ICAN GANDIA 2014

Després de molts mesos de preparació i amb la confiança que havia entrenat prou bé, arriba el dia D, 26 d’Octubre. 5:45 sona el despertador, un bon esmorzar i cap a Gandia. Ja en boxes acabe de deixar tot el material necessari per a la batalla i em dirigisc amb Lourdes cap a la sortida. Em pose el neoprè i cap a la platja, allà de seguida em trobe amb els 3 vallers que debutaven a la distància i a gran part de la gent que havia vingut a animar, Ferran, Laura, Oscar, Juan...

 Minuts de cert nerviosisme però menys del que esperava, comiat entre abraçades i a la guerra. Eixim amb bastant retard sobre l’horari previst, però amb moltes ganes de demostrar-me que podia fer una bona carrera i perquè no, intentar complir el meu objectiu, baixar de 10 hores en un IM.

Primers metres i natació prou neta, poc a poc intente agafar el meu ritme i deixar passar els metres. La primera boia està a aproximadament un quilòmetre de la costa i es allà on necessite parar a netejar les ulleres ja que no veia res. A partir d’ací molt millor, vaig molt sol però en tot moment veig triatletes davant meu que em serveixen per a ubicar-me una mica, perquè les boies estaven molt separades i no es veien massa bé. De nou gir cap a l’esquerra i entrem cap al port. Es fa molt agradable nadar per aquesta zona, mar tranquil·la i temperatura molt agradable, moment abans d’arribar a la T1 comence a concentrar-me en la transició i no oblidar res del que havia de fer.

 Arribe després de 1:02:16, em dóna moral, ja que a pesar de que crec que no havia fet una mala natació, el temps era millor de l’esperat. Veig a la meua gent animant-me a la T2, allà veig a Rafa que està canviat-se ja, ens animem mútuament i a continuar, per davant 180km de bicicleta a un circuit de 3 voltes. Ací l’alimentació i la hidratació és clau per a no defallir, així que em prenc un gel i a continuar. Vaig controlant en tot moment de no passar-me, ja que queda molta feina per fer. Al eixir del grau ja es nota que no serà un dia sense vent, no excessiu però si que després de més de 5 hores dalt la bicicleta pot passar factura. A l’anada tindrem vent lateral i en contra i a la tornada ens ajudarà. Arribe a Cullera i al primer avituallament no agafe res, a la tornada serà el moment. Poc desprès de eixir de Cullera comence a creuar-me amb els primers, que havien eixit 7 minuts abans. Vaig contant-los i quan arribe al gir veig que estic a la posició 40 aproximadament. No és que em preocupe la posició, però el fet d’anar contant-los em serveix per a distreure’m, però mai relaxar-me. Ja de tornada cap a Cullera 2 quilòmetres abans de l’avituallament la bicicleta fa un soroll estrany i la roda de davant comença a frenar-se, sent caure un cargol al terra i ràpidament baixe el ritme, pense que la roda s’ha trencat i comence a preocupar-me molt. Veig que el fre davanter està solt i frega amb la roda. Se’m ve a la ment el pitjor, que m’hauré de retirar després de tants mesos d’il·lusió invertits en aquesta prova...Afortunadament 2 quilòmetres més endavant està l’avituallament, baixe de la bicicleta amb molta ràbia i demane unes alicates, em pose a plorar de ràbia i el fet de pensar que no podria continuar m’enfonsa per moments. Per sort un mecànic de la prova en menys d’un minut em ve a buscar i li dic que em talle el cable i m’arranque el fre com siga. Per sort també apareix Oscar per allà que em tranquil·litza, moltes gràcies prim. Ja sense fre de davant puje a la bicicleta i continue a la meua marxa. Hauré de ser molt prudent, ja que anar sense fre davanter és perillós, però conec el circuit i no hi ha ningun tram difícil ni corbes complicades.

Per moments em veia sense opcions de continuar però ara sols quedava deixar de pensar-ho i continuar. Intente pensar en positiu, estic de nou en carrera, si hagués passat en un altre tram potser hagués tingut que abandonar.  Acabe la primera volta i ja a la rotonda de gir de nou cap a Sueca. Anada a ritme inferior pel vent i tornada un poc més ràpid. Vaig bevent i menjant segons el que tenia previst. Es fa bastant entretingut ja que en tot moment anem creuant-nos amb la resta de participants. Ens animem mútuament amb el Robert, Rafa, Demian, Kevin..   Molta gent animant tant a la rotonda de Gandia com a la rotonda de la platja de Tavernes, així és fa molt més fàcil. Ja a la tercera volta pare a l’Especial Need, on Lourdes m’havia deixat un sandvitx de pernil, no tinc massa gana però millor això que una altra barreta. Ara és quan realment comença l’Ironman, quilòmetre 120 de bicicleta. Em trobe molt bé i la velocitat mitjana és molt millor del que esperava, per dalt de 34,5km/h. Tercera volta on no hi ha ningun sobresalt però si cada vegada el vent es fa més fort. Em passa molt ràpid la tercera volta, m’alimente i bec en tot moment i quan me n’adone ja estic dins del grau. Allà veig a ma mare i a mon tio que també han vingut a animar, quina il·lusió, quanta gent a la que tant estime ha vingut a animar i sobretot la meua petitona Daniela que ja deu estar a la T2 esperant-me. Per moments m’emocione, però sé que encara queda molt per endavant i els moments durs apareixeran tard o d’hora. Abans d’entrar a la T2 veig a Diana, Lourdes i a Daniela, pufff, quina alegria i quina moral que em dóna. T2 ràpida sense necessitat de      sentar-me per a canviar-me i ara sí, “sols” queden 42 quilòmetres de cursa a peu. Em prenc un altre gel i a fer quilòmetres, són 4 voltes a un circuit de 10,5km. Els primers quilòmetres veig que vaig amb molt bones sensacions però reduisc el ritme ja què les últimes voltes es faran llargues. Estic corrent a un ritme de 4:30min/km, sé que no seré capaç de mantindre’l però si vaig fent camí això que tinc avançat. Veig a mon tio Victor, que a pesar del refredat també ha vingut a veure’m. Em diu que vaig molt bé i m’anima. Intente beure en cada avituallament, però l’estomac ja no està per a massa festes. La primera volta es fa prou entretinguda, excepte el tram més allunyat a boxes on no hi ha pràcticament ningú animant. La segona volta continue amb la mateixa tònica, molt bon ritme, encara a 4:30min/km però sé que a la tercera començarà a passar factura aquest ritme. La zona més pròxima a l’arribada es fa molt entretinguda amb tanta gent animant, allà veig a la meua gent a cada pas, no deixen de animar-me i donar-me les forces que necessite per a seguir endavant. En aquesta tercera volta necessite parar a pixar per la zona de l’espigó. Aquesta parada tècnica em fa perdre molt el ritme. A partir d’ací, el ritme comença a decaure i les parades a les zones d’avituallament són més lentes i ja no les faig sense parar de córrer. Són els moments més durs de la prova, l’estomac ja no tolera més gels i ja estic quedant-me sense energies, intente beure en cada avituallament, aigua, isotònica...

Arribe de nou cap a la zona d’arribada, ja ho tinc casi fet, sols queden 10,5km per a la glòria. En aquesta volta el ritme segueix caient però no m’importa massa, sé que ja ho tinc. Moltes emocions em venen al cap i el fet de pensar que a l’arribada tindré a la família i amics esperant-me em fa emocionar-me. Passa el temps i ja entre en l’últim quilòmetre, cansat però disfrutant de cada passa i de cada crit d’ànim de la gent que està present. Última recta, allà veig a Lourdes amb Daniela a braços, disposada a donar-me-la per a que entre en ella, també Ferran, Laura, ma mare, els tios, Oscar, Diana, Juan, molta gent allà esperant hores i hores. Gent a la que estime molt allí esperant... Emoció, sentiments a flor de pell...

 Agafe a Daniela i faig els últims metres amb ella. Somni fet realitat. Per molt que escriga, les emocions i els sentiments que sent en aquest moment no es poden descriure en paraules.

Aconseguir baixar de les 10 hores per a mi era un somni però amb esforç, treball i molt de sacrifici, de hores invertides i també hores on he deixat d’estar amb els meu ha tingut la seva recompensa.

Vull agrair a tota la gent que m’ha recolzat durant aquest llarg camí, s’ha interessat, aguantat durant aquest temps i sobretot ha confiat en mi. També a tota la gent que ha compartit hores d’entrenament amb mi, però per damunt de tot al motor que des de fa quasi 5 mesos mou el meu cor. SOU COLLONUTS. GRÀCIES A TOTS.  Sense la vostra ajuda no hagués estat possible. No vull posar noms per a no oblidar-me de ningú.

Felicitat també a l'organització i a tots els Finishers, més de 300, però en especial als debutants vallers, Demian, Rafa i Kevin que ho van fer de categoria.

Llàstima no haver pogut competir amb el meu germà però no va deixar d'animar, xerif el pròxim junts.

DADES DE LA CARRERA

Swim 1:02:16 parcial 44

Bike 5:10:58 parcial 47

Run 3:25:57 parcial 19

Temps final 9:42:35

Posició final 23