TRIATLÓ B DE BALAGUER

A les 9:00 del matí sortim Lourdes i jo cap a Balaguer on es disputava aquest dur triatló i de seguida observem que la calor serà asfixiant, la temperatura ja marca 24°C.
Arribem sobre les 11 del matí, la T2 està a Balaguer on deixe les sabatilles de córrer i la gorra, mentre que la T1 està situada al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Sobre les 12 dinem a Balaguer i ens dirigim cap a la T1. La temperatura és molt elevada, així que intente hidratar-me contínuament. Deixe tot preparat a la T1 i ens dirigim cap a la sortida amb Pep per tal de escalfar una mica. El paisatge és molt bonic i el fet de nadar en el pantà em fa il·lusió i de sobte tinc fins i tot moltes ganes de nadar.

 Ens posem el neoprè Pep i jo i abans d’introduir-nos a l’aigua em vaig copejar contra una roca. Em va bastant mal però pense que sols és el colp. El tercer dit del peu comença a sagnar però poca cosa. Tirem endavant i a l’aigua. L’aigua encara que un poc freda està ideal per a nadar amb neoprè. Breu escalfament amb Pep, ens desitgem sort, veig a Gabriel de Distance i ens saludem.
Es dona la sortida. Havíem de fer 2 voltes a un circuit triangular per completar els 1900 metres de natació. Primers metres en que note que el cor s’accelera més del que normalment acostume a fer nadant, crec que he sortit massa ràpid, poc a poc vaig agafant el meu ritme de creuer i intente nadar llarg. Intente agafar uns peus però no soc capaç, així que decidisc anar a la meva. Passe la primera, la segona volta i ens dirigim cap a l’inici per tal de completar la primera de les 2 voltes. Veig que els primers tampoc estan molt lluny, cosa que em motiva, no estic nadant tan malament, encara que les sensacions no son bones del tot, he begut massa aigua i tinc la panxa amb massa líquid. La primera volta es fa un poc llarga, però ja sols queda la meitat. Comence la segona i em veig sol i bastant allunyat de la resta de triatletes però la trajectòria que porte és la correcta. Veig un grup d’uns 15 davant, a uns 30 metres i per darrera de mi gent un poc més endarrerida. Seguisc al meu ritme i van passant els metres, comença a fer-me mal el dit del peu, cosa que em preocupa. Arribe a la segona boia i em dirigisc ja cap a la sortida, moment en que em passa un triatleta, em pose en paral•lel a ell i arribe a la vora, amb ell. Surt de l’aigua, salude a Lourdes que esta vegada si que està atenta i em veu i em dona ànims, em diu que vaig molt bé. Transició lenta on he de sentar-me per treure’m el neoprè, em pose els calcetins, casc, etc..

Veig a Pep, que ha arribat escassos segons darrere meu. Agafe la Bicicleta i els dits segueixen fent-me mal i cada vegada més, li comente a Lourdes que no se si podré córrer, però al menys pensava intentar-ho.

Mire el Garmin i veig que he fet un parcial de 29:35, no m’ho crec ni jo, em motiva. Aprofite el primer tram de la bicicleta per a pendre’m un gel, però l’aigua està molt calenta, així que es fa impossible beure, hauré d’esperar al primer avituallament, espere que no estiga massa lluny. Els primers quilòmetres son picant cap amunt, i intente no pujar massa de pulsacions però es fa difícil. Passe a algun triatleta i sols recorde que em passa un a mi. Va tot bastant bé encara que la calor farà molt de mal. Sobre el quilòmetre 10 veig a Gabriel de Distance i em pose com a objectiu no perdre’l de vista, se que va bé en la bicicleta, ho vaig poder comprovar fa unes setmanes en un trainning que férem a Premià de Mar. Poc desprès agafe un clot i perd la tapa del bidó on tinc les eines per si punxe, m’avisa un triatleta que ve per darrere i torne a recollir-ho. Perd de vista a Gabriel però no m’obsesione, poc a poc vaig recuperant i sobre el quilòmetre 15 l’agafe, comente la situació de carrera amb ell, em recomana beure molt, arribem al primer avituallament junts i agafen aigua freda, que bé que senta, poc a poc però me la acabe tota, passem per una zona un poc irregular i poc després m’avança Marcel de Distance, va com una moto el tio, de nou una carretera amb bon asfalt, veig una rampa bastant llarga, plat petit i a pujar. Al cap d’uns metres, puuuuuuufff. Roda rebentada, merda, quina putada, Gabriel em diu que si necessite alguna cosa, li dic que no, ho tinc tot.
Rapidament canvie la roda de davant i quan em dispose a unflar-la veig que la vàlvula no és prou llarga i no puc unflar-la. Em passen molts triatletes, alguns dels quals em pregunta si necessito ajuda, però els dic que no. La unica esperança que tinc és que Pep que ve per darrere tinga una càmera amb una vàlvula més llarga, però tampoc, es exactament igual que la meva, li dic que faja marxa, intente unflar de nou però res. A la fi he d’abandonar, molta ràbia però no podia fer res. Sent una gran impotència però a la vegada estic enfadat en mi mateixa, si hagués tingut una càmera amb vàlvula més llarga això no m’hagués passat. Davall un sol intensíssim espere a que algú de l’organització em vinga a buscar. Desprès de passar molta estona una furgoneta em recull i em torna a Balaguer. El organitzador em comenta que molta gent ja s’ha retirat pel calor, no m’extranya, la furgoneta marca 34°C. Em deixa a Balaguer i vaig a buscar a Lourdes, deixe tot al cotxe i a un bar a per gel per als dits del peu. Veiem arribar als primers triatletes a la T2 i van tots bastant al límit, però em sorprèn veure a alguns que estan corrent molt ràpid. Al cap d’una estona veig a Marcel corrent, va bastant tocat també. Em sorprèn no veure a Gabriel, pense que s’haurà retirat. Moments desprès veig als pares de Pep que ens comenten que plega, anem amb ells cap a T2 i el veiem corrent, però arriba a la nostra altura i ho deixa, és molt difícil córrer amb aquestes circumstàncies.
Comentem la cursa i veiem arribar al primer, Ruben Galvan amb un temps de 4 hores 40 minuts, increïble com ha volat en la bicicleta, he tingut la oportunitat de veure’l mentre esperava a que em recolliren, impressionant.
A passar pàgina i a aprendre dels errors comesos, mai m’he retirat de ninguna cursa però esta vegada ha sigut impossible seguir. Cabrejat per no poder acabar però pitjor hagués sigut no acabar Ironcat.
Almenys la natació m’ha anat molt bé sortint de l’aigua amb menys de 30 minuts, impensable per a mi, calcule que hauré sortit a la posició 35 més o menys. Em consola també que el fet de fer-me mal al peu m’hagues obligat a retirar-me igualment.
Ara a recuperar bé el peu i a seguir progressant, pròxim repte encara per decidir però possiblement el tri de Bétera o alguna cursa a peu si el peu evoluciona bé, però tinc especial motivació per al triatló d’Antella del 22 de Juliol.

 

CURSA 10K VILANOVA I LA GELTRÚ

Desprès de l’Ironcat, i la ràpida recuperació em vaig inscriure al Half de Balaguer que serà el 16 de Juny, però m’apetia fer alguna cursa pel mig. Així que buscant per Internet i aprofitant que Oscar pujava este cap de setmana ens vam inscriure.

Poc abans de les 9 arribem Lourdes i jo a Vilanova i ens trobem en Oscar i Diana, anem a pels dorsals i a trotar un poc. La pluja es fa present per moments, cosa que deixa el terreny banyat. Minuts abans de la les 9:30 ens dirigim a la sortida, Oscar es queda un poc més endarrerit i jo progresse cap a endavant. El recorregut constava de 2 voltes de 5 quilòmetres totalment plans. La intenció era baixar de 40 minuts, però no ho tenia gens clar, ja que no he corregut quasi des de l’ironcat, i ni tan sols havia fet series a excepció d’un dia.

Puntualment es dona la sortida i a donar-ho tot. Com sempre sortida rapidíssima, passant el primer mil desprès de 3:31. Poc a poc intente buscar un ritme que em permeta anar relativament còmode. Segon quilòmetre a 3:41, seguisc massa ràpid, però vaig bastant bé. Arribem al gir i encarem de nou cap a la sortida, moment en el que anem creuant-nos els uns amb els altres, hi havien uns 700 atletes. A mesura que anem creuant-nos busque a Oscar però no el veig, tercer quilòmetre a 3:46, ritme encara alt però em trobe bé, se que no acabaré a aquest ritme però intentaré no baixar massa a la segona volta. Quilòmetre quatre igual que l’anterior, abans de passar pel quilòmetre tenim l’avituallament, on aprofite per a beure i refrescar un poc, fa molta calor i la humitat és asfixiant. Passe el cinquè a 3:53, més lent però mentre bevia he perdut un poc de ritme. Passe per baix de l’arc de arribada amb 18:46, i comence a fer els meus càlculs per a baixar de 40 minuts, inclús si aguante els cinc quilòmetres a un ritme de 4min/km, baixaré de 39 minuts, quilòmetre 6 i 7 a 3:53 cadascún. Em creue amb Òscar i ens animem, ja queda poc. Més endavant veig de nou a Diana i a Lourdes que estan animant-nos, i al cap de poc gir de nou cap a l’arribada. Aquest quilòmetre se’m fa més pesat, 3:58, estic acusant ja el ritme alt en el que he començat, però no perd cap posició, inclús avance a algú. Ja sols queden 2 quilòmetres on hi ha que aguantar el ritme, novè en 3:56, i l’últim intenta forçar un poc per a fer un bon temps, ja se que baixaré de 39 minuts, inclús per moments pense que puc baixar de 38, però finalment faig l’últim a 3:44, parant el cronòmetre amb un temps de 38:14, a un ritme de 3:49, i acabant a la posició 35.

Felicitar al crack de Òscar que desprès de reprendre els entrenaments fa unes 3 setmanes ja ha fet la primera cursa de 10k de moltes que en vindran a partir d’ara.

Per a acabar de gaudir del dia, anàrem Oscar, Diana, Lourdes i jo a Sitges, passeig, dinaret i tornada cap a Sabadell, un dia perfecte.

A seguir entrenant, que en menys de 2 setmanes toca Balaguer.

Detalls de la cursa amb el Garmin

Video entrada IRONCAT 2012

 

IRONCAT 2012

Impossible resumir tot el que he viscut a l’IRONCAT però vaig a intentar-ho...

El dia comença a les 5 de la matinada, desprès d’haver dormit bastant malament, ja que tenia molts nervis. Desdejune intentant menjar més del que tenia gana i a les 6 baixe a deixar-ho tot a boxes. Torne a l’hotel, agafe el neoprè i marxem Lourdes i jo cap a la zona de sortida. Estic nerviós però amb ganes de començar, sé que una vegada comence, els nervis desapareixeran. Em despedisc de Lourdes i a la guerra.

Som uns 170 triatletes cadascú amb un objectiu diferent però tots amb moltes ganes de donar-ho tot. Es dona l’eixida puntualment i jo que m’havia ubicat a la part de darrere, entre a l’aigua dels últims. Primeres braçades on intente evitar els cops en tot moment. Poc a poc el grup va estirant-se i es fa fàcil nadar, ja que la mar està molt tranquil·la i les boies es veuen amb molta facilitat, la qual cosa em permet orientar-me molt bé. Hem de fer 3 voltes a un circuit d’uns 1100 metres i desprès anar ja cap a la zona de transició per completar els 3800 metres aconseguint així completar el circuit de l’aigua.

Poc a poc vaig agafant el meu ritme i avançant a algun triatleta, no m’obsesione ni pel temps ni per posicions, vaig a fer la meva carrera sense pensar en res més. Passe la primera volta i em dona la sensació que estic nadant bastant bé, molt conservador i amb bona orientació. A la segona volta m’avança un triatleta i em pose a peus durant quasi tota la segona volta fins que arriba un moment en el que es desorienta, l’avance i agafe la trajectòria correcta. La tercera volta transcurreix sense problemes a excepció d’un mal de cap degut a que duc les ulleres massa apretades. Arribe a la transició desprès de 1 hora 3 minuts i 47 segons. Veig a Lourdes, la salude i li comente que vaig molt bé. Em sorprèn veure tantes bicicletes a boxes, he fet molt bon parcial de natació. Ho agafe en calma, em seque els peus amb una tovallola, em pose els calcetins, sabates... i a per els 180 quilòmetres de bicicleta. Continua fent-me mal el cap, i l’ull esquerre no el puc obrir del tot, per moments m’asuste, però a mesura que van passant els quilòmetres tot torna al seu lloc.

El tram ciclista constava de 6 voltes a un circuit d’anada i tornada de 30 quilòmetres, en el que els triatletes anem creuant-nos contínuament. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me, ràpidament em passen 3 triatletes. Són les 8 i poc del del matí i sembla que tindrem un dia infernal per la calor. Vaig creuant-me en els primers triatletes, em sorprèn creuar-me’ls tan tard, senyal que he nadat molt bé. Vaig contant-los a mesura que me’ls creue i vaig a la posició 35. Ni jo m’ho crec, però sé que la carrera és molt molt llarga i segur que encara em passarà molta gent. Passe la primera volta després de 55 minuts, temps dins del previst a pesar de que vaig reservant-me molt. Li dic a Lourdes que em prepare isotònica per a la propera volta. És el moment de prendre’m una barreta energètica, però impossible, això a mi no m’entra. Després de menjar-me la meitat, ho deixe per impossible. Seguisc fent quilòmetres, molt concentrat. Segona volta al mateix ritme. Li demane aigua a Lourdes per a la pròxima volta i em prenc un altre gel. Després de la tercera volta tot segueix igual. Mantinc el ritme i aprofite per a menjar-me un Sandwich de pernil. No tinc massa gana però m’he de forçar una mica. Combine plàtans, gels, aigua i isotònica a mesura que van passant els quilòmetres. A la quarta volta Lourdes em diu que el meu germà i Laura ja estaven apunt d’arribar, venien a veure’m, cosa que em motiva encara més. Comence la cinquena volta, he augmentat un poc la velocitat mitjana però se que a les 2 últimes es reduirà un poc pel vent que comença a augmentar. Ja sols queden 60 quilòmetres de bicicleta. El vent ja ha fet acte de presència i a mesura que passa el temps és més fort encara que tampoc és excessiu. Quan estic de tornada de la cinquena volta, sent que em criden per darrere, és el meu germà en la bicicleta, que ja havia arribat. Comente sensacions amb ell i seguim endavant, ell en tot moment a uns 10 metres darrere de mi per a evitar problemes amb els jutges de la prova. Passe de nou per l’Ampolla, veig a Lourdes i a Laura, que m’animen i a per la última volta, sols 30 quilòmetres. El meu germà està a la sortida del poble per a fer l’última volta darrere de mi. Esta volta l’aprofite per a prendre’m un altre gel i rodar amb un poc més de cadència per a arribar a la transició relativament bé. Aquesta última volta l’he fet un poc més lent perquè no volia arribar carregat a la marató. L’estómac el tinc perfecte, m’he hidratat molt bé durant quest tram però no estic segur d’haver menjat bastant. Enfile ja de nou cap a l’Ampolla i arribe a la transició després de 5 hores i 36 minuts dalt de la bicicleta, i ocupant la posició 34 de la general. De nou a boxes molt poques bicicletes, els primers ja fa estona que han començat a córrer però no veig a ningú corrent a un ritme massa alt, és de suposar, fa molta calor.

Deixe la bicicleta, em pose les bambes, agafe un parell de gels per si els necessite i aprofite per a pixar, cosa que ja necessitava. Abans de començar a córrer el Garmin no respon, cosa que em desconcerta, el meu germà m’oferix el seu però apague el meu i el torne a encendre i el pose en marxa, per davant 42 quilòmetres......quasi res.

Comence a córrer per sota de 5 minuts el quilòmetre, em sorprèn anar tan bé, tant de cames com de càrdio, les pulsacions relativament baixes. Hem de completar 6 voltes a un circuit d’anada i tornada on no hi ha ombra en ningun moment. El meu germà em segueix a uns metres i comentem que vaig un poc massa ràpid però em trobe molt bé. Aprofite cada avituallament per a hidratar-me, no prenc res sòlid però vaig combinant aigua, isotònica i coca cola. Van passant els quilòmetres i cada vegada veig més a prop la possibilitat de ser finisher! La gran part dels triatletes van molt tocats, la calor està passant factura, molts caminen, altres quasi no poden córrer però jo em sent bé. Vaig reservant perquè això és molt llarg i en algun moment em trobaré en el famós mur. El recorregut és molt entretingut, cada volta passem 2 vegades per la zona on estan els boxes i l’arribada. A cada pas, Lourdes i Laura em donen molts ànims, cosa que em ve molt bé per a seguir endavant. Pase la primera volta en poc menys de 35 minuts, sé que a aquest ritme no podré fer tota la marató però vaig fent camí.

La temperatura és de 33°C i el fet de veure que la gent va tant cascada em fa agafar confiança. Crec que no m’ha avançat cap triatleta mentre que jo si que vaig passant a algun. Durant la segona i tercera volta mantinc bastant el ritme. Ara sols queden 21 quilòmetres, ja ho tinc quasi! Sols queda anar restant quilòmetres, ja tinc les 3 pulseres, sols queden agafar-ne 3 més. A partir de la quarta volta el ritme decau un poc, perquè estic més temps als avituallaments, ampolla d’aigua pel cap, un poc d’isotònica i una altra ampolla per a seguir. Quan me n’adone ja estic a la última volta, sols 7 quilòmetres, m’emocione per moments, ho tinc a tir, i a sobre, no he tingut cap moment de debilitat ni tan sols he tingut que deixar de córrer excepte en els avituallaments. En aquesta última volta el meu germà em torna a acompanyar durant uns quilòmetres. Jo ja porte les 6 pulseres de les 6 voltes, les 5 negres i la de la glòria, la blanca, que indica que és la última volta. Passe de nou per davant de Lourdes i Laura i sols em queden 2 quilòmetres, anar a l’espigó i tornar cap a l’arribada. En fixe que ha arribat molt poca gent i a mi ja em queda res. Entre en l’últim quilòmetre i ja no tinc ni calor ni ningún dolor. M’emocione per moments, pense en tot l’esforç que he fet aquests últims mesos i que ara té la seva recompensa. Enfile ja cap a l’arribada, veig l’arc i allí està Lourdes, Ferran i Laura. Per megafonia l’animador diu “Dorsal 103 Artur Cunyat del C.N. Sabadell”, puufff... No vull que s’acabe este moment. Creue la linea després de 10 hores 28 minuts i 57 segons, fent la matató en 3 hores i 48 minuts, el 16 millor parcial de marató. Ni jo mateixa m’ho acabe de creure. Quantes emocions juntes, indescriptibles. Abrace a Lourdes, Laura i Ferran, que content estic, i sé que ells també de vore’m feliç a mi. Em faig la foto amb el temps per a immortalitzar el moment i vaig a recuperar forces.

Agafe torn per a fer un massatge i intercanvie sensacions amb el triatletes que ja han arribat, en poc de temps em toca massatge. Des d’allí sent que el animador diu que està entrant un triatleta, a la posició 23, flipe per moments. Està dient que he quedat tan a dalt? Després de consultar les classificacions veig que he quedat el 21 de 172 que han pres la sortida.

He fet el parcial 34 a la natació, el 33 al tram ciclista i el 16 a la cursa a peu, avançant 11 posicions a la marató per a entrar el 21 de la general.

Gràcies a tota la gent que m’ha recolzat durant este temps, en especial a Lourdes, que és una santa i aguanta el que no està escrit, entrenos i proves. T’estime, no ho hagués aconseguit sense la teua ajuda i el teu recolzament. No dic més noms per no deixar-me a ningú però gràcies als que s’han interessat per mi abans, durant i després de la prova.

TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC DE TERRES DE L'EBRE

Diumenge vaig fer el meu primer triatló doble olímpic, i va ser a les terres de l’Ebre, amb una distància de 3000m de natació, 85km de ciclisme i 20km de córrer a peu.

La T1 estava situada a Sant Carles de la Ràpita mentre que la T2 a Jesús, municipi de Tortosa, així que dissabte vam haver de deixar el material per a córrer a la T2 i assistir al briefing, cosa que finalment vam declinar per a anar ràpid a Sant Carles a veure al clàssic.

Diumenge a les 6:00 sonà el despertador i a les 6:15 baixe al menjador de l’hotel amb Jordi per tal d’agafar forces de cara al que ens esperava. No hi havia molta gana però hi havia que menjar. Un poc de truita de patates, un sandwich de pernil i formatge amb suc de taronja i un cafè. A les 7 marxem cap a boxes i ho deixem tot preparat. L’aigua esta un poc picada i la temperatura és bastant baixa i fins l’últim moment no es sap si en nedaran 1500m o 3000m, afortunadament minuts abans de la sortida ens comuniquen que la temperatura és de 15.2°C, cosa que ens permetrà fer les 2 voltes de 1500m.

Es dona la sortida i ho agafe amb molta calma, sortint per la part de darrere i poc a poc intente ubicarme però desprès de la primera boia em trobe ja bastant sol, la gent va bastant dispersa. Vaig fent metres i passant les boies poc a poc però em desoriente amb facilitat. A més el sol hi ha moment s que pega de cara i no deixa veure les boies. Hi ha moments en els que he de parar i situar-me. Desprès de 56 minuts i 36 segons arribe de nou a la costa. Temps pitjor del que esperava però tenint en compte que la mar està un poc marejada i que no m’he orientant bé en ningún moment, se que rondaria per aquest temps.

Transició amb calma i amb cura de deixar el neoprè, les ulleres i el gorro dins la bossa pertinent perquè desprès és la que ens portarien a la T2 i de no deixar-ho tot dins, hauria de tornar ací a recollir-ho després del triatló.

Aprofite els primers quilòmetres per a hidratar-me i pendre’m un gel. Els primers 20 quilòmetres són plans i és fan bastant ràpids, la gent va bastant dispersa però poc a poc passe a algun triatleta i sols recorde un avançament durant els primers quilòmetres, cosa que em dona moral. D’ací fins al 60 es amb lleugera pujada i amb un poc de vent que ho complica una mica més. La velocitat mitjana decreix una mica però se que a partir del 60 ja és tot amb lleugera baixada. A l’altura del quilòmetre 60 i després d’arribar al punt més alt em prenc un altre gel i seguisc ja bastant ràpid fins a la T2, hidratent-me amb aigua i isotònica regularment.

Arribe a la T2 després de 2 hores i 34 minuts amb la bicicleta, a una velocitat mitjana de 33, 4km/h. Allí veig a Lourdes que m’anima. Em sorprèn bastant no veure més de 50 bicicletes, i més tenint en compte que he nadat bastant malament i tampoc es que hagi avançat a massa triatletes, calcule que he guanyat sobre unes 15 posicions en aquest segment. Transició bastant ràpida i a córrer, ja sols queden 20 quilòmetres. Veig de nou a Lourdes i també a l’Anna i el Jordi, que s’ha hagut de retirar per una caiguda a la T2, quina mala sort.

Només deixar el poble aprofite per a pixar, cosa que em costa al voltant d’un minut, ho necessitava. Aprofite per a pendre’m l’últim gel, dels que tenia pensat. Estic assimilant-los millor que mai i em permet córrer amb certa fluïdesa. Tinc a 2 triatletes a tir però ja per davant d’ells no veig a ningú a pesar de que entrem en una recta molt llarga. No m’obsesione per avançar-los i continue al meu ritme. Fa molta calor així que m’hidrate a cada avituallament. Estic sorprès de com estic corrent, a un ritme mitja de 4:30 aproximadament, i això que fa una mica de vent en contra. Sobre el quilòmetre 8 em creue en Robert que ja ve de tornada i em canta que vaig sobre el 41, no m’ho puc creure.

 Van passant els quilòmetres i a l’avituallament del quilòmetre 13 pare per a menjar un plàtan i mig got de coca cola, cosa que em senta genial, encara que em fa perdre alguna posició. Agafe una ampolla d’aigua per a beure a poc a poc i tirar-me’n una mica pel cap ja que fa molta calor.

Des de que he començat a córrer he passat a uns 7 correrdors i sols recorde que m’han passat 2 a un ritme molt alt. Entre de nou al poble i ja sols falten 2 quilòmetres, moment en que em passa un triatleta a un ritme bastant més alt del que portava jo. Intente seguir-lo el major temps possible i veig que el puc aguantar molt bé. A falta de 1 quilòmetre el passe i en poc de temps ja no el sent respirar. Estic corrent l’ultim quilòmetre a un ritme molt alt, creue la línia d’arribada desprès de estar 1 hora 32 minuts i 39 segons corrent, a 4:38 el quilòmetre, per fer un total de 5 hores i 3 minuts, acabant a la posició 43 de 182 triatletes que han acabat la prova.

A nivell personal bastant content pel resultat, no tant per la natació però si pels altres 2 segments, sobretot perquè he acabat molt sencer. Hauré de millorar molt la orientació en aigües obertes nadant al mar almenys un dia a la setmana i aprendre a agafar una bona referència i nadar a peus d’algú. Com a cosa positiva em quede en que he fet el tram ciclista i la cursa a peu amb molt bones sensacions i he assimilat els gel millor que mai, a més desprès de la cursa m’he recuperat bé i ràpid.

Pel que fa a la organització, molt bé, per posar algun però hi havia algun tram en el sector ciclista on no estava molt ben senyalat el camí a seguir i al sector de cursa a peu algun punt quilomètric tampoc hagués estat de més, al igual que un avituallament al quilòmetre 10. L’avituallament post cursa molt complet i l’obsequi millor que les típiques samarretes.

Ara a seguir entrenar dur aquesta setmana i ja les dues següents baixar per a arribar bé a l’IRONCAT.

DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA 2012

Dissabte a les 11 es va celebrar el quart DLD de Sueca,10km run, 85km bike i 20km run, en  la que era la segona participació meva.

M’aixeque a les 8 i desprès de fer un bon desdejuni, em dirigisc cap a Sueca, el temps era perfecte, i a més no feia fent. Vaig a pel dorsal, prepare les coses i desprès de deixar-ho tot a boxes, faig un poc d’escalfament i cap a la zona de sortida. Es fa la presentació i uns minuts després de les 11 es donà la sortida. La idea era anar els primers 10 quilòmetres a un ritme còmode però bastant ràpid. Els primers metres serveixen per anar fent grups amb gent que anava a un ritme similar i poc a poc es va estirant la carrera. Els primers van molt forts, jo m’ubique en un grupet en el que vaig bastant còmode, passe la primera volta segons els que havia previst, 20 minuts i 30 segons, el garmin em marca més de 5000 metres. Ja a la segona volta m’apareix un poc de dolor abdominal i flat, que estrany, ni vaig massa forçat ni he pres res des de fa molta estona. Aquest dolor m’acompanya durant tot el tram de córrer. Complete el primer parcial desprès de 40:46, a 4:05 el quilòmetre, segons el previst.

Arribe a boxes i em canvie les bambes, em pose el casc, i a pel plat principal, 85 quilòmetres de bicicleta fent 3 voltes a un circuit de quasi 28 quilòmetres. Els primers metres els aprofite per a prendre’m un gel i hidratar-me, i prompte em passen almenys 4 o 5 triatletes. Poc a poc vaig agafant el ritme i les sensacions són molt bones, estic molt còmode acoplat i torne a avançar els triatletes que m’havien passat al inici. Sols crec recordar un que va molt ràpid i no aconseguisc passar-lo encara que el tinc sempre a la vista. Poc a poc la velocitat mitjana va augmentant fins a més de 35 quilòmetres per hora, pense que el vent el tenim a favor i que a la tornada ens pegarà de cara ja que no pensava que rodaria tant ràpid. Però desprès de completar la primera volta segueix en torn a 35 i les sensacions son bones, no vaig gens cansat. La segona volta va molt bé, sense vent i passant a algun duatleta mentre que a mi no em supera pràcticament ningun. Arriba un moment en que la mitjana del garmin indica 35,8. Impensable, no em preocupe per si em passa factura desprès ja que vaig molt còmode acoplat i no vaig al límit. La tercera volta segusic igual però ja comença a fer un poc d’aire però sols els últims 10 o 12 quilòmetres, moment en que la mitjana comença a reduir-se poc a poc. Em fique com a objectiu a tres duatletes que van fent relleus descaradament, dos d’ells del mateix club. Es fa difícil retallar-los temps però poc a poc vaig aconseguint-ho i finalment quan ja els tinc damunt, un jutge els sanciona, i ells dient que no havien fet res, a l’altra torneu, tramposos. Els avance i desprès de 2 hores i 24 minuts dalt de la bicicleta entre de nou a box. Nomes posar els peus a terra, les plantes dels peus les tinc molt tenses i carregades, mai m’havia passat, si no remiteix aquest dolor no podré acabar la cursa ni caminant. Em pose les sabates de còrrer i observe que sols hi ha sobre 45 o 50 bicicletes, vaig molt bé. Em pose a correr i a pesar de que em costa molt, els dolors van marxant poc a poc i al quilòmetre 3 ja no tinc cap dolor. Vaig més lent del que pensava però és el que tenen aquestes proves tan exigents.

No aconseguisc córrer per baix de 5 el quilòmetre. La panxa la tinc com oprimida i tampoc em deixa anar més ràpid. Van passant els quilòmetres i el ritme no millora, intene hidratar-me a cada avituallament però sols amb aigua, els gels no m’apteteixen i em rebolicaràn més la panxa. Vaig fent càlculs per veure si puc baixar de les 5 hores i cada vegada ho tinc més a prop. Finalment arribe desprès de 4 hores 54 minuts. Content sobretot dels 2 primers sectors però no tant de l’últim, crec que hagués pogut córrer més però les sensacions no eren massa bones.

He acabat a la posició 67 d’un total de 170 que han pres la sortida, fent els parcials 60, 36 i 96 en cada sector. Aquí es poden consultar les Classificacions.

Millorant poc a poc i sentint-me cada vegada millor. Ara a preparar el doble Olímpic de Terres de l’Ebre i l’IRONCAT.

Pel que fa a l’organització de 10. Amb això està tot dit. Mentre puga serà una de les meves proves a les que aniré cada any.

Després de deixar passar uns dies, i pensant en València LD, valore que el resultat que vaig obtenir és bastant bo. Analitzant per sectors, a la natació vaig invertir un temps de 33:32, que és el parcial 178 dels 553 que han acabat de grups d’edat, això vol dir que ja no arribe dels últims en aquest tram, més bé arribe sobre la posició 33 per cada 100 triatletes, a més si ho compare amb l’altre half que he fet, a Elx, en el meu debut, això si, en el que vaig tardar 42 minuts, he millorat el temps notablement, també ara, al no estar en aigües obertes, era més fàcil nadar, però així i tot la millora és molt significativa. Estic entrenant molt bé la natació amb l’ajuda de Robert Mayoral, tot un expert en triatló. i que m'està ajudant moltíssim en tota la meva preparació. Gràcies Robert.

Al sector ciclista de la carrera poques conclusions puc obtenir, ja que el vent i el terreny van posar les coses molt difícils, a més la punxada que vaig patir, que em va suposar perdre 14 minuts em va desmoralitzar.  Pensava que havia perdut menys temps però adjunte una foto de l'anàlisi que he fet per a deduir-ho.Vaig tardar 3 hores i 11 minuts per a fer els 92 quilòmetres, però que si li reste els 14 minuts perduts hagués estat per baix de les 3 hores que en estes condicions tampoc està malament, i sobre la posició 215. La millora també és bona encara que sé que puc millorar molt més, amb la nova bicicleta cada vegada em sent més còmode i anar acoplat ja no em resulta complicat, el que si que hauré de fer, és anar a rodar acoplat i treballar més aquesta posició, cosa un poc difícil ja que en Sabadell el terreny no és gens pla com en la zona de València i per a buscar una zona plana s’han de fer bastants quilòmetres, espere que ara que ja allarga el dia podré anar cap a la costa per a rodar per pla.

I corrent bastant bé, vaig començar un poc massa ràpid i a un ritme que no podia aguantar durant tota la mitja marató per això vaig anar reduint el ritme poc a poc fins a estabilitzar-lo a un ritme de 4:30 4:35 el quilòmetre. Crec que haguera pogut patir un poc més però veient que el temps que faria ja no seria bo, vaig decidir aguantar a aquest ritme. Així i tot he fet el parcial 168 dels grup d’edat, que està bastant bé.

Resumint, estic satisfet de la progressió que he experimentat en triatló, a pesar de no haver realitzat cap triatló des de fa quasi 2 anys. També estic satisfet de la recuperació que he tingut, ja que ha sigut molt ràpida i a pesar de que dilluns tenia les cames un poc carregades, dimarts ja estava totalment recuperat.

Crec que vaig pel bon camí, i entrenant amb constància podré millorar temps i acabar un somni que tinc des de fa uns anys, el d’acabar un triatló distància Ironman, cosa que espere fer el 12 de Maig a l’IRONCAT. Si les lesions hem respecten com ho han fet durant aquests últims temps, crec que ho podré aconseguir, se que no serà gens fàcil i hi haurà moments realment durs però amb il·lusió i treball seré capaç de complir aquest somni.

Una altra cosa que volia expressar, és el tema de l’organització del triatló, ja que m’ha paregut que sols es preocupa de donar una bona imatge de cara a l’exterior però que no cuida als triatletes com s’ho mereixen, sobretot pel preu que ens ha costat, 100 euros als primers inscrits i 140 els restants. En la natació no tinc a penes res a dir, bon circuit, però les boies poc visibles. Del circuit en bicicleta, lamentable, amb terreny molt irregular, grava, clots, etc.. i a més trams oberts al tràfic on es feia difícil circular degut a la impaciència dels conductors, a més no hi havia senyalitzat ningún punt quilomètric.

 El tram de carrera a peu, a 3 voltes, ja no opine de si m’agrada o no, sinó que no és agradable anar corrent i que la gent vaja creuant-se sense mirar. Unes tanques, cinta o alguna cosa més per a evitat aquesta situació no hagués estat de més. També indicacions de punts quilomètrics no crec que coste grans esforços i algun bany durant el recorregut crec que es fonamental. L’avituallament d’aquest tram molt limitat, a pesar de que van dir a la seua web que hi hauria isotònica, coca cola i algun sòlid, però res d’això. Sols aigua i gels que pel que m’han comentat, eren molt fluixos. També m’han dit que els últims es van quedar sense aigua, en fi, sense comentaris. I per a acabar-ho de rematar no hi havia dutxes habilitades per a després de la cursa, sabent que hi ha gent de tot arreu, no estava de menys habilitar algun poliesportiu per a poder dutxar-se. Tampoc samarreta ni medalla de finisher, bastant pobre. I ara m’assabente que han furtat una bicicleta de boxes, a més d’una roda i altres coses, o també que van tardar més de 3 hores a anar a per una xica que s’havia lesionat per la zona on més vent feia... En fi, espere que prenguin nota. Sols havia estat a un half, el d’Elx, i ni punt de comparació ni amb la organització ni amb el tracte al corredor, però bé, ja sabem tots a que va la FETRI i a que va Elx Arenales.

VALÈNCIA LD

A les 5:30 sonà el despertador i desprès de desdejunar com de costum i carregar tot al cotxe passe a per Ferran, i ens dirigim cap a València. Encara és de nit, però sembla que el dia no serà gens fred. Arribem a València i després d’aparcar, ens dirigim cap a boxes on havíem de deixar tot preparat per al triatló. A les 8:30 puntualment, comença la prova amb els triatletes d’elit, a mi em tocava 10 minuts després. Els nervis ja havien desaparegut a aquestes hores i era el moment d’anar cap a l’eixida. Em despedisc de Ferran amb una abraçada i ens desitgem molta sort. Dos minuts abans de la meva sortida, ens tirem a l’aigua i a pesar de trobar-la freda en un primer moment, poc a poc la sensació de fred desapareix. Sona la botzina i en marxa. En la meva sortida érem uns 60, per la qual cosa es podia nedar perfectament. Em situe per l’exterior, per tal d’evitar colps i poder així anar al meu ritme. Van passant els metres i em dona la sensació que estic nadant bastant bé, però la gent va molt dispersa, no aconsegueisc trobar a ningú que em servisca de referència, a més no veig les boies fins que no em trobe a prop d’elles, van passant els metres i arribem al gir de 180°. Tot va bastant bé, no està fent-se llarg i vaig nadant bastant còmode i intentant concentrar-me en nadar bé tal com m’ha ensenyat el Robert. El que si em passa, és que perd molt fàcilment l’orientació i he de rectificar moltes vegades durant tot el recorregut. Poc a poc vaig veient més a prop la zona per on sortirem de l’aigua, a la qual arribaré després de 33:32 minuts. Un poc pitjor del que em va dir Robert del que podia fer, però tenint en compte que no m’he orientat bé, és un temps que està dintre del que havia calculat segons anava nadant.

Surt de l’aigua, i puje per la rampa com puc, i em dirigeisc cap a boxes, intente despassar-me el neoprè però no puc, tinc les mans bastant agarrotades pel fred, ho segueisc intentant però no hi ha manera, arribe a l’altura de la meva bicicleta i ho torne a intentar, em costa una mica però ho aconsegueisc, em pose casc, ulleres, dorsal i les sabates i en marxa. Decideisc no posar-me res més de roba ja que no tinc la sensació de massa fred a excepció de mans i peus, però confie que ràpidament entraran en calor.

Ací un video en el que estic arribant a la T1.

Comencen els primers metres amb la bicicleta, moment que aprofite per a pendre’m un gel, i hidratar-me un poc. Fa bastant vent però es normal ja que estem a escassos metres de la platja, cosa que no em preocupa. Van passant els quilòmetres i anem deixant la costa però el vent no cessa. La velocitat mitjana va pujant poc a poc, però a menor ritme de l’esperat. Pense que al tornar tindrem el vent a favor. El terreny està molt malament amb molts clots i molta grava, es veuen molts tubulars, bidons, etc.. que van caient dels ciclistes que roden per davant. Vaig hidratant-me en tot moment. Em costa molt agafar el ritme ja que hi ha moltes rotondes i poques rectes.

Passe a molts pocs triatletes, casi tot dones que han sortit abans, però a mi si que van passant-me els que han sortit darrere de mi. Van molt ràpids a pesar del vent que fa, quin nivell que tenen, ni em planteje tindre’ls com a referència a uns metres. Arribe a Sueca i enfilem cap als arrossars de l’infern. Un vent increïble, es fa difícil mantindré la bicicleta en equilibri, en moments he de posar plat petit i pinyó gran. Que dur. I jo que pensava que el tram ciclista seria bastant ràpid. Hi ha moment en el que la velocitat es de 15km/h. Intente concentrar-me en dur la bicicleta recta però es fa complicat, no sé com la gent que porta rodes de perfil més alt que el meu no va a terra. Passen els quilòmetres molt poc a poc i deixe els arrossars darrere, però a l’altura de Catarroja i a falta de 15 quilòmetres agafe un clot i pum, roda rebentada! Pareix que no acaba de buidar-se i intente seguir però, al cap de un minut he de parar.... Que hem de fer..... no havia canviat la roda de darrere des que me la regalaren però semblava ser que aquest era el primer dia, així que.... a la feina. Em costa deu i ajuda canviar la roda, a més em desmoralitza molt veure a la gent passant-me, fins i tot a molts dels que havia passat jo, però que hem de fer, coses que passen. Després de canviar la roda intente unflar-la però la vàlvula és tan petita que al principi pense que no podré, però després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueisc unflar-la. Pose la roda al seu lloc, la regule bé i després de rentar-me les mans amb isotònica, ja que no em queda aigua, continue cap a València. Després d'analitzar les dades del Garmin he vist que he perdut 14 minuts. Arribe cap a la zona de transició i quan ja la tinc damunt sols em dona temps de treure’m una sabata, així que baixe, em trec l’altra i cap a dintre. He tardat 3 hores i 11 minuts per a fer aquests 92 quilòmetres. Deixe la bicicleta i casc, em pose les bambes de córrer i la gorra i a fer camí!

Comence a córrer i m’hidrate en tot moment, em de completar 3 voltes a un circuit de 7 quilòmetres. Vaig dosificant-me ja que encara queden més de 90 minuts de cursa, així que poc a poc vaig fent, em creue amb els primers que ja van a l’arribada, passe la primera volta bastant bé, i en aquest moment veig a Lourdes, Laura, Maria i el tio Ote que han vingut a animar-nos. Em creue també en Ferran i Robert i ens animem mútuament, vaig bastant bé però tampoc vull incrementar el ritme perquè es farà llarg. La segona volta seguisc al mateix ritme i a la tercera m’anime un poc i intente incrementar, ja queda menys! A falta de 4 quilòmetres arribe a l’altura de Ferran i després de comentar sensacions, li comente que guarde un poc ja que a ell encara li queda una volta i és la que es fa més pessada. Ens animem i seguisc cap a endavant, ja sols em queden uns minuts de patiment, estic corrent bé i el ritme no decau. Arribe a la recta final i arriba el moment de glòria, sòc finisher de nou, fent la mitja marató amb un temps de 1 hora 38 minuts i en un temps total de 5 hores i 23 minuts. Més temps del que esperava però tenint en compte l’incident amb la bicicleta i el terrible vent que bufava el resultat és bastant bo. He millorat moltíssim en la natació i també en les altres disciplines.

Ací un video de la meva arribada. Pensant-ho bé, crec que he fet un bon temps, si tenim en compte que he perdut 14 minuts amb la bicicleta, el meu temps hagués estat al voltant de 5 hores i 10 minuts.

Finalment m’hidrate i vaig a buscar a Lourdes i companyia per a veure entrar al meu germà, que ja li queda poc i ho aconseguirà també, així que desprès d’una estona el veiem aparèixer molt satisfet i convertint-se també en Finisher de valencià LD.

Desprès dinar, acomiadament i cap a Sabadell. Ha estat un cap de setmana molt ràpid però a la vegada molt intens i del que he acabat molt content. En breu publicaré una altra entrada en les sensacions que he tingut i opinaré de l’organització de l’event que pense que no han estat a l’altura d’un Campionat D’Espanya.

CAMPIONAT DE DUATLÓ DE CATALUNYA PER EQUIPS

Ahir dissabte vaig fer el debut en el meu nou club, el Club Natació Sabadell, va ser en el Campionat per equips de duatló que es va celebrar al Prat de Llobregat.

A les 8:00 vam quedar al club els 2 equips del natació Sabadell que hi participaríem, i després de carregar les bicicletes als furgons, ens dirigim cap al Prat. La prova començava a les 10:00 i nosaltres al cap d'una hora ja que es donaven les sortides per equips a cada minut. 

Després de deixar tot a boxes i organitzar el material, anem a fer l'escalfament i a planificar un poc la tàctica a seguir ja que es aquests tipus de proves és fonamental tindre clar tant els ritmes que seguirem durant el tram de córrer així com organitzar els relleus de forma adequada.

 A les 11:00 estem a punt per a sortir, i instants després ens posem a córrer. El primer tram , eren 5 quilòmetres a peu fent quatre voltes a un circuit per un parc. Tal i com havíem parlat, jo portaria el ritme amb l'ajuda del Garmin, la idea era córrer el primer quilòmetre en quatre minuts i segons sensacions incrementar més o menys el ritme als quilòmetres posteriors. Anem en tot moment controlant el ritme i comentant sensacions. Tot va segons el que em previst i passem el primer quilòmetre en un ritme de 3:55min/km. Van passant els quilòmetres i molt poc a poc incrementem el ritme. Els últims metres els fem un poc més suaus per tal d'agafar la bicicleta amb bones condicions. Arribem a la T1 molt compactes i amb forces reservades.
En aquest primer tram hem trigat 19:11 a una mitjana de 3:55.

Ens canviem ràpidament i sortim a fer els 20 quilòmetres de bicicleta. Anem fent relleus l'Alberto, el Pep i jo, i anem força ràpids, avançant a bastants equips. Aquest tram constava de 2 voltes a un circuit de 10 quilòmetres d'anada i tornada, amb algunes rotondes complicades. Tot va molt bé i anem passant els primers quilòmetres a una mitjana de uns 40 quilòmetres/hora.  Desprès de 5 quilòmetres s'apropa el gir de 180 graus i abans d'entrar a la rotonda passem a un altre equip, seguim rodant fort i molt compactes, però al entrar a la rotonda dos de l'equip que hem avançat ens avancen per l'interior i casi ens fan anar a terra, sense comentaris. Ens trobem 3 o 4 equips en la rotonda.

Sortim de la rotonda i sortim forts, moment en el que Alberto es queda a cua del grup per ajudar a Andrés a seguir el ritme. Vaig tirant del grup i desprès d'uns 400 metres sent un soroll, algú ha anat a terra. No em gire per por a desestabilitzar-me i caure i tirar a algú, però desprès d'uns 200 metres el Pep em dius que pare, deixe de pedalejar i veig que ens em quedat els 2 sols, ens quedem preocupats i en terra de ningú, que podem fer, al cap d'uns instants veiem un equip i preguntem que saben , ens diuen que algú ha caigut i no està massa bé. Moments d'incertesa i preocupació. Desprès de 2 minuts, aproximadament, veiem aparèixer per darrere a Andrés, Dani i Jordi i ens diuen que tirem, doncs a la feina. L'Alberto no està i ens diuen que ha tirat a un noi i que s'ha quedat amb ell. 

Seguim fent relleus però em perdut a un component que estava tirant i de valent, així que ens reorganitzem i Dani i Jordi ens ajuden al relleus deixant sempre a algú arropant a Andrés que va un poc més just.

Quan ens adonem ja em fet una de les dues voltes i seguim a bon ritme. Van passant els quilòmetres sense incidències i veiem a Alberto al lloc de la caiguda al costat de l'ambulància que està atenent al que ha caigut.El Garmin indica que hem fet aquest tram a una velocitat mitjana de 35,5 km/h, incluint el temps perdut en l'incident.

Arribem a la T2, jo ja descalç però hi ha uns 50 metres fins on tenim les bicicletes i el terreny està molt malament amb molta pedra, ho superem com podem i posar-se les bambes de nou és un descans. Ens esperem uns als altres i quan ja estem els cinc, sortim a córrer. Ara ja sols quedem 2,5 quilòmetres on hi ha que donar-ho tot, però hem d'arribar almenys 4 perquè és el temps d'aquest el que compta. Anem a un ritme de 4 min/km i aguantem aquest ritme una estona, Andres va un poc justet i anem animant-lo entre tots, està sabent patir, sols queden 2 voltes, el ritme no decau i seguim gaudint de la corba, estem mantenint el ritme. Fem el primer quilòmetre a un ritme de 4min/km i el segon a 3:58, sols queden 500 metres, apretem un poc i el Jordi va empenyent a Dani i a Andres, finalment enfilem la última recta i arribem desprès de 1:04:38.

Em fet una molt bona prova, llàstima que Alberto no ha pogut acabar, estava fotut desprès de la prova. 

Finalment hem quedat a la posició 56 de 130 equips, desprès de perdre més de 2 minuts al tram ciclista per la caiguda, de no ser així haguérem guanyat més de 20 posicions.

Enhorabona a tots perquè a pesar de les adversitats em fet un gran duatló, felicitar també a l'altre equip del club que ho ha fet millor encara.

Molt content per la prova, l'ambient i l'equip , que hem sigut una pinya en tot moment.

Personalment he acabat molt sencer i amb molt bones sensacions i gaudint al màxim de la prova, mai havia fet un duatló per equips, és molt espectacular i on l'esperit de companyerisme està present en tot moment. Ara a seguir sumant, ja que en dos setmanes participaré al Half de València, sempre i quan es puga nadar, cosa que serà complicada per la temperatura de l'aigua.

SEGUIM SUMANT

El dilluns 26 de Setembre vaig començar la pretemporada de triatló, i com que aquest any tinc un horari fix, vaig decidir buscar un entrenador de natació per tal de millorar aquesta disciplina que és la que pitjor porte. Desprès d'un any quasi en blanc practicament he començat de zero, però cada vegada vaig sentint-me millor i acumulant hores d'entreno per a poder realitzar el somni de ser ironman. Desprès de 11 setmanes, la evolució és bona, sobretot pel que fa a la natació. He millorat molt. Fins ara sempre que havia anat a la piscina ho havia fet sense cap planificació i mai havia fet tècnica, havia sentit parlar d'ella i de les manoples i de les aletes però jo res de res. Ni tan sols havia fet sèries ni havia mirat el crònometre. Recorde que quan vaig preparar el Half de Elx, vaig anar durant 2 mesos de forma prou continuada a la piscina, fent 2 sessions per setmana i sobre 1500 metres per dia, excepte algun dia que vaig arribar a completar 2000 metres per a agafar confiança de cara a la prova.
Des de fa 11 setmanes vaig a la piscina de forma regular fent normalment 4 sessions per setmana i una mitjana de 8000 metres a la setmana, fent molta tècnica i ara començant a fer series de més qualitat, un dia a la setmana vaig en l'entrenador i va corregint-me els diferents aspectes a millorar i també prenent-me cronos per a veure la evolució i de moment la cosa va bastant bé. Els temps no es que siguen estratosfèrics però la millora és significativa. Ara que ja vaig assimilant la tècnica, me n'adone de les carències que tenia.
Pel que fa a la bicicleta vaig acumulant quilòmetres i normalment intente fer 2 eixides a la setmana encara que sempre no és possible, però cada vegada em sent més fort. A més el terreny de la zona de Sabadell és molt ondulat i encara que costa més fer quilòmetres la força que s'agafa és molt bona. Ara que esta arribant el fred costa més sortir en bicicleta però tampoc la puc deixar molt abandonada.
Pel que fa a la carrera a peu estic acumulant hores de carrera a ritme bastant suau però fent bastants quilòmetres a la setmana per damunt dels 40 normalment. Abans fer sortides de 1 hora em suposaven un esforç mental important mentre que ara, si dispose de temps, puc fer tranquilament tirades de hora i mitja sense que em supose un gran esforç mental. El ritme encara no és massa fort però ara és més important acumular que no dur un ritme fort.
Finalment una cosa que he tingut que introduir a la meua rutina setmanal és el treball de gimnàs sobretot per a millorar la meva eficiència a l'hora de nadar, ja que note que em falta força. També estic treballant el tren inferior ja que com que estic acumulant molts quilòmetres és important potenciar-lo per a previdre lesions.
De moment estic assimilant bé els entrenes i cada vegada vaig sentint-me millor física i mentalment, a més he perdut uns quilets que tenia de més i ara em sent molt bé en les tres disciplines, a més estic molt motivat i amb ganes de seguir sumant i millorant, sobretot la natació.
De moment el primer objectiu per a l'any vinent serà el Half de València que serà la primera setmana de Març i em servirà com a test del gran objectiu de l'any l'IRONCAT que es celebrarà el 12 de Maig.

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA

Després de un any de parèntesi, per unes dures oposicions en el que sols he participat en 3 voltes a peu, Gran Fons de la Valldigna, Cursa del Rodal a Sabadell i recentment a la volta a peu a Pobla Llarga, , em tornava a posar un dorsal, la mitja marató de Gandia. Fa dos anys la vaig fer i com em va agradar molt, aprofitant que estaria pel poble este cap de setmana, vaig decidir inscriure’m.

A Les 10:30 era la sortida i com sempre arribem amb l’hora justa per a recollir dorsal. Es donà la sortida i allí estem Ferran, Joan, Juan i jo disposats a gaudir d’un matí de esport.

Sortim dels últims, pel que tardem més d’un minut en passar per la línia de sortida, cosa que ens fa haver de recuperar molt de temps durant els primers quilòmetres. Hi ha moltíssima gent pel que es fa molt complicat anar avançant corredors. Passem el primer quilòmetre després de 5:15 però sense poder anar més ràpid per la multitud de corredors que hi ha. Durant els dos quilòmetres següents seguim amb la mateixa dinàmica, però es a partir d’aquest punt on ja es pot començar a córrer sense haver de esquivar a gent. Seguim Ferran i jo amb la idea de fer la carrera a un ritme de 4:30 el quilòmetre, Joan i Juan decideixen començar més tranquils.

Anem més d’un minut i mig per darrere del temps programat però poc a poc anem recuperant, sense pressa, ja que encara queda molta distància. Poc a poc van passant els quilòmetres i ja dins del Grau de Gandia ens creuem en els primers classificats que ja tornen cap a Gandia, sobre el quilòmetre 8 ja em recuperat el temps perdut a l’inici. Anem poc a poc passant a corredors i les sensacions son molt bones. Arribem al quilòmetre 15 i el meu germà em diu que vaja avant que ell no es troba massa bé però decidisc esperar ja que l’objectiu es acumular quilòmetres i agafant fons. Passen els minuts i entrem a la pista d’atletisme, queden 500 metres, li dic al meu germà que si apretem una mica aconseguirem l’objectiu de baixar de 1 hora 35 minuts, pel que apretem un poc el ritme i travessem la línia d’arribada amb un temps real de 1:34:37 a 4:29 minuts el quilòmetre.

Molt bones sensacions a la carrera, acabant molt sencer i sense patir massa. Ha sigut la mitja marató en la que més bé he acabat, a una mtijana de 162ppm. Content per tornar a gaudir de l’ambient de les carreres populars després de molt de temps d’inactivitatEnhorabona a Joan que debutava en la mitja marató i va acabar molt bé,amb ganes de seguir gaudint de l’atletisme popular.

Ara a seguir entrenant que la temporada es preveu llarga i amb cites realment ambicioses. Estic acabant de planificar els objectius de la nova temporada però la primera cita triatlètica serà el campionat d’Espanya de llarga distància que es celebrarà a València a principi de Març.

NO HI HA VOLTA ENRERE

La temporada triatlètica s'ha acabat i necesitava noves motivacions per a seguir entrenant. La bicicleta la tinc abandonada i de moment no he tornat tampoc a la piscina però no he deixat de còrrer

Després de mirar el calendari de carreres i la la espina que em va deixar no poder correr la Marató de València m'apateix còrrer una Marató aquest any i per això m'he apuntat a la I Marató de Castelló que es farà el 12 de Desembre, queden 2 mesos però espere arribar en bon estat de forma.

Comptarà amb la presència del gran Chema Martínez, tot un alicient afegit per a la prova.

TRIATLÓ D'OLIVA

L’any passat ja vaig participar i com em va agradar molt, este any he repetit. Ha sigut l’últim triatló de la temporada.El triatló constava de 1500 metres nadant, 45 quilòmetres en bicicleta en els que no estava permès el drafting i finalment 10 quilòmetres a peu fent dos voltes a un circuit per la platja d’Oliva.

La eixida es donà a les 9:30 del matí i degut al gran onatge el inici fou un calvari, a mesura que ens endinsàvem mar a dins, l’aigua ens treia cap a fora, però després de superar els primers metres ja es podia nadar en condicions. Poc a poc vaig fent metres, i de sobte em trobe a les primeres meduses que per sort no em piquen, després vaig poder apreciar que van picar a molta gent. Quan em trobe per la meitat del recorregut mire el cronòmetre i marca 15 minuts, millor del que em pensava, a este ritme després de mitja hora ixiré de l’aigua. Transcorre tot amb normalitat i després de 29 minuts i 54 segons arribe a la costa. Bon temps per a mi a pesar de les condicions de la mar.

Ràpid cap a la T1 on després de canviar-me isc cap a Pego, els primers quilòmetres em serveixen per a hidratar-me amb aigua i un gel. Em trobe ja a la carretera que unix Oliva i Pego, on l’asfalt es bastant dolent. Cada triatleta intenta fer la seua guerra encara que sempre hi ha algun que intenta xuplar roda. Arribe a Pego i ens desviem cap a Sagra on es troba el primer portet dels 2 que haviem d’afrontar. A un parell de quilòmetres de la cima em veig al meu germà que ha punxat la roda, quina llàstima.

Arribe dalt i els voluntaris ens ofereixen aigua cosa que ve molt bé. M’hidrate de nou amb molta tranquil·litat i ara ve un descanset cap avall d’uns 4 quilòmetres, que venen bé per a agafar aire de nou. El segon portet es fa més curtet i d’ací a la platja d’Oliva ja es tot un terreny favorable. Em trobe bastant bé i estic rodant ràpid dalt de la bicicleta, a més em sent còmode anant acoplat.

Arribe a la transició després d’1 hora i 23 minuts, a una mitjana de 33,13km/h. Em canvie el més ràpidament possible i em dirigisc a afrontar l’últim tram. El sol ara ja pica de valent a diferència d’abans on s’havia mantingut bastant núvol.

A diferència de València, on vaig ixir massa ràpid, ací ho faig amb molta tranquil·litat, a més el desgast amb la bicicleta es molt major ací ja que no es pot anar a roda i a més hi havia 2 ports.

Faig els primers quilòmetres a un ritme de 4:25 aproximadament i hidratant-me en tot moment, i complete la primera de les 2 voltes en 22 minuts, però poc a poc els dolors estomacals van fent-se més intensos. No passa res, patirem un poc i ja està. A pesar d’això seguisc avançant a prou triatletes, el calor i l’exigència del circuit van passant factura a tots. Arribe a meta després de 44 minuts i 46 segons a una mitjana de 4:30 el quilòmetre i bastant satisfet pel resultat.

He completat el triatló en un temps de 2 hores 41 minuts i 30 segons a la posició 168 de 512 triatletes que van prendre la sortida. Una xifra que em sorprèn es la de 77 no presentats. Hi ha hagut 11 persones retirades i 11 desqualificades.

Pel que fa als parcials, he ixit de l’aigua a la posició 305, fent el parcial ciclista a la posició 148, i el tram a peu a la posició 155. He millorat el temps de l’any passat en més de 6 minuts.

Content pel resultat, sobretot de la natació i de la bicicleta però crec que haguera pogut córrer millor.

La prova al igual que l’any passat molt ben organitzada i un avituallament molt complet al igual que la bossa del corredor amb samarreta tècnica i pantaló inclòs de bona qualitat.

La temporada triatlètica s’ha acabat, ara a descansar un poc i a pensar en nous reptes.