diumenge, 3 d’octubre del 2010

NO HI HA VOLTA ENRERE

La temporada triatlètica s'ha acabat i necesitava noves motivacions per a seguir entrenant. La bicicleta la tinc abandonada i de moment no he tornat tampoc a la piscina però no he deixat de còrrer

Després de mirar el calendari de carreres i la la espina que em va deixar no poder correr la Marató de València m'apateix còrrer una Marató aquest any i per això m'he apuntat a la I Marató de Castelló que es farà el 12 de Desembre, queden 2 mesos però espere arribar en bon estat de forma.
Comptarà amb la presència del gran Chema Martínez, tot un alicient afegit per a la prova.

dimecres, 22 de setembre del 2010

TRIATLÓ D'OLIVA

L’any passat ja vaig participar i com em va agradar molt, este any he repetit. Ha sigut l’últim triatló de la temporada.El triatló constava de 1500 metres nadant, 45 quilòmetres en bicicleta en els que no estava permès el drafting i finalment 10 quilòmetres a peu fent dos voltes a un circuit per la platja d’Oliva.

La eixida es donà a les 9:30 del matí i degut al gran onatge el inici fou un calvari, a mesura que ens endinsàvem mar a dins, l’aigua ens treia cap a fora, però després de superar els primers metres ja es podia nadar en condicions. Poc a poc vaig fent metres, i de sobte em trobe a les primeres meduses que per sort no em piquen, després vaig poder apreciar que van picar a molta gent. Quan em trobe per la meitat del recorregut mire el cronòmetre i marca 15 minuts, millor del que em pensava, a este ritme després de mitja hora ixiré de l’aigua. Transcorre tot amb normalitat i després de 29 minuts i 54 segons arribe a la costa. Bon temps per a mi a pesar de les condicions de la mar.

Ràpid cap a la T1 on després de canviar-me isc cap a Pego, els primers quilòmetres em serveixen per a hidratar-me amb aigua i un gel. Em trobe ja a la carretera que unix Oliva i Pego, on l’asfalt es bastant dolent. Cada triatleta intenta fer la seua guerra encara que sempre hi ha algun que intenta xuplar roda. Arribe a Pego i ens desviem cap a Sagra on es troba el primer portet dels 2 que haviem d’afrontar. A un parell de quilòmetres de la cima em veig al meu germà que ha punxat la roda, quina llàstima.


Arribe dalt i els voluntaris ens ofereixen aigua cosa que ve molt bé. M’hidrate de nou amb molta tranquil·litat i ara ve un descanset cap avall d’uns 4 quilòmetres, que venen bé per a agafar aire de nou. El segon portet es fa més curtet i d’ací a la platja d’Oliva ja es tot un terreny favorable. Em trobe bastant bé i estic rodant ràpid dalt de la bicicleta, a més em sent còmode anant acoplat.

Arribe a la transició després d’1 hora i 23 minuts, a una mitjana de 33,13km/h. Em canvie el més ràpidament possible i em dirigisc a afrontar l’últim tram. El sol ara ja pica de valent a diferència d’abans on s’havia mantingut bastant núvol.


A diferència de València, on vaig ixir massa ràpid, ací ho faig amb molta tranquil·litat, a més el desgast amb la bicicleta es molt major ací ja que no es pot anar a roda i a més hi havia 2 ports.




Faig els primers quilòmetres a un ritme de 4:25 aproximadament i hidratant-me en tot moment, i complete la primera de les 2 voltes en 22 minuts, però poc a poc els dolors estomacals van fent-se més intensos. No passa res, patirem un poc i ja està. A pesar d’això seguisc avançant a prou triatletes, el calor i l’exigència del circuit van passant factura a tots. Arribe a meta després de 44 minuts i 46 segons a una mitjana de 4:30 el quilòmetre i bastant satisfet pel resultat.




He completat el triatló en un temps de 2 hores 41 minuts i 30 segons a la posició 168 de 512 triatletes que van prendre la sortida. Una xifra que em sorprèn es la de 77 no presentats. Hi ha hagut 11 persones retirades i 11 desqualificades.

Pel que fa als parcials, he ixit de l’aigua a la posició 305, fent el parcial ciclista a la posició 148, i el tram a peu a la posició 155. He millorat el temps de l’any passat en més de 6 minuts.

Content pel resultat, sobretot de la natació i de la bicicleta però crec que haguera pogut córrer millor.

La prova al igual que l’any passat molt ben organitzada i un avituallament molt complet al igual que la bossa del corredor amb samarreta tècnica i pantaló inclòs de bona qualitat.

La temporada triatlètica s’ha acabat, ara a descansar un poc i a pensar en nous reptes.

dijous, 16 de setembre del 2010

TRIATLÓ DE VALÈNCIA

El Diumenge passat es va celebrar a València la festa del triatló en diferents proves: la olímpica en la que vaig participar jo i el meu germà, a les 8 del matí i seguidament la de distància sprint, per a finalitzar el el super-sprint i el triatló de la dona, per a promocionar aquest esport.

Em vaig alçar a les 6 del matí i després de desdejunar ja estava camí cap a València on arribe amb el temps just per a recollir dorsals i anar cap a la zona de sortida amb Ferran. Ai mare, m’he deixat el xip a la bolsa, no passa res no ixiré a la classificació i ja està.

La eixida es donava des de l’aigua, ens expliquen un poc el recorregut i ens dirigim cap a la eixida, l’aigua esta bastant calenta i quan encara ens faltaven uns 10 metres per a arribar a la linea de sortida, comença la prova. No passa res, ens servirà per a calfar un poc...

Els primers metres els faig prou tranquils però poc després em veig dins d’un grup en el que no es pot nadar, a més m’emporte unes quantes patades i colzades. Intente arrimar-me cap a la dreta per a evitar més colps i nadar més còmodament. Van passant els metres sense cap incident però vaig bastant lent. Després de 32 minuts i mig surt de l’aigua direcció boxes on em passe de llarg la zona on tinc la bicicleta pel que he de tornar cap arrere. Transició i a afrontar els 40 quilòmetres ciclistes. Pronte em trobe en terra de ningú, no veig cap grup en el que integrar-me. Faig els primers metres en solitar fins que arribe a l’altura de 3 ciclistesels quals es fiquen a roda, després d’una bona estona em gire per a demanar-los relleu però res, anaven molt bé així. Sort que poc després som absorbits per un grupet en el que anem passant a relleus alguns dels seus integrants, entre els que es troba el company Isma. Contínuament anem creuant-nos amb grups molt més nombrosos que el nostre, és el que te ixir mal de l’aigua.

Passen les 2 primeres voltes i a la tercera em limite a mantindre’m a roda, ja la última volta el grup ja es de uns 40 ciclistes, parle en Isma i em diu que vaja cap avant del grup ja que se’n formarà una bona al baixar de la bicicleta i val la pena estar al davant. Així ho fem i arribem bé a la transició després de 1 hora 15 minuts dalt de la bicicleta. Canvi de sabatilles ràpidament, deixe el casc i la bicicleta i a córrer.

Comence molt fort però em trobe prou sencer de forces pel que decidisc no disminuir el ritme, m’hidrate a l’avituallament i passe el primer quilòmetre a 3:51, en tot moment anem creuant-nos en la resta de la gent que ja està corrent. Hem de pegar 4 voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres. El segon quilòmetre el passe a 3:56, tercer a 3:58. De moment em sent bé. Quilòmetre 4 i 5 a 4:02 i 4:10.

A partir d’aquest moment ja comence a disminuir el ritme un poc ja que encara queden 5 quilòmetres. Faig el sisè quilòmetre a 4:12. Però els últims quilòmetres es fan llarguíssims, a 4:30 aproximadament i amb un mal sabor de boca perquè he corregut de més a menys a diferència de l’any passat on vaig acabar fort. Creue la meta després de 2 hores i més de 29 minuts d’esforç. A la fi he acabat a la posició 150 de 460 triatletes que acabaren la prova.


No massa content pel resultat ja que encara que en la natació i en el tram ciclista ho he fet més o menys com esperava, no he corregut gens bé, del errors s’apren i s’agafa experiència.

Enhorabona per al meu germà que ha finalitzat més de 2 minuts abans que jo a la posició 118.

dimarts, 7 de setembre del 2010

VOLTA A PEU A CORBERA

Dissabte 28 D'Agost, i després d’haver fet uns 110 quilòmetres de bicicleta pel matí, vaig anar a la volta a peu de Corbera. La carrera era igual que l’any passat, a excepció d’una cosa, el preu de l’inscripció. L’any passat gratuïta i aquest any 3 euros, on arribarem?

Vaig arribar prou justet de temps, sobre 25 minuts abans de la carrera que començava ales 19:00 hores. Vaig a pel dorsal i el xip, després a per la bolsa del corredor. Em trobe a Pau i a Isma, anem a fer un poc d’escalfament ja que sols queden 10 minuts per a l’inici. Arribem a la línea de sortida i ja esta pràcticament tota la gent situada, pel que ens posem a la part de darrere.

Es dona la eixida en 5 minuts de retard i després d’uns metres comencen a córrer molt lentament. La idea es fer 8 quilòmetres de carrera continua a un ritme bastant lent. La primera volta es fa per dins del poble i després ens dirigim cap a una zona en la que hi ha una forta pujada del quilòmetre 5 al 6 i després ja anem cap avall fins a l’arribada.

Els primers quilòmetres els fem bastant lents a uns 5 minuts el quilòmetre. Poc a poc incrementem un poc el ritme fins a fer els últims quilòmetres sobre un ritme de 4 minuts el quilòmetre per a acabar en un temps de 37:34 a 4:42 el quilòmetre a la posició 137 de 444 participants.




divendres, 27 d’agost del 2010

GRAN FONS INTERNACIONAL DE SET AIGUES

A la meua infància havia presenciat aquesta prova en varies ocasions i en aquesta ocasió tenia l'oportunitat de participar. Arribarem el meu germà, Pablo i jo com a corredors i ma mare, mon tio i la Bety com a espectadors sobre les 13:00 hores per tal de fer una paelleta i passar el dia per allí . Només arribar veiem que ja hi havia un gran ambient i molta gent, anem a fer la paelleta, que va ser tot un èxit i seguidament anem a recollir el dorsal i a relaxar-nos a la piscina. La prova començava a les 19:30 i constava de 15150 metres en un terreny molt dur on tot eren pujades i baixades, primer fariem un circuit urbà d'uns 4400 metres i seguidament una volta d'anada i tornada on ens creuariem tots els corredors. L'eixida es dona puntual amb uns 1500 atletes entre els que es trobava el gran Chema Martínez. Passe per baix de l'arc després d'uns 20 segons. Els primers quilòmetres es fan bastant lents degut a la gran aglomeració de corredors, quilòmetre 1 4:42, quilòmetre 2 4:46, però ja cap al tercer es pot avançar sense cap problema 4:47, de moment vaig a un ritme bastant constant a pesar de que no deixem de pujar i baixar, el quart quilòmetre es casi tot cap avall, 3:54, passem de nou per la linea de sortida on hi havia molta gent animant com a la resta del recorregut. De moment em trobe prou sencer i vaig sempre reservant energies, ja que encara queda molta carrera, ara ja ens disposem a fer la segona part del recorregut, d'anada i tornada, el quilòmetre 5 el pase després de 4:30, mentre que el sisé pica de nou cap amunt, 4:55. Poc després ens trobem en els primers classificats, ja porten 10 quilòmetres i jo encara no he arribat al seté. Em creue en 2 africans que van al capdavant, mentre jo vaig cap avall, però a pesar d'això encara van més ràpids que jo, al cap de mig minut aproximadament ens creuem en Chema Martínez, al que animem tots els corredors. Poc a poc anem creuant-nos a més corredors, passe el quilòmetre seté després de 4:11 i el vuité després de 4:07, ens dos van cap avall. Poc després arribe al gir de 360°, seguisc creuant-me corredors que van per darrere de mi. Ara venen 3 quilòmetre que son casi sempre cap amunt, no deixe mai d'hidratar-me en els avituallaments encara que l'aigua esta prou calenta. Quilòmetre 9 a 4:31 i els dos seguents a 4:50.

El cansanci va passant factura però encara queden quatre quilòmetres. El dotzé va cap avall en una forta pendent, hi ha que anar frenant en tot moment, 3:53. El quilòmetre 13 es fa molt dur, passem de baixar amb un pendent molt pronunciat a pujar una rampa dura, de fet es el quilòmetre que més tarde a fer, 5:22. De nou cap avall i rampa no molt llarga però duríssima, una vegada superada ja va tot cap avall fins a l'arribada, quilòmetre 14, 4:30. L'ultim quilòmetre ens endinsa cap al poble, aumente el ritme, passe el quilòmete 15 després de 3:49, sols falta la recta de meta, arribe després de 1 hora 7 minuts i 52 segons, a un ritme de 4:29, a la posició 219. Molt content de la carrera, a pesar de la duresa, ha segut increible l'ambient que hi havia i el nivell dels participant.
Molt bona bolsa del corredor amb samarreta tècnica i botelleta de vi inclosa.
Ara a seguir entrenant per a preparar els triatlons de València i Oliva.

dilluns, 23 d’agost del 2010

VOLTA A PEU A LA PLATJA DE TAVERNES


Després de casi 15 dies d'excesos i sense fer res d'esport, el dia 6 d'Agost vam anar a la carrera de la platja de Tavernes. Cap allí ens dirigirem Joan Garrote, Juan, Pablo, el meu germà i jo, a més el tio Ote va vindre a vore la carrera. Només arribar ens adonem de la quantitat de gent que hi havia, pronte ens trobem a molta gent, Vicent, Ramon, etc..

Fem un bon escalfament i ens dirigim cap a la linea de sortida uns 10 minuts abans de l'inic, les 20:00 hores, però ja estem a uns 50 metres de l'arc de sortida. Feia molt de temps que no veia tanta gent en una carrera de 8 quilòmetres.

Es dona la eixida i després de 20 segons passem per la linea de sortida. Als primers metres alternem trams caminant i trams trotant. Intente avancar però es fa pràcticament impossible, a més el desgast d'anar esquivant i fer canvis de ritme per a avancar és important. Em desanime molt, dona molta ràbia que gent que vaja molt lenta es situe a la part davantera i vagen fent tapó. Pase el primer quilòmetre després de més de 4:30 cosa que em desanima molt i allunya el objectiu de fer un bon temps. El segon quilòmetre transcurreix per carrers més amples on ja es fa més fàcil avançar, quilòmetre 2 3:45. A més hi ha moltíssima gent animant durant tota la prova.

Poc a poc seguisc avançant corredors i passe el tercer quilòmetre en un temps de 3:53, anem dirigint-nos cap a Padur, passe el quilòmete 4 en 4:02, Poc després es troba l'avituallament, on m'hidrate ja que fa molta calor. Poc després ens creuem en els primers classificats que ja van de tornada, Hauchar i Luismi Martín Berlanas, quin espectacle. Haguera dessitjat estar a la linea d'arribada per a vore´ls arribar. Quilòmetre 6,4:04.

Arribe a Padur i fem un gir de 180 graus per a tornar a l´extrem oposat de la platja, vaig prou justet de forces ja que he forçat massa per a recuperar el temps perdut al primer quilòmetre. Intente aguantar durant este quilòmetre per a apretar durant l'últim. Passe el seté en un temps de 4:09. Ja sols queda l'últim esforç. Aprete tot el que puc però als ultims metres no puc aguantar pel que he de baixar el ritme, últim quilòmetre en un temps de 3:51 per acabar en 32:08 a una mitjana de 4:01 el quilòmetre que tenint en compte el temps perdut al primer quilòmetre i el temps d'inactivitat es un bon resultat.

Bon avituallament i bona bolsa del corredor. Molt bona organització en una carrera que van participar més de 1000 persones a pesar de ser un divendres.

VOLTA A PEU A SIMAT

L'endemà de participar al triatló d Antella vaig decidir anar a fer la volta a peu a Simat. La idea era anar a rodar ja que el desgast del dia anterior havia estat important, i tenint en compte que venien uns dies d'inactivitat per festes.

La carrera era a les 19:30 hores, així vaig ixir desde casa sobre una hora abans trotant direcció a Simat, a 2 quilòmetres aproximadament. Feia molta calor i una hora després no pareixia que seria molt diferent.

Em situe a la linea d'eixida prou avancat amb Vicent, i en aquest moment descarte anar a rodar, quan ens posem un dorsal no sabem anar a rodar. Volia intentar aguantar el màxim temps possible amb Vicent encara que sabia que no aguantaria durant els 7 quilòmetres.

El primer quilòmetre el passem després de 3:53, el segon va per dins del poble i intentem buscar la hombra en tot moment, quilòmetre 2 3:49.

El tercer quilòmetre ens allunya del poble direcció a la Fontarda, fa bastant aire de cara pel que es fa complicat mantindre el ritme. Poc després arribem a l'avituallament i després de beure i refrescar veig que m'he quedat un poc retrasat de Vicent, quilòmete 4 3:55. Arribem a l'altura de la Fontarda i ara l'asfalt pica cap amunt, passe un moment complicat intentant mantindre el ritme i poc després ja estic a l'altura del quilòmetre 5, encara que no perd de vista a Vicent en ningun momento, no arribe a la seua altura. A partir d'ací ja anem un poc cap avall. Els 2 últims quilòmetres passen sense cap sobresalt, pare el cronòmetre en un temps de 27:00 minuts a una mitjana de 3:51 el quilòmetre i bastant satisfet pel resultat.

Després d'hidratar-me amb aigua, meló i beguda energètica i de comentar la carrera, de nou cap a casa trotant per a estirar cames.

Bona cursa i molt bona organització a la que feia ja uns quants anys que no participava a pesar de tindre-la tant a prop.

TRIATLÓ D'ANTELLA

El dia 24 de Juliol vaig anar a un triatló que em feia especial il·lusió. La sortida estava prevista per a les 18:00 hores i les distancies a recórrer eren 1200 nadant, 32 amb la bicicleta i finalment 8200 metres corrent.

Sobre les 16:45 ja estava allí amb la gran companyia de Lourdes. Només aparcar ens trobem a Xavi que m’informa que el neoprè està permes, gran noticia per a mi. Anem a pel dorsal i es veu un fantàstic ambient triatlètic. Fa moltíssim calor. Encara no em començat i ja estem xopats.

Minuts abans de donar-se l’eixida ens posem el neopré i entrem dins l’aigua, a l’assut d’Antella, un paratge molt bonic. Efectivament l’aigua esta prou freda. Després d’uns minuts d’escalfament es dona la sortida desde dins de l’aigua. Em situe casi a última fila i a la vora dreta, ja que segons havia sentit, hi ha menys corrent d’aigua en contra. Després de rebre més colps que un tonto em pose a nadar bastant còmode i hi ha moments que de tant apegat a la dreta que vull anar les brosses les tinc a tan sols uns centímetres. El recorregut nadant es d’anada i tornada i ràpidament anem creuant-nos en els primers que ja van de tornada, ente ells Xavi Llobet i Ivan Tejero. Arribe a la boia a la que havíem de fer un gir de 180 i ara queda tornar a l’eixida. Segons vaig tornant, va agafant-me un poc de mal de cap però totalment suportable, pense que és pel canvi de temperatura d’estar fora a estar dins de l’aigua. La tornada la faig sense massa sobresalts i em dirigisc cap a boxes, i fins que no arribe a l’altura de la meua bicicleta no consegusic llevarme el neoprè. Transició fatal i lenta i a pels 31 quilòmetres ciclistes amb port incluit. Agafe la bicicleta i m’hidrate d’aigua,ja molt calenta i d’algun gel.

El sector ciclista espectacular per la seua bellesa i la seua duresa, vaig passant ciclistes en tot moment cosa que em dona molta confiança. Passem per la presa de Tous i afrontem la baixada en un terreny que presenta moltes curves. Ja abans d’arribar a boxes torne a pendre’m un gel i a la transició.

La carrera a peu es fa duríssima degut al calor i a que porte més de hora i mitja d’esforç. El tram a peu constava de 2 voltes a un circuit semi urbà que la veritat no es fa massa atractiu. M’hidrate en tot moment ja que cada 2 quilòmetres tenim avituallament i seguisc passant corredors encara que els triatletes ja van més dispersos.

Acabe en un temps de 2 hores i 42 segons amb uns parcials de 20 minuts i 49 segons per al sector de natació (posició 203), 1 hora 3 minuts i una mitjana de 29km/h (posició 107) al tram ciclista i 36 minuts i 7 segons (posició 77) a una mitjana de 4 minuts 24 segons el quilòmetre.




He arribat a la posició 98 de més de 350 participants i tenint en compte el nivell d’aquesta prova em sent més que satisfet. A més he gaudit molt abans, durant i després de la prova.

Per la nit soparot a Carcaixent amb els ex companys de l’E.G.B. a molts dels quals feia més de 10 anys que no veia. Després unes copetes i a dormir.

divendres, 23 de juliol del 2010

VOLTA A PEU A LLOCNOU D’EN FENOLLET

Dissabte passat vaig anar a la a volta a peu de Llocnou amb Pablo. Al arribar quan anava a canviarme m’adone que m’he deixat els pantalons a casa. Correré en els que porte. La carrera començava a les 19:30 i ja anant la temperatura en el cotxe marcava més de 30C. Em pose a la línea d’eixida a la part central i puntualment es dona la eixida. La idea era anar a 4:10 el quilòmetre, entre el calor i les poques ganes de córrer que tenia, no podía demanar més.

A continuació la ruta de la carrera:

Passe per baix de l’arc després de 13 segons i els primers metres es fan un poc lents, però pels laterals es pot avançar. El primer quilòmetre transcorre per dins del poble i seguidament passem de nou per la sortida. Passe el primer quilòmetre després de 4 minuts justos. Poc a poc vaig fent i arribe a un grupet prou nombrós en el que em trobe còmode. Agafem un camí que ens trau del poble, ara anem de baixada durant tot el quilòmetre, encara que no molt pronunciat, 3:47. El tercer quilòmetre pica ara cap amunt encara que molt suau. El calor asfixiant ja va notant-se a més el terreny irregular i l’arena van passant factura, tercer quilòmetre, 4:01. El quart quilòmetre va de nou cap avall i es troba l’avituollament, agafe aigua i refresque un poc i seguim avançant poc a poc, 3:51. A partir d’ací ens dirigim de nou cap al poble, i pràcticament sempre cap amunt. A partir d’ací la carrera ja va fent-se pesada, quilòmetre 5, 4:20. El sisè quilòmetre pica un poc cap amunt però no es fa molt llarg, la gent ja va molt cansada, 4:12. Vaig bastant maxacat ja i fins arribar al quilòmetre 7, patisc de valent, de fet es el quilòmetre que més tarde a fer, 4:25. Tornem de nou al poble i l’últim quilòmetre transcorre per dins del poble, done el poc que em queda i faig l’ultim quilòmetre en 3:55. Passant l’arc després de 32:44 com a temps oficial i 32:31 com a temps real, a una mitjana de 4:04, entrant a la posició 74 d’un total de 465 atletes.

Bona organització per tan sols un euro. Bon avituallament amb meló fresquet, samarreta, aigua i a més xip i fotos a l’arribada. Bon ambient a la carrera que pertany al circuit de carreres de la costera.

Gràfica de la elevació/Ritme cardiac/ritme.


Foto de l'arrbada:

dijous, 22 de juliol del 2010

VOLTA A PEU A GUADASSUAR

Ja fa unes 3 setmanes que vaig participar en esta carrera i no tenia massa ganes de fer cap crónica sobre ella però m’agradaria tindre a la llarga dades de totes les carreres en les que participe.

La carrera es va celebrar el dijous 1 de Juliol, si dijous, i a pesar d’això hi havia moltíssima gent, realment em va sorprendre. La prova començava a les 20:00 i s’havien de recòrrer 8 quilòmetres, per això sobre mitja hora abans arribarem Ferran, Pablo i jo.

Després d’agafar el dorsal anem a fer un poc d’escalfament i cap a la sortida. A pesar d’arribar amb uns minuts d’antel·lació vam haver de situar-nos prou cap al darrere.

Es dona la sortida i despres d’uns 15 segons passem per baix de l’arc. Primer quilòmetre molt lent ja que costava avançar davant la multitud, 4:15. Poc a poc la carrera s’estira i conseguisc córrer més còmode, segon quilòmetre 3:54 i recuperant posicions poc a poc. Poc a poc passen els quilòmetres i vaig a bon ritme encara que els ultims se’m fan bastant llargs degut al calor. A la fi arribe amb un temps de 32: 01 just a 4 minuts el quilòmetre. Els quilòmetres estan mal marcats ja que a l’arribar si que em marquen 8 quilòmetres però els primers quilòmetres estan més llargs que els últims.

Molt bona la organització per a una prova gratuïta, amb samarreta de regal, cerveceta a l’arribada i beguda isotònica.

A continuació expose el recorregut de la prova:



dijous, 24 de juny del 2010

Sensacions Post-Quebrantahuesos

Uns dies després de haver acabat la Quebrantahuesos ja estic pensant en quan podré tornar a fer esta marxa. A pesar del mal temps i del fred que va fer durant tot el dia ho faig passar molt bé. Espere poder repetir-ho amb un temps més agradable.

Després de vore que sols acabaren la prova 5100 persones i de llegir els comentaris a diferents foros d’internet me n’adone de la duresa que va suposar el completar la prova. Es van retirar casi 2000 persones i casi 1500 no van prendre la sortida

L’ambient des del divendres ja era molt bo, i l’organització simplement de 10. Els voluntaris increïbles. Tenen més mèrit que els propis ciclistes ja que aguantar tantes hores davall la plutja o en llocs on les temperatures eres de 3 o 4C parla per si mateix.

La única cosa que no em va agradar es vore que els ciclistes tiraren els periòdics i els plàstics de els gels i les barretes energètiques que es menjaven. A pesar de que la organització ho va recordar una i altra volta. Segur que eren una minoria però s’ha de respectar l’entorn.

Els ports que vam haver de superar em van agradar molt sobretot el Marie Blanc i el Portalet, si arriba a estar el sol fora i haguèrem pugut gaudir del paissatge i de més aficionats haguera sigut una passada.

Ací expose una gràfica que compara la elevació amb l’altura i la velocitat en cada instant:


Les pulsacions més elevades al tram final del Marie Blanc, amb les rampes que no baixaven del 11%.

Com es pot observar en ningun moment vaig pendre cap risc baixant ja que la velocitat no supera mai els 45 Km/h excepte al tram final on la carretera ja estava seca.

Resumint:

Em van ixir 200.57 quilòmetres en un temps de 8 hores i casi 55 minuts a una velocitat mitjana de 22.5 km/h amb un desnivell acumulat de 3500 metres i a una freqüència cardiaca mitja de 132 pulsacions per minut. Vaig acabar a la posició 3612 de 5150 VALENTS que van acabar a pesar de les inclemències del temps.

dimarts, 22 de juny del 2010

QUEBRANTAHUESOS 2010


Arribem a Sabiñanigo Victor i jo sobre les 16:00 recollim la bolsa del corredor, peguem una volta per la fira del corredor i anem a l’alberg i després ixim en bici per a estirar cames. Després sopar en Sabi i al llit.

No pegue ull en tota la nit, el despertador sona a les 6:00 desdijuni i cap a la eixida, arribem sobre les 7:00 i som dels últims. La temperatura es de 7C però el sol està fora. Es increïble la gent que hi ha. A les 7:30 es dona la ixida i fins 15 minuts després no passem per la sortida. Els primers quilòmetres els fem amb molta precaució ja que es roda bastant ràpid i hi ha molta gent. A l’arribar a Villanua el temps comença a canviar, arriben els núvols i el cel està molt tancat, a partir d’aci comença el primer port de la jornada, el Somport, 19 quilòmetres d’ascens passant per Canfranc. A mesura que anem pujant van apareguent les primeres gotes d’aigua i cada vegada son més intenses. A l’arribar a l’altura de Canfranc comencem a creuar-nos en molts ciclistes en dorsal que baixen en sentit contrari al nostre, grupets de 5 de 10 i fins de 15. Que estrany, la gent comenta que estarà caiguent-ne una bona dalt del port. Nosaltres seguim a la marxeta i a l’arribar dalt estem completament remullats, parem a l’avituallament a pendre alguna cosa i a omplir els bidons ja que havíem ixit sense aigua. Hi havia moltíssima gent que no sabia si seguir o tornar enrere. Plou molt, fa molt d’aire i la temperatura es de 5C. Com que hi ha ciclistes que avancen, ho fem jo i Victor també. Despres d’un parell de quilòmetres de baixada parem a pixar ràpidament i seguim cap avall. La gent baixa molt lentament i tremolant de fred, a més la boira no deixa vore més enllà de 10 metres, quines ganes de que arribe el Marie Blanc, al menys entrarem en calor. La baixada es fa eterna, passem per alguns poblets i estan les cafeteries plenes de ciclistes prenent alguna cosa calenteta. Fem marxa ja que el que més dessitgem es que comence de nou la pujada. Arribem a Escot i portem ja al voltant de 100 quilòmetres, on comença el Marie Blanc. Els primers quilòmetres no son massa durs, però els quatre ultims son una paret, amb una pendent mitja de més de l’11%. La gent no diu ni pio, anem molt asfixiats. A falta de 2 quilòmetres Victor em diu que para un poc a estirar cames, jo li dic que continue perquè em sent bé i si pare ja no arranque. Corone el port i crec que vaig prou be de forces. Per cert, soc el que va per la part esquerra i passe sobre els 35 segons.

Pare despres de 2 quilòmetres, em menje un sandwitch i un plàtan i em pose un grapat de diaris al pit. La creu roja no dona abast, molta gent està sent atesa degut al fret, intente resguardar-me darrere de un camió però fa molt d’aire i no para de ploure, així que decidisc seguir cap avant. La baixada, un infern. Comencen els calambres a les mans i em costa molt frenar. De sobte una vaca al mig de la carretera que no ens deixa passar. Al cap d’un instant torna al seu hàbitat i seguim la marxa. Pel cap sols em passa acabar però pense que estem un poc malament de fer el que estem fent.

Porte ja mes de 5 hores dalt de la bicicleta, més de 125 quilòmetres i com unes 3 hores xopat del tot. Arribem al peu del Portalet i de seguida la senyal en francés: queden 29 quilòmetres per arribar dalt del port, queda molt però de nou podré tornar a entrar en calor. Els primers quilòmetres son molt suaus i aprofite per a pendre algun gel i hidratar-me, serán sobre 2 hores d’ascensió. Sobre el quilòmetre 10 de l’ascenció em crida algú per darrere, pense que será Victor però al girar-me veig que es David, pegue la volta i em pose a la seua altura, i després de comentar impressions em diu que seguisca avant que va un poc dur de cames. A 14 quilòmetres de coronar el port es troba un avituallament, en el que pare per a repondre forces, tampoc volia parar molt de temps per a no quedar-me gelat. Seguisc a la marxeta i sense anar en ningun moment forçat. El paissatge es preciós però en un dia com aquest no arribes a gaudir d’ell. Atravessem algun túnel, que s’agraix molt, ja que sols allí deixa de ploure. En un d’aquets tunels veig a Gabi que esta esperant a David per a animar-lo a pujar l’ultim tram del port. Em diu que si necesite alguna cosa i li dic que tot bé, li comente que David ve uns minutets darrere de mi. Els últims 3 quilòmetres es fan pesats, però a la fi arribe dalt i de nou a patir cap avall. Arribe a Formigal i pare a per un tros de diari, que em donen els voluntaris i com que no puc ni posar-me’l m’ajuden a fer-ho, no em sent els dits, però mire al voltant i ni de lluny soc l’unic, agafe un platan però m’han d’ajudar a llevar-li la corfa. Cada vegada estic més a convençut d’acabar la prova. Li faig una telefonada a Lourdes per a dir-li que va tot bé i que si no tinc cap problema al cap de 2 hores aproximadament estaré a Sabiñanigo. M’ixen les llàgrimes desprès de parlar en ella, no sé si pel que estic patint o per la il·lusió de vore que puc aconseguir-ho. Els voluntaris que es troben a Formigal ens miren al·lucinats..

Durant la baixada els calambres a les mans no remitien i inclús em note les mans molt blanques, no porte ni guants i se’m fa difícil frenar. De sobte deixa de ploure i veig que el sols apareix mes endavant, quina alegria més inmensa.

No puc ni pujar marxes degut a que no puc ni moure els dits. Arribem a l’encreuament per a afrontar l’ultim port de la jornada, Hoz De Jaca, 2 quilòmetres amb forta pendent arribant a rampes del 14%. El paviment està bastant irregular cosa que complica molt l’ascens unit a la sensació de fret que porte. Una vegada dalt ja anem cap avall casi casi fins a Sabiñanigo. La baixada es prou complicada, baixe a la marxeta i amb molta precaució com en tota la marxa. Arribem a Biescas i ja sols queda l’ultim esforç. Arribe a Sabiñanigo i contentisim per haver pogut acabar la prova, al final 8 hores 55 minuts.



Al llarg de la semana fare un anàlisi de la prova.


Salut

divendres, 11 de juny del 2010

Problemes al blog

Últimament estic tenint problemes a l'hora de publicar entrades per este motiu estic tardant tant en poblicar-les, però pareix que definitivament s'han solucionat.
Pel que fa a les seguents proves en les que participaré, la més inmediata serà la Quebrantahuesos, que es celebrarà el pròxim dissabte 19 a Sabiñanigo. No estic gens convençut de poder acabar-la però el que tinc clar es que ho intentaré amb totes les meues forces. La prova consta de 205 km amb quatre ports d'alta montanya. Intentaré gaudir al màxim de l'experiència i si l'acabe perfecte i sinó l'any que ve intentaré entrenar més per aconseguir este objectiu. Per a qui vullga saber més de la prova:
El perfil de la carrera es aquest:


El Divendres de matí ixirem cap a terres del Pirineu Aragonés i el Diumenge tornarem cap a casa, i esperem fer-ho amb el bon gust de haver pogut acabar la prova.


III GRAN FONS A LA VALLDIGNA

El dissabte passat vaig participar en el III Gran Fons a la Valldigna. Les dos anteriors edicions van ser una mitja marató però aquest any han decidit canviar el format.

La distancia a recórrer eren 15,7Km. La prova eixia de Tavernes, concretament davant del poliesportiu, i després de arribar al final del passeig tornava en sentit contrari per a enviar-nos cap a Benifairó, després anava cap a Simat i tornada cap a Tavernes per la fontarda i els cuatre camins.

Aquesta prova em fa especial il·lusió ja que transcorre per la Valldigna, la meua terra, encara que m’agradaria que participara molta més gent, en aquesta edició no s’han superat les 350 inscripcions.

L’ixida es donà a les 19:00 hores, els primers metres servixen per a que cadascú agafe el seu ritme, la meua idea era anar a un ritme de 4 min 10 segons el quilòmetre i a vore que passava cap a la fi.

Passe el primer quilòmetre mes de pressa del que volia però estes coses solen passar. Ja quan enfilem cap a Benifairó van formant-se grupets de pocs corredors. De seguida ens adonem que seria una carrera molt dura degut a la calor. A les 18:00 hores el cotxe encara marcava 30C i pareixia que encara no havia baixat la temperatura. Arribem a l’avituallament del quilòmetre cinc i només que desitge hidratar-me. Durant tot el tram que la carrera anava per Benifairó, la gent em dona molts ànims, ahí estava Lourdes, Torronet, Gabi, etc.. entre d’altres.

El ritme de moment és el previst però el cansanci i la calor van passant factura. Arribant a Simat decidisc deixar el xic en el que vaig i fer la meua carrera, no puc seguir el ritme que porta. Ixint de Simat, es troba el segon avituallament en el que aprofite per a hidratar-me, després ens dirigim cap a la Fontarda, i m’agafa un grupet de quatre persones que van bastant ràpid, decidisc unir-me el temps que puga, però al deixar la Fontarda tornen a incrementar el ritme i em quede darrere encara que no els perd la referència visual. Un d’ells es queda penjat i conseguisc agafar-lo, ja estem arribant de nou a Tavernes però es fa pesat, la gent va molt dispersada. Entre a Tavernes i ja sols queden 500 metres, intente aguantar el ritme per a mantindre la posició i entre en un temps de 1:05:50 a una mitjana de 4:12 minuts el quilòmetre a la posició 32 de 255 atletes. Després de la calor que feia i els temps generals no he fet una mala carrera.

Espere que per a l’any que ve es planteje la carrera d’una altra manera, més informació i publicitat, sinó seguirà sent una cursa gelada i amb poca participació.

A continuació expose el recorregut de la carrera marcat pel Garmin:

divendres, 4 de juny del 2010

TRIATLÓ SPRINT DE CULLERA

Dissabte 22 de Maig vaig participar en el Triatló de Cullera, prova que em portava molt bons records, ja que va ser el meu debut en aquesta modalitat, fa aproximadament un any.

La prova començava a les 10:30 però es va retardar més de deu minuts. Es dona la sortida i decidisc anar per la part exterior ja que a pesar de fer més metres, evitaría colps.

La natació transcorre sense massa historia, com sempre, prou mal i més tenint en compte que desde Elx sols havia anat un dia a nadar.

Isc de l’aigua i veig que estic molt endarrerit, entre a box i despres de llevarme el neopré, agafe la bicicleta i a fer els 20 quilòmetres, amb 4 voltes a un circuit de 5 quilòmetres. De seguida em pose a l’altura de Xavi i li dic que s’apegue a vore si podem contactar en algún grupet més nombrós on poder fer relleus. La gent va prou dispersada pel que tocará fer la guerra pel nostre compte. Pronte me n’adone que les sensacions no son gens bones, note que no tinc prou energía, em trobe bastant cansat. Poc a poc anem agafant a algún triatleta fins que arribem a l’altura de Ferran que s’unix a nosaltres i anem els tres fent relleus com podem. Tenim un grup prou nombrós a uns 200 metres però no som capaços d’agafar-lo, a més poc a poc va dispersant-se. Van passant els quilòmetres i agafem a Juan, que debutava en aquest triatló i havia fet un gran parcial a la natació. D’ací fins a boxes, transcorreix tot amb normalitat. A l’entrar a boxes, un jutge fa parar Xavi que s’havia tret el casc abans d’hora i li ensenya tarjeta groga, jejeje. Seguim cap al nostre caixó que estaba situat a l’extrem opost del lloc pel que entràvem. Deixe ràpidament la bicicleta i a fer els 4 quilòmetres, amb 2 voltes a un circuit de 2 quilòmetres. En aquest tram segusic trobant-me bastant malament, però com que ja queda poc, intente apretar els dents i patir fins a l’arribada. Vaig passant a triatletes i a mi m’avança algún que em dobla, entre ells Edu, compay de Club. Vaig hidratant-me poc a poc i refrescant ja que fa molta calor. Arribe amb un temps de 1 hora 7 minuts i 31 segons a 10 minuts del primer i amb els seguents parcials:

Natació: 14:11 a la posició 179.

Bicicleta: 37:35 a una mitjana de 31,92Km/h a la posició 88.

Run: 15:45 a la posició 75.

Vaig acabar a la posició 87 d’un total de 329 triatletes que acabàren la prova.

La prova es va fer prou agradable i es va respirar un gran ambient triatlètic. A més el club va obtindre la segona i la tercera posición individual masculina i la primera per equips masculina i la segona per equips femenina.

dimarts, 27 d’abril del 2010

TRIATLÓ LLARGA DISTANCIA: ARENALES 113

És difícil explicar les sensacions d’una carrera tan llarga en unes linies però vaig a intentar-ho.
L’aventura comença el dissabte sobre les 15:30 quan partisc en Lourdes cap a Elx, després d’arribar allí, agafar el dorsal i deixar la bicicleta a boxes, peguem una volta per la fira del corredor, ens fem un gelat aprofitant que jugava el Barça i cap a Alacant a descansar. Després de vore el Valencia a dormir, encara que em va costar més del que em pensava (nervis, llit que no era meu, etc..). L’endemà a les 7:00 sona el despertador i després d’un desdijuni normal ixim cap a Arenales del Sol.


A l’arribar, l’ambient que es respirava era formidable, ho deixe tot a boxes i cap a la platja. No estava massa marejada, a més estava un poc nuvolós. A les 9:00 ixen les dones i els més veterans, 10 minuts després l’èlit i a les 9:20 el meu grup d’edat.




Comence la carrera a la part posterior perquè soc un mal nadador i així evitar colps. Els primers metres em servixen per a escalfar i ja a partir de la primera boia el grup va molt estirat. Les 4 boies que havíem de superar no es veuen massa, excepte la primera en la que es troba un vaixell com a punt de referència. No vaig gens còmode, perd l’orientació i no aconseguisc nadar a bon ritme. Va passant el temps i comencen a passar-me els triatletes que havíen ixit 10 minuts darrere de mi, cosa que ja sabia. Em quede un poc atònit de vore la facilitat en la que naden i la orientació que tenen. Ells en fan de referència d’ací a la costa, on arribe després de 41 minuts i 35 segons, temps dins de l’esperat. Em lleve el neoprè i després de comentar sensacions en Lourdes, qui es trobava a boxes esperant-me, em seque les cames, em pose calcetins, casc, sabates i a pel sector ciclista.





Durant els primers metres em de superar una forta pendent i després d’afrontar-la aprofite per a beure i pendre’m un gel i una barreta. Vaig a bon ritme i els quilòmetres van passant prou ràpidament. Les sensacions són bones a pesar de que tinc dolors estomacals, tanta mescla de gels, barretes i begudes isotòniques m’han produït aquestes molèsties.

Pel quilòmetre 26 es troba el primer avituallament, en el que decidisc pendre sols aigua i un gel per a vore si remiteix el dolor però res. Seguim cap a Aspe on la carretera pica cap amunt encara que bastant suau. Deixe’m Aspe i trobem el segon avituallament al quilòmetre 46, ja sols queda la meitat del sector ciclista. D’ací cap a Arenales la carretera pica cap avall cosa que em fa anar prou ràpidament. Els dolors no em deixem, cosa que em preocupa ja que en estes condicions es fa difícil córrer a peu. Quan ja estem arribant a boxes el dolor desapareix, ja fa una bona estona que no prenc massa coses, sols gels mesclats en aigua.

Arribe a boxes després de 2 hores i 42 minuts dalt de la bicicleta i més de 3 hores i quart de competició i ja sols em queda la mitja marató, casi res. Isc de boxes i em trobe de cames molt millor del que em pensava, també he segut un poc conservador durant el tram ciclista. Els primers dos quilòmetres són un infern, hem de pujar un tram de 70 escalons i un tram amb pendent molt forta, del quilòmetre 2 al 3 tornem cap a la zona de boxes i després de rodejar-la ens dirigim cap a la zona sur a buscar un camí que a principi està esfaltat però després es de terra, i d’ací a córrer per l’arena de la platja, quin patiment, girs de 180 graus, camí molt irregular i un altre tram per l’arena de la platja. D’ací per unes passareles cap a boxes i a fer el mateix recorregut una altra volta. Passen els quilòmetres i em sent bé encara que no vull forçar, el recorregut es molt dur i fa moltíssima calor. A la segona volta el tram d’escalons es fan duríssim, els puje caminant al igual que els triatletes que m’envolten. Cada vegada ho tinc més a prop, sols queden vuit quilòmetres. Vaig bevent aigua en cada avituallament i sols incremente el ritme l’últim quilòmetre quan estem ja per el passeig marítim.


Creue la linia d’arribada molt feliç amb l’aplaudiment de tota la gent que esta a l’arribada i en especial de Lourdes que em va animar durant tota la prova i m’ha donat suport durant tots estos mesos.

El cronòmetre marca 5 hores i 18 minuts, he acabat a la posició 545 de uns 1000 valents que van pendre la sortida. Els parcials han sigut els següents:
41 minuts i 35 segons al tram de natació, a la posició 807 per a completar els 1900 metres, 2 hores i 42 minuts per a fer els 90 quilòmetres en la bicicleta a la posició 403 fent una mitjana de 33,24 quilòmetres per hora i l’últim tram de córrer a peu en un temps de 1 hora 54 minuts a una mitjana de 5:30 el quilòmetre.

Després de prendre forces, intercanviar sensacions amb els companys i d’un bany a la platja i una bona dutxa, tornada cap a casa.

Ha sigut una carrera quasi perfecta, molt bona organització, molt bon ambient i a la que no li ha faltat ningun detall. Molts avituallaments i molt complets, molts voluntaris per a l’organització que no han deixat d’animar fins a l’últim triatleta, bona senyalització, etc.
Enhorabona als organitzadors i esperem repetir l’any que ve.

dimecres, 7 d’abril del 2010

DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA

El dissabte vaig participar en la meua primera prova de llarga distancia.
M’alce a les 8 del matí,encara que ja m’havia despertat degut a que estava ja molt nerviós i seguidament em faig ben esmorzat per anar a la prova en garanties d’estar ben alimentat i poder rendir al màxim. A les 9 passe a per Lourdes i Maria que em van acompanyar.
Arribe allí i cada vegada estic més acollonat, sobretot després de vore el material que porta la gent: bicicletes espectaculars, cascs aerodinàmics, rodes, etc.. a més fa un vent considerable que no farà més que afegir duresa a la prova.
Arreplegue el dorsal, pose cada cosa al seu lloc i després de fer un poc d’escalfament em dirigisc cap a la linia de sortida amb un company de club, que també em comenta que està acollonat.
Es dona la eixida i em de completar dos voltes a un circuit de 5 quilòmetres d’anada i tornada. La gent ix molt forta, jo meu prenc en calma ja que la prova és llarga. De seguida van formant-se grupets en el que tots intentem posar-nos a la part de darrere per a evitar l’aire que pega de cara. El ritme que portem es un poc més ràpid del que m’havia plantejat però vaig còmode i refugiat dins del grupet.

Passem la primera volta i ens creuem amb la resta de gent, els primers van com a motos i darrere encara ve prou de gent. Completem la segona volta comentant la carrera i ens dirigim cap a la T1 per a agafar la bicicleta. He fet els 10 quilòmetres en 43 minuts aproximadament.
Vaig tranquilament a per la bicicleta i em prenc el temps necessari per a posar-me el casc, ulleres i un culot i després isc cap a la zona de ciclisme. El circuit constava de 3 voltes de 27 quilòmetres circulars per la marjal de Sueca arribant fins la zona del Perelló. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me. Es fa difícil anar a més de 25 Km/h ja que el vent pega molt fort. Alternem trams on el vent bufa a favor i trams on es fa impossible avançar, aconseguisc anar acoplat més temps del que m’esperava. Poc a poc van avançant-me ciclistes amb les seues espectaculars màquines encara que a algún avance jo també.
Les dos primeres voltes les faig bastant còmode a un ritme de més de 30km/h però la tercera ja comença a fer-se pesada, seguisc hidratant-me amb isotònica, aigua, barretes energètiques, etc.. i afronte la tercera volta amb la idea de reservar forces per al últim tram de carrera a peu. La gent ja va cascada, a més del vent fa molta calor, es ja la 1 del migdia.

Els últims quilòmetres en la bicicletas es fan llargs però ja no queda res. Vaig repassant mentalment el que he de fer a la T2 i arribe a box després de 2:45:00 dalt de la bicicleta.
Deixe la bicicleta, em lleve el colut, em canvie les sabates i em pose la gorra, faig uns estiraments i a pels 20 quilòmetres restants. Els primers metres es fan realment durs, però he de correr en cabet. A partir d’ací, comença la lluita mental. Passen els primers quilòmetres i no conseguisc agafar un bon ritme, vaig a casi 5:30 el quilòmetre. Començen a doblar-me els primers classificats que ja enfilen cap a l’arribada, a mí encara em queden 3 voltes, però es igual, l’objectiu es acabar sense patir massa. Complete la segona volta i sé que vaig a acabar la prova si o si. Vaig hidratant-me a cada 2 o 3 quilòmetres i en algún avituallament para de córrer per a beure millor. A pesar del ritme avance a algún corredor, altres van caminant, altres tenen calambres, però no vull parar, sinó no arranque. La calor es insuportable. Em trobe ja a la última volta en la que decidisc no forçar més, m’adone que acabaré la prova patint menys del que pensava. Creue la linia d’arribada amb un temps de 4 hores i 18 minuts.

Després de vore la classificació, dels 220 participants, 30 han abandonat, fet que confirma la duresa de la prova. El guanyador ha invertit un temps de 4 hores i 12 minuts.
Pel que fa al meu resultat, he quedat en la posició 111 amb uns parcials de 42:56 al primer segment, 2 hores 46 minuts al parcial de bicicleta, que fa una mitjana de 29.13 km/h i 1 hora 48 minuts al tercer parcial.
Les conclusions que he de traure de cara al triatló d’Elx és que he de mantenir-me hidratat en tot moment, ixir amb coneiximent com en esta prova, fer alguna transició llarga abans de Elx i pendre’m el temps necesari tant a la T1 com a la T2. Diumenge estava un poc cansat però ja dilluns estava totalment recuperat de l’esforç.
La gent amb la que vaig tindre l’oportunitat de parlar comentava que aquest duatló era més dur que el triatló d’Elx, el camí ja està casi fet. Sols queda afinar un poc més en este més escàs que queda i a gaudir de la prova.

dimecres, 17 de febrer del 2010

MITJA MARATÓ DE XÀTIVA

La idea era provar si després d’un temps de repòs, m’havia recuperat de la lesió a la planta del peu o pel contrari havia de descartar la participació en la Marató de València.
Arribem a Xàtiva Ferran, Juan i jo, arrepleguem el dorsal i anem cap al cotxe de nou, on ens canviem. Després d’un poc d’escalfament ens dirigim cap a la línia de sortida, la eixida es donava a les 10:00. El recorregut era un circuit al que li havíem de pegar dos voltes.
Vaig ixir molt tranquil, a la part de darrere dels corredors, sense preses ni tensions. Després d’uns primers metres per l’avinguda, ens dirigim cap a les afores i cap al quilòmetre 3 anem creuant-nos amb els primers classificats . El líder destacat es Andrés Micó, guanyador de la Marató de l’any passat, el segueix un grup a un minut aproximadament. Va passant el temps i de moment no note ninguna molèstia. Vaig a un ritme molt còmode, sense forçar. Arribe al quilòmetre 10’5, punt de control intermedi i em trobe bé, el cronòmetre marca 48:19, a un ritme de 4:36.En este punt es troba l’avituallament d’aigua, així que aprofite per a prendre’m un gel. Ja l’havia provat en triatlons i m’havia anat bé, però volia provar-ho en una carrera a peu de cara al Marató. El digerisc bé acompanyat d’un poc d’aigua i seguisc a la marxeta.


A partir d’aquest moment decidisc incrementar poc a poc el ritme, van passant els quilòmetres i vaig passant corredors fins a la línia d’arribada, on entre en un temps oficial de 1:32:48 i un temps real de 1:32:08, a una mitjana de 4:24 el quilòmetre, que després de començar suau està bé. Arribe a la posició 128 de més de 600 participants. Molt content per què estic totalment recuperat i he sigut capaç de fer la carrera de menys a més i acabar fort.


Com a nota anecdòtica, vaig conèixer a un personatge que anava calfant en el cigarret en la mà però que a la seua joventut havia estat capaç de correr maratons en poc més de 2 hores i mitja. Pel quilòmetre 14 el vaig avançar i li vaig dir: “i el cigarret?”, i em va contestar en un somriure.
M’he trobat bastant bé encara que no estic al nivell de l’any passat, entre lesions, la feina i unes coses i altres no acabe d’enllaçar massa entrenaments seguits.
El pròxim 21 de Febrer afrote la segona Marató, primer objectiu de l’any, encara que ha perillat fins l’últim moment. Allí serem, on espere gaudir tant com a la meua primera participació i més encara tenint en compte que l’any passat la vaig acabar lesionat i patint molt.
A estes hores encara no tinc clar el ritme al que aniré encara que m’agradaria fer una marca similar a la de l’any passat, a pesar de que no he entrenat tant.

dijous, 14 de gener del 2010

KM VERTICAL AL MONDUVER

Diumenge 10 de Gener vaig participar en la primera carrera de l’any. La eixida es donava a les 10:30 per tant em vaig aixecar a les 8:30 i a les 9 vaig ixir amb el meu germà i Juan cap a Beniopa, lloc d’eixida.
Aquest any seria la meua segona participació en aquesta prova després de la de l’any passat, que em va agradar molt, motiu pel qual vaig decidir repetir.
Després d’un poc d’escalfament, es dona la eixida. Comencem a cua del pelotó, fa molt de fred, ens recorden que la sensació de fred a la cima es de uns graus sota zero. Poc a poc anem entrant en calor i fem els primers metres per dins del cau del riu, camí que ens dirigix cap al Monduver. Els primers quilòmetres passen sense massa historia, anem a un ritme molt calmat. Poc a poc el camí va fent-se més estret i empinat. Cap al quilòmetre 5 trobem el primer avituollament en el qual parem una estona per a pendre algún troç de platan, aigua i diversos fruts secs.
A partir d’aquest moment comença la verdadera ascenció. Seguim a la marxeta ja que el camí es fa senda i les possibilitats d’avançar corredors es casi missió imposible. Poc a poc anem agafant altura i gaudint del meravellós paisatge que observem. Cada vegada estem més a prop però la sensació de fred va creixent. Ja al segon avituollament tornem a pendre energies per a la recta final de la cursa. A mesura que anem apropant-nos a les antenes va apareguent la neu en més abundància i hi ha trams en els que es fa imposible caminar. Després de 2 hores d’aventura arribem a les antenes situades a uns 840 metres.



Ens ho em passat de categoría, la única pega la neu que ha dificultat molt l’ascens i també el descens fins a la drova on es trobava un complet avituollament amb sándwich, liquids, i caldet calent inclòs, que be ens va sentar.

Després agafem l’autobus que ens porta de nou a l’eixida i cap a casa. Sols he tardat 20 minuts més que l’any passat. A aquest ritme no se l’any que ve si l’acabe.
L’any que ve més i millor.