divendres, 20 de març del 2015

MARATÓ BARCELONA 2015

Ja feia temps que em rondava pel cap preparar una marató i és que no sé per què però té alguna cosa que la fa especial. A més des del 2012 a Castelló que no en feia cap, així que el primer objectiu del 2015 havia de ser la marató de Barcelona.

Després de 12 setmanes d’entrenament arriba el dia, a les 6 del matí, esmorzar, dutxa i cap a Barcelona. Durant el camí arribem a 3°C però al arribar allí tampoc tinc sensació de fred. Ens dirigim cap a la sortida amb la resta de la colla Runners Sabadell i el míster al capdavant. Després de canviar-nos i deixar la bossa al guarda-roba, anem cap a la sortida. Molta gent, molt ambient i una climatologia que sembla que serà perfecta per fer una bona cursa. No hi ha excuses.
Moments abans de la sortida intente concentrar-me i visualitzar les dificultats del recorregut però sobretot pensar que toca gaudir de la marató al màxim, l’he preparada bé i estic amb confiança. Tret de sortida i allà anem, més de 19.000 corredors disposats a complir un somni que no és altre que creuar la línia d’arribada, cadascú amb un objectiu diferent però tots amb la mateixa il·lusió. Com a curiositat, van passar més de 20 minuts des que els primers van sortir fins que els últims creuaven l’arc de sortida.
Primers metres que ens serveixen per a agafar el ritme, m’ubique a cua del grup que anava a ritme de 3:55 per tal d’acabar la marató en 2h45min, vaig molt còmode i concentrat, intentant no perdre més forces de les necessàries i córrer sense tirons ja que desprès es pot pagar. Primers quilòmetres que passen rapidíssims i tot segons el previst. Passem pel Camp Nou i anem a buscar la Diagonal, arribem al 10k desprès de 38:54. D’ací a buscar de nou la zona d’arribada on hi ha moltíssima gent animant a pesar de que encara són les 9 i poc del matí. Poc desprès em trobe a un corredor que va fer la maratest, l’havia buscat però no l’havia trobat fins ara, anem comentant l’entreno de les últimes setmanes i està en ganes també. 

Terreny bastant puja baixa on s’ha d’anar dosificant forces . Arribem a l’avinguda de les Corts i decidisc posar-me uns metres per davant de les llebres ja que hi ha molta gent al darrere i no vull tindre ningun ensurt, ni anar a terra. Arribem a passeig de Gràcia i toca una suau pujada, ja estem pel km 15. Vaig bevent a cada avituallament però m’agafa pixera a pesar d’haver pixat abans de sortir. No puc deixar de beure però tampoc passar-me sinó hauré de parar. Ja som a l’avinguda Meridiana i ací tenim un tram que és dur mentalment ja que és un bucle d’anada i tornada, a pesar d’això es fa prou entretingut perquè anem creuant-nos els uns amb els altres. 
Tinc molt bones sensacions però em note la panxa cada vegada més pesada i ja veig inevitable que hauré de parar. Mitja marató segons el previst: 1h22:21. A l’avituallament següent agafe un tros de plàtan per a veure si fa una mica de tapó però no hi ha manera, en aquest moment estic més preocupat pel mal d’estomac que de les sensacions, que són molt bones. Entrem al carrer València i no ho dubte, veig uns policlins i allà vaig, pit stop en tota regla. Buide tot el que tinc i més amb la màxima rapidesa possible i torne a la carrera, ara si amb la panxa perfecta.  Si anava uns 100m davant de les llebres, ara em veig a uns 200m per darrere. Pense en no perdre la calma i no obsessionar-me en agafar de nou al grup. Poc a poc vaig recuperant temps perdut i uns minuts més tard estic en les llebres. Recupere uns minuts i en la Diagonal, un nou bucle, ara de 5km entre l’anada i tornada, em veig de nou amb possibilitats de complir l’objectiu marcat, el problema serà evitar que no em passe factura el sobre esforç que he tingut que fer per a tornar a enllaçar amb el grup. 30km i 1h57:16, genial. Torne a posar-me per davant de les llebres, ja que vaig més tranquil. Ara si que si hi ha que anar restant i començar a patir en els moments durs, que segur que arribaran. Allà veig a Manolo i després a Jorge i Bel, m’animen i em donen forces per continuar endavant.
Entrem a la zona amb menys ambient de tota la marató, el Litoral, vaig amb un alemany que va a un ritme molt constant i que em serveix de gran ajuda. Ara la gent ja va molt dispersa. Arribem al carrer Marina, toca patir per a no perdre el ritme en aquest carrer que va cap amunt. Poc desprès ja estem creuant l’arc del triomf, espectacular l’ambient que hi ha. Tots animant com a bojos. Queden poc més de 5km, i si tot va bé, uns 20 minuts d’esforç. L’alemany augmenta el ritme i no el puc seguir, jo continue a la meua i no deixe d’avançar gent, mantenint el ritme molt constant. Les llebres de 2h45min continuen uns segons per darrere. Arribem a Plaça Catalunya i ara tenim uns 2km planers o en baixada per a recuperar. Veig a Manel i a la seva dona, m’animen i a seguir. Cada vegada ho tinc més a prop. Al límit ja però el ritme no decau. Sols queda pujada al paral·lel, un gir cap a l’esquerra i recta d’arribada.
Sabia que el paral·lel es faria pesat, acumulació de km, més de 2h30min de carrera però tant... una recta que no s’acaba mai i sempre picant cap amunt. Hi ha que donar-ho tot i pensar en positiu, ja ho tinc fet. Els 2km més durs de la carrera ja estan superats. Arribe dalt i gire cap a l’esquerra, veig l’arc d’arribada i marca 2h44min i uns segons, increïble l’ambient i els ànims de la gent, dubte en si arribaré per sota de 2h45, no em puc relaxar, pell de gallina, emoció...finalment 2h44min51seg de temps real, a un ritme de 3:55min/km i a la posició 118 de uns 19.000 inscrits, no sé quants han acabat.
Molt content pel resultat i sobretot perquè he sabut regular i anar a un ritme molt constant, prova d’això és que he fet els 2 parcials amb 1:22:21 i 1:22:29 . També he sabut gestionar les forces en tot moment sense posar-me nerviós en els moments de debilitat. Ha anat tot de la millor manera possible, aconseguint un objectiu molt ambiciós per a mi.   Això no hagués estat possible sense el recolzament de la família, en especial a Lourdes i al motor de la meua vida Daniela, que no han pogut vindre a vore'm, i tots aquells que m’han ajudat durant aquests 3 mesos. Menció especial per a Manolo que m’ha preparat a consciència per arribar en òptimes condicions al 15M. Gràcies a tots i a continuar gaudint de l'esport. Aparquem el mode corredor i activem el mode triatleta, tinc molta feina per davant.

PD: Hi ha fotos de l'arribada però no vaig a pagar per elles, vergonyós després del preu de la inscripció.