CURSA 10K BADIA DEL VALLÉS

Diumenge 1 de Juny es va celebrar la cursa de 10K a Badia del Vallès, poble on treballe i que desprès de parlar-ho amb alguns professors i alumne em vaig animar a participar. La cursa començava a les 9:30 tot i que abans s’havien disputat curses infantils.

Arribe allí a les 8:45 aproximadament, deixe la motxilla al poliesportiu i em dirigisc a recollir el dorsal. Primera errada, he agafat la cinta del  pulsòmetre però m’he deixat el rellotge GPS. No hi ha massa ambient però la qüestió és passar un matí divertit fent esport. Recollida de dorsal, retrobament amb Cristina i Mireia, un poc d’escalfament i cap a la línia de sortida. Pel que veig som un centenar de corredors disposats a fer 2 voltes a un circuit de 5k amb poc pendent però sempre pujada o baixada, circuit poc atractiu però és el que hi ha.

Es donà la sortida i em veig ja a les primeres posicions, primer tram amb baixada que ens fa anar molt ràpid, massa ràpid diria jo. Ràpidament cadascú va agafant el seu ritme, crec que vaig molt ràpid però sense gps se’m fa difícil controlar el ritme. Em trobe al primer grup a cua del primer classificat. Pel quilòmetre 1 ja anem al capdavant 3 atletes però en aquest moment veig que no podré aguantar aquest ritme i decidisc reduir la velocitat, he sortit molt ràpid i l’he pagat, veig que vaig bastant forçat ja, malament anem. Van passant els quilòmetres i l’únic objectiu és acabar dignament i intentar mantenir la 3a posició, no tinc referències de ritmes ni tan sols veig els que van davant, tan sols els alumnes van animant-me i dient-me que vaig molt bé, sembla que els atletes que venen per darrere estan bastant lluny. Al quilòmetre 4 aproximadament i en una rotonda agafe el camí equivocat i em fa perdre uns segons, definitivament no és la meua carrera...

Pel quilòmetre 6 hi ha un avituallament que aprofite per hidratar-me i llençar-me aigua pel cap, fa molta calor a pesar de que són les 10 del matí. Em costa mantenir el ritme i per moments em passa pel cap caminar.. Vaig pensant que podré mantenir la 3a posició i m’anime per moments però se que el ritme que porte no és massa bo. La recta d’arribada es fa eterna i creue la línia després de 36 minuts i 40 segons, bastant sorprès ja que a pesar de no anar gens còmode des del primer quilòmetre i fer tota la cursa en solitari el temps tampoc és dolent.

 Acabe 3r a un ritme de 3:40 que a pesar de tot no està malament.

Desprès vaig participar a la de 3,5km amb la Cristina per a acompanyar a la Mireia que va ser capaç de acabar la cursa de manera molt notable.

Per a finalitzar el matí entrega de trofeus on vaig pujar al podi a recollir la copa i un ram de flors per ser el primer sènior i 3r absolut. No content però almenys he donat tot el que tenia.