dimecres, 29 d’octubre del 2014

ICAN GANDIA 2014

Després de molts mesos de preparació i amb la confiança que havia entrenat prou bé, arriba el dia D, 26 d’Octubre. 5:45 sona el despertador, un bon esmorzar i cap a Gandia. Ja en boxes acabe de deixar tot el material necessari per a la batalla i em dirigisc amb Lourdes cap a la sortida. Em pose el neoprè i cap a la platja, allà de seguida em trobe amb els 3 vallers que debutaven a la distància i a gran part de la gent que havia vingut a animar, Ferran, Laura, Oscar, Juan...
 Minuts de cert nerviosisme però menys del que esperava, comiat entre abraçades i a la guerra. Eixim amb bastant retard sobre l’horari previst, però amb moltes ganes de demostrar-me que podia fer una bona carrera i perquè no, intentar complir el meu objectiu, baixar de 10 hores en un IM.
Primers metres i natació prou neta, poc a poc intente agafar el meu ritme i deixar passar els metres. La primera boia està a aproximadament un quilòmetre de la costa i es allà on necessite parar a netejar les ulleres ja que no veia res. A partir d’ací molt millor, vaig molt sol però en tot moment veig triatletes davant meu que em serveixen per a ubicar-me una mica, perquè les boies estaven molt separades i no es veien massa bé. De nou gir cap a l’esquerra i entrem cap al port. Es fa molt agradable nadar per aquesta zona, mar tranquil·la i temperatura molt agradable, moment abans d’arribar a la T1 comence a concentrar-me en la transició i no oblidar res del que havia de fer.
 Arribe després de 1:02:16, em dóna moral, ja que a pesar de que crec que no havia fet una mala natació, el temps era millor de l’esperat. Veig a la meua gent animant-me a la T2, allà veig a Rafa que està canviat-se ja, ens animem mútuament i a continuar, per davant 180km de bicicleta a un circuit de 3 voltes. Ací l’alimentació i la hidratació és clau per a no defallir, així que em prenc un gel i a continuar. Vaig controlant en tot moment de no passar-me, ja que queda molta feina per fer. Al eixir del grau ja es nota que no serà un dia sense vent, no excessiu però si que després de més de 5 hores dalt la bicicleta pot passar factura. A l’anada tindrem vent lateral i en contra i a la tornada ens ajudarà. Arribe a Cullera i al primer avituallament no agafe res, a la tornada serà el moment. Poc desprès de eixir de Cullera comence a creuar-me amb els primers, que havien eixit 7 minuts abans. Vaig contant-los i quan arribe al gir veig que estic a la posició 40 aproximadament. No és que em preocupe la posició, però el fet d’anar contant-los em serveix per a distreure’m, però mai relaxar-me. Ja de tornada cap a Cullera 2 quilòmetres abans de l’avituallament la bicicleta fa un soroll estrany i la roda de davant comença a frenar-se, sent caure un cargol al terra i ràpidament baixe el ritme, pense que la roda s’ha trencat i comence a preocupar-me molt. Veig que el fre davanter està solt i frega amb la roda. Se’m ve a la ment el pitjor, que m’hauré de retirar després de tants mesos d’il·lusió invertits en aquesta prova...Afortunadament 2 quilòmetres més endavant està l’avituallament, baixe de la bicicleta amb molta ràbia i demane unes alicates, em pose a plorar de ràbia i el fet de pensar que no podria continuar m’enfonsa per moments. Per sort un mecànic de la prova en menys d’un minut em ve a buscar i li dic que em talle el cable i m’arranque el fre com siga. Per sort també apareix Oscar per allà que em tranquil·litza, moltes gràcies prim. Ja sense fre de davant puje a la bicicleta i continue a la meua marxa. Hauré de ser molt prudent, ja que anar sense fre davanter és perillós, però conec el circuit i no hi ha ningun tram difícil ni corbes complicades.
Per moments em veia sense opcions de continuar però ara sols quedava deixar de pensar-ho i continuar. Intente pensar en positiu, estic de nou en carrera, si hagués passat en un altre tram potser hagués tingut que abandonar.  Acabe la primera volta i ja a la rotonda de gir de nou cap a Sueca. Anada a ritme inferior pel vent i tornada un poc més ràpid. Vaig bevent i menjant segons el que tenia previst. Es fa bastant entretingut ja que en tot moment anem creuant-nos amb la resta de participants. Ens animem mútuament amb el Robert, Rafa, Demian, Kevin..   Molta gent animant tant a la rotonda de Gandia com a la rotonda de la platja de Tavernes, així és fa molt més fàcil. Ja a la tercera volta pare a l’Especial Need, on Lourdes m’havia deixat un sandvitx de pernil, no tinc massa gana però millor això que una altra barreta. Ara és quan realment comença l’Ironman, quilòmetre 120 de bicicleta. Em trobe molt bé i la velocitat mitjana és molt millor del que esperava, per dalt de 34,5km/h. Tercera volta on no hi ha ningun sobresalt però si cada vegada el vent es fa més fort. Em passa molt ràpid la tercera volta, m’alimente i bec en tot moment i quan me n’adone ja estic dins del grau. Allà veig a ma mare i a mon tio que també han vingut a animar, quina il·lusió, quanta gent a la que tant estime ha vingut a animar i sobretot la meua petitona Daniela que ja deu estar a la T2 esperant-me. Per moments m’emocione, però sé que encara queda molt per endavant i els moments durs apareixeran tard o d’hora. Abans d’entrar a la T2 veig a Diana, Lourdes i a Daniela, pufff, quina alegria i quina moral que em dóna. T2 ràpida sense necessitat de      sentar-me per a canviar-me i ara sí, “sols” queden 42 quilòmetres de cursa a peu. Em prenc un altre gel i a fer quilòmetres, són 4 voltes a un circuit de 10,5km. Els primers quilòmetres veig que vaig amb molt bones sensacions però reduisc el ritme ja què les últimes voltes es faran llargues. Estic corrent a un ritme de 4:30min/km, sé que no seré capaç de mantindre’l però si vaig fent camí això que tinc avançat. Veig a mon tio Victor, que a pesar del refredat també ha vingut a veure’m. Em diu que vaig molt bé i m’anima. Intente beure en cada avituallament, però l’estomac ja no està per a massa festes. La primera volta es fa prou entretinguda, excepte el tram més allunyat a boxes on no hi ha pràcticament ningú animant. La segona volta continue amb la mateixa tònica, molt bon ritme, encara a 4:30min/km però sé que a la tercera començarà a passar factura aquest ritme. La zona més pròxima a l’arribada es fa molt entretinguda amb tanta gent animant, allà veig a la meua gent a cada pas, no deixen de animar-me i donar-me les forces que necessite per a seguir endavant. En aquesta tercera volta necessite parar a pixar per la zona de l’espigó. Aquesta parada tècnica em fa perdre molt el ritme. A partir d’ací, el ritme comença a decaure i les parades a les zones d’avituallament són més lentes i ja no les faig sense parar de córrer. Són els moments més durs de la prova, l’estomac ja no tolera més gels i ja estic quedant-me sense energies, intente beure en cada avituallament, aigua, isotònica...
Arribe de nou cap a la zona d’arribada, ja ho tinc casi fet, sols queden 10,5km per a la glòria. En aquesta volta el ritme segueix caient però no m’importa massa, sé que ja ho tinc. Moltes emocions em venen al cap i el fet de pensar que a l’arribada tindré a la família i amics esperant-me em fa emocionar-me. Passa el temps i ja entre en l’últim quilòmetre, cansat però disfrutant de cada passa i de cada crit d’ànim de la gent que està present. Última recta, allà veig a Lourdes amb Daniela a braços, disposada a donar-me-la per a que entre en ella, també Ferran, Laura, ma mare, els tios, Oscar, Diana, Juan, molta gent allà esperant hores i hores. Gent a la que estime molt allí esperant... Emoció, sentiments a flor de pell...
 Agafe a Daniela i faig els últims metres amb ella. Somni fet realitat. Per molt que escriga, les emocions i els sentiments que sent en aquest moment no es poden descriure en paraules.


Aconseguir baixar de les 10 hores per a mi era un somni però amb esforç, treball i molt de sacrifici, de hores invertides i també hores on he deixat d’estar amb els meu ha tingut la seva recompensa.
Vull agrair a tota la gent que m’ha recolzat durant aquest llarg camí, s’ha interessat, aguantat durant aquest temps i sobretot ha confiat en mi. També a tota la gent que ha compartit hores d’entrenament amb mi, però per damunt de tot al motor que des de fa quasi 5 mesos mou el meu cor. SOU COLLONUTS. GRÀCIES A TOTS.  Sense la vostra ajuda no hagués estat possible. No vull posar noms per a no oblidar-me de ningú.
Felicitat també a l'organització i a tots els Finishers, més de 300, però en especial als debutants vallers, Demian, Rafa i Kevin que ho van fer de categoria.
Llàstima no haver pogut competir amb el meu germà però no va deixar d'animar, xerif el pròxim junts.


DADES DE LA CARRERA
Swim 1:02:16 parcial 44
Bike 5:10:58 parcial 47
Run 3:25:57 parcial 19
Temps final 9:42:35
Posició final 23


dimarts, 7 d’octubre del 2014

TRIATLÓ MASSIS ANTELLA 2014

Com a preparació per l'últim gran objectiu de la temporada, Ican Gandia, vaig anar al Massís d’Antella, prova sota distàncies 1.9km nadant a l’assut a 2 voltes amb un circuit d’anada i tornada, 86 exigents quilòmetres de bicicleta a 2 voltes també pujant per Sumacàrcer a la presa de Tous i finalment 21km de córrer a 3 voltes entre tarongers.
La cita que era campionat autonòmic de mitja distància començava dissabte 4 a les 13.00 hores, primer les dones i 10 minuts desprès els homes.
Arribe allí aquesta vegada sense companyia i amb temps més que suficient per a deixar-ho tot preparat, a pesar d’això els minuts previs vaig a mil i amb presses. Al entrar a boxes em diuen que el neoprè és opcional així que minuts abans de la sortida vaig al cotxe a per ell.

Tret de sortida i a nedar, primers metres molt complicats a pesar d’haver-me situat a la part de darrere i dreta del pilot, cops, manotades i inclús un triatleta m’agafa les cames...passe algun moment bastant agobiat, decidisc obrir-me més cap a la dreta i perdre uns instants agafant aire i en tornar a agafar la marxa. En el gir de tornada em trec les ulleres i me les pose bé, dels cops m’havia entrat aigua i no veia pràcticament res. A partir d’ací canvia la situació, nade a la meua marxa en solitari fins que arribe a l’altura d’un triatleta que va al mateix ritme que jo, complete la primera volta i també la segona amb ell sense ningun problema. Llarga transició i a pel sector de bicicleta, veig moltes bicicletes per tant a pesar de les complicacions del principi no he fet un mal parcial a l’aigua. Primers metres que serveixen per a hidratar-me i prendre’m un gel, i terreny bastant planers però amb girs i carretera un poc irregular, que fan difícil agafar un ritme constant. Els triatletes ja anem bastant separats, ja que sols érem uns 150, cadascú  va agafant el seu ritme. A la sortida de Gavarda m’avança Sergio i Christian a un ritme molt alt, dos dels favorits i que tan sols els seguisc uns quilòmetres, aquest no és el meu ritme. Arribe a Sumacàrcer i la mitjana està en torn a 36km/h però ara ve la part dura, un port que puje amb calma i on em passa algun triatleta. Després algun tobogan i de nou 1,5km durs i amb bastant vent. D’ací fins a Antella de nou cap avall, circuit bastant tècnic i amb constants corbes, on aprofite per a prendre’m mitja barreta. Passe per boxes, agafe 2 bidons, aigua i isotònica i a per la segona volta. En aquest moment la velocitat mitjana ja ha baixat fins a 32.4km/h. Segona volta on a Gavarda veig a Oscar que ve en moto a vore’m. Gran estímul per a continuar i fer una bona carrera. Els triatletes seguim anant molt dispersos i es fa una mica dur de cap no tindre massa referències visuals. Arribant dalt del port em canten que vaig el 26, millor del que pensava a pesar de que crec que he perdut algun lloc a la bicicleta. Últims quilòmetres que serveixen per a menjar un poc i hidratar-me. Complete la segona volta pràcticament al mateix ritme que la primera i bastant sencer.A la T2 torne a vore a Oscar que em dona molts ànims. De cames vaig molt bé a pesar de la duresa del tram ciclista. 
Transició lentíssima on he de sentar-me i tot per a posar-me els calcetins. Comence la mitja a un ritme massa ràpid, primera volta a una mitjana de 4:05 on a cada 2/3 quilòmetres hi havia un avituallament per hidratar-nos. No és el millor circuit per a córrer, poca gent i molt dispersos així que mentalment s’ha de ser fort. En la primera volta crec que recupere 4 posicions a pesar de que un triatleta m’avança a un ritme molt alt. 
La segona volta aconseguisc estabilitzar el ritme i ja ho veig més a prop. Seguisc sense referències i ja es veuen més triatletes pel circuit, gent que va per la primera volta i gent que ja estem a la segona. Van passant els quilòmetres i em queda sols la última volta, sols 7km. Seguisc avançant a algun triatleta però en esta última volta m’avancen 2, no puc seguir-los el ritme, no vaig mal però porten un ritme massa alt per a mi. Continue a la meua i els últims 2 quilòmetres augmente el ritme per intentar baixar de l’hora 30 minuts a la mitja marató, a la recta de l’arribada veig a Oscar de nou animant-me, i per fi aconseguisc creuar la línea d’arribada després de 4 hores 39 minuts i 47 segons.


Després del triatló comentem sensacions en Oscar, hui de gran ajuda vore’l a cada volta. Al veure les classificacions veig que he quedat el 17 absolut fent els següents parcials:
Natació parcial 25 en 27 minuts i 30 segons circuit curt pel que reflecteix els temps.
Ciclisme parcial 24 en 2 hores i 39 minuts a una mitjana de 32.3km/h
Córrer parcial 12 en 1 hora, 29 minuts i 38 segons a una mitjana de 4:15min/km.

Temps esperat però crec que haguera pogut donar un poc més de mi tant a la bicicleta on no vaig voler patir i on la ferida del colze no em permetia anar còmode acoplat i també corrent, sobretot les 2 últimes voltes on crec que vaig ser un poc conservador, no obstant estic satisfet per com ha ant el triatló. Llàstima no haver estat federat per cap club valencià ja que de ser així hagués quedat tercer del meu grup d’edat al campionat autonòmic de mitja distància jiji.
Felicitar a tots els participants i sobretot al CEC Antella per la gran tasca que fan per este esport, tot de 10, avituallaments, voluntaris, organització... mentre puga seguiré assistint tant al Triatló d’Antella i també al Massís. Llàstima no poder fer tot el circuit del nodraftingseries on el triatleta és el més important, preus raonables i respecte al màxim del drafting, poques proves com aquestes queden.

Ara uns dies més d’entrenament i a descansar al màxim per afrontar el Ican Gandia en garanties. 

dijous, 2 d’octubre del 2014

PREVIA MASSÍS ANTELLA I ALTRES


No tenia previst fer aquesta entrada al blog però aprofitant que plou i no podré sortir en bicicleta m’apetia escriure.

Dissabte a partir de les 13h participaré al Massís d’Antella sobre distància half i on el circuit de  bicicleta és a 2 voltes amb bastant desnivell. Aquest triatló em servirà com a preparació per Ican Gandia distància IM que es celebra el dia 26. No és un circuit gens semblant però sempre serveix com a entrene de molta qualitat i el fet d’estar més de 5h entrenant a un nivell d’exigència alt serà molt positiu.

L’objectiu d’aquest dissabte a Antella és valorar l’estat de forma i veure  com estic a 3 setmanes del dia d, comprovar sensacions. També em servirà com a test per provar la hidratació, alimentació i el material que utilitzaré en Gandia. No vaig a buscar ningun temps concret ni posició, a pesar de que és campionat autonòmic de mitja distància.

Independentment de com vaja la prova poc podré fer en el temps que queda, sols polir petits detalls. La setmana que ve serà la última d’entrenament fort i ja les 2 últimes començaré a baixar la càrrega d’entrenament, descansar al màxim i arribar al dia 26 en garanties d’acabar la prova i patint el mínim possible. No serà fàcil però la feina està quasi feta.

Per altra banda i canviant de tema Diumenge s’emetrà al programa “30 minuts” de  TV3 “bojos per córrer” que tractarà del boom del running i dels esports d’ultra resistència i on faré una breu aparició. Així que us anime a tots els esportistes i també als sedentaris, que mireu el programa ja siga per TV o per internet, no deixarà a ningú indiferent.

Salut i km

RESUM CURSES ESTIU

Després de molt de temps sense escriure al blog, i no per falta de competicions o d’entrenes, sinó perquè he tingut més el cap posat en altres coses que en actualitzar el blog, entrenament, guadir de la xicoteta de casa... retornem a escriure.
Aquest estiu sols m’he posat el dorsal en 3 curses a peu, Simat, Benifairó i Barx.
Volta a peu a Simat
No tenia ningun objectiu, sols mantindre la xispa i fer un bon entreno de qualitat, ja que sempre en una competició ens exigim més que en un simple entrenament.
Al matí vaig fer 2000m de natació molt suaus i a la tarda despres de dinar en familia cap a Simat.
Moltíssima gent i molt bon ambient. Es dóna la sortida puntualment i em trobe gent pel voltant que m’impedeix correr amb facilitat, poc a poc el grup s’estira i em situe a un costat per evitar colps i possibles caigudes. Després del pas pel primer quilòmetre em situe sobre la posició 10. Vaig bé i decidisc incrementar el ritme i poc a poc progresse fins a la segona posició al quilòmetre 4, posició que ja no abandonaria fins a l’arribada. Ni jo m’ho podia creure que entraria tan endavant i a un ritme tan elevat, 3:23 el quilòmetre per a fer els 7.2km. La gent que va vindre a vore la cursa em va donar una motivació extra per poder fer una cursa tan bona.
 
Volta a peu a Benifairó
4 dies més tard la cursa tocava en el poble, i com no, la pressió de fer un bon resultat i més veient com m’havia anat a Simat on vaig quedar segon de més de 600 corredors.
La mateixa rutina que a Simat, 2000m de natació suau al matí i a la tarda a correr, en este cas 8,1km.
Em comenten que han vingut 2 atletes amb bastant nivell i que són als que hauré de controlar (la sort de conèixer-se tot entre ells en aquest món).
Sortida puntualment i ràpidament formem un grup de 5 unitats al capdavant. Ritme molt alt i a veure fins on arribem. Anar darrere de la moto de cap de cursa dóna una motivació extra i el fet de còrrer a casa amb tota la gent animant més encara.
Poc a poc van passant els quilòmetres i ens quedem 3 davant, jo sempre tancant el grup i evitant el vent frontal. Pel quilòmetre 5 veig que el segon encara va més cascat que jo i comença a cedir, aprofite per passar-lo i apegar-me al primer. L’aguante fins al quilòmetre 6,5 però no puc mantindre el ritme i ara només queda mantenir la segona posició. Últims metres durs però objectiu aconseguit, segon a casa, que més es pot demanar quan fa un any estava recentment operat del cor i se’m feia la boca aigua cada vegada que veia una cursa?
Finalment mateix ritme que la cursa anterior però en aquest cas més llarga, a 3:23 el quilòmetre.
Cross Barx
 16 d’Agost i ja plenament entrenant per l’objectiu de l’any, Ican Gandia, vaig fer aquesta cursa, a prop de casa i amb la intenció de fer un bon entrene a un ritme bastant elevat. Carrera durilla que ja havia fet anys anteriors i amb molt de nivell, amb triatletes internacionals presents. Vaig començar massa ràpid i i a més la xispa de curses anteriors l’havia perdut, normal, entrenes enfocats a Ironman és el que té. A l’inici de la prova en situe sobre el 5/6 però a mesura que van passant els quilòmetres vaig perdent posicions fins entrar en desena posició i salvant el top ten. Vaig fer un parell d’errades que em van costar perdre uns valuosos segons, córrer amb les bambes d’asfalt i posar-me uns pantalons que em venien bastant justos.
 
 
De tota manera satisfet de fer els 9,2km amb desnivell a 3:39 el km. Ara ja a deixar les carreres i a fer entrenes i volum per a arribar bé a Ican Gandia.