dijous, 24 d’abril del 2014

GRAN FONS DE LA VALLDIGNA

Córrer a casa sempre és una alegria i si s’ha entrenat bé, la motivació encara és major. Així em plantava a la sortida del gran fons de la Valldigna Dissabte 12 a les 6 de la tarda, una carrera que constava de 15.3km i no 15.7km com posava oficialment i que ixia de Benifairó, passava per Simat i continuava cap a Tavernes per a després retornar a Benifairó.
Molts amics corrent i també molta gent coneguda, el món del running està de moda i això és una gran noticia. Sortida puntual i a tota llet cap a dins del poble, on sense comtemplacions avance posicions fins situar-me en el grup capdavanter d’uns 20 components. Es va molt ràpid però hi ha que arriscar una mica, he entrenat bé i estic motivat. Vore el cotxe de cap de cursa tan a prop també em fa dona molt de respecte. Em situe a cua del grup i el primer quilòmetre el passem per baix de 3:30. En aquest moment 3 correrdors s’escapen mentre que la resta ja anem bé on estem i ni per casualitat pensem en seguir-los. Els primers quilòmetres no tenen més secret i em passen rapidíssims, no m’extranya el ritme és molt alt. Arribem a Simat i tot continua igual, jo a cua de grup intentant no desgastar-me massa i regulant bé les forces. Poc a poc veig que algun component va perdent ritme i es queda fins estabilitzar el grup en uns 10 corredors. Els 3 de davant els tenim un minut per davant aproximadament. Avituallament al km 5 on bec un poc d’aigua i me’n tire un poc per damunt, fa bastant calor a pesar de que també fa un poc de vent. Abans d’arribar a la Fontarda una pujada però el ritme no decreix, el que va tirant ens posa quasi a fila de un. Ixint de la fontarda, en una corba arriba el moment perillós en que un corredor m’enganxa la cama sense voler i quasi vaig a terra però afortunadament tot queda en no res.

Vaig mirant les cares però tots van bastant al límit al igual que jo, no estic posat a córrer tan avant i a un ritme tan elevat però de moment les coses van bé. Vaig pensant que tot el temps que aguante en aquest grup serà menys temps que hauré de fer en solitari. Passem pel km 10 de camí cap a Tavernes i el cronòmetre marca de 35:32, estic molt sorprès de poder mantindre’m ací però això ja no m’ho treu ningú. En les rectes seguim veient el cap de cursa.
A l’entrada de Tavernes el grup esclata i cadascú intenta agafar el seu ritme, uns s’avancen altres van cedint uns metres i jo amb molt de patiment em mantinc darrere de Vicent de Simat que sembla que porta un ritme constant. Intentaré mantindre’m en ell fins quan més lluny millor, sé que corre molt més que jo però si la tornada cap a Benifairó em serveix com a referència i em tapa un poc el vent serà de gran ajuda. Molta gent coneguda en cada encreuament que m’animen i em serveix de gran ajuda. El camí de Tavernes a Beni es fa molt agònic i les pulsacions es disparen i a moments estic per dalt de les 180ppm. No sé en quina posició vaig però sé que estic corrent molt ràpid i fent una cursa genial, això m’anima a continuar. Arribe a Benifairó i sols queden 500m. Aquí s’acaben les piles i comence a cedir un poc, mire cap a darrere i a mantenir la posició. La gent del poble m’anima i ja sols queda la recta d’arribada, bon ambient per a ser Benifairó i molta gent animant. Finalment entre seté en 54 minuts i 50 segons a 3:35 de mitjana, la meua idea era fer-la a 3:45 però ha sortit molt millor del que esperava. Sorprés per la gran cursa i pel gran resultat. Mirant les classificacions veig que he quedat segon senior, a minut i mig del primer classificat i a menys de mig minut del segon, també segon corredor de la Valldigna. Molt content i orgullós del que he fet, els entrenaments estan donant els seus fruits.

Les felicitacions d’amics, coneguts i companys de batalles em fan feliç i m’ajudarán a seguir treballant. L’any passat no va ser gens fàcil així que aquest estic molt motivat en gaudir fent allò que m’agrada.



Felicitar a tots els corredors, en especial als amics que han corregut, sobretot Oscar, que es capaç encara que no ho pense de fer tot allò que es propose, al meu pare que està molt fort i també lamentar l’absència del meu germà que no ha pogut estar a la cursa per motius laborals.

Bona organització per a un preu de 5 Euros. L'única pega la distància que no estava ben mesurada. 

dijous, 10 d’abril del 2014

DUATLÓ DE VIC 2014

Diumenge sota distàncies 7-34-3 es va disputar el duatló del Vic amb més de 500 persones i amb un ambient molt bo, les condicions meteorològiques fantàstiques per córrer i gaudir d’un bon matí d’esport.
Arribem molt justos Lourdes i jo i desprès de deixar cada cosa al seu lloc, un poc d’escalfament i a la zona de sortida. Explicació per part de la organització i tret de sortida. 
Molt ràpida des de l’inici i on cadascú poc a poc va agafant el seu ritme. Primer una recta molt llarga i d’asfalt per desprès endinsar-nos per camí de sorra pel costat d’una riera. Vaig mirant el Garmin i a pesar d’anar per sota de 3:30 hi ha molta gent per davant meu. Poc a poc s’estira el grup i van  passant el metres. Se que a aquest ritme no puc aguantar els 7km però a pesar de reduir el ritme un poc vaig passant gent poc a poc. Les sensacions son molt bones però queda molta cursa. El recorregut es fa molt entretingut i arribe a la T1 després de 24:46.
T1 bastant llarga però la faig bastant ràpida. Puje a la bicicleta i a pedalar. Els primers metres són bastant complicats pels clots i el terreny poc uniforme. Aprofite per beure una mica quan estic dins d’un grupet. Quan busque el gel veig que l’he perdut, hauré de fer tota la part de bicicleta sols amb un bidó d’aigua. Estic en un grup on es va molt ràpid, i quan el terreny comença a pujar comence a patir i em pose a cua del grup. Intente agafar-me al grup però em costa molt i no aguantaré els 34km patint d’aquesta manera, no puc seguir amb ells i em quede quan el pendent augmenta. Fins al quilòmetre 10 va tot cap amunt, vaig pujant al meu ritme i perdent posicions a pesar d’intentar enganxar-me als duatletes que em passem però no puc amb aquest ritme. Del 10 al 17 cap avall exceptuant alguna pujada, aquí si que agafe un grupet i aprofite per descansar. De nou i fins al km 23 tornem a pujar un portet, el gran grupet en el que m’havia enganxat, on ve Andreu continua a massa ritmen per a mi i torne a cedir. El que em sobta es que soc pràcticament l’únic que va quedant-se cada vegada que pujem. Se que no estic massa bé amb bicicleta però pensava que tan malament tampoc.. .Patint arribe al 23 i desprès ja un terreny bastant favorable fins a la t2 on arribe després de 1h i més de 5min en la bicicleta. En la transició trepitge una pedra i em faig bastant de mal. En un principe em preocupe  però a pesar de les molèsties puc continuar. El problema serà veure quan es refrede.

Em pose a correr a bon ritme intentant recuperar alguna posició però la gent ja va bastant dispersa. Vaig mirant el garmin i vaig bé de ritme, sobre 3:40 però la gent que m’envolta va a ritmes similars. Desprès dels primers metres aconseguisc avançar a algun duatleta i recuperar alguna posició. Em motive al veure que estic avançant gent però a mi no m’avança ningú. Estic gaudint molt corrent, a pesar de no haver-ho fet en bicicleta, on he patit bastant. Finalment arribe amb un parcial de córrer de 10min 24 segons per completar els últims 3km.

Personalment molt content pel córrer però no gens de com ha anat el tram ciclista. He perdut moltes posicions i he patit bastant. Se que no he agafat massa la bicicleta i això es determinant en un perfil tan exigent. Ara és el moment de començar a traure-la a passejar i gaudir-la. La setmana Santa serà clau per entrenar-la de cara al B de terres de l’Ebre.
Finalment he invertit 1:40:36 quedant a la posició 76 amb els parcials 59 al primer tram a 3:37min/km,  79 al tram de bicicleta a una mitjana de 31.18 i el 34 al segon tram de córrer a 3:40.
Gran cursa i molt bona organització. Felicitar a tots els duatletes i a la organització.
Bon paper de Jandriu que ha entrat 1minut i mig abans que mi, està molt fort. L’altre membre del C.N.Sabadell, l’Enric no ha tingut el seu millor dia i no li han sortit les coses com volia.
Enllaç a les classificacions


dimecres, 2 d’abril del 2014

CURSA DELS MUSSOLS

Dissabte quan estava fent-se fosc es donava la sortida a una cursa nocturna de muntanya pels voltants de Sant Quirze, concretament 13400 metres de trail molt entretingut.
Un company no podia anar i em va passar el dorsal i també el frontal per a poder córrer, ni en tinc ni havia corregut mai de nit per muntanya.
L’experiència va ser molt agradable, després d’escalfar no més de 2 minuts, ja que vaig arribar molt just i a més no em decidia per quina roba posar-me. Finalment opte per pantalons curts i mànega curta amb un paravent a sobre.
Em situe a la sortida per la quarta fila poc més o menys i a córrer, després d’una sortida bastant ràpida decidisc avançar posicions i aprofitar el terreny pla i amb llum. A poc a poc vaig guanyant posicions fins a posar-me sobre el lloc 20 i veient el cap de cursa que van molt ràpids. Van formant-se grupets i cadascú agafa el seu ritme. Només sortir del poble es fa fosc i veig que el frontal fa molt poca llum amb comparació amb la majoria de la gent que va al meu ritme, i això que la pila era nova.
No passa res mentre vaig en grup la llum del voltant em serveix però el problema em ve quan em quede sol. Les pujades prou bé, ja que al ritme que puje el frontal il·lumina a un parell de metres i és suficient però el problema va vindre en les baixades, ja que com el ritme és més alt no podia anticipar-me al terreny irregular. Veig que serà una loteria arribar sense caure a terra o baixar molt el ritme. A poc a poc, i a les pujades vaig avançant posicions, pense que vaig una mica massa ràpid però vaig a provar-me. Van passant les primeres pujades i em situe entre els 10 primers, a les baixades intente posar-me amb gent que porta frontal, tots molt lluminosos però a les pujades vaig a la meua. Passe pel primer punt intermedi i em diuen que vaig el vuité, pense que la carrera és llarga i que el frontal no em deixarà anar ràpid a les baixades. 

Avance a un corredor en una llarga pujada però en una baixada molt tècnica em passa molt ràpid i no em puc enganxar a ell, ho intente a la següent pujada però ha marxat massa ràpid. Van passant els quilòmetres i a les baixades la gent que porte per darrere s’acosta però en apropar-se amb la llum que em fan els torne a soltar i a les pujades de nou augmente la distància. Això és la tònica general de la carrera fins que avance a un corredor i em situe seté.

Estic gaudint a les pujades però les baixades es fan eternes per la inseguretat amb la qual baixe unida a la meua mala tècnica. Quan queden 2 quilòmetres m’agafa un per darrere que baixa molt ràpid però m’apegue a ell i a la seua llum i avancem a 2 atletes més, arribem a un encreuament ja quasi baix i no sabem ni ell ni jo si hem d’anar a la dreta o a l’esquerra, jo que vaig davant li pregunte i em diu que creu que cap a l’esquerra, però uns metres després de girar rectifica i diu que no, que cap a la dreta, canviem la trajectòria però ara va ell uns metres davant de mi suficients per no poder agafar-lo fins al final. Arribe sisè a 4 segons del cinquè i amb sensació d'haver pogut fer-ho millor en un bon frontal, a pesar de tot contentíssim per la cursa, les sensacions i el resultat. Molt bon ambient en una cursa que va reunir a uns 500 atletes amb ganes de córrer.
L’any que ve repetirem si el calendari ho permet. Molt recomanable.
Finalment 58 minuts i 7 segons a 4:20 el quilòmetre de més de 450 arribats.
Classificació on aparec amb el nom de Miquel que em va passar el dorsal