dijous, 23 d’abril del 2009

MITJA MARATÓ DE CANALS

El dissabte 18 es va celebrar a Canals una mitja marató i allí vaig estar per a que no meu contaren. No vaig estar sols ja que em meu germà i Juan, em van sorprendre i es van apuntar encara que no havien participat mai en aquesta distancia. Algun dia ha de ser la primera.
Quan ens disposàvem a marxar cap a Canals, va començar a caure una tromba d’aigua impressionant, que anava acompanyada d’una forta tronada, motiu pel qual vam començar a témer per la disputa de la prova. Una vegada allí el temps va deixar pas a una pluja suau i a poc a poc va anar eixint el sol. Moments abans de la carrera va deixar de ploure i el sol començava a fer acte de presència.
Una vegada donada la eixida vam començar a córrer com vam poder ja que hi havia molta gent, però desprès del primer quilòmetre la gent ja anava formant grupets i es podia correr perfectament.
Els primers quilòmetres van transcórrer en total normalitat fins al moment que un ramat d’ovelles que estava pasturant es va assustar i començà a córrer en la massa de corredors. He d’indicar que varen fer al voltant de 5 quilòmetres i que ja dins del poble van ser tancades en un improvisat corral format per tanques per a la carrera.
A part d’aquesta anècdota, la carrera va ser molt bonica, decidint-se en els últims metres per dos atletes de color, fent un temps de 1:06:06 i 1:06:07 respectivament.
Pel que fa a la meua participació, vaig parar el cronòmetre en un temps de 1:34:57 a una mitja de 4:30 el quilòmetre i en la posició 152 de la general i la 66 de la meua categoria. Resultat que el puc considerar com a bo tenint en compte les molèsties que arrastre que m’han impedit entrenar en regularitat durant els últims dos mesos. L’últim més l’estic dedicant a nadar entre setmana i a fer ciclisme al cap de setmana. El motiu d’aquest canvi es degut a que m’ha entrat el “mono” de participar en algun triatló i com que el genoll m’impedeix córrer, es una bona opció de mantenir la forma fent esport. La idea era prendre part en el triatló d’aquest dissabte a Pinedo en la distància Sprint però al final no ha pogut ser, val la pena no precipitar-me ja que hi ha més d’ací a poc i no tinc ni idea de com funciona el triatló, a més de que no tinc ni la vestimenta adequada per a participar.La idea es anar a vore el triatló de Pinedo i anar fent-me una idea de com funciona aquest esport.


A continuació espose un parell de fotos que em van pendre durant la carrera:















Tornant al tema de la mitja marató, he de recalcar el excel·lent temps que van fer el meu germà i Juan, parant el cronòmetre en 1:50:28 a una mitja de 5:13 el quilòmetre, resultat fantàstic tenint en compte que es la primera mitja. Enhorabona als dos.

Ací una foto dels debutans al passar pel quilòmetre 10.


Per últim sols volia dir que poc a poc comencen ha haver més aficionats a les carreres populars i a la mitja marató a pesar de la crisi i dels preus excesius per part dels organitzadors. Si a Simat van debutar Sergi i Joan, ara ho han fet Ferran i Juan, i posiblement a les pròximes mitjes tinguem noves i agradables sorpreses.

Que el ritme no pare

dimarts, 7 d’abril del 2009

fotos mitja marató a la Valldigna

Aci expose unes fotos de l'arribada, tant meues com del debutant Sergi.


Estes 2 primeres son meues:







Aci l'arribada de Sergi:

Mitja marató a la Valldigna

Després de més d’un mes d’inactivitat degut a la lesió al genoll esquerre, este passat cap de semana vaig participar a la segona mitja marató a la Valldigna.
Abans de la carrera no sabia com em respondría el genoll ja que el passat dijous vaig començar a rodar i em vaig resentir de la lesió, cosa que em va preocupar i molt.
Ja el diumenge em vaig aixecar a les 8 hores (les 7 reals, ja que van canviar l’hora). El dia va amanéixer fresc i amb una nuvolada majuscula, encara que es resistía a ploure. La forta pluja caiguda durant tot el dia anterior i la nit encara es reflexava a l’asfalt.
Vaig esmorzar com de costum mentre mirava la carrera de Formula 1 i ja a les 9:15 vaig sortir cap a Simat en Sergi i Joan, dos debutants en la distancia de la mitja marató.
Al arribar allí, la cua per a recollir el dorsal era enorme a pesar de la poca gent inscrita, al voltant de 300 valents. Una vegada en la cua ens explicaren que hi havia hagut un error en els dorsals i que s’estaven imprimint de nou, la cual cosa suposà que la prova comencés a les 10:30, mitja hora després d’allò previst, cosa que hauràn de rectificar els organitzadors si volen disposar d’una prova aceptable.
A les 10:30 es donà l’eixida, i vaig ixir de darrere en Joan i Sergi, però al cap d’uns metres vaig començar a avançar fins posar-me a l’altura de Vicent Casanova. Em vaig instalar en un grupet de 5 corredors, que ell comandava. Poc a poc anavem avançant corredors, i portavem un ritme d’aproximadament 4’15 min/km. El genoll anva bé, ja que encara que tenia unes xicotetes molèsties no m’impedia córrer. Ja a partir del quilòmetre 15 Vicent va endurir el ritme i jal i vaig dir que seguirá ja que el meu estat de forma no era el més òptim després d’un més d’inactivitat. Vaig començar a fer la carrera pel meu compte i els ultims 4 quilòmetres s’em van fer un poc llargs, cosa d’esperar al cap i a la fi.
Vaig arribar en un temps més que meritori de 1:29:54, segons el meu rellotge, encara que hui han ixit els resultats i em marca un temps de 1:30:04 quedant el 37 en la posición general i el 13 en la meua categoría.
El guanyador va invertir un temps de 1:17:08, mentre que Vicent va tardar 1:28:28, és a dir, en els últims 6 quilòmetres em va traure 1 minut i mig aproximadament.
Pel que fa als meus amics i debutants en la distancia, Joan va fer un temps de 1:36:05, temps extraordinari per a un debutant, mentre que Sergi va acabar la prova(era el seu objectiu) en un meritori 1:46:30.
Vaig vore moltes cares conegudes durant tota la prova, mon pare, mon tio Victor, a molta gent de laValldigna i al meu padrí Adrià, que després de temps de lesions ha pogut tornar a gaudir de l’esport que unix diumenge a diumenge a molts corredors populars.
Enhorabona a tots el participants i en especial als debutants, Sergi i Joan.
Mentre escric estes línies estem a dimarts ja i el genoll segueix sense estar recuperat, per la cual cosa vaig a posar-me en mans d’un especialista, ja que la lesió no acaba de deixar-me entrenar.
Si la lesió em respecta, els meus pròxims objectiu son la Mitja de Canals (18 d’Abril, Dissabte de les segones pasques) i el Gran Fons d’Oliva, del que m’han parlat molt bé.