dimarts, 13 de maig del 2014

EXTREME MAN SALOU 2014

  Després de la decepció del Doble Olímpic de Terres de l’Ebre em vaig inscriure a l’extreme man de Salou. Les inscripcions es tancaven just una setmana abans i ho vaig fer eixe mateix dia desprès de pensar-ho molt.
Arribem dissabte Lourdes i jo cap a les 16:00 de la tarda per fer el Check-in de la bicicleta. El desplegament és brutal i els boxes no s’acaben mai. Deixe la bicicleta al lloc, un passeig per la fira del corredor on vaig tenir l’oportunitat de fer-me una foto amb Marcel Zamora, futur guanyador de la prova, quin exemple, com a esportista i com a persona...

Sopar i prompte a dormir que a les 5 tocava el despertador. La veritat que vaig descansar bé i vaig baixar a esmorzar amb temps per endavant, la sortida era a les 6:45.

Emotiu minut de silenci en record a Yago Lamela i es dona la sortida. Primers metres que serveixen per a entrar en calor i poc a poc agafe el meu ritme. Colps per tots els costats però no entre en la guerra i preferisc allunyar-me de la multitud i nadar còmode. A pesar d’això hi ha moments en que em trobe de nou al mig de grups i els cops són inevitables. Les boies es veuen amb molta facilitat ja que tenen globus penjats que ho faciliten. Van passant els metres sense cap problema i quan falten 300/400metres augmente un poc el ritme i comence a activar les cames per a el tram ciclista. Isc de l’aigua desprès de 32 minuts i 28 segons, el garmin em marca 2 quilòmetres justos. No està malament el temps que he fet. Dintre del que esperava. Transició llarguíssima i a per la bicicleta. 
Veig a Lourdes que m’anima i em dona molta força. Em sorprèn que a boxes encara queden moltes bicicletes de la primera sortida, amb la que he ixit jo. Em dóna molta moral, a més, es suposa que són els triatletes més complets . Amb tranquilitat em pose casc, ulleres, dorsal i a pedalar.

Primers quilòmetres que serveixen per a prendre’m un gel i beure bastant aigua. Pel quilòmetre 5 aproximadament hi ha un gir de 360° que em serveix de referència per veure la gent que tinc per davant. Marcel ja va destacat a un ritme infernal. Conte i vaig aproximadament per la posició 70. No està gens malament per a mi. El que comença a fer-me ràbia és veure els grups que s’estan formant. Jo com sempre, vaig a fer la meua carrera sense pensar en els demés. M’avança algun triatleta i jo passe algun però sempre respectant les normes. Pense que a l’arribar a l’autovia els grups es dissoldran i cadascú farà la seva carrera però no.
Entrem a l’autovia i ràpidament em passa un pilot de ciclistes. Em sorprèn molt perquè vaig a molt bon ritme, però el que més ràbia em fa és que em passe gent que jo prèviament havia avançat quan anaven sols però al ser absorbits s’han posar a fer dràfting. Allà ells. Jo seguisc a la meva i estic un bon tram sol, és normal, tota la gent que venia per darrere o s’ha enganxat al pilot o s’han quedat sols per darrere. Pel quilòmetre 25 sent que s’apropa un triatleta per darrere i em passa a una velocitat increïble, Sergi Escobar, brutal la velocitat..
Van passant els quilòmetres i la velocitat no decreix, en torn a 37km/h de mitjana, l’asfalt de l’autovia i les rectes llargues ajuden, encara que hi ha alguna rampa que talla el ritme. Al quilòmetre 48  hi ha 2 quilòmetres de pujada i 2 quilòmetres més endavant hi ha un altre gir de 360° on fem el canvi de sentit. Abans de la pujada hi ha l’inici del speed point, que ens mesurarà el temps de cada triatleta en pujar i baixar aquest tram. La catifa que posen a terra em fa perdre el bidó d’isotònica. Ja comence a creuar-me de nou als primers triatletes, primer Marcel, més tard un altre triatleta i ja desprès un gran grup de uns 10/12 triatletes, sense comentaris. Més grups i més grups, complicat poder contar a tots els components. Identifique al grup que m’ha passat... Quina impotència. Gir de 360° i tornada cap a Salou, M’avança un triatleta del Jovent 79 i intente tindre’l com a referència. A les pujades s’allunya un poc però en el pla o baixada m’aprope a ell. Poc desprès ens torna a avançar un gran grup, els mire amb cara de poc s amics però no tenen vergonya, tots acoplaets uns darrere d’altres. Em quede un poc darrere amb l’altre triatleta del Jovent 79 i comentem la jugada. A les pujades però els passsem i intentem marxar però al cap de uns metres ens tornen a agafar. Finalment els diem que això no està permès però no ens escolten, a més les motos dels jutges, no fan res per evitar-ho. Més endavant tornem a soltar-los i deixem l’autovia dirigint-nos ja cap a Salou però a les rotondes de l’entrada ens tornen a agafar. El company de batalla molt emprenyat comença a insultar-los: “Hijos de puta, ahora si que correréis, bien frescos que estáis, cabrones”, però ni cas.
Arribe a la transició, ben col·locat a la primera posició per evitar possibles caigudes, llarga transició fins deixar la bicicleta, em canvie les bambes, gorra per a la calor i a córrer, per davant 21km. El circuit eran 4 voltes a un recorregut de 4,5km però que tenia 1,5km d’enllaç fins arribar a aquest punt. Primers metres per dins de Salou fins arribar al circuit on no veig a ningú, ni per davant ni per darrere. Mire el garmin i vaig a 4min/km aproximadament, se que no aguantaré a aquest ritme però vaig a aprofitar ara que em sent molt bé. Poca gent corrent encara. Passen els quilòmetres i la primera volta em serveix de reconeixement, pensava que era totalment plana però estava molt enganyat, un circuit prou puja baixa amb una rampa de 200m que es fa realment dura i més desprès del que portem. Intente hidratar-me en cada avituallament parant si fa falta, la calor obliga a fer-ho. Passe els primers 10km per baix de 41 minuts, estic corrent molt bé però el ritme comença a decaure, sobretot els trams de pujada, que es fan durs. La tercera volta és la més dura mentalment però una vegada passada sé que ja ho tinc a tocar. Em dona molta moral veure que la gent no té encara les 4 polseres i jo si, deixe el circuit i vaig de tornada cap a l’arribada. La recta final es fa molt curta, emoció i moltes coses em venen al cap.
 Allà veig a Lourdes animant-me, arribant desprès de 4 hores 20 minuts i 51 segon. Contentíssim i molt orgullós de tornar a ser Finisher i més de la manera en que ho he fet. Posició 63 de més de 1000 triatletes fent els parcials 108 a la natació, 124 a la bicicleta a 37 de mitjana per als quasi 82km i el 44 millor parcial del tram de córrer, 21,6km a 4:13 de mitjana.
Molt bona organització i res a dir a la organització. Tema dràfting no vaig a dir res més, cada triatleta sap el que fa i per què ho fa, però els jutges també han de fer la seva feina. Hi havia moments que es feia difícil anar molt separat però si es vol es pot.
Natació
Ciclisme
Córrer

dimecres, 7 de maig del 2014

10KM CURSA FIRA SANT ISIDRE DE CARDEDEU

Després de la decepció de la setmana passada al doble olímpic de Terres de l’Ebre volia tornar a participar en alguna prova per a oblidar l’anterior i la elegida va ser esta. Diumenge a les 10h del matí es celebrava, carrera teòricament molt plana però que desprès no ho era tant.
A les 8:15 ixim cap allà Lourdes i jo, la temperatura molt agradable i es preveu que farà molta calor. Arribem amb molt de temps, agafe el dorsal, un poc d’escalfament i cap a la sortida. Em pose en la tercera o quarta fila i desprès de donar-se la ixida ens posem a córrer a tot gas. Primers metres que serveixen per a que cada atleta agafe el seu ritme i on poc a poc va estirant-se el grup de corredors, uns 1300 participants. Primer quilòmetre de lleugera pujada que passe desprès de 3 minuts i 28 segons, estic a la posició 30 aproximadament. Continuem per dins del poble i el segon quilòmetre, amb un poc de baixada el passe a 3:27, un poc ràpid però se que a partir del tercer començaré a perdre ritme ja que fins al quilòmetre 6 va en lleugera pujada. Desprès del segon quilòmetre em passa l’antic entrenador de prorunners i intente enganxar-me a ell. Va a un ritme un poc més alt que el meu però qui no arrisca no guanya, se que té ritme i a mi em ve bé també augmentar un poc el ritme i guanyar alguna posició. Finalment va ser bona decisió ja que vam avançar gent fins establir-nos en els 12 primers classificats a la meitat de la cursa. Aquests quilòmetres són els més lents de la cursa ja que el pendent sembla que no però pica cap amunt, a més entrem en un tram de sorra en el que es fa més difícil córrer. Passe el quilòmetre 5 desprès de 18 minuts i 7 segons ja a la posició 11.

 Arribant al sisè quilòmetre ve una rampa que es fa dura i veig que el corredor que ve amb mi es queda una mica endarrerit. Decidisc seguir endavant a fer la meua carrera. A partir d’ací sol fins a l’arribada, casi tot de lleugera baixada, tots els quilòmetres al voltant de 3:30 però notant que no tinc la energia d’altres dies i que no puc augmentar el ritme als últims quilòmetres. 


A pesar d’això els corredors de davant cada vegada els tinc més a prop i els de darrere no s’acosten. Arribe desprès de 35 minuts i 52 segons a un ritme de 3:35 a la novena posició. Content per la marca personal però se que encara em queda marge de millora, els últims quilòmetres s’han fet pesats, no se si per la duresa dels primers, pel calor o per l’entrenament de la setmana.

Organització fantàstica i cursa molt recomanable, bona bossa del corredor i entrepà de botifarra a l’arribada. Ara a descansar i diumenge Extreme Man de Salou, half triatló on espere poder fer una bona carrera i sobretot i el més important gaudir-la al màxim.

divendres, 2 de maig del 2014

TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC TERRES DE L’EBRE

Després de més de any i mig sense fer cap triatló les ganes que tenia eren immenses però finalment ha resultat no ha estat el que esperava. Comencem per parts.
Triatló sobre distància doble olímpica (3000-80-20) però que finalment resultaren més de 3500 nedant a 2 voltes, 89 en bicicleta (ja ens havia avisat la organització) i 20 pel passeig marítim de Sant Carles de la Ràpita a 4 voltes.
Dissabte per la tarda arribem allà Lourdes, la seua panxa jijiij i jo, briefing, un bon soparet i a dormir. El despertador sonava a les 6. Desdijune un suc, un café i un parell de torrades amb un poc de formatge i truita i cap a boxes a deixar tot el material. Poc després a l’aigua per tal de provar-la i cap a la sortida.
Els nervis de costum i moltes ganes de començar i tornar-me a sentir triatleta. Tret de sortida i cap a dins. Primers metres corrent per la poca profunditat de l’aigua, poc després ja estem tots fent braçades a un circuit amb sentit antihorari. Vaig molt còmode sense pensar en res més que gaudir de la prova i van passant els metres. Les boies estan molt lluny i la mar esta un poc picada. La primera volta es fa molt llarga i comence a pensar que és que estic nedant molt lent. La segona volta sense complicacions però es quan m’adone que o hi ha molt més distància o que realment he nedat fatal i amb moltes corbes, cosa que no m’ha paregut. 
El camí fins la T1 és bastant llarg i aprofite per anar traient-me el neoprè. Transició on em pose casc, ulleres i agafe la bicicleta però oblide posar-me el dorsal. Al sortir de la transició és quan me’n adone que no m’he posat el dorsal, merda, i ara que faig....
Un poc desconcertat em pose a pedalar però molt desanimat i decebut amb mi mateix, se que em desqualificaran, com he pogut cometre una errada tan infantil....
Al sortir de Sant Carles sent una moto per darrere, els jutges,  m’avancen i no em diuen res. Pense que prompte o tard em veuran sense dorsal. Deixe de pensar amb això i em centre en gaudir del triatló i pedalar a bon ritme. Els primers quilometres són amb un vent de cara molt fort on em costa anar al el plat menut i a poca velocitat. M’avancen bastants triatletes a molt bon ritme, després entrem en un tram de vent a favor on es roda molt ràpid i amb carretera ben asfaltada. La tercera part del circuit, amb vent lateral on es fa molt difícil pedalar, ja no parlar de beure o menjar, un suplici.
 La primera volta la complete a una mitjana de 32.8 segons el meu garmin, la idea és mantenir aquest ritme durant les tres voltes però a la segona comença a agafar-me mal de panxa i tinc que parar a buidar. Em passen alguns triatletes que havia avançat però he de fer la meua carrera. Poc a poc torne a recuperar alguna posició i les sensacions ara són millors que abans. La tercera volta em passa molt ràpida i la mitjana m’arriba ja a 33.3km/h i és quan millor comence a trobar-me. Arribe a la T2 amb millors sensacions, baixe de la bicicleta i les cames les tinc bastant senceres, però arribant a la posició del meu box una jutge em pregunta pel dorsal i li dic que l’he perdut pel vent i em diu que estic desqualificat, que si vull acabar que acabe però estic fora de carrera ja. Li intente dir que feia molt vent i l’he perdut però no fa cas, damunt té una actitud molt xulesca, com si haguera matat a algú, que es pensa que és, en fi...Accepte les normes però hi ha maneres i maneres de dir les coses.
Em canvie les bambes i em pose a correr molt ràpid però de seguida torna a vindre’m un mal de panxa molt fort, cada impacte és un suplici , he de parar a caminar... 
Quan puc pare de nou a buidar, sembla que ara ja puc sorrer bé, de fet el segon quilòmetre el faig a 4:04 però poc després la panxa torna a donar-me guerra, pare en uns lavabos abans de boxes i torne a buidar, em sent amb molta força però la panxa no em deixa sorrer, ho torne a intentar i els primers metres molt bé però a mesura que l’aliment va baixant torna a fer-me mal la panxa. Entre aquest problema i la desqualificació en cap ja no tira més i sobre el quilòmetre 3 veig a Lourdes i pare de córrer i ací acaba la carrera per a mi.
Molt decebut en mi mateix per cometre errades tan infantils com el tema del dorsal i també amb ràbia per l’alimentació, sempre prenc un plàtan abans de la prova però en aquest cas no ho he fet i m’ha passat factura. Tenia moltes ganes de fer un triatló i acabar-lo de nou però no ha sigut possible. Ara a aprendre de les errades comeses i que no em torne a passar, no queda altra. Seguiré entrenant per al pròxim triatló, encara no se si serà aquest més o ho deixaré ja per a Juliol, el més de Juny parada obligatòria i molt esperada, la criatura espera a la panxa de Lourdes.