dimarts, 24 d’abril del 2012

TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC DE TERRES DE L'EBRE

Diumenge vaig fer el meu primer triatló doble olímpic, i va ser a les terres de l’Ebre, amb una distància de 3000m de natació, 85km de ciclisme i 20km de córrer a peu.
La T1 estava situada a Sant Carles de la Ràpita mentre que la T2 a Jesús, municipi de Tortosa, així que dissabte vam haver de deixar el material per a córrer a la T2 i assistir al briefing, cosa que finalment vam declinar per a anar ràpid a Sant Carles a veure al clàssic.
Diumenge a les 6:00 sonà el despertador i a les 6:15 baixe al menjador de l’hotel amb Jordi per tal d’agafar forces de cara al que ens esperava. No hi havia molta gana però hi havia que menjar. Un poc de truita de patates, un sandwich de pernil i formatge amb suc de taronja i un cafè. A les 7 marxem cap a boxes i ho deixem tot preparat. L’aigua esta un poc picada i la temperatura és bastant baixa i fins l’últim moment no es sap si en nedaran 1500m o 3000m, afortunadament minuts abans de la sortida ens comuniquen que la temperatura és de 15.2°C, cosa que ens permetrà fer les 2 voltes de 1500m.
Es dona la sortida i ho agafe amb molta calma, sortint per la part de darrere i poc a poc intente ubicarme però desprès de la primera boia em trobe ja bastant sol, la gent va bastant dispersa. Vaig fent metres i passant les boies poc a poc però em desoriente amb facilitat. A més el sol hi ha moment s que pega de cara i no deixa veure les boies. Hi ha moments en els que he de parar i situar-me. Desprès de 56 minuts i 36 segons arribe de nou a la costa. Temps pitjor del que esperava però tenint en compte que la mar està un poc marejada i que no m’he orientant bé en ningún moment, se que rondaria per aquest temps.
Transició amb calma i amb cura de deixar el neoprè, les ulleres i el gorro dins la bossa pertinent perquè desprès és la que ens portarien a la T2 i de no deixar-ho tot dins, hauria de tornar ací a recollir-ho després del triatló.
Aprofite els primers quilòmetres per a hidratar-me i pendre’m un gel. Els primers 20 quilòmetres són plans i és fan bastant ràpids, la gent va bastant dispersa però poc a poc passe a algun triatleta i sols recorde un avançament durant els primers quilòmetres, cosa que em dona moral. D’ací fins al 60 es amb lleugera pujada i amb un poc de vent que ho complica una mica més. La velocitat mitjana decreix una mica però se que a partir del 60 ja és tot amb lleugera baixada. A l’altura del quilòmetre 60 i després d’arribar al punt més alt em prenc un altre gel i seguisc ja bastant ràpid fins a la T2, hidratent-me amb aigua i isotònica regularment.
Arribe a la T2 després de 2 hores i 34 minuts amb la bicicleta, a una velocitat mitjana de 33, 4km/h. Allí veig a Lourdes que m’anima. Em sorprèn bastant no veure més de 50 bicicletes, i més tenint en compte que he nadat bastant malament i tampoc es que hagi avançat a massa triatletes, calcule que he guanyat sobre unes 15 posicions en aquest segment. Transició bastant ràpida i a córrer, ja sols queden 20 quilòmetres. Veig de nou a Lourdes i també a l’Anna i el Jordi, que s’ha hagut de retirar per una caiguda a la T2, quina mala sort.
Només deixar el poble aprofite per a pixar, cosa que em costa al voltant d’un minut, ho necessitava. Aprofite per a pendre’m l’últim gel, dels que tenia pensat. Estic assimilant-los millor que mai i em permet córrer amb certa fluïdesa. Tinc a 2 triatletes a tir però ja per davant d’ells no veig a ningú a pesar de que entrem en una recta molt llarga. No m’obsesione per avançar-los i continue al meu ritme. Fa molta calor així que m’hidrate a cada avituallament. Estic sorprès de com estic corrent, a un ritme mitja de 4:30 aproximadament, i això que fa una mica de vent en contra. Sobre el quilòmetre 8 em creue en Robert que ja ve de tornada i em canta que vaig sobre el 41, no m’ho puc creure.
 Van passant els quilòmetres i a l’avituallament del quilòmetre 13 pare per a menjar un plàtan i mig got de coca cola, cosa que em senta genial, encara que em fa perdre alguna posició. Agafe una ampolla d’aigua per a beure a poc a poc i tirar-me’n una mica pel cap ja que fa molta calor.
Des de que he començat a córrer he passat a uns 7 correrdors i sols recorde que m’han passat 2 a un ritme molt alt. Entre de nou al poble i ja sols falten 2 quilòmetres, moment en que em passa un triatleta a un ritme bastant més alt del que portava jo. Intente seguir-lo el major temps possible i veig que el puc aguantar molt bé. A falta de 1 quilòmetre el passe i en poc de temps ja no el sent respirar. Estic corrent l’ultim quilòmetre a un ritme molt alt, creue la línia d’arribada desprès de estar 1 hora 32 minuts i 39 segons corrent, a 4:38 el quilòmetre, per fer un total de 5 hores i 3 minuts, acabant a la posició 43 de 182 triatletes que han acabat la prova.


A nivell personal bastant content pel resultat, no tant per la natació però si pels altres 2 segments, sobretot perquè he acabat molt sencer. Hauré de millorar molt la orientació en aigües obertes nadant al mar almenys un dia a la setmana i aprendre a agafar una bona referència i nadar a peus d’algú. Com a cosa positiva em quede en que he fet el tram ciclista i la cursa a peu amb molt bones sensacions i he assimilat els gel millor que mai, a més desprès de la cursa m’he recuperat bé i ràpid.
Pel que fa a la organització, molt bé, per posar algun però hi havia algun tram en el sector ciclista on no estava molt ben senyalat el camí a seguir i al sector de cursa a peu algun punt quilomètric tampoc hagués estat de més, al igual que un avituallament al quilòmetre 10. L’avituallament post cursa molt complet i l’obsequi millor que les típiques samarretes.
Ara a seguir entrenar dur aquesta setmana i ja les dues següents baixar per a arribar bé a l’IRONCAT.

2 comentaris:

  1. ACABE DE PARLAR AMB FERRAN DEL IRONCAT. IMPRESIONANT ARTUR. ES INCREIBLE! ENHORABONA!

    NARDO

    ResponElimina
  2. Gràcies Nardo, la veritat és que em vaig sentir molt bé durant tot el triatló. Ja teu contaré jeje.
    Adeu

    ResponElimina