dimarts, 25 d’agost del 2009

I VOLTA A PEU MARÍTIMA EL PERELLÓ

El passat dimecres 12 d’Agost es va celebrar a la localitat d’El Perelló la volta a peu que inicialment constava de 8000 metres, però degut a la ja famosa llei de costes que no va deixar córrer pel passeig marítim, va haver de vore’s reduïda en 2300 metres, constant així d’una distancia de 5.700 metres.
Arribem sobre les 19:45 Ferran, Oscar i jo, ja que la carrera era a les 20:30, però de seguida ens adonem que hi havia moltíssima gent. Vam haver de pagar 3 euros per a participar i això si prèviament t’havies inscrit per Internet, en cas d’apuntar-te el mateix dia, havies de pagar 5 euros, la cua pera apuntar-se no parava de créixer. Calfem una estona i ens situem a l’eixida quan faltaven uns 5 minuts, ja que ja estava a rebentar. Em faig un lloc per la part mitja dels corredors mentre que Oscar i Ferran decideixen anar més cap a darrere. L’organització, que era una falla d’aquesta localitat, insisteix en que ens situem cap a darrere ja que els primers estan ja a més de 10 metres de la sortida. No hi ha res a fer. Tot es insistir però la gent no es mou. Així que es dona l’eixida. Jo tindria aproximadament 300 persones per davant i estava casi en la línea de sortida, així que els primers estaven a més de 10 metres per davant de la sortida. El que em dona molta ràbia es vore a gent que es situa davant de tots o a les primeres línies i que van a 5 minuts el quilòmetre. El més lògic és que els que més corren es situen davant i cadascú es situe en funció del seu nivell dins de la prova. Allí teníem a les primeres files a molta gent que només donar la eixida sols feien que molestar i fer tapó. Sols demane un poc més de lògica a l’hora de situar-se a l’eixida.

Es dona l’eixida en un poc de retràs i ens posem a córrer com podem, ja que hi ha molta gent i el carrer tampoc es massa ample, seguim tot recte uns 800 metres i tornem en sentit contrari però pel mateix carrer després de fer un gir de 180°. Passem per la línea de sortida i ens dirigim cap a la part oposada de la localitat, i no tenim referència de ningun tipus, els quilòmetres no estan senyalitzats, quin desastre!!
Seguim per la zona nord del poble i almenys trobem un avituallament, refresque tot el que puc, ja que vaig massa de pressa i a més fa molta calor. Tornem cap a la zona de sortida i ja sols queda fer la volta inicial d’anar i tornar pel mateix carrer. Quan em dirigisc de nou cap a la zona sud, després de passar per davall de la sortida per tercera vegada veig que els primers ja venen cap a l’arribada. Calcule que faltaran uns 1500 metres, és el moment de donar-ho tot, però ja vaig prou justet. Em creue en els primers i al cap de poc veig passar també a la primera xica, quina màquina. Arribe a l’extrem sud i ja sols em queda tornar cap a l’arribada. Arribe amb Rafa i el rellotge em marca un temps 21:20.
Calcule que hauré entrat sobre la posició 60 i si el recorregut es el que diu l’organització, m’ha ixit a 3:45 el quilòmetre aproximadament.
No m’agrada criticar mai a l’organització però va ser lamentable:
Els quilòmetres no estaven marcats, de la mitjania cap a darrere no van tindre ni aigua, però clar, com que el que volien era traure diners( i molts que en traurien)... perquè ens van donar una camisa de cotó que no val ni un euro i la resta de coses que ens donaren: meló aigua, revista.. estava tot més que pagat.
Espere que per al proper any rectifiquen i que si no podem abastir a tanta gent que no deixen que s’inscriguen, però que no vullguen fer un negoci a costa dels corredors populars.

dilluns, 24 d’agost del 2009

II TRAVESSIA A LA PLATJA DE XERACO “VICTOR MORENO”

L’endemà de la volta a peu a Favara vaig anar a la platja de Xeraco a fer una travessia, era la primera que disputava i la distancia inicial era de 2000 metres, però degut a que l’aigua estava marejada i a que la prova es disputava de sud a nord, i aniríem contracorrent, l’organització va decidir reduir-la fins als 1500 metres.
Arribe sobre les 9:00 a la platja de Xeraco, el temps està molt tancat, i encara que no plou pot fer-ho en qualsevol moment. Aparque i em dirigisc a l’arena on estava situada l’organització a pel dorsal, de seguida me’n adone que hi ha bandera roja, el que em faltava. Prèviament a la retirada del dorsal hi havia que signar un full com a acceptació de les normes de la travessia.
Ens informen de que havíem d’anar cap a l’altre extrem de la platja perquè allí es trobava la eixida i l’arribada es situava ací mateix. Així que sobre les 9:40 ens dirigim tots cap a la eixida. Tot era caminar i no arribàvem mai. De sobte es posa a ploure. Mare meua, el que em faltava a mi.
Al cap de casi 20 minuts de caminar arribem a la eixida. Encara falta gent per arribar així que no ixirem a les 10:00. Una vegada tots els participants allí, l’organització ens informa de que degut al for onatge s’ha reduït la prova fins als 1500 metres. També ens informa de que les boies no es veuen pràcticament així que havien situat a un piragüista sobre els 750 metres per tal de que tinguérem una referència. Abans de que es donara la eixida, vegem una medusa a la voreta i entre dos nadadors la trauen fora. “Si que comencem bé”. Cap a les 10:30 es dona la eixida i comencem a nadar, calcule que unes 150 persones. Poc a poc vaig entrant en calor però en ningun moment agafe un ritme còmode, així que intente nadar com puc. L’onatge es fa terrible i cada 5 segons em desoriente. Fatal. De sobte pegue una braçada i veig una medusa, mare meua quina merda. El que faltava. Seguisc la marxa i quan ja portava 20 minuts nadant passe per davant de la piragua. Tampoc vaig tan mal. Si seguisc així tardaré uns 40 minuts que vegent les circumstancies no està tan mal. El problema es que cada vegada el grup va més estirat i es fa més dificil orientar-se, això unit a que les boies no es veuen, fa que la prova em resulte bastant dura. Acabe com puc en un temps de 54:23.



No he acabat l’últim. Al final he quedat en la posició 67 dels 87 participants masculins que acabaren la prova. Mare meua com he patit. Això unit al temps que feia que no nadava, fa que acabe mort. Ens obsequien en meló refresc i una bossa amb productes per a promocionar la platja de Xeraco. Després de tot, la prova ha resultat gratificant.

XII VOLTA A PEU A FAVARA

Després de casi un més d’inactivitat degut a lesions, moros i cristians i festes i més festes, el passat 8 d’Agost participe en la volta a peu de Favara. No tenia massa ganes d’anar, no havia entrenat en temps, però com l’any passat vaig anar i em va agradar molt, vaig decidir anar. La carrera començava a les 19:00 així que una estona abans arribàrem allí per a inscriure’ns encara que ja no teníem dret a xip. La prova constava de 8.500 metres i encara que no hi havia grans desnivells si que estava ple de pujades i baixades. La carrera comença a l’hora indicada, amb moltíssima gent. Decidisc posar-me pel mig, ni massa avant però tampoc molt cap a darrere, ja que encara que no estic al meu millor moment, després per a avançar seria molt incòmode.
Vaig ixir en Joan, però de seguida es posa a avançar corredors pels laterals i cap al quilòmetre 1 li dic que faja marxa, que no se si podré aguantar eixe ritme durant tota la prova, ja que el passem a 4:30’. Em diu que seguisca i li dic que faja marxa, que la carrera era llarga i el calor asfixiant, i em podia passar factura. Em descolgue uns metres d’ell però seguisc tenint-lo a la vista, poc a poc vaig trobant-me millor i em situe de nou a la seua altura, pas pel quilòmetre 2 més ràpid que el primer, cosa lògica.
Els quilòmetres van passant i arribem a l’avituollament, cosa que aprofitem per a beure, anem avançant corredors poc a poc i ja enfilem de nou cap a Favara, sols queda un quilòmetre i el ritme que portem es sobre 4 minuts i algún segon el quilòmetre. Entrem junts a l’arribada en un temps de 36:30, a una mitja de 4:15 el quilòmetre, a la posició 126 d’un total de casi 600 atletes.
A l’arribada meló aigua fresca, refresc i bossa del corredor en samarreta tècnica de tirant i una revista de runners.
L’organització fantàstica al igual que l’any passat. Enhorabona.
L’unic problema es que no he trobat fotos per ningun lloc a pesar de que hi havia fotògrafs a tots els llocs.