TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC TERRES DE L’EBRE

Després de més de any i mig sense fer cap triatló les ganes que tenia eren immenses però finalment ha resultat no ha estat el que esperava. Comencem per parts.

Triatló sobre distància doble olímpica (3000-80-20) però que finalment resultaren més de 3500 nedant a 2 voltes, 89 en bicicleta (ja ens havia avisat la organització) i 20 pel passeig marítim de Sant Carles de la Ràpita a 4 voltes.

Dissabte per la tarda arribem allà Lourdes, la seua panxa jijiij i jo, briefing, un bon soparet i a dormir. El despertador sonava a les 6. Desdijune un suc, un café i un parell de torrades amb un poc de formatge i truita i cap a boxes a deixar tot el material. Poc després a l’aigua per tal de provar-la i cap a la sortida.

Els nervis de costum i moltes ganes de començar i tornar-me a sentir triatleta. Tret de sortida i cap a dins. Primers metres corrent per la poca profunditat de l’aigua, poc després ja estem tots fent braçades a un circuit amb sentit antihorari. Vaig molt còmode sense pensar en res més que gaudir de la prova i van passant els metres. Les boies estan molt lluny i la mar esta un poc picada. La primera volta es fa molt llarga i comence a pensar que és que estic nedant molt lent. La segona volta sense complicacions però es quan m’adone que o hi ha molt més distància o que realment he nedat fatal i amb moltes corbes, cosa que no m’ha paregut. 

El camí fins la T1 és bastant llarg i aprofite per anar traient-me el neoprè. Transició on em pose casc, ulleres i agafe la bicicleta però oblide posar-me el dorsal. Al sortir de la transició és quan me’n adone que no m’he posat el dorsal, merda, i ara que faig....

Un poc desconcertat em pose a pedalar però molt desanimat i decebut amb mi mateix, se que em desqualificaran, com he pogut cometre una errada tan infantil....

Al sortir de Sant Carles sent una moto per darrere, els jutges,  m’avancen i no em diuen res. Pense que prompte o tard em veuran sense dorsal. Deixe de pensar amb això i em centre en gaudir del triatló i pedalar a bon ritme. Els primers quilometres són amb un vent de cara molt fort on em costa anar al el plat menut i a poca velocitat. M’avancen bastants triatletes a molt bon ritme, després entrem en un tram de vent a favor on es roda molt ràpid i amb carretera ben asfaltada. La tercera part del circuit, amb vent lateral on es fa molt difícil pedalar, ja no parlar de beure o menjar, un suplici.

 La primera volta la complete a una mitjana de 32.8 segons el meu garmin, la idea és mantenir aquest ritme durant les tres voltes però a la segona comença a agafar-me mal de panxa i tinc que parar a buidar. Em passen alguns triatletes que havia avançat però he de fer la meua carrera. Poc a poc torne a recuperar alguna posició i les sensacions ara són millors que abans. La tercera volta em passa molt ràpida i la mitjana m’arriba ja a 33.3km/h i és quan millor comence a trobar-me. Arribe a la T2 amb millors sensacions, baixe de la bicicleta i les cames les tinc bastant senceres, però arribant a la posició del meu box una jutge em pregunta pel dorsal i li dic que l’he perdut pel vent i em diu que estic desqualificat, que si vull acabar que acabe però estic fora de carrera ja. Li intente dir que feia molt vent i l’he perdut però no fa cas, damunt té una actitud molt xulesca, com si haguera matat a algú, que es pensa que és, en fi...Accepte les normes però hi ha maneres i maneres de dir les coses.

Em canvie les bambes i em pose a correr molt ràpid però de seguida torna a vindre’m un mal de panxa molt fort, cada impacte és un suplici , he de parar a caminar... 

Quan puc pare de nou a buidar, sembla que ara ja puc sorrer bé, de fet el segon quilòmetre el faig a 4:04 però poc després la panxa torna a donar-me guerra, pare en uns lavabos abans de boxes i torne a buidar, em sent amb molta força però la panxa no em deixa sorrer, ho torne a intentar i els primers metres molt bé però a mesura que l’aliment va baixant torna a fer-me mal la panxa. Entre aquest problema i la desqualificació en cap ja no tira més i sobre el quilòmetre 3 veig a Lourdes i pare de córrer i ací acaba la carrera per a mi.

Molt decebut en mi mateix per cometre errades tan infantils com el tema del dorsal i també amb ràbia per l’alimentació, sempre prenc un plàtan abans de la prova però en aquest cas no ho he fet i m’ha passat factura. Tenia moltes ganes de fer un triatló i acabar-lo de nou però no ha sigut possible. Ara a aprendre de les errades comeses i que no em torne a passar, no queda altra. Seguiré entrenant per al pròxim triatló, encara no se si serà aquest més o ho deixaré ja per a Juliol, el més de Juny parada obligatòria i molt esperada, la criatura espera a la panxa de Lourdes.