diumenge, 7 de juny del 2009

TRIATLÓ CULLERA

El Dissabte a partir de les 9h es celebrava a la ciutat de Cullera el triatló corresponent al campionat autonòmic. A la cita es presentaven uns 400 triatletes, entre els que estaba jo, en el que seria el meu debut en esta disciplina. El triatló era distancia sprint, 0.75m nadant, 20 en bicicleta i 5 a peu.
A les 9 es donava la eixida a la categoría masculina federada, mentre que al finalitzar eixirien dones i no federats.
Em vaig aixecar a les 7:00 del matí però en tota la nit no vaig pegar ull, ja que em trobava molt nerviós pel meu debut, un poc de fruta i un iogurt i cap a Cullera on vaig arribar a les 8:00. Vaig agafar tots els utensilis i em vaig dirigir cap a la recollida de dorsals, després d’uns minuts de cola i el corresponent marcatje vaig rebre el dorsal i la bossa del corredor.
Ja amb tot, em vaig dirigir cap a la zona de boxes damunt la bicicleta i en la moxilla en l’esquena i el casc al manillar de la bicicleta. I la primera: arribant a boxes un àrbrit es fica a pitarme “pi pipiiii, això es tarjeta groga, anar dalt la bicicleta i sense casc ”, jo em quede un poc extranyat, baixe de la bicicleta i em pose el casc, mentre la resta de triatletes m’observen.
Sol·lucionat en problema, aconseguisc entrar a boxes, busque el meu lloc i comence a ordenar-ho tot, bicicleta, sabatilles per a la bicicleta, ulleres de sol, gorro, ulleres de nadar, sabatilles de correr, calcetins, dorsal per al tram de correr a peu, etc… Després d’una sèrie de minuts observant si ho tenia tot correcte, me’n adone que no porte aigua en la botella de la bicicleta, merda, la gent ja comença a anar cap a la eixida, vaig ixir de seguida de boxes a vore si podía omplir la botella d’aigua però res, no trobe ningún lloc on fer-ho. Abandone la botella darrere d’un matorral i cap a la platja.
L’aigua no estava gens freda però estava permés el neoprè, però com que jo no en tinc, no vaig tindre elecció. Després d’una presa de contacte amb l’aigua i el corresponent escalfament, em situe a la part del darrere dels triatletes. L’eixida es retrasa fins les 9:30 aproximadament ja que el metge no està present.
El jutge dona l’eixida i em situe dels 30 últims per a evitar colps i colzades, el pelotó està molt apretat així que no es pot nadar, poc a poc va estirarnt-se i comencem a nadar en un poc més de reguaritat, passem la primera de les 3 bolles i ja no tinc molta gent pel voltant, vaig dels últims però ja ho sabia. Passe la segona bolla i vaig nadant cada vegada millor encara que com no havia nadat mai a mar obert perd molt la referencia i faig molts metres més dels que cal.Surt de l’aigua en un temps de i a la posició 277 en un temps de 12:49, millor temps del que em pensava.
Comence a correr cap a boxes pensant ja en el que havia de fer en la transició, em lleve les ulleres i el gorro em pose el casc, i quan em dispose a posarme les sabates de bicicleta note que dins d’una d’elles tinc alguna cosa, merda, son les ulleres que pensava que havia perdut quan l ’ àrbrit m’havia pitat. Bé, millor, me les pose i a córrer, isc de boxes, puje dalt la bicicleta i a fer km, no trobe el ritme però vaig fent poc a poc, vull aigua però no en tinc, he d’aguantar-me. Vam passant-me triatletes i doblant-me els primers però no aconseguisc unir-me a ningú, vam massa per a mi, faig la carrera pel meu compte i arribe a boxes amb prou d’energia encara, estic gaudint com un xiquet, açò és lo meu, pense. Deixe la bicicleta després de 39:34 a una mitjana de 30.32km/h en la posició parcial 206, em lleve el casc, les sabates i em pose les de córrer i el dorsal, i arranque cap al tram de running, em trobe molt bé i
comence a avançar triatletes, fa molta calor, a pesar d’això vaig molt bé, primera volta i encara tinc un poc d’energia per a apretar un poc més, ho done tot durant la segona i arribe a meta en un temps al parcial de 15:36 a la posició 94, molt feliç, volia que no s’acabara. Havia gaudit moltísim.
Després de vore la clasificació estic més que satisfet, he entrat a meta en la posició 191 de 362 que acabaren la prova, però això no es el més gratificant sinó el que he gaudit durant tota la prova i sols el fet d’acabarla m’ompli d’orgull.
Foto de l’arribada:
Ara a recuperar forces i a esperar la pròxima el dissabte vinent a Dènia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada