dijous, 24 d’abril del 2014

GRAN FONS DE LA VALLDIGNA

Córrer a casa sempre és una alegria i si s’ha entrenat bé, la motivació encara és major. Així em plantava a la sortida del gran fons de la Valldigna Dissabte 12 a les 6 de la tarda, una carrera que constava de 15.3km i no 15.7km com posava oficialment i que ixia de Benifairó, passava per Simat i continuava cap a Tavernes per a després retornar a Benifairó.
Molts amics corrent i també molta gent coneguda, el món del running està de moda i això és una gran noticia. Sortida puntual i a tota llet cap a dins del poble, on sense comtemplacions avance posicions fins situar-me en el grup capdavanter d’uns 20 components. Es va molt ràpid però hi ha que arriscar una mica, he entrenat bé i estic motivat. Vore el cotxe de cap de cursa tan a prop també em fa dona molt de respecte. Em situe a cua del grup i el primer quilòmetre el passem per baix de 3:30. En aquest moment 3 correrdors s’escapen mentre que la resta ja anem bé on estem i ni per casualitat pensem en seguir-los. Els primers quilòmetres no tenen més secret i em passen rapidíssims, no m’extranya el ritme és molt alt. Arribem a Simat i tot continua igual, jo a cua de grup intentant no desgastar-me massa i regulant bé les forces. Poc a poc veig que algun component va perdent ritme i es queda fins estabilitzar el grup en uns 10 corredors. Els 3 de davant els tenim un minut per davant aproximadament. Avituallament al km 5 on bec un poc d’aigua i me’n tire un poc per damunt, fa bastant calor a pesar de que també fa un poc de vent. Abans d’arribar a la Fontarda una pujada però el ritme no decreix, el que va tirant ens posa quasi a fila de un. Ixint de la fontarda, en una corba arriba el moment perillós en que un corredor m’enganxa la cama sense voler i quasi vaig a terra però afortunadament tot queda en no res.

Vaig mirant les cares però tots van bastant al límit al igual que jo, no estic posat a córrer tan avant i a un ritme tan elevat però de moment les coses van bé. Vaig pensant que tot el temps que aguante en aquest grup serà menys temps que hauré de fer en solitari. Passem pel km 10 de camí cap a Tavernes i el cronòmetre marca de 35:32, estic molt sorprès de poder mantindre’m ací però això ja no m’ho treu ningú. En les rectes seguim veient el cap de cursa.
A l’entrada de Tavernes el grup esclata i cadascú intenta agafar el seu ritme, uns s’avancen altres van cedint uns metres i jo amb molt de patiment em mantinc darrere de Vicent de Simat que sembla que porta un ritme constant. Intentaré mantindre’m en ell fins quan més lluny millor, sé que corre molt més que jo però si la tornada cap a Benifairó em serveix com a referència i em tapa un poc el vent serà de gran ajuda. Molta gent coneguda en cada encreuament que m’animen i em serveix de gran ajuda. El camí de Tavernes a Beni es fa molt agònic i les pulsacions es disparen i a moments estic per dalt de les 180ppm. No sé en quina posició vaig però sé que estic corrent molt ràpid i fent una cursa genial, això m’anima a continuar. Arribe a Benifairó i sols queden 500m. Aquí s’acaben les piles i comence a cedir un poc, mire cap a darrere i a mantenir la posició. La gent del poble m’anima i ja sols queda la recta d’arribada, bon ambient per a ser Benifairó i molta gent animant. Finalment entre seté en 54 minuts i 50 segons a 3:35 de mitjana, la meua idea era fer-la a 3:45 però ha sortit molt millor del que esperava. Sorprés per la gran cursa i pel gran resultat. Mirant les classificacions veig que he quedat segon senior, a minut i mig del primer classificat i a menys de mig minut del segon, també segon corredor de la Valldigna. Molt content i orgullós del que he fet, els entrenaments estan donant els seus fruits.

Les felicitacions d’amics, coneguts i companys de batalles em fan feliç i m’ajudarán a seguir treballant. L’any passat no va ser gens fàcil així que aquest estic molt motivat en gaudir fent allò que m’agrada.



Felicitar a tots els corredors, en especial als amics que han corregut, sobretot Oscar, que es capaç encara que no ho pense de fer tot allò que es propose, al meu pare que està molt fort i també lamentar l’absència del meu germà que no ha pogut estar a la cursa per motius laborals.

Bona organització per a un preu de 5 Euros. L'única pega la distància que no estava ben mesurada. 

1 comentari:

  1. Enhorabona Artur, estás fet un màquina. Si seguixes així aplegarás molt lluny. Ànims!!

    ResponElimina