dijous, 14 de gener de 2010

KM VERTICAL AL MONDUVER

Diumenge 10 de Gener vaig participar en la primera carrera de l’any. La eixida es donava a les 10:30 per tant em vaig aixecar a les 8:30 i a les 9 vaig ixir amb el meu germà i Juan cap a Beniopa, lloc d’eixida.
Aquest any seria la meua segona participació en aquesta prova després de la de l’any passat, que em va agradar molt, motiu pel qual vaig decidir repetir.
Després d’un poc d’escalfament, es dona la eixida. Comencem a cua del pelotó, fa molt de fred, ens recorden que la sensació de fred a la cima es de uns graus sota zero. Poc a poc anem entrant en calor i fem els primers metres per dins del cau del riu, camí que ens dirigix cap al Monduver. Els primers quilòmetres passen sense massa historia, anem a un ritme molt calmat. Poc a poc el camí va fent-se més estret i empinat. Cap al quilòmetre 5 trobem el primer avituollament en el qual parem una estona per a pendre algún troç de platan, aigua i diversos fruts secs.
A partir d’aquest moment comença la verdadera ascenció. Seguim a la marxeta ja que el camí es fa senda i les possibilitats d’avançar corredors es casi missió imposible. Poc a poc anem agafant altura i gaudint del meravellós paisatge que observem. Cada vegada estem més a prop però la sensació de fred va creixent. Ja al segon avituollament tornem a pendre energies per a la recta final de la cursa. A mesura que anem apropant-nos a les antenes va apareguent la neu en més abundància i hi ha trams en els que es fa imposible caminar. Després de 2 hores d’aventura arribem a les antenes situades a uns 840 metres.



Ens ho em passat de categoría, la única pega la neu que ha dificultat molt l’ascens i també el descens fins a la drova on es trobava un complet avituollament amb sándwich, liquids, i caldet calent inclòs, que be ens va sentar.

Després agafem l’autobus que ens porta de nou a l’eixida i cap a casa. Sols he tardat 20 minuts més que l’any passat. A aquest ritme no se l’any que ve si l’acabe.
L’any que ve més i millor.