ESTIC DE TORNADA AL MÓN DE L'ESPORT.
Desprès d’un gran període d'absències al món de l’esport per una operació (des de la mitja marató de Barcelona a finals de febrer), ahir em vaig tornar a posar un dorsal (a excepció de 2 curses aquest estiu a un ritme molt suau i encara sense l’alta definitiva).
Desprès d’un gran període d'absències al món de l’esport per una operació (des de la mitja marató de Barcelona a finals de febrer), ahir em vaig tornar a posar un dorsal (a excepció de 2 curses aquest estiu a un ritme molt suau i encara sense l’alta definitiva).
La cursa elegida va ser la de muntanya del
Farell, una cursa amb molt bon ambient i molt ben organitzada de la que m’havien
parlat molt bé i no va defraudar.
La inscripció va ser pensat i fet, l’Andreu
em va embolicar i mira...
La cursa tenia 13,2km i la primera meitat
era pràcticament de pujada i desprès de baixada, tot excepte per dintre de Caldes
amb terreny de terra. La cursa era a les
10 del matí així que sobre les 9 estem per allí per recollir el dorsal i
escalfar-nos una mica, a l'arribar fa molt de fred, uns 4°C però no fa vent i a
l’hora de la sortida aquesta sensació de fred és menor.
Puntualment es dona la sortida i desprès d’uns
segons em pose a córrer, l’objectiu és clarament fer un entrenament i mai amb
la sensació d’anar al forçat o al màxim. Primers 2 quilòmetres per dintre de
Caldes que transcorren amb total normalitat a un ritme de 4:45 i 4:50. El
tercer ja per terreny de terra però encara sense massa pujada. El quart
quilòmetre ja es fa una mica més empinat però vaig sempre a un ritme tranquil i
sense mirar cronòmetre ni ritmes, sols gaudir de nou fent esport i veure’m al
mig d’una cursa. El cinquè quilòmetre, el més dur de tot no deixa de pujar per
uns paratges increïbles i amb molta vegetació, molta gent i molt bon ambient,
estic gaudint com si fóra la primera cursa, hem sent lliure i molt viu, gaudint
en cada petjada. Del sisè al novè terreny ondulat i trams de senda que es fa
molt agradable. Del novè fins a l’arribada ja és tot pràcticament cap avall. Vaig
molt sencer ja que he anat dosificant tota l’estona. A la baixada el grup amb
el que vaig es dispersa però no puc seguir als de davant, no per forces sinó
perquè no tinc la destresa suficient per a baixar, les curses de muntanya s’han
d’entrenar com una disciplina més. No m’importa, estic passant-ho bé. Els últims
quilòmetres, a pesar de la meua “destresa” baixant es fan molt ràpids, tots per
baix de 3:50. Arribe al poble i ja sols queden 500 metres, em veig bastant
sencer i augmente el ritme una mica arribant després de 1h 0min i 17 sec. La
mitjana és de 4:35 i la posició 138 d’uns 700 arribats, encara que això és
secundari.
L’Andreu va fer una carrera molt bona
entrant a la posició 38 i baixant de 55 minuts, eixe és el camí.
RESUM DADES GARMIN
El
més important és que he tornat a córrer desprès d’uns mesos molts durs i de
molta incertesa però ja estic veient la llum al final del túnel.