dimarts, 27 d’abril del 2010

TRIATLÓ LLARGA DISTANCIA: ARENALES 113

És difícil explicar les sensacions d’una carrera tan llarga en unes linies però vaig a intentar-ho.
L’aventura comença el dissabte sobre les 15:30 quan partisc en Lourdes cap a Elx, després d’arribar allí, agafar el dorsal i deixar la bicicleta a boxes, peguem una volta per la fira del corredor, ens fem un gelat aprofitant que jugava el Barça i cap a Alacant a descansar. Després de vore el Valencia a dormir, encara que em va costar més del que em pensava (nervis, llit que no era meu, etc..). L’endemà a les 7:00 sona el despertador i després d’un desdijuni normal ixim cap a Arenales del Sol.


A l’arribar, l’ambient que es respirava era formidable, ho deixe tot a boxes i cap a la platja. No estava massa marejada, a més estava un poc nuvolós. A les 9:00 ixen les dones i els més veterans, 10 minuts després l’èlit i a les 9:20 el meu grup d’edat.




Comence la carrera a la part posterior perquè soc un mal nadador i així evitar colps. Els primers metres em servixen per a escalfar i ja a partir de la primera boia el grup va molt estirat. Les 4 boies que havíem de superar no es veuen massa, excepte la primera en la que es troba un vaixell com a punt de referència. No vaig gens còmode, perd l’orientació i no aconseguisc nadar a bon ritme. Va passant el temps i comencen a passar-me els triatletes que havíen ixit 10 minuts darrere de mi, cosa que ja sabia. Em quede un poc atònit de vore la facilitat en la que naden i la orientació que tenen. Ells en fan de referència d’ací a la costa, on arribe després de 41 minuts i 35 segons, temps dins de l’esperat. Em lleve el neoprè i després de comentar sensacions en Lourdes, qui es trobava a boxes esperant-me, em seque les cames, em pose calcetins, casc, sabates i a pel sector ciclista.





Durant els primers metres em de superar una forta pendent i després d’afrontar-la aprofite per a beure i pendre’m un gel i una barreta. Vaig a bon ritme i els quilòmetres van passant prou ràpidament. Les sensacions són bones a pesar de que tinc dolors estomacals, tanta mescla de gels, barretes i begudes isotòniques m’han produït aquestes molèsties.

Pel quilòmetre 26 es troba el primer avituallament, en el que decidisc pendre sols aigua i un gel per a vore si remiteix el dolor però res. Seguim cap a Aspe on la carretera pica cap amunt encara que bastant suau. Deixe’m Aspe i trobem el segon avituallament al quilòmetre 46, ja sols queda la meitat del sector ciclista. D’ací cap a Arenales la carretera pica cap avall cosa que em fa anar prou ràpidament. Els dolors no em deixem, cosa que em preocupa ja que en estes condicions es fa difícil córrer a peu. Quan ja estem arribant a boxes el dolor desapareix, ja fa una bona estona que no prenc massa coses, sols gels mesclats en aigua.

Arribe a boxes després de 2 hores i 42 minuts dalt de la bicicleta i més de 3 hores i quart de competició i ja sols em queda la mitja marató, casi res. Isc de boxes i em trobe de cames molt millor del que em pensava, també he segut un poc conservador durant el tram ciclista. Els primers dos quilòmetres són un infern, hem de pujar un tram de 70 escalons i un tram amb pendent molt forta, del quilòmetre 2 al 3 tornem cap a la zona de boxes i després de rodejar-la ens dirigim cap a la zona sur a buscar un camí que a principi està esfaltat però després es de terra, i d’ací a córrer per l’arena de la platja, quin patiment, girs de 180 graus, camí molt irregular i un altre tram per l’arena de la platja. D’ací per unes passareles cap a boxes i a fer el mateix recorregut una altra volta. Passen els quilòmetres i em sent bé encara que no vull forçar, el recorregut es molt dur i fa moltíssima calor. A la segona volta el tram d’escalons es fan duríssim, els puje caminant al igual que els triatletes que m’envolten. Cada vegada ho tinc més a prop, sols queden vuit quilòmetres. Vaig bevent aigua en cada avituallament i sols incremente el ritme l’últim quilòmetre quan estem ja per el passeig marítim.


Creue la linia d’arribada molt feliç amb l’aplaudiment de tota la gent que esta a l’arribada i en especial de Lourdes que em va animar durant tota la prova i m’ha donat suport durant tots estos mesos.

El cronòmetre marca 5 hores i 18 minuts, he acabat a la posició 545 de uns 1000 valents que van pendre la sortida. Els parcials han sigut els següents:
41 minuts i 35 segons al tram de natació, a la posició 807 per a completar els 1900 metres, 2 hores i 42 minuts per a fer els 90 quilòmetres en la bicicleta a la posició 403 fent una mitjana de 33,24 quilòmetres per hora i l’últim tram de córrer a peu en un temps de 1 hora 54 minuts a una mitjana de 5:30 el quilòmetre.

Després de prendre forces, intercanviar sensacions amb els companys i d’un bany a la platja i una bona dutxa, tornada cap a casa.

Ha sigut una carrera quasi perfecta, molt bona organització, molt bon ambient i a la que no li ha faltat ningun detall. Molts avituallaments i molt complets, molts voluntaris per a l’organització que no han deixat d’animar fins a l’últim triatleta, bona senyalització, etc.
Enhorabona als organitzadors i esperem repetir l’any que ve.

dimecres, 7 d’abril del 2010

DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA

El dissabte vaig participar en la meua primera prova de llarga distancia.
M’alce a les 8 del matí,encara que ja m’havia despertat degut a que estava ja molt nerviós i seguidament em faig ben esmorzat per anar a la prova en garanties d’estar ben alimentat i poder rendir al màxim. A les 9 passe a per Lourdes i Maria que em van acompanyar.
Arribe allí i cada vegada estic més acollonat, sobretot després de vore el material que porta la gent: bicicletes espectaculars, cascs aerodinàmics, rodes, etc.. a més fa un vent considerable que no farà més que afegir duresa a la prova.
Arreplegue el dorsal, pose cada cosa al seu lloc i després de fer un poc d’escalfament em dirigisc cap a la linia de sortida amb un company de club, que també em comenta que està acollonat.
Es dona la eixida i em de completar dos voltes a un circuit de 5 quilòmetres d’anada i tornada. La gent ix molt forta, jo meu prenc en calma ja que la prova és llarga. De seguida van formant-se grupets en el que tots intentem posar-nos a la part de darrere per a evitar l’aire que pega de cara. El ritme que portem es un poc més ràpid del que m’havia plantejat però vaig còmode i refugiat dins del grupet.

Passem la primera volta i ens creuem amb la resta de gent, els primers van com a motos i darrere encara ve prou de gent. Completem la segona volta comentant la carrera i ens dirigim cap a la T1 per a agafar la bicicleta. He fet els 10 quilòmetres en 43 minuts aproximadament.
Vaig tranquilament a per la bicicleta i em prenc el temps necessari per a posar-me el casc, ulleres i un culot i després isc cap a la zona de ciclisme. El circuit constava de 3 voltes de 27 quilòmetres circulars per la marjal de Sueca arribant fins la zona del Perelló. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me. Es fa difícil anar a més de 25 Km/h ja que el vent pega molt fort. Alternem trams on el vent bufa a favor i trams on es fa impossible avançar, aconseguisc anar acoplat més temps del que m’esperava. Poc a poc van avançant-me ciclistes amb les seues espectaculars màquines encara que a algún avance jo també.
Les dos primeres voltes les faig bastant còmode a un ritme de més de 30km/h però la tercera ja comença a fer-se pesada, seguisc hidratant-me amb isotònica, aigua, barretes energètiques, etc.. i afronte la tercera volta amb la idea de reservar forces per al últim tram de carrera a peu. La gent ja va cascada, a més del vent fa molta calor, es ja la 1 del migdia.

Els últims quilòmetres en la bicicletas es fan llargs però ja no queda res. Vaig repassant mentalment el que he de fer a la T2 i arribe a box després de 2:45:00 dalt de la bicicleta.
Deixe la bicicleta, em lleve el colut, em canvie les sabates i em pose la gorra, faig uns estiraments i a pels 20 quilòmetres restants. Els primers metres es fan realment durs, però he de correr en cabet. A partir d’ací, comença la lluita mental. Passen els primers quilòmetres i no conseguisc agafar un bon ritme, vaig a casi 5:30 el quilòmetre. Començen a doblar-me els primers classificats que ja enfilen cap a l’arribada, a mí encara em queden 3 voltes, però es igual, l’objectiu es acabar sense patir massa. Complete la segona volta i sé que vaig a acabar la prova si o si. Vaig hidratant-me a cada 2 o 3 quilòmetres i en algún avituallament para de córrer per a beure millor. A pesar del ritme avance a algún corredor, altres van caminant, altres tenen calambres, però no vull parar, sinó no arranque. La calor es insuportable. Em trobe ja a la última volta en la que decidisc no forçar més, m’adone que acabaré la prova patint menys del que pensava. Creue la linia d’arribada amb un temps de 4 hores i 18 minuts.

Després de vore la classificació, dels 220 participants, 30 han abandonat, fet que confirma la duresa de la prova. El guanyador ha invertit un temps de 4 hores i 12 minuts.
Pel que fa al meu resultat, he quedat en la posició 111 amb uns parcials de 42:56 al primer segment, 2 hores 46 minuts al parcial de bicicleta, que fa una mitjana de 29.13 km/h i 1 hora 48 minuts al tercer parcial.
Les conclusions que he de traure de cara al triatló d’Elx és que he de mantenir-me hidratat en tot moment, ixir amb coneiximent com en esta prova, fer alguna transició llarga abans de Elx i pendre’m el temps necesari tant a la T1 com a la T2. Diumenge estava un poc cansat però ja dilluns estava totalment recuperat de l’esforç.
La gent amb la que vaig tindre l’oportunitat de parlar comentava que aquest duatló era més dur que el triatló d’Elx, el camí ja està casi fet. Sols queda afinar un poc més en este més escàs que queda i a gaudir de la prova.