dimarts, 30 de juny del 2009

V TRIATLÓ DE BÉTERA

El Dissabte 27 de Juliol es va celebrar a Bétera el V triatló d’aquesta localitat, corresponent a la lliga de clubs. L’hora prevista per a l’inici era a les 17:00 però es va vore retrasada fins a les 18:00, hora en que ixirien cadets, dones, independents i no federats, i aproximadament 20 minuts després ixiriem els homes que pertanyen a algún club.
La prova de natació no es feia en la plaja com a les proves anteriors sinó en una bassa enorme utilizada per al reg. Esta bassa estava situada a uns cinc quilòmetres de Bétera. A la part de baix de la bassa estava situada la T1, on s’havia de deixar tot el material necessari per al segment ciclista. Ja en Bétera estava situada tant la T2 com l’arribada.
Vaig arribar sobre les 15:30 a Bétera i uns minuts després ja estava en la zona que s’havia habilitat per a recollir els dorsals, just al costat de la T2, que encara no estava montada, per això ja es comentava que la prova es retrasaria.
Poc després comencen a repartir els dorsals i cap al cotxe a canviar-me i a preparar tot el material necessari per a la prova.
Torne a la T2 però seguia sense estar habilitada, així que esperem a que ens deixen accedir.Allí deixem el material necessari per a córrer. Després de deixar-ho ens dirigim en la bicicleta cap a la bassa on havíem de nadar. Accedint a aquesta zona veiem que la prova seria bastant dura, ja que hi havia continues pujades, encara que mai molt pronunciades. Arribem a la T1 just baix de la bassa, accedim a ella, i deixem la bicicleta junt amb les sabates de bicicleta, casc i ulleres. Agafem el gorro i les ulleres i cap a la bassa.
La bassa era enorme, superior a les dimensions d’un camp de futbol. Li havíem de pegar dos voltes ixint després de la primera per a passar per darrere d’una tanca i tornar a entrar per a completar la segona. El segment ciclista constava de dos voltes i mitja a un circuit que començava a la bassa i després de passar per Bétera tornava a enfilar cap a la bassa. Per últim el sector de carrera a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit urbà pels carrers de Bétera.
Sobre les 18:20 ens donen la ixida, ja que els que havien ixit anteriorment ja estaven tots fora de la bassa. Van passant els primers i poc després anem entrant la resta per a enfilar la primera boia. De la primera cosa que m’adone de seguida es que no hi ha tanta gent com la que em pensava, així que ràpidament agafe un ritme que em permet anar còmode i sense rebre cap colzada. Quan porte un poc més de mitja bassa, els primers ixen i comencen la segona volta. Al cap d’una bona estona estic jo fora ja per a enfilar la segona volta i arriba el desastre. La bassa a la vora no cubrix, sinó que ho fa de manera progresiva segons anem cap a dins, a més la superficie, a pesar de ser prou regular, relliscava, i això em va passar a mi, genoll,turmell i peu rascat. Em quede a la vora lamentant-me i mirant les ferides durant una estona fins que arriba gent del públic per a interesar-se per mi, els dic que estic bé i que vaig a continuar. M’ix sang del genoll, el turmell em fa mal i note que l’empenya del peu també el tinc rascat però decidisc seguir. Em pose de nou a nadar però ja molt desmotivat, vaig fent metres poc a poc fins que després de 14:42 segons surt de l’aigua, baixe per la rampa que conduix cap a la T2 i veig que el genoll seguix sagnant al igual que l’empenya, “ara vorem si puc posar-me les sabates per a la bicicleta sense molèsties” pense. Me les pose lentament per a evitar que em rasque les ferides i encara que note un poc de dolor, em pose el casc i agafe la bicicleta i cap a fora. Quan isc de la zona de transició corrent en la bicicleta en la mà i em dispose a pujar, el triatleta que va davant de mi, frena en sec i al frenar jo torne a relliscar i a terra. Que fort, no una, sinó dos pinyes porte ja. I encara no he pujat dalt la bicicleta. M’aixeque com puc i a rodar, decidisc anar a la marxeta perquè hui no es el meu dia. Per a postre quan arribe a l’entrada de Bétera veig un triatleta estés a terra sense poder menejar-se, un altre està al seu costat intentant ajudar-lo, li pregunte si necessiten alguna cosa però em diuen que seguisca que l’ambulància ja està avissada i que no tardaria en arribar. En aquest moment pense “No estic tan mal, este està prou pitjor que jo”. Acabe el sector ciclista que constava de 29 quilòmetres invertint 44’17”.
Deixe la bicicleta a boxes, em pose les sabates i el dorsal i a córrer. Havia de completar un total de tres voltes a un circuit urbà, el que no sabia jo, és que seria tan dur: rampes realment empinades per carrers estrets, girs molt tancats, i a més havia de passar-ho tres vegades. De seguida m’adone de que tampoc estic gens fi per a córrer, el genoll m’estira i m’agafa “flato”.
Intente arribar a meta el més dignament possible a pesar de que ha estat per a oblidar i després d’agafar unes tallades fresquetes de meló d’alger em dirigisc cap a la imfermeria per a que em miren les ferides, em pregunten si he pogut acabar bé,m’ho curen i cap a casa.
Resultat:
Parcial bicicleta 14:42 posició 145, parcial bicicleta 44:17 posició 139, parcial carrera 19:00 posició 111 que sumant el temps de les transición resulta un temps total de d’un total d’1h24min26sec a 19 minuts del campió a la posición 126 d’un total de 233.
Resumint: per a oblidar i el que és pitjor, hauré d’estar una semaneta mínim sense fer esport.
No he trobat encara fotos, en conseguir-les les publicaré.

dilluns, 22 de juny del 2009

GRAN FONS MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET

El dissabte 20 de Juliol es va celebrar a la localitat de Foios el Gran fons Mancomunitat del Carraixet, prova que perteneix al circuit de diputació de Valencia. La distància a recórrer era de 15 quilòmetres, passant per les localitats de Vinalesa, Tavernes Blanques i acabant de nou a Foios,la prova començava a les 19:30. A les 18:00 vam quedar la gent del Club per a ixir tots junts, cap a les 18:40 ja estàvem a Foios. Hi havia moltíssima gent per això vam anar ràpidament a pel dorsal. Després tornàrem al cotxe i ens canviàrem. Poc després feiem els pertinents estiraments i a trotar una estona per a calentar, el calor era terrible encara que al larg de la vesprada els núvols s’havien deixat vore, inclús van caure algunes gotes quan arribàrem a Foios encara que no van arribar a banyar els carrers. A les 19:30 es donà la sortida davall un color asfixiant i una multitud de corredors. Vaig sortir prou retrasat, al passar per la linea de sortida el cronòmetre de la prova marcava ja 20 segons i el que era pitjor, no es podía córrer. Els primers metres transcorrien per carrers estrets del casc antic de la localitat, poc a poc em vaig posar a córrer encara que molt lentament, es feia casi imposible avançar durant els primers 500 metres, poc a poc i a mesura que ixiem del casc antic els carrers es feiem un poc més amples i la gent ja anava estirant-se, moment que vaig aprofitar per a avançar correrdors, el pas pel quilòmetre 1 el vaig pasar en un temps superior als cinc minuts, poc a poc vaig agafant el ritme fins situar-me sobre el quilòmetre 2 en un grup que duia un ritme similar al que volia anar jo. Passen els pimers quilòmetres i ens enfilem per camins de terra molt irregulars pels quals s’havia d’anar pendent d’on xafaves, arribe al quilòmetre 8 i comence a sentir-me un poc cansat i asfixiat pel calor, aguante en el grup però pel quilòmetre 9 em quede un poc darrere. Decidisc baixar un poc el ritme ja que encara queden 6 quilòmetres, però veig el grupet en tot moment a uns 150 metres per devant de mi. Al passar pel quilòmetre 10, on es troba el segon avituallament d’aigua baixe encara més el ritme per tal de poder beure un poc i refrescar-me. Després de beure aumente un poc el ritme a vore el que passa i comence a sentir-me millor, el grupet del que m’havia descolgat el tinc cada vegada més a prop fins que cap al quilòmetre 12 el conseguisc agafar. Aguante uns minuts en el grup i li pregunte a Carlos, company del club de la UPV, com anem de temps i em respon que a quatre i un parell de segons el quilòmetre aproximadament, jo no portava pulsòmetre ja que s’em va trencar al triatlón de Dènia. Passem pel quilòmetre 13, ja sols quedàven 2, i decidisc apretar un poc ja que em trobava cada vegada millor, deixe el grup darrere i vaig avançant algun corredor que altre encara que pocs ja que la carrera ja anava molt estirada a estes altures, passe el quilòmetre 14 i arribe ja a Foios, faig l’ultim esforç i entre a meta i el crono marca 1:00:53, oficialment però segons el meu crono 1:00:33 que ix a una mitjana de 4’02” per quilòmetre. El resultat el puc considerar com a prou bo i el que és més importat de tot, el genoll no m’ha produït cap molestia a pesar de ser una carrera prou llarga i per un terreny molt irregular. Després de vore la classificació a internet he vist que he quedat en la posició 80 d’un total de 1017 que van acabar la prova, cinqué del club, resultat bastant bo. Ja en meta ens donen una camisa a cadascú, aigua i refrescs. Comentem la carrera en els companys del club i tots coincidm en varies coses: feia una calor asfixiant, el terreny molt irregular però la nota positiva es que la carrera és gratuita i encara que la samarreta no es res de l’altre mon, preferim camisa fluixa i inscripció gratuita que pagar 8 o 10 euros encara que ens donen una camisa tècnica. Després d’una sèrie d’estiraments anem cap al cotxe a canviar-nos i decidim uns quants tornar en metro ja que hi havia gent que anava a duxar-se allí i haviem d'esperar.
A continuación expose unes fotos que he trobat a internet de la meua arribada:



diumenge, 7 de juny del 2009

TRIATLÓ DENIA

Ahir es va celebrar a la localitat de la Marina el triatló Ciutat de Dènia i allí vaig estar jo per a que no m’ho contaren, bé jo i l’afició que vaig portar darrere, Pablo i Bruno vingueren en mi i després va vindre Molina i sorpresa, Oscar també. Tots ells van quedar molt gratament sorpresos d’aquest esport.
Arribem sobre les 3 de la vesprada ja que el triatló era a les 4 de la vesprada i vaig a per la bossa del corredor i a que em feren el corresponent marcatge. Seguidament vaig al cotxe a canviar-me i a replegar tots els utensilis per a la batalla. Torne i cap a boxes on instal·le tot el que em seria necessari per a la prova i després em dirigisc cap a la platja on faig una primera inspecció sobre l’estat de la mar, l’aigua no estava gens freda.
La platja estava plena de gent, fins a 411 triatletes completaren la prova, gent animant en tots els racons, i un dia perfecte per a la pràctica d’aquest impressionant esport, això si, un poc de calor.
A les 4 i uns minuts sortim els homes, 15 minuts més tard ho farien les dones.

Només començar i a pesar d’haver sortit des de les últimes posicions em veig nadant al mig d’un pelotó, pufff, ací no es pot nadar, massa gent i tot un tró, però bé, es fa el que es pot, arribe a la primera de les 2 bolles i seguix la mateixa situació, quin greu error el d’haver-me situat pel mig del pelotó, seguisc igual fins passar la segona bolla i enfile cap a la vora del mar. La gent estava molt dispersa ja, ocupant uns 100 metres d’amplària. De repent aixeque el cap i veig que estic fora de la trajectòria, que fatal, com he pogut perdre tant l’orientació? Rectifique i després de 14:45 minuts arribe a la costa a la posició 278, vaig molt retrassat però bé, la natació no és lo meu, ja es millorarà. Al ixir de l’aigua comence a córrer per intentar guanyar alguna posició i em veig a Pablo i Bruno que m’animen molt, ja em boxes arribe a la meua zona i em pose casc ulleres i sabates, encara que per a tot açò tarde un temps més que considerable, en aquest lloc es troben Molina i Oscar que apart de donar-me ànims em fan un reportaje tant de fotos com de vídeo, en tindre´l el penjaré, la meua tècnica per a les transicions deixa molt que dessitjar.


Surt cap a la carretera i em pose a tirar a vore si em puc integrar en algún pelotó però res, havia ixit en un mal moment, no soc capaç de vore ningún grup a prop, així que vaig a la meua, poc després em passa un pelotó al qual conseguisc integrarme, cosa que encara no havia conseguit ni en Guadassuar ni a Cullera, seguisc en el grupet encara que en les curves de 180º em costa enganxar ja que al ixir de la curva donen molta canya. Durant la segona de les 4 voltes, el xic que va tirant del grup s’enfada ja que ningú col·labora en ell, cosa que em pareix normal, ja que estavem tots abusant d’ell. Jo voldria tirar però les meues limitacions en la bicicleta encara son molt notables, espere poder tirar algun dia i col·laborar en el pelotó.
Poc a poc entren a relleus els més forts del grupet i els altres ens mantenim a la part del darrere del grup, aprofite per a beure durant les rectes llargues.
Última volta del tram ciclista i em sent bé, aprofite per a anar pensant en el que he de fer a la T2, de seguida me’n adone que he deixat els cordons de les sabatilles per lligar, així que perdré un temps preciós a boxes , però durant la última recta abans d’entrar a boxes observe que tots els del grupet van llevant-se el velcro de les sabatilles i treuen el peu de la sabatilla i comencen a pedalejar amb el peu per damunt, així al arribar a boxes ja no han de llevar-se les sabatilles, a més estes quedaran subjectes a la bicicleta. Arrisque un poc i faig el que fan tots, jo no ho havia provat mai però afortunadament m’ix bé. Quan em dispose a baixar de la bicicleta, uns triatletes que porte davant cauen de la bicicleta al baixar i es forma un tapó però conseguisc esquivar-lo i cap a boxes. Ja dins de boxes hi ha moltíssima gent i es fa un poc lenta la transició degut a aquest tràfic de triatletes.
El temps d’aquest segon parcial es de 38:11 a una mitjana de 31,42 i en la 166 posició en aquest parcial.
Arribe a l’altura de la meua zona i, merda, he entrat pel corredor que no tocava, afortunadament veig un espai entre 2 bicicletes i accedisc al carril que toca. Ja allí em calce les sabates de correr, me les lligue i em pose el dorsal mentre arranque a córrer, en aquest moment perc 2 imperdibles dels 3 i el dorsal queda subjectat únicament per un imperdible, hauré de vore que faig perquè a Cullera ja em va passar el mateix.
Isc de boxes i em pose a córrer, les sensacions no son tan bones com en Cullera a pesar d’haver tingut menys desgast en la bicicleta, al poc de ixir el calor comença a passar-me factura i el flato es fa present encara que no de forma molt intensa, la causa crec que es deguda a que he begut massa líquid al tram final del parcial ciclista, unit al fet de que en tota la setmana no he entrenat res de res degut a un viatje a Andorra,a pesar d’això passa a molts triatletes mentre que a mi no me’n passen massa, alguns que em doblaven i poc més.
Al pas per la primera volta allí tenia a la aficció que em donava les forces que em faltaven a mi per a acabar la prova. Ja sols quedaven poc més de dos quilòmetres, motiu per qual vaig apretar un poc fins a la meta, temps del parcial a peu de 20:04 a la posició 75.
Després de vore els resultats i d’haver estat tota la setmana sense fer res, estic més que satisfet, he acabat a la posició 150 d’un total de 411 triatletes i el que es més important de tot, he gaudit molt i cada vegada m’agrada més aquest esport.
Ara recuperar un poc i a seguir entrenant.
En tindre el mega-reportaje que em van fer els meus seguidors, els publicaré

TRIATLÓ CULLERA

El Dissabte a partir de les 9h es celebrava a la ciutat de Cullera el triatló corresponent al campionat autonòmic. A la cita es presentaven uns 400 triatletes, entre els que estaba jo, en el que seria el meu debut en esta disciplina. El triatló era distancia sprint, 0.75m nadant, 20 en bicicleta i 5 a peu.
A les 9 es donava la eixida a la categoría masculina federada, mentre que al finalitzar eixirien dones i no federats.
Em vaig aixecar a les 7:00 del matí però en tota la nit no vaig pegar ull, ja que em trobava molt nerviós pel meu debut, un poc de fruta i un iogurt i cap a Cullera on vaig arribar a les 8:00. Vaig agafar tots els utensilis i em vaig dirigir cap a la recollida de dorsals, després d’uns minuts de cola i el corresponent marcatje vaig rebre el dorsal i la bossa del corredor.
Ja amb tot, em vaig dirigir cap a la zona de boxes damunt la bicicleta i en la moxilla en l’esquena i el casc al manillar de la bicicleta. I la primera: arribant a boxes un àrbrit es fica a pitarme “pi pipiiii, això es tarjeta groga, anar dalt la bicicleta i sense casc ”, jo em quede un poc extranyat, baixe de la bicicleta i em pose el casc, mentre la resta de triatletes m’observen.
Sol·lucionat en problema, aconseguisc entrar a boxes, busque el meu lloc i comence a ordenar-ho tot, bicicleta, sabatilles per a la bicicleta, ulleres de sol, gorro, ulleres de nadar, sabatilles de correr, calcetins, dorsal per al tram de correr a peu, etc… Després d’una sèrie de minuts observant si ho tenia tot correcte, me’n adone que no porte aigua en la botella de la bicicleta, merda, la gent ja comença a anar cap a la eixida, vaig ixir de seguida de boxes a vore si podía omplir la botella d’aigua però res, no trobe ningún lloc on fer-ho. Abandone la botella darrere d’un matorral i cap a la platja.
L’aigua no estava gens freda però estava permés el neoprè, però com que jo no en tinc, no vaig tindre elecció. Després d’una presa de contacte amb l’aigua i el corresponent escalfament, em situe a la part del darrere dels triatletes. L’eixida es retrasa fins les 9:30 aproximadament ja que el metge no està present.
El jutge dona l’eixida i em situe dels 30 últims per a evitar colps i colzades, el pelotó està molt apretat així que no es pot nadar, poc a poc va estirarnt-se i comencem a nadar en un poc més de reguaritat, passem la primera de les 3 bolles i ja no tinc molta gent pel voltant, vaig dels últims però ja ho sabia. Passe la segona bolla i vaig nadant cada vegada millor encara que com no havia nadat mai a mar obert perd molt la referencia i faig molts metres més dels que cal.Surt de l’aigua en un temps de i a la posició 277 en un temps de 12:49, millor temps del que em pensava.
Comence a correr cap a boxes pensant ja en el que havia de fer en la transició, em lleve les ulleres i el gorro em pose el casc, i quan em dispose a posarme les sabates de bicicleta note que dins d’una d’elles tinc alguna cosa, merda, son les ulleres que pensava que havia perdut quan l ’ àrbrit m’havia pitat. Bé, millor, me les pose i a córrer, isc de boxes, puje dalt la bicicleta i a fer km, no trobe el ritme però vaig fent poc a poc, vull aigua però no en tinc, he d’aguantar-me. Vam passant-me triatletes i doblant-me els primers però no aconseguisc unir-me a ningú, vam massa per a mi, faig la carrera pel meu compte i arribe a boxes amb prou d’energia encara, estic gaudint com un xiquet, açò és lo meu, pense. Deixe la bicicleta després de 39:34 a una mitjana de 30.32km/h en la posició parcial 206, em lleve el casc, les sabates i em pose les de córrer i el dorsal, i arranque cap al tram de running, em trobe molt bé i
comence a avançar triatletes, fa molta calor, a pesar d’això vaig molt bé, primera volta i encara tinc un poc d’energia per a apretar un poc més, ho done tot durant la segona i arribe a meta en un temps al parcial de 15:36 a la posició 94, molt feliç, volia que no s’acabara. Havia gaudit moltísim.
Després de vore la clasificació estic més que satisfet, he entrat a meta en la posició 191 de 362 que acabaren la prova, però això no es el més gratificant sinó el que he gaudit durant tota la prova i sols el fet d’acabarla m’ompli d’orgull.
Foto de l’arribada:
Ara a recuperar forces i a esperar la pròxima el dissabte vinent a Dènia.