la carretera cap al Saler i ja no anem junts, Navajín se’n va cap avant i jo decidisc esperar a Brunet i Pablo. Cap al quilòmetre 10 ja vegem el primer accident, encara que res greu. Poc després el grup en el que vaig es parteix i em quede darrere esperant a Bruno. Seguim uns quilòmetres fins que em veig a la cuneta a Navajín en no massa bona cara, li aixeque el braç abans d’arribar a la seua altura per a que s’unisca a nosaltres, encara que no em veu fins a que em té damunt. L’espere i em comenta que no es troba massa bé i que havia vomitat. Li dic que si vol que parem però em diu que no, passem a relleus fins agafar el grup en el que Brunet. Poc a poc veig a Navajín pitjor, li done un gel per a vore si es recupera però res de res. Insistisc dient-li que si no es troba bé que parem i ja està, no passa res. Al quilòmetre 70, Mareny de Barraquetes, decidim parar, anem a un forn, per a que menjara alguna cosa per a vore si es recuperava, però decidix abandonar. Parle en un policia local i em comenta que si volíem podia cridar a l’ambulància, però la situació tampoc era tan critica. Esperem al cotxe escombra, escombra?? Que mal sona no??, i com que també ve l’ambulància, el metge li fa una revisió. Havía tingut una descompensació de glucosa. Res greu. Arribem a València amb la furgoneta, descarreguem les bicicletes i encara passem per la línea d’arribada, davall una gran ovació, que risa, alçant els braços com si haguérem guanyat. Sols entraren 5 persones per darrere de nosaltres, 859 ciclistes.
La experiència molt bona encara que no vam poder acabar la marxa. Això de rodar en grup es impressionant, la velocitat a la que es pot anar es increïble, encara que un poc perillós.
Els primers feren una mitja de 45 Km/h, casi res. Pablo a 39 que va millarant molt poc a poc i Brunet a 37. Quan tinga alguna foto que vàrem fer les publicaré.
A pesar de tot vam passar un dia molt agradable, repetirem.

XXI TRIATLÓ D'OLIVA

2009-09-22T17:04:00.005+02:00

Diumenge vaig participar en l’últim triatló de l’any de tots els que es celebren al País Valencià. Era diferent als anteriors que havia fet. No tant per la distancia, 1500 nedant, 47 en bicicleta i per a finalitzar 10 quilòmetres de running, però si per la modalitat anti-drafting, que per a la gent que no sàpiga el que és, vol dir que no està permès xuplar roda durant el segment ciclista.
La prova era a les 9:30, així que em vaig aixecar a les 7:00, vaig desdejunar com de costum i després d’agafar tot el que necessitava ens dirigim cap allí. Van vindre amb mi Lourdes i Maria, que una vegada allí no donaven crèdit al vore les bicicletes, rodes i acoblaments de les que disposava la gent. Què màquines hi havia. Després va vindre també Òscar, Molina, Juan i Bernardo, i per altra banda Pau. Ací expose una foto on es poden vore un parell de bicicletes que no estan gens malament, ja voldria jo tindre-les.

Vaig a pel dorsal, em marquen com els borregos (dorsal 58) i ja a les 9:15 ens criden per a que anem situant-nos en la zona d’eixida. El neoprè no estava permès.
Es dona la ixida i com sempre isc a la zona de darrere del grup, després d’uns metres em pose a nadar però de seguida veig que no era el meu dia. Com que em vaig deixar les ulleres de natació a València, vaig haver d’agafar-ne unes que vaig trobar a casa. Fatal. M’entrava aigua per tots els costats i els ulls em picaven degut a la sal. Cada 200 metres o això havia de parar per a llevar l’aigua de les ulleres, no és escusa, ja que en ningun moment vaig nadar còmode ni vaig trobar el meu ritme. Vaig ixir de l’aigua dels últims, com sempre i allí vaig vore a tots els que van vindre a vore’m i que en van animar moltíssim.

Transició cap a la zona de boxes prou lenta i a rodar. Em prenc un gel i a fer quilòmetres poc a poc. La carrera va molt escalonada i em costa molt passar a gent ja que hi ha molta distància d’uns a altres. Poc a poc vaig passant a gent, mentre que a mi sols recorde que em passara una xica durant els primers quilòmetres, la que a la fi va guanyar, com anava la tia. Van passant els quilòmetres i comença el primer portet dels 2 que havíem de superar, em trobe prou bé en la bicicleta i a pesar de no conèixer el recorregut ni la duresa dels ports, intente exprimir-me prou ja que vaig molt retrassat.

Passe a prou de gent pujant encara que molts m’ho recuperen baixant, encara no tinc la confiança amb la bicicleta per a arriscar tant, el mateix em torna a passar al segon port. Tornem cap a Oliva i ja a pensar en la carrera a peu. Arribe a boxes i veig que seguisc retrasat, ja estaven moltes bicicletes allí. Em pose a córrer i només puc agafe una botella d’aigua, bec ràpid i més del compte i em passa factura, m’agafa mal de panxa i flato, baixe el ritme i ja no torne a recuperar-me durant tota la carrera, vaig bé de cames però molt asfixiat. Passe la primera volta de les 2 que havia de realitzar però la segona seguix igual, intente acabar la carrera sense que em passen triatletes i arribe en un temps de 2:47:48 a més de mitja hora del primer classificat a la posició 157 de 308 que van ixir encara que van acabar 286 ja que se’n retiraren 13 i 9 van ser expulsats per xuplar roda.
El temps invertit per al primer parcial, 31:45 posició 235, segon parcial 1:3038, posició 127 a una velocitat mitjana de 31,11 quilòmetres per hora i el parcial de running a la posició 144 amb un temps de 45:25, a 4:32.

Resumint, content per la primera temporada triatlètica i un poc decebut pel resultat d’esta prova, sobretot el running i també la natació. Este hivern hi ha que millorar molt la natació si vull ser un poc més competitiu, exprimir més la carrera i seguir millorant en la bicicleta.
En quant a l’organització pràcticament perfecta, molta animació durant tota la prova amb dolçaines, batukades, música, etc..completa bossa del corredor i bon ambient a tot arreu. La tasca dels jutges antidrafting molt bona.
No vull acabar sense agrair a la gent que va vindre a vore’m i em va donar suport en tot moment. Espere que algú d’ells s’anime i algún dia competim junts.

2ª VOLTA A PEU L’ALQUERIA DE LA COMTESSA

2009-09-14T16:53:00.004+02:00

El dissabte es va celebrar a la localitat de la Safor la segona volta a peu. La distància a recórrer era de 8400 metres i l’hora d’inici estava prevista per a les 18:30. Vam arribar Ferran, Bernardo, Juan i jo, sobre les 18:15, en el temps just per a replegar el dorsal i fer un poc d’escalfament.

Es dona la ixida i ens posem a córrer, esta vegada si que m’he situat per la part davantera encara que un poc escorat. Primer havíem de fer una volta d’uns 3 quilòmetres totalment urbà i després ja a la segona volta aniríem pels camins rurals d’aquesta localitat. Vaig ixir molt fort, pas pel primer quilòmetre 3:30, afluixe un poc perquè les sensacions no son bones i encara queda molt. Va passant el temps i cada vegada vaig sentint-me pitjor, tinc les cames molt carregades.

Arribe a l’avituallament del quilòmetre 4 (15:30) i després de beure i refrescar un poc em senc millor. Seguisc a la meua però no acabe de trobar el ritme, em note molt cansat, potser perquè he ixit pel matí a fer 60 quilòmetres en la bicicleta. Van passant-me corredors i no puc seguir-los. Arribem al poble i ja no queda res. Acabe en un temps de 33:09 a una mitjana de 3:56 el quilòmetre i a la posició 43 d’un total d’uns 600.
Resumint: carrera de més a menys on mai les sensacions han sigut bones però m’han servit per a acumular quilòmetres.

Un 10 per a la organització, carrera molt animada i amb bon ambient, ens van obsequiar en samarreta tècnica, gelats, refrescs i alguna cosa més que ara no recorde. Dutxa allí i cap a casa. Després soparet al Ropo i de festa una estona.

XIII TRIATLÓ CIUTAT DE VALÈNCIA

2009-09-06T22:52:00.007+02:00

Aquest matí s’ha celebrat el XIII triatló Ciutat de València sobre la distància olímpica (1.500m/40Km/10Km).
Ahir per la nit em vaig gitar preocupat perquè en tot el dia no va parar de ploure i encara que no ho feia amb força si que estava tot banyat i la platja estava prou marejada. Però hui al aixecar-me a les 7:00 he vist que ja no plovia encara que estava núvol i l’asfalt prou banyat. He desdejunat com de costum i a les 7:30 hem sortit Lourdes i jo cap a la Malvarrosa.
A l’arribar ja es respirava un gran ambient triatlètic a pesar de que estava tot mullat. Em dirigisc a arreplegar els dorsals i després d’organitzar-ho tot entre a box on ho deixe tot a punt i em pose el xip.
A les 9 es dona l’eixida del paratriatló amb la presència de 9 persones en majúscules a les que en il·lusió i afany de superació ningú dels allí presents els superàvem. Al ixir els hem fet un emotiu aplaudiment.
Quinze minuts després es donava l’eixida als triatletes que teniem el dorsal entre l'1 i el 200, en els que em trobava jo i la resta del Club de la UPV. Poc més tard ixirien els del 201 fins 400 i finalment els del 401 fins al 600. Hi havia un total de 523 inscrits (83 han decidit no vindre al vore les condicions meteorològiques), 440 triatletes han començat la prova i un total de 402 l’han acabada.
Instants abans de donar-se la ixida em situe a la part de darrere del grup de triatletes, havia de prendre-m’ho en calma ja que hi havia que fer 1500 metres de natació (2 voltes a un circuit de 750 metres)i soc dels fluxets. Es dona la ixida i poc a poc anem entrant cap a dins de la mar a buscar la primera boia. A la vora, la mar està molt marejada però a mesura que entem cap a dins està més tranquil·la. Al pas per la primera volta el cronòmetre em marca casi 12.

Complete la segona i el temps ja marca 21:46, cosa que em sorprèn, no esperava anar tan bé. Em dirigisc cap a la zona de boxes on agafe la bicicleta i ràpidament isc cap al sector ciclista que constava de 4 voltes a un circuit de 10 quilòmetres en moltes rotondes i l’asfalt banyat.

Només ixir em prenc un gel per a agafar forces i ens unim un grup d’unes 10 persones, però anem amb molta precaució perquè esta tot molt banyat encara que el sol comença a vore’s . A cada rotonda o corba tancada que passem veiem a algun triatleta per terra així que hi ha que anar en compte. Poc a poc el grup va fent-se més nombrós. Passem la primera volta fent relleus a bon ritme quan la carretera ho permetia. Ja a la segona volta, la carretera esta prou més seca i seguim fent quilòmetres a bona marxa, però l’enteniment del grup va a menys, hi ha molta gent que no passa a fer relleus. Ja a la tercera volta el grup es parteix i quan ens adonem ja no podem reenganxar-nos . Ens quedem en el grup unes 6 persones que ara si anem passant tots a fer relleus i l’enteniment es total.

Quan ens acostem ja cap a la transició solte un poc les cames i aprofite per a beure un poc d’aigua que em queda. Transició 2 bastant ràpida i a córrer, les forces ja van escassejant i encara queden 3 voltes a un circuit de 3,3 quilòmetres.

Decidisc començar tranquil i segons les sensacions augmentar o disminuir un poc el ritme. Vaig passant a gent però poc a poc ja que la carrera va prou escalonada. Faig la primera volta i decidisc augmentar un poc el ritme.

Ja a la segona volta em doblen els primers classificats. Sols queda la tercera i última volta,hi ha que donar-ho tot. Creue la línia d’arribada molt content i el cronòmetre marca 2:06:45. Després de vore les classificacions he fet el parcial de natació en un temps de 21:46 a la posició 238, el parcial ciclista en un temps de 1:03:07 a una mitjana de 37,07Km/h, posició 102 i el parcial de la carrera a peu en un temps de 41:52 a una mitjana de 4:11Min/Km a la posició 91. He quedat a la posició 110 d’un total de 439 que han ixit i 402 que han finalitzat.

Foto al finalitzar el triatló en Lourdes que en tot moment m'ha donat el suport necessari i m'ha animat en cada volta per a que la prova no em resultara tan dura. Gràcies.

VOLTA A PEU A CORBERA

2009-09-01T22:13:00.005+02:00

Ahir dissabte es va disputar la volta a peu a Corbera que constava de 8000 metres en un circuit semi-urbà. El perfil era prou exigent tal i com es veu en la gràfica següent:

La carrera començava a les 19:00, així que vam eixir sobre les 17:45 del poble Oscar Victor i jo. Vam arribar i després d’aparcar al poligon ens dirigim cap al centre del poble per tal d’apuntar-nos.

Arrepleguem el dorsal i anem a fer un poc d’escalfament, encara que molt curt ja que fa molta i a més tenim molta gossera. Es dona la eixida i encara que hi ha molta gent ens situem a la part de darrere, la idea és no forçar sinó fer una estona de carrera continua. Eixim els 3 junts però al cap de poc, Victor decideix anar un poc més lent. Seguim endavant Oscar i jo, al pas pel primer quilòmetre el cronòmetre ja marca 5 minuts 10 segons, passem el segon en 10 minuts 10 segons aproximadament. A partir d’este quilòmetre ens dirigim cap a les afores del poble on es troba l’avituallament i passem pel quilòmetre 4 en un temps de 20 minuts. A partir d’ací i fins el quilòmetre 6 la carrera es cap a amunt arribant a una rampa final de gran duresa. Després la carrera ja va cap a avall fins al quilòmetre 7 on s’endinsa ja cap al centre del poble i a buscar l’arribada. Parem el cronòmetre en un temps de casi 38 minuts, a 4:45 el quilòmetre, no és un temps massa bo però ens ha servit per a agafar ritme.
Ja en la línia d’arribada ens ofereixen un gelat a cadascú, meló d’alger fresquet, que senta molt bé en un dia de tanta calor, aigua, refresc i una samarreta.
La carrera va estar molt ben organitzada i a pesar de la gent que hi havia va haver aigua, samarreta i refresc per a tots.
Les carreres populars estan de moda en estos temps de crisi i el fet de ser de bades fa fer que assistira molta gent, de Benifairó érem una quinzena: Oscar, Victor, Pablo, Bollo, Joan, Bernardo pare i fill, Paco, Raül, Vicent, Adrià el meu padrí, David Solis i el seu germà Miquel, que a la fi va ser el guanyador, avantatjant en un minut al segon classificat. Enhorabona a tots i xapó per a l’organització.
Ací una foto de després de la carrera, les cares ja no son tan brillants com abans de la carrera.

Per la nit soparot al cassal en els amics, corder al forn, i una bona picadeta i pronte a dormir, que hui hi havia que seguir entrenant. El triatló olímpic de València ja està a tan sols 7 dies. Dissabte a vore la contrarellotge de la Volta a Espanya a València i diumenge a pel triatló.

I VOLTA A PEU MARÍTIMA EL PERELLÓ

2009-08-25T14:41:00.001+02:00

El passat dimecres 12 d’Agost es va celebrar a la localitat d’El Perelló la volta a peu que inicialment constava de 8000 metres, però degut a la ja famosa llei de costes que no va deixar córrer pel passeig marítim, va haver de vore’s reduïda en 2300 metres, constant així d’una distancia de 5.700 metres.
Arribem sobre les 19:45 Ferran, Oscar i jo, ja que la carrera era a les 20:30, però de seguida ens adonem que hi havia moltíssima gent. Vam haver de pagar 3 euros per a participar i això si prèviament t’havies inscrit per Internet, en cas d’apuntar-te el mateix dia, havies de pagar 5 euros, la cua pera apuntar-se no parava de créixer. Calfem una estona i ens situem a l’eixida quan faltaven uns 5 minuts, ja que ja estava a rebentar. Em faig un lloc per la part mitja dels corredors mentre que Oscar i Ferran decideixen anar més cap a darrere. L’organització, que era una falla d’aquesta localitat, insisteix en que ens situem cap a darrere ja que els primers estan ja a més de 10 metres de la sortida. No hi ha res a fer. Tot es insistir però la gent no es mou. Així que es dona l’eixida. Jo tindria aproximadament 300 persones per davant i estava casi en la línea de sortida, així que els primers estaven a més de 10 metres per davant de la sortida. El que em dona molta ràbia es vore a gent que es situa davant de tots o a les primeres línies i que van a 5 minuts el quilòmetre. El més lògic és que els que més corren es situen davant i cadascú es situe en funció del seu nivell dins de la prova. Allí teníem a les primeres files a molta gent que només donar la eixida sols feien que molestar i fer tapó. Sols demane un poc més de lògica a l’hora de situar-se a l’eixida.

Es dona l’eixida en un poc de retràs i ens posem a córrer com podem, ja que hi ha molta gent i el carrer tampoc es massa ample, seguim tot recte uns 800 metres i tornem en sentit contrari però pel mateix carrer després de fer un gir de 180°. Passem per la línea de sortida i ens dirigim cap a la part oposada de la localitat, i no tenim referència de ningun tipus, els quilòmetres no estan senyalitzats, quin desastre!!
Seguim per la zona nord del poble i almenys trobem un avituallament, refresque tot el que puc, ja que vaig massa de pressa i a més fa molta calor. Tornem cap a la zona de sortida i ja sols queda fer la volta inicial d’anar i tornar pel mateix carrer. Quan em dirigisc de nou cap a la zona sud, després de passar per davall de la sortida per tercera vegada veig que els primers ja venen cap a l’arribada. Calcule que faltaran uns 1500 metres, és el moment de donar-ho tot, però ja vaig prou justet. Em creue en els primers i al cap de poc veig passar també a la primera xica, quina màquina. Arribe a l’extrem sud i ja sols em queda tornar cap a l’arribada. Arribe amb Rafa i el rellotge em marca un temps 21:20.
Calcule que hauré entrat sobre la posició 60 i si el recorregut es el que diu l’organització, m’ha ixit a 3:45 el quilòmetre aproximadament.
No m’agrada criticar mai a l’organització però va ser lamentable:
Els quilòmetres no estaven marcats, de la mitjania cap a darrere no van tindre ni aigua, però clar, com que el que volien era traure diners( i molts que en traurien)... perquè ens van donar una camisa de cotó que no val ni un euro i la resta de coses que ens donaren: meló aigua, revista.. estava tot més que pagat.
Espere que per al proper any rectifiquen i que si no podem abastir a tanta gent que no deixen que s’inscriguen, però que no vullguen fer un negoci a costa dels corredors populars.

II TRAVESSIA A LA PLATJA DE XERACO “VICTOR MORENO”

2009-08-24T19:29:00.003+02:00

L’endemà de la volta a peu a Favara vaig anar a la platja de Xeraco a fer una travessia, era la primera que disputava i la distancia inicial era de 2000 metres, però degut a que l’aigua estava marejada i a que la prova es disputava de sud a nord, i aniríem contracorrent, l’organització va decidir reduir-la fins als 1500 metres.
Arribe sobre les 9:00 a la platja de Xeraco, el temps està molt tancat, i encara que no plou pot fer-ho en qualsevol moment. Aparque i em dirigisc a l’arena on estava situada l’organització a pel dorsal, de seguida me’n adone que hi ha bandera roja, el que em faltava. Prèviament a la retirada del dorsal hi havia que signar un full com a acceptació de les normes de la travessia.
Ens informen de que havíem d’anar cap a l’altre extrem de la platja perquè allí es trobava la eixida i l’arribada es situava ací mateix. Així que sobre les 9:40 ens dirigim tots cap a la eixida. Tot era caminar i no arribàvem mai. De sobte es posa a ploure. Mare meua, el que em faltava a mi.
Al cap de casi 20 minuts de caminar arribem a la eixida. Encara falta gent per arribar així que no ixirem a les 10:00. Una vegada tots els participants allí, l’organització ens informa de que degut al for onatge s’ha reduït la prova fins als 1500 metres. També ens informa de que les boies no es veuen pràcticament així que havien situat a un piragüista sobre els 750 metres per tal de que tinguérem una referència. Abans de que es donara la eixida, vegem una medusa a la voreta i entre dos nadadors la trauen fora. “Si que comencem bé”. Cap a les 10:30 es dona la eixida i comencem a nadar, calcule que unes 150 persones. Poc a poc vaig entrant en calor però en ningun moment agafe un ritme còmode, així que intente nadar com puc. L’onatge es fa terrible i cada 5 segons em desoriente. Fatal. De sobte pegue una braçada i veig una medusa, mare meua quina merda. El que faltava. Seguisc la marxa i quan ja portava 20 minuts nadant passe per davant de la piragua. Tampoc vaig tan mal. Si seguisc així tardaré uns 40 minuts que vegent les circumstancies no està tan mal. El problema es que cada vegada el grup va més estirat i es fa més dificil orientar-se, això unit a que les boies no es veuen, fa que la prova em resulte bastant dura. Acabe com puc en un temps de 54:23.

No he acabat l’últim. Al final he quedat en la posició 67 dels 87 participants masculins que acabaren la prova. Mare meua com he patit. Això unit al temps que feia que no nadava, fa que acabe mort. Ens obsequien en meló refresc i una bossa amb productes per a promocionar la platja de Xeraco. Després de tot, la prova ha resultat gratificant.

XII VOLTA A PEU A FAVARA

2009-08-24T18:52:00.002+02:00

Després de casi un més d’inactivitat degut a lesions, moros i cristians i festes i més festes, el passat 8 d’Agost participe en la volta a peu de Favara. No tenia massa ganes d’anar, no havia entrenat en temps, però com l’any passat vaig anar i em va agradar molt, vaig decidir anar. La carrera començava a les 19:00 així que una estona abans arribàrem allí per a inscriure’ns encara que ja no teníem dret a xip. La prova constava de 8.500 metres i encara que no hi havia grans desnivells si que estava ple de pujades i baixades. La carrera comença a l’hora indicada, amb moltíssima gent. Decidisc posar-me pel mig, ni massa avant però tampoc molt cap a darrere, ja que encara que no estic al meu millor moment, després per a avançar seria molt incòmode.
Vaig ixir en Joan, però de seguida es posa a avançar corredors pels laterals i cap al quilòmetre 1 li dic que faja marxa, que no se si podré aguantar eixe ritme durant tota la prova, ja que el passem a 4:30’. Em diu que seguisca i li dic que faja marxa, que la carrera era llarga i el calor asfixiant, i em podia passar factura. Em descolgue uns metres d’ell però seguisc tenint-lo a la vista, poc a poc vaig trobant-me millor i em situe de nou a la seua altura, pas pel quilòmetre 2 més ràpid que el primer, cosa lògica.
Els quilòmetres van passant i arribem a l’avituollament, cosa que aprofitem per a beure, anem avançant corredors poc a poc i ja enfilem de nou cap a Favara, sols queda un quilòmetre i el ritme que portem es sobre 4 minuts i algún segon el quilòmetre. Entrem junts a l’arribada en un temps de 36:30, a una mitja de 4:15 el quilòmetre, a la posició 126 d’un total de casi 600 atletes.
A l’arribada meló aigua fresca, refresc i bossa del corredor en samarreta tècnica de tirant i una revista de runners.
L’organització fantàstica al igual que l’any passat. Enhorabona.
L’unic problema es que no he trobat fotos per ningun lloc a pesar de que hi havia fotògrafs a tots els llocs.

V TRIATLÓ DE BÉTERA

2009-06-30T20:11:00.000+02:00

El Dissabte 27 de Juliol es va celebrar a Bétera el V triatló d’aquesta localitat, corresponent a la lliga de clubs. L’hora prevista per a l’inici era a les 17:00 però es va vore retrasada fins a les 18:00, hora en que ixirien cadets, dones, independents i no federats, i aproximadament 20 minuts després ixiriem els homes que pertanyen a algún club.
La prova de natació no es feia en la plaja com a les proves anteriors sinó en una bassa enorme utilizada per al reg. Esta bassa estava situada a uns cinc quilòmetres de Bétera. A la part de baix de la bassa estava situada la T1, on s’havia de deixar tot el material necessari per al segment ciclista. Ja en Bétera estava situada tant la T2 com l’arribada.
Vaig arribar sobre les 15:30 a Bétera i uns minuts després ja estava en la zona que s’havia habilitat per a recollir els dorsals, just al costat de la T2, que encara no estava montada, per això ja es comentava que la prova es retrasaria.
Poc després comencen a repartir els dorsals i cap al cotxe a canviar-me i a preparar tot el material necessari per a la prova.
Torne a la T2 però seguia sense estar habilitada, així que esperem a que ens deixen accedir.Allí deixem el material necessari per a córrer. Després de deixar-ho ens dirigim en la bicicleta cap a la bassa on havíem de nadar. Accedint a aquesta zona veiem que la prova seria bastant dura, ja que hi havia continues pujades, encara que mai molt pronunciades. Arribem a la T1 just baix de la bassa, accedim a ella, i deixem la bicicleta junt amb les sabates de bicicleta, casc i ulleres. Agafem el gorro i les ulleres i cap a la bassa.
La bassa era enorme, superior a les dimensions d’un camp de futbol. Li havíem de pegar dos voltes ixint després de la primera per a passar per darrere d’una tanca i tornar a entrar per a completar la segona. El segment ciclista constava de dos voltes i mitja a un circuit que començava a la bassa i després de passar per Bétera tornava a enfilar cap a la bassa. Per últim el sector de carrera a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit urbà pels carrers de Bétera.
Sobre les 18:20 ens donen la ixida, ja que els que havien ixit anteriorment ja estaven tots fora de la bassa. Van passant els primers i poc després anem entrant la resta per a enfilar la primera boia. De la primera cosa que m’adone de seguida es que no hi ha tanta gent com la que em pensava, així que ràpidament agafe un ritme que em permet anar còmode i sense rebre cap colzada. Quan porte un poc més de mitja bassa, els primers ixen i comencen la segona volta. Al cap d’una bona estona estic jo fora ja per a enfilar la segona volta i arriba el desastre. La bassa a la vora no cubrix, sinó que ho fa de manera progresiva segons anem cap a dins, a més la superficie, a pesar de ser prou regular, relliscava, i això em va passar a mi, genoll,turmell i peu rascat. Em quede a la vora lamentant-me i mirant les ferides durant una estona fins que arriba gent del públic per a interesar-se per mi, els dic que estic bé i que vaig a continuar. M’ix sang del genoll, el turmell em fa mal i note que l’empenya del peu també el tinc rascat però decidisc seguir. Em pose de nou a nadar però ja molt desmotivat, vaig fent metres poc a poc fins que després de 14:42 segons surt de l’aigua, baixe per la rampa que conduix cap a la T2 i veig que el genoll seguix sagnant al igual que l’empenya, “ara vorem si puc posar-me les sabates per a la bicicleta sense molèsties” pense. Me les pose lentament per a evitar que em rasque les ferides i encara que note un poc de dolor, em pose el casc i agafe la bicicleta i cap a fora. Quan isc de la zona de transició corrent en la bicicleta en la mà i em dispose a pujar, el triatleta que va davant de mi, frena en sec i al frenar jo torne a relliscar i a terra. Que fort, no una, sinó dos pinyes porte ja. I encara no he pujat dalt la bicicleta. M’aixeque com puc i a rodar, decidisc anar a la marxeta perquè hui no es el meu dia. Per a postre quan arribe a l’entrada de Bétera veig un triatleta estés a terra sense poder menejar-se, un altre està al seu costat intentant ajudar-lo, li pregunte si necessiten alguna cosa però em diuen que seguisca que l’ambulància ja està avissada i que no tardaria en arribar. En aquest moment pense “No estic tan mal, este està prou pitjor que jo”. Acabe el sector ciclista que constava de 29 quilòmetres invertint 44’17”.
Deixe la bicicleta a boxes, em pose les sabates i el dorsal i a córrer. Havia de completar un total de tres voltes a un circuit urbà, el que no sabia jo, és que seria tan dur: rampes realment empinades per carrers estrets, girs molt tancats, i a més havia de passar-ho tres vegades. De seguida m’adone de que tampoc estic gens fi per a córrer, el genoll m’estira i m’agafa “flato”.
Intente arribar a meta el més dignament possible a pesar de que ha estat per a oblidar i després d’agafar unes tallades fresquetes de meló d’alger em dirigisc cap a la imfermeria per a que em miren les ferides, em pregunten si he pogut acabar bé,m’ho curen i cap a casa.
Resultat:
Parcial bicicleta 14:42 posició 145, parcial bicicleta 44:17 posició 139, parcial carrera 19:00 posició 111 que sumant el temps de les transición resulta un temps total de d’un total d’1h24min26sec a 19 minuts del campió a la posición 126 d’un total de 233.
Resumint: per a oblidar i el que és pitjor, hauré d’estar una semaneta mínim sense fer esport.
No he trobat encara fotos, en conseguir-les les publicaré.

GRAN FONS MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET

2009-06-22T15:19:00.008+02:00

El dissabte 20 de Juliol es va celebrar a la localitat de Foios el Gran fons Mancomunitat del Carraixet, prova que perteneix al circuit de diputació de Valencia. La distància a recórrer era de 15 quilòmetres, passant per les localitats de Vinalesa, Tavernes Blanques i acabant de nou a Foios,la prova començava a les 19:30. A les 18:00 vam quedar la gent del Club per a ixir tots junts, cap a les 18:40 ja estàvem a Foios. Hi havia moltíssima gent per això vam anar ràpidament a pel dorsal. Després tornàrem al cotxe i ens canviàrem. Poc després feiem els pertinents estiraments i a trotar una estona per a calentar, el calor era terrible encara que al larg de la vesprada els núvols s’havien deixat vore, inclús van caure algunes gotes quan arribàrem a Foios encara que no van arribar a banyar els carrers. A les 19:30 es donà la sortida davall un color asfixiant i una multitud de corredors. Vaig sortir prou retrasat, al passar per la linea de sortida el cronòmetre de la prova marcava ja 20 segons i el que era pitjor, no es podía córrer. Els primers metres transcorrien per carrers estrets del casc antic de la localitat, poc a poc em vaig posar a córrer encara que molt lentament, es feia casi imposible avançar durant els primers 500 metres, poc a poc i a mesura que ixiem del casc antic els carrers es feiem un poc més amples i la gent ja anava estirant-se, moment que vaig aprofitar per a avançar correrdors, el pas pel quilòmetre 1 el vaig pasar en un temps superior als cinc minuts, poc a poc vaig agafant el ritme fins situar-me sobre el quilòmetre 2 en un grup que duia un ritme similar al que volia anar jo. Passen els pimers quilòmetres i ens enfilem per camins de terra molt irregulars pels quals s’havia d’anar pendent d’on xafaves, arribe al quilòmetre 8 i comence a sentir-me un poc cansat i asfixiat pel calor, aguante en el grup però pel quilòmetre 9 em quede un poc darrere. Decidisc baixar un poc el ritme ja que encara queden 6 quilòmetres, però veig el grupet en tot moment a uns 150 metres per devant de mi. Al passar pel quilòmetre 10, on es troba el segon avituallament d’aigua baixe encara més el ritme per tal de poder beure un poc i refrescar-me. Després de beure aumente un poc el ritme a vore el que passa i comence a sentir-me millor, el grupet del que m’havia descolgat el tinc cada vegada més a prop fins que cap al quilòmetre 12 el conseguisc agafar. Aguante uns minuts en el grup i li pregunte a Carlos, company del club de la UPV, com anem de temps i em respon que a quatre i un parell de segons el quilòmetre aproximadament, jo no portava pulsòmetre ja que s’em va trencar al triatlón de Dènia. Passem pel quilòmetre 13, ja sols quedàven 2, i decidisc apretar un poc ja que em trobava cada vegada millor, deixe el grup darrere i vaig avançant algun corredor que altre encara que pocs ja que la carrera ja anava molt estirada a estes altures, passe el quilòmetre 14 i arribe ja a Foios, faig l’ultim esforç i entre a meta i el crono marca 1:00:53, oficialment però segons el meu crono 1:00:33 que ix a una mitjana de 4’02” per quilòmetre. El resultat el puc considerar com a prou bo i el que és més importat de tot, el genoll no m’ha produït cap molestia a pesar de ser una carrera prou llarga i per un terreny molt irregular. Després de vore la classificació a internet he vist que he quedat en la posició 80 d’un total de 1017 que van acabar la prova, cinqué del club, resultat bastant bo. Ja en meta ens donen una camisa a cadascú, aigua i refrescs. Comentem la carrera en els companys del club i tots coincidm en varies coses: feia una calor asfixiant, el terreny molt irregular però la nota positiva es que la carrera és gratuita i encara que la samarreta no es res de l’altre mon, preferim camisa fluixa i inscripció gratuita que pagar 8 o 10 euros encara que ens donen una camisa tècnica. Després d’una sèrie d’estiraments anem cap al cotxe a canviar-nos i decidim uns quants tornar en metro ja que hi havia gent que anava a duxar-se allí i haviem d'esperar.

A continuación expose unes fotos que he trobat a internet de la meua arribada:

TRIATLÓ DENIA

2009-06-07T18:55:00.013+02:00

Ahir es va celebrar a la localitat de la Marina el triatló Ciutat de Dènia i allí vaig estar jo per a que no m’ho contaren, bé jo i l’afició que vaig portar darrere, Pablo i Bruno vingueren en mi i després va vindre Molina i sorpresa, Oscar també. Tots ells van quedar molt gratament sorpresos d’aquest esport.
Arribem sobre les 3 de la vesprada ja que el triatló era a les 4 de la vesprada i vaig a per la bossa del corredor i a que em feren el corresponent marcatge. Seguidament vaig al cotxe a canviar-me i a replegar tots els utensilis per a la batalla. Torne i cap a boxes on instal·le tot el que em seria necessari per a la prova i després em dirigisc cap a la platja on faig una primera inspecció sobre l’estat de la mar, l’aigua no estava gens freda.
La platja estava plena de gent, fins a 411 triatletes completaren la prova, gent animant en tots els racons, i un dia perfecte per a la pràctica d’aquest impressionant esport, això si, un poc de calor.
A les 4 i uns minuts sortim els homes, 15 minuts més tard ho farien les dones.

Només començar i a pesar d’haver sortit des de les últimes posicions em veig nadant al mig d’un pelotó, pufff, ací no es pot nadar, massa gent i tot un tró, però bé, es fa el que es pot, arribe a la primera de les 2 bolles i seguix la mateixa situació, quin greu error el d’haver-me situat pel mig del pelotó, seguisc igual fins passar la segona bolla i enfile cap a la vora del mar. La gent estava molt dispersa ja, ocupant uns 100 metres d’amplària. De repent aixeque el cap i veig que estic fora de la trajectòria, que fatal, com he pogut perdre tant l’orientació? Rectifique i després de 14:45 minuts arribe a la costa a la posició 278, vaig molt retrassat però bé, la natació no és lo meu, ja es millorarà. Al ixir de l’aigua comence a córrer per intentar guanyar alguna posició i em veig a Pablo i Bruno que m’animen molt, ja em boxes arribe a la meua zona i em pose casc ulleres i sabates, encara que per a tot açò tarde un temps més que considerable, en aquest lloc es troben Molina i Oscar que apart de donar-me ànims em fan un reportaje tant de fotos com de vídeo, en tindre´l el penjaré, la meua tècnica per a les transicions deixa molt que dessitjar.

Surt cap a la carretera i em pose a tirar a vore si em puc integrar en algún pelotó però res, havia ixit en un mal moment, no soc capaç de vore ningún grup a prop, així que vaig a la meua, poc després em passa un pelotó al qual conseguisc integrarme, cosa que encara no havia conseguit ni en Guadassuar ni a Cullera, seguisc en el grupet encara que en les curves de 180º em costa enganxar ja que al ixir de la curva donen molta canya. Durant la segona de les 4 voltes, el xic que va tirant del grup s’enfada ja que ningú col·labora en ell, cosa que em pareix normal, ja que estavem tots abusant d’ell. Jo voldria tirar però les meues limitacions en la bicicleta encara son molt notables, espere poder tirar algun dia i col·laborar en el pelotó.
Poc a poc entren a relleus els més forts del grupet i els altres ens mantenim a la part del darrere del grup, aprofite per a beure durant les rectes llargues.
Última volta del tram ciclista i em sent bé, aprofite per a anar pensant en el que he de fer a la T2, de seguida me’n adone que he deixat els cordons de les sabatilles per lligar, així que perdré un temps preciós a boxes , però durant la última recta abans d’entrar a boxes observe que tots els del grupet van llevant-se el velcro de les sabatilles i treuen el peu de la sabatilla i comencen a pedalejar amb el peu per damunt, així al arribar a boxes ja no han de llevar-se les sabatilles, a més estes quedaran subjectes a la bicicleta. Arrisque un poc i faig el que fan tots, jo no ho havia provat mai però afortunadament m’ix bé. Quan em dispose a baixar de la bicicleta, uns triatletes que porte davant cauen de la bicicleta al baixar i es forma un tapó però conseguisc esquivar-lo i cap a boxes. Ja dins de boxes hi ha moltíssima gent i es fa un poc lenta la transició degut a aquest tràfic de triatletes.
El temps d’aquest segon parcial es de 38:11 a una mitjana de 31,42 i en la 166 posició en aquest parcial.
Arribe a l’altura de la meua zona i, merda, he entrat pel corredor que no tocava, afortunadament veig un espai entre 2 bicicletes i accedisc al carril que toca. Ja allí em calce les sabates de correr, me les lligue i em pose el dorsal mentre arranque a córrer, en aquest moment perc 2 imperdibles dels 3 i el dorsal queda subjectat únicament per un imperdible, hauré de vore que faig perquè a Cullera ja em va passar el mateix.
Isc de boxes i em pose a córrer, les sensacions no son tan bones com en Cullera a pesar d’haver tingut menys desgast en la bicicleta, al poc de ixir el calor comença a passar-me factura i el flato es fa present encara que no de forma molt intensa, la causa crec que es deguda a que he begut massa líquid al tram final del parcial ciclista, unit al fet de que en tota la setmana no he entrenat res de res degut a un viatje a Andorra,a pesar d’això passa a molts triatletes mentre que a mi no me’n passen massa, alguns que em doblaven i poc més.
Al pas per la primera volta allí tenia a la aficció que em donava les forces que em faltaven a mi per a acabar la prova. Ja sols quedaven poc més de dos quilòmetres, motiu per qual vaig apretar un poc fins a la meta, temps del parcial a peu de 20:04 a la posició 75.
Després de vore els resultats i d’haver estat tota la setmana sense fer res, estic més que satisfet, he acabat a la posició 150 d’un total de 411 triatletes i el que es més important de tot, he gaudit molt i cada vegada m’agrada més aquest esport.
Ara recuperar un poc i a seguir entrenant.
En tindre el mega-reportaje que em van fer els meus seguidors, els publicaré

TRIATLÓ CULLERA

2009-06-07T17:18:00.005+02:00

El Dissabte a partir de les 9h es celebrava a la ciutat de Cullera el triatló corresponent al campionat autonòmic. A la cita es presentaven uns 400 triatletes, entre els que estaba jo, en el que seria el meu debut en esta disciplina. El triatló era distancia sprint, 0.75m nadant, 20 en bicicleta i 5 a peu.
A les 9 es donava la eixida a la categoría masculina federada, mentre que al finalitzar eixirien dones i no federats.
Em vaig aixecar a les 7:00 del matí però en tota la nit no vaig pegar ull, ja que em trobava molt nerviós pel meu debut, un poc de fruta i un iogurt i cap a Cullera on vaig arribar a les 8:00. Vaig agafar tots els utensilis i em vaig dirigir cap a la recollida de dorsals, després d’uns minuts de cola i el corresponent marcatje vaig rebre el dorsal i la bossa del corredor.
Ja amb tot, em vaig dirigir cap a la zona de boxes damunt la bicicleta i en la moxilla en l’esquena i el casc al manillar de la bicicleta. I la primera: arribant a boxes un àrbrit es fica a pitarme “pi pipiiii, això es tarjeta groga, anar dalt la bicicleta i sense casc ”, jo em quede un poc extranyat, baixe de la bicicleta i em pose el casc, mentre la resta de triatletes m’observen.
Sol·lucionat en problema, aconseguisc entrar a boxes, busque el meu lloc i comence a ordenar-ho tot, bicicleta, sabatilles per a la bicicleta, ulleres de sol, gorro, ulleres de nadar, sabatilles de correr, calcetins, dorsal per al tram de correr a peu, etc… Després d’una sèrie de minuts observant si ho tenia tot correcte, me’n adone que no porte aigua en la botella de la bicicleta, merda, la gent ja comença a anar cap a la eixida, vaig ixir de seguida de boxes a vore si podía omplir la botella d’aigua però res, no trobe ningún lloc on fer-ho. Abandone la botella darrere d’un matorral i cap a la platja.
L’aigua no estava gens freda però estava permés el neoprè, però com que jo no en tinc, no vaig tindre elecció. Després d’una presa de contacte amb l’aigua i el corresponent escalfament, em situe a la part del darrere dels triatletes. L’eixida es retrasa fins les 9:30 aproximadament ja que el metge no està present.
El jutge dona l’eixida i em situe dels 30 últims per a evitar colps i colzades, el pelotó està molt apretat així que no es pot nadar, poc a poc va estirarnt-se i comencem a nadar en un poc més de reguaritat, passem la primera de les 3 bolles i ja no tinc molta gent pel voltant, vaig dels últims però ja ho sabia. Passe la segona bolla i vaig nadant cada vegada millor encara que com no havia nadat mai a mar obert perd molt la referencia i faig molts metres més dels que cal.Surt de l’aigua en un temps de i a la posició 277 en un temps de 12:49, millor temps del que em pensava.

Comence a correr cap a boxes pensant ja en el que havia de fer en la transició, em lleve les ulleres i el gorro em pose el casc, i quan em dispose a posarme les sabates de bicicleta note que dins d’una d’elles tinc alguna cosa, merda, son les ulleres que pensava que havia perdut quan l ’ àrbrit m’havia pitat. Bé, millor, me les pose i a córrer, isc de boxes, puje dalt la bicicleta i a fer km, no trobe el ritme però vaig fent poc a poc, vull aigua però no en tinc, he d’aguantar-me. Vam passant-me triatletes i doblant-me els primers però no aconseguisc unir-me a ningú, vam massa per a mi, faig la carrera pel meu compte i arribe a boxes amb prou d’energia encara, estic gaudint com un xiquet, açò és lo meu, pense. Deixe la bicicleta després de 39:34 a una mitjana de 30.32km/h en la posició parcial 206, em lleve el casc, les sabates i em pose les de córrer i el dorsal, i arranque cap al tram de running, em trobe molt bé i
comence a avançar triatletes, fa molta calor, a pesar d’això vaig molt bé, primera volta i encara tinc un poc d’energia per a apretar un poc més, ho done tot durant la segona i arribe a meta en un temps al parcial de 15:36 a la posició 94, molt feliç, volia que no s’acabara. Havia gaudit moltísim.
Després de vore la clasificació estic més que satisfet, he entrat a meta en la posició 191 de 362 que acabaren la prova, però això no es el més gratificant sinó el que he gaudit durant tota la prova i sols el fet d’acabarla m’ompli d’orgull.
Foto de l’arribada:
Ara a recuperar forces i a esperar la pròxima el dissabte vinent a Dènia.

Duatló a Guadassuar

2009-05-13T20:37:00.007+02:00

El dissabte dia 9 de Maig es va celebrar en la localitat de Guadassuar la última prova de la copa federación de Duatló, allí vaig estar en el que va ser en meu debut en la prova del duatló. La prova consistia en fer 5.2 Km peu, 2 voltes a un circuit urbà de 2,6 Km, 24 Km en bicicleta, 3 voltes a un circuit de 8 Km i acabar en 2.6 Km de nou a peu.
A les 15:30 era l´hora assignada per a repartir els dorsals, així que allí estava jo minuts després per a replegar-lo. Com que anava un poc perdut em viag posar a observar a l gent més veterana que anava fent, quin equipaje es posava, etc.
Minuts després la gent ja havia arribat casi tota la gent i l’ambient començava a ser impresionant.b
Vaig ganar al cotxe a per les coses que havia de deixar en boxes per a les transicions, bicicleta, casc, sabates per a la bicicleta, ulleres, etc..
Mai havia estat en una situació així però per a entrar a boxes t’exigeixen moltes coses, anar en el casc pasat (encara que vas baix de la bicicleta), 4 imperdibles al dorsal de la camiseta i no 3, DNI o licència, etc.. Es més estricte que un control de la Guàrdia Civil.
Però bé, una vegada dins de boxes, ho vaig preparar tot i a calentar una mica, que la carrera no tardaria en començar.
A les 16:50 tots cap a l’eixida i a atendre a les explicacions de l’organització, on va avissar de que el tram ciclista era un poc fotut, ja que eren camins rurals estrets i amb molta curva, però bé, n’hi havia que posar-se..
A les 17:00 en punt es donà la eixida, vaig ixir desde les últimes posicions ja que el meu estat físic en estos moments no es ni molt menys l’idoni però la lesió almenys m’ha abandonat. Poc a poc vaig entrant en calor i adelantant a gent encara que molt lentament, vaig notant-me bé i accelere poc a poc però en calma ja que és el meu debut i no se com anirá la cosa, arribe a la segona volta bé i ja quan veig el box a uns 100 m em concentre en allò que he de seguir quan arribe allí. No sé el temps que porte però supose que aniré per les posicions centrals. Quan estic a boxes em pose el casc i me’l passe primer que res, ja que en cas de avançar en la bicicleta en el casc despassat, ets amonestat o expulsat de la prova, seguidament em lleve les sabates de correr i em pose les de ciclisme, les ulleres em cauen de la bicicleta, i al ajupir-me ja em note les cames un poc carregades, no és cosa. Ràpidament surt cap a fora de boxes arrosegant la bicicleta i una vegada fora puja dalt la bicicleta i em pose a pedaletjar com un boig per a vore si consegueix apegar-me a un grupet, ho acoseguisc però soc concient que este ritme no el podré aguantar durant tot el trajecte ciclista, però em doa el mateix, si puc aguantar 4 Km millor que si en puc aguantar 3.
Al cap d’uns 4 Km ja els he perdut i em gire per a vore si ve algú per darrere i em pot portar, però res, estic més a soles que la una, així que hauré de fer la guerra pel meu compte, passen els Km i seguisc a soles però al Km 14 aproximandament m’adelanten uns ciclistes com si foren motos, no puc ni seguir-los 300 metres, vaig pensar que serien els primer que m’havien doblat, però tampoc en tenia la certessa.
A la tercera volta conseguisc pergar-me a roda d’un grupet que va un poc més que jo, i durant casi tota la última volta aguante en ells, però al final torne a quedar-me, no passa res, la transició ja està a prop i ho done tot.
A l’arribar a uns 30 m de l’entrada de boxes em lleve un peu del pedal i ja davant la zona de boxes l’altre, deixe la bicicleta on tinc les sabates de correr, abandone el casc, i les ulleres i em pose de nou a correr, tenia la sensació de que a pesar de no haver practicat mai cap transició no ho havia fet tan malament, el problema va ser al començar a correr, bufff, les cames les tenia com un cudòl, agarrotades, vaig començar molt lentament per a vore si anava recuperant sensacions i poc a poc ho vaig aconseguir, durant aquest tram vaig avançar a 3 o 4 duatletes mentre que sols me’n va passar un.
Quan vaig vore l’arribada em va pujar l’adrenalina, i vaig donar-ho tot, arribe i com que no hi ha cronòmetre no se el temps que havia fet, però em dona igual, l’he acabada, porte molta gent encara darrere i el que és més important que tot, he gaudit com un xiquet..
El diumenge vaig vore les classificacions i els temps invertits en cada parcial, son estes:

Posició final: 95 en un temps de 1:16:37 a 13 minuts del campió, en uns temps per parcial de:
Primer parcial a peu 20:33 a 3 minuts 57 per Km, posició 83.
Parcial ciclista 45:08 a una mitjana de 31.9Km/h, posició 107.
Segon parcial a pei 12:59 a 5 min per Km, posició 91.

A continuación expose unes fotos que he trobat de la carrera:

La primera a la primera transició i la segona a l’arribada.

MITJA MARATÓ DE CANALS

2009-04-23T22:40:00.008+02:00

El dissabte 18 es va celebrar a Canals una mitja marató i allí vaig estar per a que no meu contaren. No vaig estar sols ja que em meu germà i Juan, em van sorprendre i es van apuntar encara que no havien participat mai en aquesta distancia. Algun dia ha de ser la primera.
Quan ens disposàvem a marxar cap a Canals, va començar a caure una tromba d’aigua impressionant, que anava acompanyada d’una forta tronada, motiu pel qual vam començar a témer per la disputa de la prova. Una vegada allí el temps va deixar pas a una pluja suau i a poc a poc va anar eixint el sol. Moments abans de la carrera va deixar de ploure i el sol començava a fer acte de presència.
Una vegada donada la eixida vam començar a córrer com vam poder ja que hi havia molta gent, però desprès del primer quilòmetre la gent ja anava formant grupets i es podia correr perfectament.
Els primers quilòmetres van transcórrer en total normalitat fins al moment que un ramat d’ovelles que estava pasturant es va assustar i començà a córrer en la massa de corredors. He d’indicar que varen fer al voltant de 5 quilòmetres i que ja dins del poble van ser tancades en un improvisat corral format per tanques per a la carrera.
A part d’aquesta anècdota, la carrera va ser molt bonica, decidint-se en els últims metres per dos atletes de color, fent un temps de 1:06:06 i 1:06:07 respectivament.
Pel que fa a la meua participació, vaig parar el cronòmetre en un temps de 1:34:57 a una mitja de 4:30 el quilòmetre i en la posició 152 de la general i la 66 de la meua categoria. Resultat que el puc considerar com a bo tenint en compte les molèsties que arrastre que m’han impedit entrenar en regularitat durant els últims dos mesos. L’últim més l’estic dedicant a nadar entre setmana i a fer ciclisme al cap de setmana. El motiu d’aquest canvi es degut a que m’ha entrat el “mono” de participar en algun triatló i com que el genoll m’impedeix córrer, es una bona opció de mantenir la forma fent esport. La idea era prendre part en el triatló d’aquest dissabte a Pinedo en la distància Sprint però al final no ha pogut ser, val la pena no precipitar-me ja que hi ha més d’ací a poc i no tinc ni idea de com funciona el triatló, a més de que no tinc ni la vestimenta adequada per a participar.La idea es anar a vore el triatló de Pinedo i anar fent-me una idea de com funciona aquest esport.

A continuació espose un parell de fotos que em van pendre durant la carrera:

Tornant al tema de la mitja marató, he de recalcar el excel·lent temps que van fer el meu germà i Juan, parant el cronòmetre en 1:50:28 a una mitja de 5:13 el quilòmetre, resultat fantàstic tenint en compte que es la primera mitja. Enhorabona als dos.

Ací una foto dels debutans al passar pel quilòmetre 10.

Per últim sols volia dir que poc a poc comencen ha haver més aficionats a les carreres populars i a la mitja marató a pesar de la crisi i dels preus excesius per part dels organitzadors. Si a Simat van debutar Sergi i Joan, ara ho han fet Ferran i Juan, i posiblement a les pròximes mitjes tinguem noves i agradables sorpreses.

Que el ritme no pare

fotos mitja marató a la Valldigna

2009-04-07T18:20:00.007+02:00

Aci expose unes fotos de l'arribada, tant meues com del debutant Sergi.

Estes 2 primeres son meues:

Aci l'arribada de Sergi:

Mitja marató a la Valldigna

2009-04-07T17:56:00.001+02:00

Després de més d’un mes d’inactivitat degut a la lesió al genoll esquerre, este passat cap de semana vaig participar a la segona mitja marató a la Valldigna.
Abans de la carrera no sabia com em respondría el genoll ja que el passat dijous vaig començar a rodar i em vaig resentir de la lesió, cosa que em va preocupar i molt.
Ja el diumenge em vaig aixecar a les 8 hores (les 7 reals, ja que van canviar l’hora). El dia va amanéixer fresc i amb una nuvolada majuscula, encara que es resistía a ploure. La forta pluja caiguda durant tot el dia anterior i la nit encara es reflexava a l’asfalt.
Vaig esmorzar com de costum mentre mirava la carrera de Formula 1 i ja a les 9:15 vaig sortir cap a Simat en Sergi i Joan, dos debutants en la distancia de la mitja marató.
Al arribar allí, la cua per a recollir el dorsal era enorme a pesar de la poca gent inscrita, al voltant de 300 valents. Una vegada en la cua ens explicaren que hi havia hagut un error en els dorsals i que s’estaven imprimint de nou, la cual cosa suposà que la prova comencés a les 10:30, mitja hora després d’allò previst, cosa que hauràn de rectificar els organitzadors si volen disposar d’una prova aceptable.
A les 10:30 es donà l’eixida, i vaig ixir de darrere en Joan i Sergi, però al cap d’uns metres vaig començar a avançar fins posar-me a l’altura de Vicent Casanova. Em vaig instalar en un grupet de 5 corredors, que ell comandava. Poc a poc anavem avançant corredors, i portavem un ritme d’aproximadament 4’15 min/km. El genoll anva bé, ja que encara que tenia unes xicotetes molèsties no m’impedia córrer. Ja a partir del quilòmetre 15 Vicent va endurir el ritme i jal i vaig dir que seguirá ja que el meu estat de forma no era el més òptim després d’un més d’inactivitat. Vaig començar a fer la carrera pel meu compte i els ultims 4 quilòmetres s’em van fer un poc llargs, cosa d’esperar al cap i a la fi.
Vaig arribar en un temps més que meritori de 1:29:54, segons el meu rellotge, encara que hui han ixit els resultats i em marca un temps de 1:30:04 quedant el 37 en la posición general i el 13 en la meua categoría.
El guanyador va invertir un temps de 1:17:08, mentre que Vicent va tardar 1:28:28, és a dir, en els últims 6 quilòmetres em va traure 1 minut i mig aproximadament.
Pel que fa als meus amics i debutants en la distancia, Joan va fer un temps de 1:36:05, temps extraordinari per a un debutant, mentre que Sergi va acabar la prova(era el seu objectiu) en un meritori 1:46:30.
Vaig vore moltes cares conegudes durant tota la prova, mon pare, mon tio Victor, a molta gent de laValldigna i al meu padrí Adrià, que després de temps de lesions ha pogut tornar a gaudir de l’esport que unix diumenge a diumenge a molts corredors populars.
Enhorabona a tots el participants i en especial als debutants, Sergi i Joan.
Mentre escric estes línies estem a dimarts ja i el genoll segueix sense estar recuperat, per la cual cosa vaig a posar-me en mans d’un especialista, ja que la lesió no acaba de deixar-me entrenar.
Si la lesió em respecta, els meus pròxims objectiu son la Mitja de Canals (18 d’Abril, Dissabte de les segones pasques) i el Gran Fons d’Oliva, del que m’han parlat molt bé.

Fotos Marató

2009-02-24T19:38:00.003+01:00

Ací expose unes fotos del marató de Valencia:

Recorregut

Fotos amb els companys de club:

Foto arribada:

JA SOC MARATONIÀ

2009-02-23T22:39:00.002+01:00

Després de mesos molts durs, en els que he fet moltes sèries, molts quilòmetres i moltes hores corrent, ahir vaig disputar el que va ser el meu primer marató, el 29 marató popular de valència.
La carrera començava a les 9:00 del matí al circuit de Fórmula 1, per tant em vaig alçar a les 6:45 en temps per a pegar-me una bona dutxa per tal de anar entrant en situació. Després em vaig fer ben esmorzat, calia agafar forces ja que la carrera seria molt dura.
El dia es presentava un sense núvols ni vent, especial per a córrer.
Sobre les 8:15 vaig arribar a la zona d'ixida i després de vestir-me i posar-me vaselina per tot arreu i una crema per a calmar els dolors del genoll,vaig començar a fer estiraments i un poc d'escalfament amb els companys del club de la UPV.
A mesura que passaven els minuts, els nervis eren més forts, però al sentir el tret d'eixida tot es va quedar allí i vaig començar a córrer.
Vaig decidir ixir amb dos companys del club, Carlos i Esther, a un ritme de 4:15 el quilometre, tot això aconsellat per l'entrenador Juanjo, encara que jo no estava gens segur de poder aconseguir-ho, a més era la meua primera experiència en la prova reina de l'atletisme.
Segons anaven passant els quilometres, el dolor va remetre i vaig començar a tenir molt bones sensacions, pareixia que el genoll em deixaria córrer.
Vaig passar per el quilometre 11 en un temps de 47:32, a una mitja de 4:19 el quilometre.
D'ací al pas per la mitja marató el ritme encara va ser més frenètic, 1:29:20, a una mitja de 4:14, tot una locura per a mí, ja que el meu millor registre en una mitja marató era de 1:31:50, i encara faltava la meitat, però seguia trobant-me bé.
Vam aconseguir instalar-nos al pràctic de les 3:00 hores, però la història va canviar.
Vaig començar a sentir-me un poc ofegat, i vaig decidir baixar un poc el ritme.
Tenia el pràctic de les 3:00 hores a la vista però poc a poc vaig anar retrasant-me fins que va vindre el pitor, el dolor del genoll va tornar a fer-se present, cosa que em va preocupar molt.
A partir del 30 millor no parlar-ne. El dolor no cesava, sinó que cada vegada era més intens.
A més els corredors anaven passant-me un rere altre, però el principal poblema era el meu genoll.
Cap al quilòmetre 35 el dolor era ja insuportable pero el calor de la gent em feia seguir endavant.
Cap al quilòmetre 39 vaig haver de parar de correr i posarme a caminar durant uns 200 metres, el dolor ja era superior a mi, vaig intentar córrer però no podia, em temia lo pitjor....
La gent que es trobava per allí i els corredors que em passaven en aquell instant em van donar les forces necessàries per a continuar, vaig començar a córrer de nou encara que en un dolor molt intens però poc a poc el dolor va anar remitint, em va passar el pràctic de les 3:15 hores però no passava res, el meu objectiu era acabar-la i així ho vaig fer.
Vaig arribar a la meta, davall l'atenta mirada de la meua perla, Lourdes, qui ha tingut que aguantar tots els meus "rollos" de marató cap ací, marató cap allà, amb un més que meritori 3:17:07, a una mitja de 4:40 el quilometre cosa per la qual n'estic molt orgullós.

Felicitar a tots el corredors que han fet aquesta marató, i en especial als debutants i als mebres del club de la UPV, sense deixar de recordar a tota la gent que per un motiu o altre no ha pogut acabar la carrera.
Un 10 també per a la gent que animava a cada cantó de la carrera.

NOU BLOG

2009-02-23T22:32:00.001+01:00

Després de vore que tot el mon té un tuenti, facebook, etc.. he decidit crear-me un blog on aniré contant vivències, sensacions, resultats, objectius, de les diferents carreres populars en les que participe.