divendres, 25 de juliol del 2014

TRIATLÓ ANTELLA 2014

Per tercer any vaig participar en aquest fantàstic triatló i de nou no va deixar indiferent a ningú.
La prova començava a les 18:00h amb 4 sortides, a mi em tocava la tercera a les 18:06 minuts. Arribem allà Lourdes, Daniela que per primera vegada ens acompanava a un triatló i jo. Amb molt de temps deixe tot a boxes i tinc temps per relaxar-me però no per a escalfar a l’aigua, quan anava a fer-ho els jutges diuen que tots cap a fora que entrarem segons ordre de ixides, així que sense escalfar vaig començar a nadar.
La natació la vaig començar bastant bé, nadant còmode i a ritme bastant regular amb poca gent per davant però a mesura que ens acostavem al gir la massificació feia difícil nadar còmode, el gir de les 2 boies vaig haver de fer trams a braça ja que era impossible nadar, la tornada més rapida pel corrent a favor però vaig començar a avançar gent de la sortida anterios que m’obligaven a canviar la trajectòria, finalment 19:46 per completar els 1200m. Transició llarga i a per la bicicleta, hi ha poques bicicletes però evidentment molta gent ha sortit 3 i 6 minuts abans que jo. Agafe la bicicleta i veig a Lourdes i a la Daniela, la seua presència em dona molta força per fer un bon triatló, pedale a molt bon ritme, sé que fins a dalt del port he de donar-ho tot i despres ja vindrà un tram amb descans abans d’afrontar la segona pujada.
 No pare d’avançar a triatletes cosa que em motiva, el primer port el supere a molt bon ritme i és el moment d’oxigenar un poc les cames però sense dormir-se, aprofite per beure aigua i prendre’m un gel, fa molta calor. Arribant a la presa de Tous ve el segon tram difícil, 1.5km d’ascenció que es fa més pesat, continue passant gent mentre que fins al moment sols m’ha passat un triatleta a un ritme brutal. D’ací dalt ja va és tot terreny favorable fins a la T2, baixe a bon ritme però amb precaució ja que hi ha molta corba. Arribant a la T2 intente prendre’m un segon gel però m’ha caigut, canvi de plans. Hauré de fer el sector de córrer amb aigua.
T2 bastant ràpida on em sorprèn que estic molt sencer de cames i amb moltes ganes de córrer. Em pose les bambes i la gorra i a donar-ho tot, sols queden 8,6km. Començe fort però sempre guardant que entre la calor i que encara queden 30 minuts de cursa, puc pagar l’esforç. A la ixida de la T2 torne a vore a la família, cosa que em dona un extra de motivació, mire el garmin i vaig a 3:56, ritme bastant bo. Molt d’ambient pels carrers d’Antella i un dia espectacular. A cada avituallament vaig bevent i tirant-me aigua pel cap, continue avançant a triatletes i em sorprèn amb la facilitat que estic corrent, en tot el tram de ciclisme sols m’ha passat un triatleta mentre que corrent de moment ningú m’ha avançat. 
Passe la primera volta de les 2 i agafe la goma que ens indica que ja sols queda una volta, uns 4km, el ritme segueix sent molt bo i el ritme mig ja ha baixat a 3:54. Decidisc augmentar un poc el ritme ja que vaig bé i ja sols queden 4 km, continue corrent concentrat i el fet d’avançar a molta gent motiva molt. La recta final és queda curta i estic molt content de com he fet el triatló de menys a més i amb ningún moment de davallada física. No se en quina posició he entrat ni m’importa massa però sé que de segur ha anat molt bé, esperava fer la posició 50 aproximament.
Al arribar a casa veig els resultats i sorpresa més que agradable, parcial 70 a la natació amb 19:46, parcial 48 a la bicicleta amb 55:29 a una mitjana de 33,5km/h i parcial 19 corrent a una mitjana de 3:52 per acabar a la posició 20 de 500 participants.
Ambient magnífic, triatló especial que repetiré mentre puga i un nivell molt alt. Felicitar a voluntaris, organització i a tota la gent que fa possible aquest esdeveniment. Antella és triatló.

Ara amb la motivació d’aquest resultat a preparar com cal el Ican Gandia d’Octubre. Pel camí alguna cursa a peu, començant hui mateix per Simat, seguint per Benifairó i a l’Agost alguna travessa si puc, alguna volta a peu, i a Setembre ja buscaré algun triatló per acabar de fer la preparació. A Octubre segurament tornaré a Antella per a fer el Masís, un half que segur que està a l’altura del que acabem de fer.

TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES

TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES
La primera edició del triatló olímpic es va disputar el 29 de Juny a les 9:00 i encara que no tenia previst fer-lo em vaig animar i allí em presentava. La idea era com sempre donar-ho tot sabent que la natació feia temps que no la entrenava però amb l’esperança de fer una bicicleta decent i corrent si que havia fet bons entrenaments.
La eixida amb un poc de retard i sense neopré, encara que fins l’últim moment no va estar clar pel tema de meduses. Molt ambient ja des de la eixida de la natació on arribe amb el meu germà, Juan i tots els seus companys de club. Tret de sortida i a l’aigua, molts colps a l’inici però poc a poc el grup va estirant-se. Intente nadar a tot el que puc però sempre guardant per al que quedava. Van passant els metres i les sensacions són prou bones. Després del primer gir cap a l’esquerra quedava un llarg tram de natació paral·lela a la costa on les boies estaven bastant allunyades entre si i costa un poc orientar-se. Després d’aquest tram, ja encarem cap a l’arena on arribe després de 23 minuts, sorprés pel bon temps que havia fet.

 Veig que el meu germà va uns metres davant meu. Intente fer una ràpida transició per a vore si em puc enganxar a ell i fer la bicicleta junts però a la transició perd uns segons buscant la bicicleta i només posar-me a pedalar la cadena de la bicicleta se’n ix. No perd massa temps però suficient per a no arribar a contactar amb Ferran. Continue sol a bon ritme però no conseguisc contactar en ningú per davant, m’estic desgastant i no guanyaré res. Decidisc esperar el grup que ve per darrere. Una vegada m’absorbeixen veig que no hi ha ganes de col·laborar i sols passen a relleus 3 o 4 triatletes de més de 10. Poc desprès veig que ve un molt bon grup per darrere amb bons ciclistes així que pense en enganxar-me i segur que em porten cap a davant. Mentre estic tirant del grup som absorbits pel grup que venia darrere però al ixir de la rotonda, arranquen molt fort i entre fundit que estava del relleu i que no m’he enterat, perd l’última oportunitat de agafar el tren que em portaria cap a endavant.

 A partir d’ací comença una nova carrera, perdre el menor temps possible i acabar dignament. Ens quedem un grup d’uns 15 triatletes en els que sols passem 3,4 persones a relleus, uns altres o no volen o ni tan sols saben fer un relleu sense posar en perill a la resta. Vaig desgastant-me molt més del que volia però preferisc donar-ho tot que esperar a cua de grup. 
Arribe a la t2 i ja sé que la carrera serà lenta. Les cames molt cansades i un poc desmotivat per les errades tan infantils que he comés.
El tram de correr no té secret, intente correr el més dignament que puc però no hi ha manera, continue perdent alguna posició i se’m prou llarga. Justament la disciplina que millor portava és la que més malament faig, mentre que la natació que no l’havia entrenat ix millor que res.
Finalment posició 32 de uns 150 i els següents parcials:
Swim: Parcial 25 en 23:23
Bike: Parcial 30 en  58:32 a 37Km/h de mitjana
Run: Parcial 57 en 38:59 per als 9.2km a 4:14 de mitjana
Analitzant els parcials, no sé si mai havia fet uns parcials cada vegada pitjors, síntoma de que alguna cosa em va fallar. Normalment és completament al reves, el pitjor la natació i el millor el correr, quan passa això tot va millor.
Brutal l’actuació del meu germà entrant sisé i Juan fent top ten també i destacada actuació del C.A. La Valldigna fent primers per equips. A continuar entrenant i ara si toca posar-se les piles per a Antella i sumar volum de cara a Ican Gandia.

dimarts, 1 de juliol del 2014

CURSA 10K BADIA DEL VALLÉS

Arribe allí a les 8:45 aproximadament, deixe la motxilla al poliesportiu i em dirigisc a recollir el dorsal. Primera errada, he agafat la cinta del  pulsòmetre però m’he deixat el rellotge GPS. No hi ha massa ambient però la qüestió és passar un matí divertit fent esport. Recollida de dorsal, retrobament amb Cristina i Mireia, un poc d’escalfament i cap a la línia de sortida. Pel que veig som un centenar de corredors disposats a fer 2 voltes a un circuit de 5k amb poc pendent però sempre pujada o baixada, circuit poc atractiu però és el que hi ha.
Es donà la sortida i em veig ja a les primeres posicions, primer tram amb baixada que ens fa anar molt ràpid, massa ràpid diria jo. Ràpidament cadascú va agafant el seu ritme, crec que vaig molt ràpid però sense gps se’m fa difícil controlar el ritme. Em trobe al primer grup a cua del primer classificat. Pel quilòmetre 1 ja anem al capdavant 3 atletes però en aquest moment veig que no podré aguantar aquest ritme i decidisc reduir la velocitat, he sortit molt ràpid i l’he pagat, veig que vaig bastant forçat ja, malament anem. Van passant els quilòmetres i l’únic objectiu és acabar dignament i intentar mantenir la 3a posició, no tinc referències de ritmes ni tan sols veig els que van davant, tan sols els alumnes van animant-me i dient-me que vaig molt bé, sembla que els atletes que venen per darrere estan bastant lluny. Al quilòmetre 4 aproximadament i en una rotonda agafe el camí equivocat i em fa perdre uns segons, definitivament no és la meua carrera...
Pel quilòmetre 6 hi ha un avituallament que aprofite per hidratar-me i llençar-me aigua pel cap, fa molta calor a pesar de que són les 10 del matí. Em costa mantenir el ritme i per moments em passa pel cap caminar.. Vaig pensant que podré mantenir la 3a posició i m’anime per moments però se que el ritme que porte no és massa bo. La recta d’arribada es fa eterna i creue la línia després de 36 minuts i 40 segons, bastant sorprès ja que a pesar de no anar gens còmode des del primer quilòmetre i fer tota la cursa en solitari el temps tampoc és dolent.
 Acabe 3r a un ritme de 3:40 que a pesar de tot no està malament.
Desprès vaig participar a la de 3,5km amb la Cristina per a acompanyar a la Mireia que va ser capaç de acabar la cursa de manera molt notable.
Per a finalitzar el matí entrega de trofeus on vaig pujar al podi a recollir la copa i un ram de flors per ser el primer sènior i 3r absolut. No content però almenys he donat tot el que tenia.