dijous, 8 de març de 2012


Després de deixar passar uns dies, i pensant en València LD, valore que el resultat que vaig obtenir és bastant bo. Analitzant per sectors, a la natació vaig invertir un temps de 33:32, que és el parcial 178 dels 553 que han acabat de grups d’edat, això vol dir que ja no arribe dels últims en aquest tram, més bé arribe sobre la posició 33 per cada 100 triatletes, a més si ho compare amb l’altre half que he fet, a Elx, en el meu debut, això si, en el que vaig tardar 42 minuts, he millorat el temps notablement, també ara, al no estar en aigües obertes, era més fàcil nadar, però així i tot la millora és molt significativa. Estic entrenant molt bé la natació amb l’ajuda de Robert Mayoral, tot un expert en triatló. i que m'està ajudant moltíssim en tota la meva preparació. Gràcies Robert.

Al sector ciclista de la carrera poques conclusions puc obtenir, ja que el vent i el terreny van posar les coses molt difícils, a més la punxada que vaig patir, que em va suposar perdre 14 minuts em va desmoralitzar.  Pensava que havia perdut menys temps però adjunte una foto de l'anàlisi que he fet per a deduir-ho.Vaig tardar 3 hores i 11 minuts per a fer els 92 quilòmetres, però que si li reste els 14 minuts perduts hagués estat per baix de les 3 hores que en estes condicions tampoc està malament, i sobre la posició 215. La millora també és bona encara que sé que puc millorar molt més, amb la nova bicicleta cada vegada em sent més còmode i anar acoplat ja no em resulta complicat, el que si que hauré de fer, és anar a rodar acoplat i treballar més aquesta posició, cosa un poc difícil ja que en Sabadell el terreny no és gens pla com en la zona de València i per a buscar una zona plana s’han de fer bastants quilòmetres, espere que ara que ja allarga el dia podré anar cap a la costa per a rodar per pla.

I corrent bastant bé, vaig començar un poc massa ràpid i a un ritme que no podia aguantar durant tota la mitja marató per això vaig anar reduint el ritme poc a poc fins a estabilitzar-lo a un ritme de 4:30 4:35 el quilòmetre. Crec que haguera pogut patir un poc més però veient que el temps que faria ja no seria bo, vaig decidir aguantar a aquest ritme. Així i tot he fet el parcial 168 dels grup d’edat, que està bastant bé.

Resumint, estic satisfet de la progressió que he experimentat en triatló, a pesar de no haver realitzat cap triatló des de fa quasi 2 anys. També estic satisfet de la recuperació que he tingut, ja que ha sigut molt ràpida i a pesar de que dilluns tenia les cames un poc carregades, dimarts ja estava totalment recuperat.

Crec que vaig pel bon camí, i entrenant amb constància podré millorar temps i acabar un somni que tinc des de fa uns anys, el d’acabar un triatló distància Ironman, cosa que espere fer el 12 de Maig a l’IRONCAT. Si les lesions hem respecten com ho han fet durant aquests últims temps, crec que ho podré aconseguir, se que no serà gens fàcil i hi haurà moments realment durs però amb il·lusió i treball seré capaç de complir aquest somni.

Una altra cosa que volia expressar, és el tema de l’organització del triatló, ja que m’ha paregut que sols es preocupa de donar una bona imatge de cara a l’exterior però que no cuida als triatletes com s’ho mereixen, sobretot pel preu que ens ha costat, 100 euros als primers inscrits i 140 els restants. En la natació no tinc a penes res a dir, bon circuit, però les boies poc visibles. Del circuit en bicicleta, lamentable, amb terreny molt irregular, grava, clots, etc.. i a més trams oberts al tràfic on es feia difícil circular degut a la impaciència dels conductors, a més no hi havia senyalitzat ningún punt quilomètric.

 El tram de carrera a peu, a 3 voltes, ja no opine de si m’agrada o no, sinó que no és agradable anar corrent i que la gent vaja creuant-se sense mirar. Unes tanques, cinta o alguna cosa més per a evitat aquesta situació no hagués estat de més. També indicacions de punts quilomètrics no crec que coste grans esforços i algun bany durant el recorregut crec que es fonamental. L’avituallament d’aquest tram molt limitat, a pesar de que van dir a la seua web que hi hauria isotònica, coca cola i algun sòlid, però res d’això. Sols aigua i gels que pel que m’han comentat, eren molt fluixos. També m’han dit que els últims es van quedar sense aigua, en fi, sense comentaris. I per a acabar-ho de rematar no hi havia dutxes habilitades per a després de la cursa, sabent que hi ha gent de tot arreu, no estava de menys habilitar algun poliesportiu per a poder dutxar-se. Tampoc samarreta ni medalla de finisher, bastant pobre. I ara m’assabente que han furtat una bicicleta de boxes, a més d’una roda i altres coses, o també que van tardar més de 3 hores a anar a per una xica que s’havia lesionat per la zona on més vent feia... En fi, espere que prenguin nota. Sols havia estat a un half, el d’Elx, i ni punt de comparació ni amb la organització ni amb el tracte al corredor, però bé, ja sabem tots a que va la FETRI i a que va Elx Arenales.

dimecres, 7 de març de 2012

VALÈNCIA LD

A les 5:30 sonà el despertador i desprès de desdejunar com de costum i carregar tot al cotxe passe a per Ferran, i ens dirigim cap a València. Encara és de nit, però sembla que el dia no serà gens fred. Arribem a València i després d’aparcar, ens dirigim cap a boxes on havíem de deixar tot preparat per al triatló. A les 8:30 puntualment, comença la prova amb els triatletes d’elit, a mi em tocava 10 minuts després. Els nervis ja havien desaparegut a aquestes hores i era el moment d’anar cap a l’eixida. Em despedisc de Ferran amb una abraçada i ens desitgem molta sort. Dos minuts abans de la meva sortida, ens tirem a l’aigua i a pesar de trobar-la freda en un primer moment, poc a poc la sensació de fred desapareix. Sona la botzina i en marxa. En la meva sortida érem uns 60, per la qual cosa es podia nedar perfectament. Em situe per l’exterior, per tal d’evitar colps i poder així anar al meu ritme. Van passant els metres i em dona la sensació que estic nadant bastant bé, però la gent va molt dispersa, no aconsegueisc trobar a ningú que em servisca de referència, a més no veig les boies fins que no em trobe a prop d’elles, van passant els metres i arribem al gir de 180°. Tot va bastant bé, no està fent-se llarg i vaig nadant bastant còmode i intentant concentrar-me en nadar bé tal com m’ha ensenyat el Robert. El que si em passa, és que perd molt fàcilment l’orientació i he de rectificar moltes vegades durant tot el recorregut. Poc a poc vaig veient més a prop la zona per on sortirem de l’aigua, a la qual arribaré després de 33:32 minuts. Un poc pitjor del que em va dir Robert del que podia fer, però tenint en compte que no m’he orientat bé, és un temps que està dintre del que havia calculat segons anava nadant.

Surt de l’aigua, i puje per la rampa com puc, i em dirigeisc cap a boxes, intente despassar-me el neoprè però no puc, tinc les mans bastant agarrotades pel fred, ho segueisc intentant però no hi ha manera, arribe a l’altura de la meva bicicleta i ho torne a intentar, em costa una mica però ho aconsegueisc, em pose casc, ulleres, dorsal i les sabates i en marxa. Decideisc no posar-me res més de roba ja que no tinc la sensació de massa fred a excepció de mans i peus, però confie que ràpidament entraran en calor.
Ací un video en el que estic arribant a la T1.


video

Comencen els primers metres amb la bicicleta, moment que aprofite per a pendre’m un gel, i hidratar-me un poc. Fa bastant vent però es normal ja que estem a escassos metres de la platja, cosa que no em preocupa. Van passant els quilòmetres i anem deixant la costa però el vent no cessa. La velocitat mitjana va pujant poc a poc, però a menor ritme de l’esperat. Pense que al tornar tindrem el vent a favor. El terreny està molt malament amb molts clots i molta grava, es veuen molts tubulars, bidons, etc.. que van caient dels ciclistes que roden per davant. Vaig hidratant-me en tot moment. Em costa molt agafar el ritme ja que hi ha moltes rotondes i poques rectes.

Passe a molts pocs triatletes, casi tot dones que han sortit abans, però a mi si que van passant-me els que han sortit darrere de mi. Van molt ràpids a pesar del vent que fa, quin nivell que tenen, ni em planteje tindre’ls com a referència a uns metres. Arribe a Sueca i enfilem cap als arrossars de l’infern. Un vent increïble, es fa difícil mantindré la bicicleta en equilibri, en moments he de posar plat petit i pinyó gran. Que dur. I jo que pensava que el tram ciclista seria bastant ràpid. Hi ha moment en el que la velocitat es de 15km/h. Intente concentrar-me en dur la bicicleta recta però es fa complicat, no sé com la gent que porta rodes de perfil més alt que el meu no va a terra. Passen els quilòmetres molt poc a poc i deixe els arrossars darrere, però a l’altura de Catarroja i a falta de 15 quilòmetres agafe un clot i pum, roda rebentada! Pareix que no acaba de buidar-se i intente seguir però, al cap de un minut he de parar.... Que hem de fer..... no havia canviat la roda de darrere des que me la regalaren però semblava ser que aquest era el primer dia, així que.... a la feina. Em costa deu i ajuda canviar la roda, a més em desmoralitza molt veure a la gent passant-me, fins i tot a molts dels que havia passat jo, però que hem de fer, coses que passen. Després de canviar la roda intente unflar-la però la vàlvula és tan petita que al principi pense que no podré, però després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueisc unflar-la. Pose la roda al seu lloc, la regule bé i després de rentar-me les mans amb isotònica, ja que no em queda aigua, continue cap a València. Després d'analitzar les dades del Garmin he vist que he perdut 14 minuts. Arribe cap a la zona de transició i quan ja la tinc damunt sols em dona temps de treure’m una sabata, així que baixe, em trec l’altra i cap a dintre. He tardat 3 hores i 11 minuts per a fer aquests 92 quilòmetres. Deixe la bicicleta i casc, em pose les bambes de córrer i la gorra i a fer camí!

video

Comence a córrer i m’hidrate en tot moment, em de completar 3 voltes a un circuit de 7 quilòmetres. Vaig dosificant-me ja que encara queden més de 90 minuts de cursa, així que poc a poc vaig fent, em creue amb els primers que ja van a l’arribada, passe la primera volta bastant bé, i en aquest moment veig a Lourdes, Laura, Maria i el tio Ote que han vingut a animar-nos. Em creue també en Ferran i Robert i ens animem mútuament, vaig bastant bé però tampoc vull incrementar el ritme perquè es farà llarg. La segona volta seguisc al mateix ritme i a la tercera m’anime un poc i intente incrementar, ja queda menys! A falta de 4 quilòmetres arribe a l’altura de Ferran i després de comentar sensacions, li comente que guarde un poc ja que a ell encara li queda una volta i és la que es fa més pessada. Ens animem i seguisc cap a endavant, ja sols em queden uns minuts de patiment, estic corrent bé i el ritme no decau. Arribe a la recta final i arriba el moment de glòria, sòc finisher de nou, fent la mitja marató amb un temps de 1 hora 38 minuts i en un temps total de 5 hores i 23 minuts. Més temps del que esperava però tenint en compte l’incident amb la bicicleta i el terrible vent que bufava el resultat és bastant bo. He millorat moltíssim en la natació i també en les altres disciplines.
Ací un video de la meva arribada. Pensant-ho bé, crec que he fet un bon temps, si tenim en compte que he perdut 14 minuts amb la bicicleta, el meu temps hagués estat al voltant de 5 hores i 10 minuts.
video


Finalment m’hidrate i vaig a buscar a Lourdes i companyia per a veure entrar al meu germà, que ja li queda poc i ho aconseguirà també, així que desprès d’una estona el veiem aparèixer molt satisfet i convertint-se també en Finisher de valencià LD.
Desprès dinar, acomiadament i cap a Sabadell. Ha estat un cap de setmana molt ràpid però a la vegada molt intens i del que he acabat molt content. En breu publicaré una altra entrada en les sensacions que he tingut i opinaré de l’organització de l’event que pense que no han estat a l’altura d’un Campionat D’Espanya.