A les 5:30 sonà el despertador perquè a les 6:00 havíem quedat Bruno, Pablo, Navajín i jo. Carreguem les bicicletes i cap a València. Arribem allí i encara era de nit fosc, però ja es podia vore a molts ciclistes preparant-se. Després de més de mitja hora allí preparant xips, dorsals, i tot el necessari per a la marxa, ens dirigim cap a la sortida. Hi havia un ambient molt agradable i el temps acompanyava. Ens situem a la part de darrere del pelotó. Es dona la ixida i comencem a rodar molt lentament fins que el pelotó s’estira una mica. Haviem d’anar molt en compte ja que hi havia moltíssima gent i ja comencem a rodar molt ràpidament. Intentem anar avançant posicions però al ser quatre els que anàvem, es feia complicat ja que anavem perdent-nos degut a la massificació de ciclistes. Agafem la carretera cap al Saler i ja no anem junts, Navajín se’n va cap avant i jo decidisc esperar a Brunet i Pablo. Cap al quilòmetre 10 ja vegem el primer accident, encara que res greu. Poc després el grup en el que vaig es parteix i em quede darrere esperant a Bruno. Seguim uns quilòmetres fins que em veig a la cuneta a Navajín en no massa bona cara, li aixeque el braç abans d’arribar a la seua altura per a que s’unisca a nosaltres, encara que no em veu fins a que em té damunt. L’espere i em comenta que no es troba massa bé i que havia vomitat. Li dic que si vol que parem però em diu que no, passem a relleus fins agafar el grup en el que Brunet. Poc a poc veig a Navajín pitjor, li done un gel per a vore si es recupera però res de res. Insistisc dient-li que si no es troba bé que parem i ja està, no passa res. Al quilòmetre 70, Mareny de Barraquetes, decidim parar, anem a un forn, per a que menjara alguna cosa per a vore si es recuperava, però decidix abandonar. Parle en un policia local i em comenta que si volíem podia cridar a l’ambulància, però la situació tampoc era tan critica. Esperem al cotxe escombra, escombra?? Que mal sona no??, i com que també ve l’ambulància, el metge li fa una revisió. Havía tingut una descompensació de glucosa. Res greu. Arribem a València amb la furgoneta, descarreguem les bicicletes i encara passem per la línea d’arribada, davall una gran ovació, que risa, alçant els braços com si haguérem guanyat. Sols entraren 5 persones per darrere de nosaltres, 859 ciclistes.
La experiència molt bona encara que no vam poder acabar la marxa. Això de rodar en grup es impressionant, la velocitat a la que es pot anar es increïble, encara que un poc perillós.
Els primers feren una mitja de 45 Km/h, casi res. Pablo a 39 que va millarant molt poc a poc i Brunet a 37. Quan tinga alguna foto que vàrem fer les publicaré.
A pesar de tot vam passar un dia molt agradable, repetirem.
La experiència molt bona encara que no vam poder acabar la marxa. Això de rodar en grup es impressionant, la velocitat a la que es pot anar es increïble, encara que un poc perillós.
Els primers feren una mitja de 45 Km/h, casi res. Pablo a 39 que va millarant molt poc a poc i Brunet a 37. Quan tinga alguna foto que vàrem fer les publicaré.
A pesar de tot vam passar un dia molt agradable, repetirem.