dimecres, 25 de novembre del 2009

MITJA MARATÓ DE VALENCIA

A les 7:30 sona el despertador i m’alce del llit encara que poc motivat. Prepare les coses i vaig a desdijunar, però no tinc gens de fam, encara no havia ni digerit el sopar de la nit anterior, així que em faig un got de llet sense galletes. Agafe una poma per si quan arribe a València tinc un poc de gana.
Passe a per Lourdes sobre les 8:00 i rumb a València. Sobre les 8:40 ja em aparcat. Hi ha moltíssima gent. Seguisc sense tindre fam, així que la poma es queda allí. Em pose dorsal, pulsòmetre, i cap a la zona de inici de la cursa. Faig un poc d’escalfament i veig a Juanjo, unes paraules i a trotar un poc amb Leandro. Fem un pis i cap a la eixida, ens fan entrar per una zona, ja que la cadascú es situava a la eixida en funció del seu temps. Veig a tota la èlit, la qual intentaria baixar d’1 hora, quina barbaritat. Ja a la linia d’eixida veig a Rafa, del poble. Isc en Leandro ja que tenim un ritme similar, passem el primer quilòmetre en menys de 4 minuts, decidim frenar, poc a poc anem agafant un ritme constant i que ens permet anar còmode. Passem els primers quilòmetres i ens agafa per darrere Carlos Sanz, que porta un ritme similar al nostre encara que ha ixit més endarrerit. Anem els tres a la mateixa marxeta i raonant de quan en quan, passem pel primer punt de control, situat al quilòmetre 7,2, a una mitjana de 4:14 minuts el quilòmetre. Seguim cap a l’avinguda de Balears que ens conduirà cap al centre de la ciutat. Una vegada en esta Avinguda sentim un fort soroll. Alguna cosa ha passat, comentem que possiblement haja hi hagut un accident, però no. Veiem a la gent molt alterada, de seguida ens adonem de la gravetat de la situació. Quin mal rotllo…
Hem de seguir endavant. Sobre el quilòmetre 10 ens creuem en els primers keniates, que ja estan de volta, ja van pel quilòmetre 15 aproximadament, impressionant el ritme que porten.
Arribem al quilòmetre 12.2 on hi ha un segon punt de control. El ritme que portem es bo, estem anant de menys a més. Cap al quilòmetre 15 Leandro decideix forçar la maquinària i jo i Carlos ens quedem un poc retrasats, no podem aguantar el seu ritme, poc a poc anem fent camí, ja a la fi els ultims quilòmetres es fan un poc monotons ja que al passar pel circuit de la F-1 no hi ha gent animant. Els últims metres he de baixar un poc el ritme ja que m’apreta la panxa. Arribe satisfet amb un temps de 1:27:25, temps real i 1:27:31 temps oficial, a una mitjana de 4:09 en quilòmetre entrant a la posició 376.

Leandro i Carlos entraren uns metres devant de mi. M’he sentit millor que a la mitja de Gandia i inclús he baixat més de mig minut. He anat en més cabet, de menys a més, acabant més fort, he d’apendre a córrer d’aquesta manera. Molt bon ambient i molta gent, tant corrent com animant, la matinada ha valgut la pena. Menció especial per als guanyadors que baixaren de una hora, quedant-se a menys d’un minut del rècord mundial. Després dinaret de Santa Cecilia i cap a casa a descansar que el dilluns hi havia que matinar. Ara a seguir entenant per a anar millorant. Els pròxims objectius encara no els tinc clars però segur que hi ha algun aviat.

dimecres, 18 de novembre del 2009

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GANDIA

M’alce a les 8 del matí amb temps per a desdijunar bé, després de menjar-me un platan i una bresquilla prepare tot l’equipage i espere a Ferran i Juan per a marxar. Arribem allí sobre les 9:45, la carrera era a les 10:30. De seguida es pot apreciar el gran ambient que hi havia, a més feia un dia especial. Després de fer un poc d’escalfament em situe a la linia d’eixida, prou cap avant, ja que hi havia moltíssima gent, i no volia perdre temps en la sortida, s’havien acabat les 2000 inscripcions. La eixida i l’arribada estava situada a la pista d’atletisme, a la qual li pegariem una volta tant a l’inici com a la fi de la prova.
Es dona la eixida puntualment i ens posem a caminar els primers metres encara que de seguida podem agafar ritme. Al pegar-li la volta a la pista, em gire cap a la eixida i veig que encara hi havia gent que no havia passat per baix de l’arc de la sortida, mare meua quanta gent.
El primer tram de la carrera ens dirigeix cap al Grau de Gandia, van passant els quilòmetres i em trobe bé encara que reservant una mica ja que encara queda molt, a més no he fet eixides massa llargues ultimament. Els primers quilòmetres els faig per baix de 4 min/km, pel que decidisc baixar un poc el ritme. Ja em el Grau l’ambient també es molt agradable, batukada, i molta gent animant. Agafem el passeig marítim i el calor comença a apretar. Pegem la volta al final del passeig i de nou enfilem el passeig en sentit contrari. És fa entretingut ja que ens creuem amb la resta de correrdors. Al mig del passeig es troba el punt de control dels 10 quilòmetres, passe per ell en un temps oficial de 40:26 a una mitjana de 4:03 Min/Km. Seguisc massa de presa, a este ritme no puc acabar.


Seguisc a la marxeta encara que ja no vaig fi del tot. El tram del 12 al 16 es el que més pesat s’em fa. Ja de nou a Gandia em recupere una mica i veig més que possible l’objectiu de baixar de hora i mitja, que és el que m’havia proposat. Entre a la pista d’atletisme i veig a mon tio Victor, que m’anima, faig un esprint de 400 metres i acabe la prova en un temps oficial de 1:28:06 a una mitjana de 4:11 el quilòmetre i a la posición 149. Acabe asfixiat però content per la carrera, encara que no estic fi del tot, a pesar d’això he fet el meu millor temps en una mitja marató, però a base d’entrenaments aconseguire eixe puntet que em falta per a trobar-me bé.
Diumenge que ve a la mitja de València en la que espere fer un temps similar.

PUJADA AL CASTELL DE XÀTIVA

Diumenge dia 8 de Novembre es va celebrar la ja tradicional pujada al castell de Xàtiva, en la que vaig participar.
Em vaig aixecar en temps i vaig marxar cap allí, després d’estar una bona estona per a buscar lloc per a aparcar, vaig a pel dorsal i em pose a trotar una mica. Hi havia prou de gent a pesar de que el dia havia ixit agradable del tot per a correr, feia prou d’aire.
Es dona la eixida i després d’uns metres de caminar, em pose a correr i a avançar a gent pels laterals. Els primers quilòmetres transcorrien per la alameda i els seus voltants, ja cap al quilòmetre 5 comencavem la pujada al castell i després de tornada a l’alameda per a completar els 10.000 metres.
La idea era fer una carrera per baix de 4:15 el quilòmetre, no tenia cap referència de la duresa de la pujada. Els primers quilòmetres els faig a 4 minuts i ja a partir del quilòmetre cinc ve el més pesat. No em trobe gens fi en la pujada però poc a poc vaig fent, però casi tota la gent que m’envolta va igual. Em pasa Leandro com un tir i intente seguir-lo pero no puc, vaig a fer la meua carrera. Quan encara en quedava casi un quilòmetre de pujada, em creue en els primers que ja baixaven. L’ultim tram de la pujada es més suau pel que vaig recuperant-me, em creue en companys del poli durant tota la pujada, una vegada dalt, volta de 180º i cap a baix. Seguisc creuant-me a molta gent, però ara amb la que portava darrere. La baixada es fa molt curta i de seguida em trobe de nou a Xàtiva. Ja queda poc, aprete un poc i creue la linia d’arribada en un temps oficial de 41:02 a una mitjana de 4:07 i arribant en la posició 133 d’un total de més de 1100 participants.
La prova va ser molt entretinguda i a pesar de la duresa de la pujada al castell es fa molt agradable. L’any que ve més.

dimarts, 3 de novembre del 2009

DUATLÓ CIRCUIT DE XEST

A les 7:00 sonà el despertador i després d’uns minuts, m’aixeque i desdejuni com de costum, passe pel Pí a arreplegar a Molina i ens dirigim cap a Xest.
Arribem a les 8:30 aproximadament amb molt de temps ja que la prova era a les 10:00 i comence a preparar tot el materiar, però me’n adone que m’havia deixat el bolset amb la documentació, vaig pensar que no em deixarien participar, per això anem a parlat amb un jutge de la prova i em diu que si algú acredita que soc qui soc, podré participar. Omplim el document i cap a boxes.
A les 10:00 en punt es dona la eixida i ens posem a correr tots els duatletes, les duatletes ixien 2 minuts després.
Abans de l’eixida el jutge ens recorda que hem de fer 2 voltes a peu, per a fer 5 quilòmetres, encara que no tot pel circuit, 5 voltes per a completar els 20 quilòmetres en bicicleta, estes sí van íntegrament pel circuit que el cap de setmana que ve estarà Lorenzo, Pedrosa, Rossi i companyia i per a acabar una volta al circuit de 2.5 quilòmetres.
Em pose a correr i després de passar pel primer quiòmetre el gps em marca que vaig a 3:17, pel que decidisc baixar el ritme, després de dos setmanes sense fer res pràcticament em pasaria factura este ritme. Pase la primera volta de les 2 que havia de fer a un ritme de 3:50. Faig la segona volta mes o menys al mateix ritme i al arribar a la recta de boxes, vaig un repàs mental de tot el que havia de fer a la transició.

Isc de boxes en la bicicleta i em trobe en terra de ningú. Poc a poc es va formant un grupet en el que no hi ha massa enteniment però anem tirant uns quants a pesar de que vaig prou asfixiat quan he de tirar jo, a pesar de tot, ho faig. Arriba un grup més nombrós per darrere i un del club em diu que m’apegue a ell, ho conseguisc però sols durant uns pocs quilòmetres. A pesar d’anar a la cola del grup no puc seguir-los. Arribe a l’última volta prou cansat però això ja està fet. Descanse els últims metres i entre a boxes on em torne a posar les sabatilles de córrer. Faig l’últim tram amb la mentalitat de no perdre cap posició, cosa que aconseguisc, m’avança un duatleta encara que jo n’avance a dos. Arribe molt content a pesar de el poc entrene acumulat les últimes setmanes.
Després de vore les classificacions vaig quedar el 66 d’un total de 250, amb els parcials 56 en el primer tram, 84 en el segon tram i el 46 a l'últim tram.

Ara a seguir entrenant, sobretot la carrera a peu entre setmana i fer alguna eixida en bicicleta els caps de setmana, diumenge espera la pujada al castell de Xàtiva.