dijous, 24 de juny del 2010

Sensacions Post-Quebrantahuesos

Uns dies després de haver acabat la Quebrantahuesos ja estic pensant en quan podré tornar a fer esta marxa. A pesar del mal temps i del fred que va fer durant tot el dia ho faig passar molt bé. Espere poder repetir-ho amb un temps més agradable.

Després de vore que sols acabaren la prova 5100 persones i de llegir els comentaris a diferents foros d’internet me n’adone de la duresa que va suposar el completar la prova. Es van retirar casi 2000 persones i casi 1500 no van prendre la sortida

L’ambient des del divendres ja era molt bo, i l’organització simplement de 10. Els voluntaris increïbles. Tenen més mèrit que els propis ciclistes ja que aguantar tantes hores davall la plutja o en llocs on les temperatures eres de 3 o 4C parla per si mateix.

La única cosa que no em va agradar es vore que els ciclistes tiraren els periòdics i els plàstics de els gels i les barretes energètiques que es menjaven. A pesar de que la organització ho va recordar una i altra volta. Segur que eren una minoria però s’ha de respectar l’entorn.

Els ports que vam haver de superar em van agradar molt sobretot el Marie Blanc i el Portalet, si arriba a estar el sol fora i haguèrem pugut gaudir del paissatge i de més aficionats haguera sigut una passada.

Ací expose una gràfica que compara la elevació amb l’altura i la velocitat en cada instant:


Les pulsacions més elevades al tram final del Marie Blanc, amb les rampes que no baixaven del 11%.

Com es pot observar en ningun moment vaig pendre cap risc baixant ja que la velocitat no supera mai els 45 Km/h excepte al tram final on la carretera ja estava seca.

Resumint:

Em van ixir 200.57 quilòmetres en un temps de 8 hores i casi 55 minuts a una velocitat mitjana de 22.5 km/h amb un desnivell acumulat de 3500 metres i a una freqüència cardiaca mitja de 132 pulsacions per minut. Vaig acabar a la posició 3612 de 5150 VALENTS que van acabar a pesar de les inclemències del temps.

dimarts, 22 de juny del 2010

QUEBRANTAHUESOS 2010


Arribem a Sabiñanigo Victor i jo sobre les 16:00 recollim la bolsa del corredor, peguem una volta per la fira del corredor i anem a l’alberg i després ixim en bici per a estirar cames. Després sopar en Sabi i al llit.

No pegue ull en tota la nit, el despertador sona a les 6:00 desdijuni i cap a la eixida, arribem sobre les 7:00 i som dels últims. La temperatura es de 7C però el sol està fora. Es increïble la gent que hi ha. A les 7:30 es dona la ixida i fins 15 minuts després no passem per la sortida. Els primers quilòmetres els fem amb molta precaució ja que es roda bastant ràpid i hi ha molta gent. A l’arribar a Villanua el temps comença a canviar, arriben els núvols i el cel està molt tancat, a partir d’aci comença el primer port de la jornada, el Somport, 19 quilòmetres d’ascens passant per Canfranc. A mesura que anem pujant van apareguent les primeres gotes d’aigua i cada vegada son més intenses. A l’arribar a l’altura de Canfranc comencem a creuar-nos en molts ciclistes en dorsal que baixen en sentit contrari al nostre, grupets de 5 de 10 i fins de 15. Que estrany, la gent comenta que estarà caiguent-ne una bona dalt del port. Nosaltres seguim a la marxeta i a l’arribar dalt estem completament remullats, parem a l’avituallament a pendre alguna cosa i a omplir els bidons ja que havíem ixit sense aigua. Hi havia moltíssima gent que no sabia si seguir o tornar enrere. Plou molt, fa molt d’aire i la temperatura es de 5C. Com que hi ha ciclistes que avancen, ho fem jo i Victor també. Despres d’un parell de quilòmetres de baixada parem a pixar ràpidament i seguim cap avall. La gent baixa molt lentament i tremolant de fred, a més la boira no deixa vore més enllà de 10 metres, quines ganes de que arribe el Marie Blanc, al menys entrarem en calor. La baixada es fa eterna, passem per alguns poblets i estan les cafeteries plenes de ciclistes prenent alguna cosa calenteta. Fem marxa ja que el que més dessitgem es que comence de nou la pujada. Arribem a Escot i portem ja al voltant de 100 quilòmetres, on comença el Marie Blanc. Els primers quilòmetres no son massa durs, però els quatre ultims son una paret, amb una pendent mitja de més de l’11%. La gent no diu ni pio, anem molt asfixiats. A falta de 2 quilòmetres Victor em diu que para un poc a estirar cames, jo li dic que continue perquè em sent bé i si pare ja no arranque. Corone el port i crec que vaig prou be de forces. Per cert, soc el que va per la part esquerra i passe sobre els 35 segons.

Pare despres de 2 quilòmetres, em menje un sandwitch i un plàtan i em pose un grapat de diaris al pit. La creu roja no dona abast, molta gent està sent atesa degut al fret, intente resguardar-me darrere de un camió però fa molt d’aire i no para de ploure, així que decidisc seguir cap avant. La baixada, un infern. Comencen els calambres a les mans i em costa molt frenar. De sobte una vaca al mig de la carretera que no ens deixa passar. Al cap d’un instant torna al seu hàbitat i seguim la marxa. Pel cap sols em passa acabar però pense que estem un poc malament de fer el que estem fent.

Porte ja mes de 5 hores dalt de la bicicleta, més de 125 quilòmetres i com unes 3 hores xopat del tot. Arribem al peu del Portalet i de seguida la senyal en francés: queden 29 quilòmetres per arribar dalt del port, queda molt però de nou podré tornar a entrar en calor. Els primers quilòmetres son molt suaus i aprofite per a pendre algun gel i hidratar-me, serán sobre 2 hores d’ascensió. Sobre el quilòmetre 10 de l’ascenció em crida algú per darrere, pense que será Victor però al girar-me veig que es David, pegue la volta i em pose a la seua altura, i després de comentar impressions em diu que seguisca avant que va un poc dur de cames. A 14 quilòmetres de coronar el port es troba un avituallament, en el que pare per a repondre forces, tampoc volia parar molt de temps per a no quedar-me gelat. Seguisc a la marxeta i sense anar en ningun moment forçat. El paissatge es preciós però en un dia com aquest no arribes a gaudir d’ell. Atravessem algun túnel, que s’agraix molt, ja que sols allí deixa de ploure. En un d’aquets tunels veig a Gabi que esta esperant a David per a animar-lo a pujar l’ultim tram del port. Em diu que si necesite alguna cosa i li dic que tot bé, li comente que David ve uns minutets darrere de mi. Els últims 3 quilòmetres es fan pesats, però a la fi arribe dalt i de nou a patir cap avall. Arribe a Formigal i pare a per un tros de diari, que em donen els voluntaris i com que no puc ni posar-me’l m’ajuden a fer-ho, no em sent els dits, però mire al voltant i ni de lluny soc l’unic, agafe un platan però m’han d’ajudar a llevar-li la corfa. Cada vegada estic més a convençut d’acabar la prova. Li faig una telefonada a Lourdes per a dir-li que va tot bé i que si no tinc cap problema al cap de 2 hores aproximadament estaré a Sabiñanigo. M’ixen les llàgrimes desprès de parlar en ella, no sé si pel que estic patint o per la il·lusió de vore que puc aconseguir-ho. Els voluntaris que es troben a Formigal ens miren al·lucinats..

Durant la baixada els calambres a les mans no remitien i inclús em note les mans molt blanques, no porte ni guants i se’m fa difícil frenar. De sobte deixa de ploure i veig que el sols apareix mes endavant, quina alegria més inmensa.

No puc ni pujar marxes degut a que no puc ni moure els dits. Arribem a l’encreuament per a afrontar l’ultim port de la jornada, Hoz De Jaca, 2 quilòmetres amb forta pendent arribant a rampes del 14%. El paviment està bastant irregular cosa que complica molt l’ascens unit a la sensació de fret que porte. Una vegada dalt ja anem cap avall casi casi fins a Sabiñanigo. La baixada es prou complicada, baixe a la marxeta i amb molta precaució com en tota la marxa. Arribem a Biescas i ja sols queda l’ultim esforç. Arribe a Sabiñanigo i contentisim per haver pogut acabar la prova, al final 8 hores 55 minuts.



Al llarg de la semana fare un anàlisi de la prova.


Salut

divendres, 11 de juny del 2010

Problemes al blog

Últimament estic tenint problemes a l'hora de publicar entrades per este motiu estic tardant tant en poblicar-les, però pareix que definitivament s'han solucionat.
Pel que fa a les seguents proves en les que participaré, la més inmediata serà la Quebrantahuesos, que es celebrarà el pròxim dissabte 19 a Sabiñanigo. No estic gens convençut de poder acabar-la però el que tinc clar es que ho intentaré amb totes les meues forces. La prova consta de 205 km amb quatre ports d'alta montanya. Intentaré gaudir al màxim de l'experiència i si l'acabe perfecte i sinó l'any que ve intentaré entrenar més per aconseguir este objectiu. Per a qui vullga saber més de la prova:
El perfil de la carrera es aquest:


El Divendres de matí ixirem cap a terres del Pirineu Aragonés i el Diumenge tornarem cap a casa, i esperem fer-ho amb el bon gust de haver pogut acabar la prova.


III GRAN FONS A LA VALLDIGNA

El dissabte passat vaig participar en el III Gran Fons a la Valldigna. Les dos anteriors edicions van ser una mitja marató però aquest any han decidit canviar el format.

La distancia a recórrer eren 15,7Km. La prova eixia de Tavernes, concretament davant del poliesportiu, i després de arribar al final del passeig tornava en sentit contrari per a enviar-nos cap a Benifairó, després anava cap a Simat i tornada cap a Tavernes per la fontarda i els cuatre camins.

Aquesta prova em fa especial il·lusió ja que transcorre per la Valldigna, la meua terra, encara que m’agradaria que participara molta més gent, en aquesta edició no s’han superat les 350 inscripcions.

L’ixida es donà a les 19:00 hores, els primers metres servixen per a que cadascú agafe el seu ritme, la meua idea era anar a un ritme de 4 min 10 segons el quilòmetre i a vore que passava cap a la fi.

Passe el primer quilòmetre mes de pressa del que volia però estes coses solen passar. Ja quan enfilem cap a Benifairó van formant-se grupets de pocs corredors. De seguida ens adonem que seria una carrera molt dura degut a la calor. A les 18:00 hores el cotxe encara marcava 30C i pareixia que encara no havia baixat la temperatura. Arribem a l’avituallament del quilòmetre cinc i només que desitge hidratar-me. Durant tot el tram que la carrera anava per Benifairó, la gent em dona molts ànims, ahí estava Lourdes, Torronet, Gabi, etc.. entre d’altres.

El ritme de moment és el previst però el cansanci i la calor van passant factura. Arribant a Simat decidisc deixar el xic en el que vaig i fer la meua carrera, no puc seguir el ritme que porta. Ixint de Simat, es troba el segon avituallament en el que aprofite per a hidratar-me, després ens dirigim cap a la Fontarda, i m’agafa un grupet de quatre persones que van bastant ràpid, decidisc unir-me el temps que puga, però al deixar la Fontarda tornen a incrementar el ritme i em quede darrere encara que no els perd la referència visual. Un d’ells es queda penjat i conseguisc agafar-lo, ja estem arribant de nou a Tavernes però es fa pesat, la gent va molt dispersada. Entre a Tavernes i ja sols queden 500 metres, intente aguantar el ritme per a mantindre la posició i entre en un temps de 1:05:50 a una mitjana de 4:12 minuts el quilòmetre a la posició 32 de 255 atletes. Després de la calor que feia i els temps generals no he fet una mala carrera.

Espere que per a l’any que ve es planteje la carrera d’una altra manera, més informació i publicitat, sinó seguirà sent una cursa gelada i amb poca participació.

A continuació expose el recorregut de la carrera marcat pel Garmin:

divendres, 4 de juny del 2010

TRIATLÓ SPRINT DE CULLERA

Dissabte 22 de Maig vaig participar en el Triatló de Cullera, prova que em portava molt bons records, ja que va ser el meu debut en aquesta modalitat, fa aproximadament un any.

La prova començava a les 10:30 però es va retardar més de deu minuts. Es dona la sortida i decidisc anar per la part exterior ja que a pesar de fer més metres, evitaría colps.

La natació transcorre sense massa historia, com sempre, prou mal i més tenint en compte que desde Elx sols havia anat un dia a nadar.

Isc de l’aigua i veig que estic molt endarrerit, entre a box i despres de llevarme el neopré, agafe la bicicleta i a fer els 20 quilòmetres, amb 4 voltes a un circuit de 5 quilòmetres. De seguida em pose a l’altura de Xavi i li dic que s’apegue a vore si podem contactar en algún grupet més nombrós on poder fer relleus. La gent va prou dispersada pel que tocará fer la guerra pel nostre compte. Pronte me n’adone que les sensacions no son gens bones, note que no tinc prou energía, em trobe bastant cansat. Poc a poc anem agafant a algún triatleta fins que arribem a l’altura de Ferran que s’unix a nosaltres i anem els tres fent relleus com podem. Tenim un grup prou nombrós a uns 200 metres però no som capaços d’agafar-lo, a més poc a poc va dispersant-se. Van passant els quilòmetres i agafem a Juan, que debutava en aquest triatló i havia fet un gran parcial a la natació. D’ací fins a boxes, transcorreix tot amb normalitat. A l’entrar a boxes, un jutge fa parar Xavi que s’havia tret el casc abans d’hora i li ensenya tarjeta groga, jejeje. Seguim cap al nostre caixó que estaba situat a l’extrem opost del lloc pel que entràvem. Deixe ràpidament la bicicleta i a fer els 4 quilòmetres, amb 2 voltes a un circuit de 2 quilòmetres. En aquest tram segusic trobant-me bastant malament, però com que ja queda poc, intente apretar els dents i patir fins a l’arribada. Vaig passant a triatletes i a mi m’avança algún que em dobla, entre ells Edu, compay de Club. Vaig hidratant-me poc a poc i refrescant ja que fa molta calor. Arribe amb un temps de 1 hora 7 minuts i 31 segons a 10 minuts del primer i amb els seguents parcials:

Natació: 14:11 a la posició 179.

Bicicleta: 37:35 a una mitjana de 31,92Km/h a la posició 88.

Run: 15:45 a la posició 75.

Vaig acabar a la posició 87 d’un total de 329 triatletes que acabàren la prova.

La prova es va fer prou agradable i es va respirar un gran ambient triatlètic. A més el club va obtindre la segona i la tercera posición individual masculina i la primera per equips masculina i la segona per equips femenina.