dimecres, 5 de setembre del 2012

GRAN FONS INTERNACIONAL DE SET AIGÜES 2010

El Dissabte 18 d’Agost es celebrava aquesta popular cursa a peu sobre un recorregut de 15.150m amb un terreny mai planer.
Desprès de parlar amb el meu germà els dies previs, decidim anar de matí amb la bicicleta i fer una paella per a dinar aprofitant que més tard venien en cotxe Pablo, Juan i Carles per a córrer i les Laures i ma mare i mon tio com a espectadors.
 A les 8:15 del matí sortim Ferran i jo amb temps ja que encara que havíem vist el camí per arribar, mai l’havíem fet. Poc a poc anem travessant pobles fins que desprès de dues hores decidim buscar una font per a recarregar piles. Segons el GPS ja sols queden uns 30 quilòmetres pel que decidim seguir sense parar a esmorzar, la zona de Turís, alborache és desoladora degut als incendis d’aquest estiu. Arribem a Bunyol i sols quedem 18 quilòmetres paralels a l’A-3 però en tot moment cap amunt. Sobre les 12:15 i despès d’uns 85 arribem a set aigües, on ja es respira un gran ambient. Reposem forces a un forn i esperem a la resta de l’expedició que venia en cotxe.
 

Com de costum, el meu germà fa una magnifica paella amb col de la que no sobra ni un gram d’arròs. Com encara eren les 17:00 decidim anar a la piscina per a relaxar-nos ja que la cursa començava a 19:30 però al arribar quedava molt poc per a tancar-la i ens demanaven 2 euros, així que decidim no entrar i intentem descansar com més bé podem.

Minuts abans de la cursa fem un poc d’escalfament i cap a la sortida. Ens situem mot endarrerits i com hi ha uns 1500 inscrits els primers metres es fan amb poc d’espai però a mesura que s’avança tot es fa més fàcil. Els primers carrers transcorren per dins de la localitat amb una rampa amb un pendent molt pronunciat, poc a poc cadascú va agafant el seu ritme i desprès de la primera rampa ja es pot córrer sense problemes, van passant els metres i vaig sempre guardant un poc, se que no estic en el meu millor moment, a més la ruta del matí passarà factura.
Passen els quilòmetres i veig que el temps és similar a fa 2 anys, cosa que em sorprèn. Vaig hidratant-me a cada avituallament i reservant un poc a les pujades i relaxant a les baixades. Els últims quilòmetres em costen un poc més, sobretot el 13, que es fa molt dur, i em passen alguns atletes, no intente ni seguir-los ja que vaig prou asfixiat. Una vegada passa aquest quilòmetre sols falta una paret d’uns 100 metres i ja tot cap avall.
  La supere i em pose a rodar bastant ràpid fins a l’arribada per acabar amb un temps de 1 hora 8 minuts i 24 segons a la posició 171, encara que no apareix a la classificació. Tan sols 30 segons més que fa 2 anys. Content pel resultat, esperava fer més temps i content pel gran dia que em passat. La resta de la expedició també ha complit amb els seus objectius. L’any que ve si tot va bé tornarem amb intentant preparar-la millor per a fer un millor resultat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada