TRIATLÓ SPRINT BÈTERA

Dissabte vaig participar junt al meu germà al triatló de Bètera. A les 16:00 començaven les dones, a les 16:45 i 16:48 les dues sortides per als homes. A la última ens tocava a Ferran i a mi, amb no federats, independents i de clubs de la part de baix del ranking.

Era la meva segona participació i sabia ja el recorregut, a excepció del de cursa a peu, que havia canviat respecte a fa dos anys. 

La T2 estava a Bètera, metre que la T1 es trobava al costat d'una bassa de reg.

Veiem la sortida de les dones, que constava de dos voltes a un circuit, sortint de l’aigua entre cadascuna d’elles. El terreny a la vora relliscava molt i s’havia d’anar amb molta cura, els tècnics de la federació ajuden a les dones a sortir de l’aigua per a evitar caigudes.

Posteriorment es donà la primera sortida masculina i 3 minuts desprès començava la nostra. Moments desprès de sortir nosaltres, veiem que els primers ja ens estan agafant per darrere. Molts cops i massa gent per a un circuit tan curt i estret. Intente en tot moment evitar els colps però es fa impossible, a pesar de tot intente separar-me de la multitud. Passem la primera de les 3 boies que havíem de superar però tot segueix igual, massa gent. A això, afegir els primers que comencen a avançar-nos. Segona boia intentant agafar un bon ritme però no es còmode nadar amb tanta gent. Moments abans de completar la primera volta vaig nedant en paral·lel amb el meu germà. Sortim junts i amb precaució per a no caure, com em va passar a mi fa dos anys i ens disposem a afrontar la segona volta. Aquesta segona volta ja resulta un poc més còmode nadar, el grup va un poc més dispers. En ningun moment mire el rellotge així que no se a quin ritme vaig, isc de l’aigua desprès de 11 minuts i 52 segons fent el 55 millor parcial dels més de 360 que prengueren la sortida. A escassos 8 segons sortia el meu germà.

Ràpidament capa box per a intentar agafar un grupet ràpid per a fer el tram ciclista. Em pose a rodar ràpid sense mirar cap a darrere, però el grup de davant no el tinc a la vista, em veig fort amb la bicicleta així que intente anar sol cap a davant. Poc desprès veig un grup nombres però se’m fa molt pesat agafar-los de fet quan ja els tinc a uns metres el vent bufa de cara i no puc agafar-los. Estic gastant molt i no estic arribant al grup de davant, finalment dessisitisc i em gire  a vore si ve algú. Instants desprès m’absorbeix un grup i anem ràpid cap a davant. Mire si va el meu germà però no va. L’havia vist a box però havia perdut uns instants perquè havia passat de llarg la bicicleta.

Cada vegada el grup és més nombrós, cosa que fa que siga perillós rodar amb tanta gent, sobretot a les corbes i a les zones més estretes. A les pujades es descolga algun triatleta però seguim sent molts. Van passant els quilòmetres i continue sense poder beure aigua, no havia omplit l’ampolla, pensant que de totes maneres estaria molt calenta. Faig tot el tram sense aigua i quan arribe a la T2 sols desitje beure. Ràpidament em pose les bambes i la gorra i a carrer. Agafe aigua i a donar-ho tot. El circuit era de 2 voltes de 2,5 quilòmetres, amb pujada a l’anada i baixada a la tornada. Abans de completar el primer quilòmetre em creua amb el que serà el guanyador, Jesús Gomar, que ja va cap a l’arribada.

Intente reservar un poc perquè fa molta calor. Passen els quilòmetres i em creua amb Ferran, m’hidrate en tot moment i a falta d’un quilòmetre incremente el ritme fins que arribe desprès de 1 hora 11 minuts i 37 segons, a la posició 49 i fent el parcial 67 a la bicicleta i el 58 a la cursa a peu, a una mitjana de 3 minuts i 54 segons.

Minuts desprès entrava el meu germà amb un bon temps a pesar d’haver patit a la cursa peu, però el calor era asfixiant.

Bastant content pel resultat però em falta un poc de xispa en aquestes curses tan curtes.

El pròxim cap de setmana a fer el triatló olímpic de Castelló.