dilluns, 25 de novembre del 2013

CURSA DE MUNTANYA DEL FARELL


ESTIC DE TORNADA AL MÓN DE L'ESPORT.

Desprès d’un gran període d'absències al món de l’esport per una operació (des de la mitja marató de Barcelona a finals de febrer), ahir em vaig tornar a posar un dorsal (a excepció de 2 curses aquest estiu a un ritme molt suau i encara sense l’alta definitiva).
La cursa elegida va ser la de muntanya del Farell, una cursa amb molt bon ambient i molt ben organitzada de la que m’havien parlat molt bé i no va defraudar.
La inscripció va ser pensat i fet, l’Andreu em va embolicar i mira...
La cursa tenia 13,2km i la primera meitat era pràcticament de pujada i desprès de baixada, tot excepte per dintre de Caldes amb terreny de terra.  La cursa era a les 10 del matí així que sobre les 9 estem per allí per recollir el dorsal i escalfar-nos una mica, a l'arribar fa molt de fred, uns 4°C però no fa vent i a l’hora de la sortida aquesta sensació de fred és menor.

Puntualment es dona la sortida i desprès d’uns segons em pose a córrer, l’objectiu és clarament fer un entrenament i mai amb la sensació d’anar al forçat o al màxim. Primers 2 quilòmetres per dintre de Caldes que transcorren amb total normalitat a un ritme de 4:45 i 4:50. El tercer ja per terreny de terra però encara sense massa pujada. El quart quilòmetre ja es fa una mica més empinat però vaig sempre a un ritme tranquil i sense mirar cronòmetre ni ritmes, sols gaudir de nou fent esport i veure’m al mig d’una cursa. El cinquè quilòmetre, el més dur de tot no deixa de pujar per uns paratges increïbles i amb molta vegetació, molta gent i molt bon ambient, estic gaudint com si fóra la primera cursa, hem sent lliure i molt viu, gaudint en cada petjada. Del sisè al novè terreny ondulat i trams de senda que es fa molt agradable. Del novè fins a l’arribada ja és tot pràcticament cap avall. Vaig molt sencer ja que he anat dosificant tota l’estona. A la baixada el grup amb el que vaig es dispersa però no puc seguir als de davant, no per forces sinó perquè no tinc la destresa suficient per a baixar, les curses de muntanya s’han d’entrenar com una disciplina més. No m’importa, estic passant-ho bé. Els últims quilòmetres, a pesar de la meua “destresa” baixant es fan molt ràpids, tots per baix de 3:50. Arribe al poble i ja sols queden 500 metres, em veig bastant sencer i augmente el ritme una mica arribant després de 1h 0min i 17 sec. La mitjana és de 4:35 i la posició 138 d’uns 700 arribats, encara que això és secundari.
L’Andreu va fer una carrera molt bona entrant a la posició 38 i baixant de 55 minuts, eixe és el camí.
RESUM DADES GARMIN
 El més important és que he tornat a córrer desprès d’uns mesos molts durs i de molta incertesa però ja estic veient la llum al final del túnel.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Em vaig prometre que fins que no participara en una nova cursa no penjaria aquesta crònica, així que ahí va la cursa de la mitja marató de Barcelona del 24 de Febrer.
La cursa començava a les 8:45 pel que sobre les 8:00 ja estàvem allà Andreu, Marc i jo per a córrer i Lourdes i la Nere per a animar. L’ambient és increïble i el desplegament brutal.
Escalfem una estona i ens dirigim cap a la sortida, la idea és millorar la meva marca en mitja marató que tenia des de Ripoll (1h25min) però tampoc l’havia preparat a específicament, sí sumant entrenaments de volum de cara a la temporada de triatló i sobretot a la llarga distància, encara que veig factible poder baixar de 4 minuts el quilòmetre, no tinc res a perdre.
Sortida puntual i a la feina. Molta gent pel que es fa complicat córrer els primers quilòmetres a pesar de les avingudes amples. Poc a poc vaig agafant el ritme de creuer al voltant de 4min/km, els primers 5 quilòmetres van una mica cap amunt però com encara estem fresquets es fan més fàcils. Primers 5km en 20:03, anem bé. Van passant els quilòmetres i em trobe molt bé, reservant sempre un poc per als últims quilòmetres. Arribe al 10 i seguisc molt sencer, les coses van bé. 39:37. He recuperat el ritme i ja estic per baix dels 4min/km.

Arribant a l’11 em trobe a Andreu que ha tingut que reduir ritme perquè no es troba bé del tot. Li dic que s’enganxe a mi però pot, no sap si podrà acabar. Continue a la meua marxa i van passant els metres, al quilòmetre 14 arribem a la Diagonal i ens creuem amb els que van davant, ja van de tornada per la mateixa avinguda. Em creue amb Marc Blanqué que va com un tir, uns 4 minuts davant meu, li faig un crit però no em sent, va molt bé i tot feliç. Passe pel 15 després de 59min i 19 segons, cada vegada és més factible però encara queden més de 20 minuts de cursa.
A partir d’ací venen els moments més durs i ja no queden tantes forces com a l’inici, he d’aguantar el ritme i no decaure. El grup amb el que anava es dispersa i intente agafar el meu ritme encara que em costa bastant, tinc la sensació que no vaig bé però mire el ritme i segusic com abans, per sota de 4min/km, el quilòmetre 20 es fa molt dur, amb vent de cara i lateral que em fa perdre una mica el ritme, 4min6 sec per a completar aquest quilòmetre, el més lent de tots passe el 20 en 1h19min30sec, si tot va mitjanament bé aconseguiré l’objectiu. És moment de donar-ho tot, em passa algun atleta molt ràpid però també aconseguisc agafar a alguns que em precedeixen, quilòmetre 21 amb 3:51 i ja sols queda la recta d’arribada, gaudint de la MMP amb 1:23:42 entrant a la posició 489, quin nivell que té la gent. Molt content de la cursa i per que estic gaudint com mai de l’atletisme, em trobe millor que mai.


Foto a l’arribada amb el Marc que ha fet un carrerón baixant de 1h20min i amb Andreu que finalment ha tingut que abandonar.


dijous, 3 de gener del 2013

RESUM ANY TRIATLÈTIC 2012

Al finalitzar la temporada es moment per fer balanç d'allò que ha succeït durant aquest període i sols puc dir que estic molt satisfet de tot allò que he aconseguit.

He complit un dels meus somnis, acabar un Ironman (IRONCAT) amb un temps molt bo per a un debut i impensable fa sols uns anys on ni tan sols m'havia tirat a la piscina i no tenia ni idea de que era el món de la triatló.
Tot allò que he aconseguit ha sigut a base de constància i sacrificar hores de son , de família, d'amics i una cosa molt important, que les lesions m'han respectat i no m'han causat pràcticament problemes, sense la unió d'aquests factors hagués estat impossible.
Pel que fa a la natació la millora ha sigut impressionant, de no tenir gens de tècnica, no saber ni que era un pull, ni utilitzar aletes, ni manoples, i sortir dels últims als triatlons, a guanyar en tècnica i en ritme fins a sortir bastant bé i arribar a la T1 amb la sensació d'estar molt sencer. Les hores invertides en tècnica amb el que ha estat el meu mister, Robert Mayoral, han donat els seus fruits i a ell li dec molt d'aquests èxits d'aquesta temporada, també m'ha planificat els entrenos de ciclisme i carrera a peu, però el que més necessitava era la natació i només tinc paraules d'agraïment cap a ell.
Pel que fa a la bicicleta, també he millorat bastant, la cabra que tinc des de l'inici de temporada i les hores amb ella han tingut la seva recompensa, a pesar de tot crec que ha sigut el meu punt feble aquesta temporada i en el que més millora puc tindre, hauré de fer més hores damunt la cabra ja que a la llarga distància el tram ciclista pren major importància, tant pel temps que estas a sobre d'ella, com pel fet de que al estar prohibit el drafting el desgast es major. L'estudi biomecànic que em faré en breu m'ajudarà tant en prevenció de lesions com en posició aerodinàmica damunt de la bicicleta i comoditat.
La cursa atlètica a pesar de no haver-la entrenat específicament, excepte per a la marató, he millorat i puc còrrer a ritmes més alts, millorant marques personals de 5k, 10k, mitja marató i he aconseguit el repte de molts atletes popular, baixar de la barrera de les 3 hores a la marató, 2:57:44.
Sols puc dir que he gaudit molt durant aquesta temporada i estic molt content de poder estar en aquest mon, són moltes hores de dedicació però amb una bona planificació i amb il·lusió tot es pot aconseguir, a més he conegut a gent increïble, com son els triatletes del C.N. Sabadell que m'han acollit com un més i en els que he compartit moltes hores d'entrene i també de no entrene.  
Sols espere gaudir la pròxima temporada tant com ho he fet aquesta i evidentment no patir cap tipus de lesió.
Ens veiem per la piscina, carretera o pels camins.
Salut i quilòmetres.