dijous, 13 de desembre del 2012

MARATÓ INTERNACIONAL DE CASTELLÓ


Serà molt difícil resumir totes les sensacions i experiències viscudes durant la marató però intentaré no fer-ho massa pesat.
Els últims dies de Setembre em vaig inscriure a aquesta marató per culminar la temporada i si era possible  baixar de les 3 hores. La cosa no seria gens fàcil. Desprès de la última competició, el triatló (reconvertit a cursa) de Vilanova i La Geltrú, tenia 7 setmanes per preparar-la. Una setmana amb gastroenteritis i uns dolors de genoll m’impossibilitaren arribar a la marató amb plena desconfiança, encara que tant la mitja marató com el test de Gavela havien anat bé.
Arribem a Castelló Dissabte a la tarda i el vent i el fred apareixen amb força, anem a recollir a l’hotel i a descansar cap a l’hotel.
Arriba el dia d i a les 7:30 baixem a esmorzar i a les 8:30 quede amb Pep per a escalfar. Per sort no fa quasi vent i sembla que no farà massa fred.
A les 9:00 puntualment es donà la sortida, com que estic al calaix dels sub 3 no tinc gaire problemes a la sortida. Els primers quilòmetres em situe just darrere dels pacer de les 3 hores però vaig molt incòmode i agobiat degut a la quantitat de gent, veig una caiguda dintre del gran grup que s’ha format així que decidisc tirar cap a endavant i buscar un grup més reduït però que vaja aproximadament al mateix ritme. Per sort uns cent metres davant hi ha un grup boníssim al que m’unisc.
Vaig molt concentrat en tot moment i intente no malgastar energia de forma innecessària, desprès em farà molta falta. Passen els quilòmetres un poc per baix del ritme previst, hidratant-me en tots els avituallaments i arribem als 10 primers quilòmetres desprès de 41:21. 

Quan portem una hora aprofite un avituallament líquid per prendre’m un gel tal i com tenia previst. Em sent molt bé i els quilòmetres em passen molt ràpidament i sense massa patiment. Quan m’adone ja estem arribant al grau de Castelló i ja estem arribant a la meitat. Sortint del Grau passem per la mitja marató, temps de 1 hora 28 minuts i 32 segons, perfecte, vaig inclús massa ràpid però ja tinc una mica de marge per al famós mur. El genoll i el turmell estan responent millor que en ningun entrenament i l’únic dubte que tinc es saber si mantindré aquest ritme durant les 3 hores previstes.
La tornada cap a Castelló es fa una mica dura pel vent i per anar un poc cap amunt. Com que  l’organització ofereix vaselina en aquest tram, aprofite per posar-me’n a les aixelles ja que comencen a picar, com a conseqüència, perd el gel, així que recule a recollir-lo però ràpidament enllace de nou amb el grup. De fet del quilòmetre 20 al 25 els faig a un ritme de més lent, 4:16. Ja estem de nou a Castelló i la ment ja fa estpna que va restant els quilòmetres que queden. A Les 2 hores intente prendre el segon gel però no aconseguisc obrir-lo ja que s’ha empastrat amb la vaselina, em cau tot i per tant toca canviar de tàctica, per sort al següent avituallament puc prendre un gel de l’organització amb un poc d’aigua. Cada vegada ho tinc més a prop, els ànims de Lourdes i Cristina a cada pocs quilòmetres em donen una dosi extra de motivació per a seguir endavant, així com els de tota la gent que s’ha bolcat en aquest esdeveniment .
Arribe al 30 i ja sols queden 12 quilòmetres i vaig sorprenentment molt bé tant de cames com de cardio. L’unic dubte, si apareixerà el famós mur. Del 30 al 35 el ritme és de 4:06 i seguisc amb un bon marge per a baixar de les 3 hores. En aquest moment el grup ja va bastant dispers, gent que s’ha quedat i algun corredor que ha incrementat el ritme. Del 36 al 38 perd el grupet però no m’obsessiona e intente tindre’ls com a referència, són els moments més complicats. Vaig fent comptes i si no passa res seré sub 3h. De nou contacte amb el grup i quan m’adone ja estic al quilòmetre 40, sols queden 2. Aquest quilòmetre el faig a un ritme més baix, 4:20 però comence a accelerar per a guanyar quants més segons millor. Vaig avançant a corredors i em trobe bastant sencer així que aprete les dens i la recta d’arribada és increïble, amb molta gent animant i jo veient el cronòmetre al fons que marca 2 hores 57 minuts, entre molt content desprès de 2 hores 57 minuts i 44 segons fent l’últim quilòmetre a 4:00.
Vídeo de l'arribada:

Molt molt content per la marató, ho he aconseguit i patint molt menys del que esperava, fins i tot gaudint en tot moment d’aquesta gran marató. He aconseguit un gran repte per a mi, quasi impossible fa uns pocs anys.
Amb Pep desprès de la Marató

dilluns, 19 de novembre del 2012

MITJA MARATÓ DE RIPOLL


Ahir i com a preparació de la marató de Castelló, em vaig acostar a la capital del Ripollés per a fer un test, per a veure com anava la preparació i el més important de tot, com respondria el genoll desprès de la guerra que esta donant-me les últimes setmanes i que m’ha deixat sense entrenar al 100%.
La cursa començava a les 10:00 per això ens aixequem a les 7:00 Lourdes i jo i sobre les 7:30 desprès de desdejunar com de costum marxem cap a Ripoll. Durant l’anada intercalem trams on plovia i trams en que no, però al arribar allí el temps és molt inestable i a pesar de no ploure pareix que ho pot fer en qualsevol moment.
Desprès de recollir el dorsal i calfar una estona acabant en uns progressius em dirigisc cap a la sortida amb la intenció de fer una bona cursa. Pel perfil que havia vist i tal com m’havien comentat, la carrera era bastant dura, amb una anada fins Sant Joan De Les Abadesses amb tendència a pujar encara que no massa pronunciat, amb alguns tobogans pel mig i desprès desfer el camí fins a Ripoll.


Es dona la sortida amb uns minuts de retard perquè s’havia de sincronitzar la sortida amb el pas del ferrocarril, però desprès d’uns moments ja estem tots disposats a gaudir d’un gran matí. Els dos primers quilòmetres que transcorren per dintre de Ripoll intente buscar un grup per a anar còmode i ràpidament el trobe, passem en 3:59 i 4:08 respectivament. A partir d’aquí sortim del poble i poc a poc anem pujant però amb algun tobogan que altre, van passant els quilòmetres i ni rastre del dolor del genoll, genial, vaig molt concentrat i sense patir en el grup, on poc a poc anem passant corredors que han sortit massa ràpid. Passem els següents quilòmetres a un ritme de 4:07, 4:08 aproximadament, vaig pensant que la tornada no serà fàcil ja que hi ha algún tobogan que es farà dur si vaig pesat de cames, no obstant això seguim a ritme constant i els següents quilòmetres transcorren sense massa història, el desè es fa més dur i el passem en 4:18, seria el més lent de tots. En aquest ens creuem en els primers que ja van de tornada. Sols ens queda un quilòmetre per fer el gir en dins de Sant Joan i tornar cap a Ripoll, desprès de 12 quilòmetres portem un ritme de 4:08 temps que hi ha que fer bo a la baixada. En aquest moment ja reduït, de 5 unitats, s’acaba de desfer i vaig fent la goma en un altre corredor. Són moments de patiment però hi ha que resistir, crec que més que disminuir el ritme, els que ens acompanyàvem s’acceleren. Vaig mirant el ritme i és bo, vaig per baix de 4:00. Passen els quilòmetres i encara que anem molt dispersos vaig passant a algun corredor i veig factible fer un bon temps. Sobre el quilòmetre 15 el ritme mitja ja és de 4:04 i segueix baixant. El dissetè quilòmetre es fa més dur ja que té una pujada que trenca bastant el ritme, és l’únic quilometre de tornada que faig per sobre de 4:00.
És el moment de donar-ho tot i em pose com a objectiu avançar a 3 corredors que tinc a uns 150 metres, em serviran com a referència i per a millorar el meu temps, vaig fent càlculs i milloraré la meva marca de mitja marató, la qüestió es veure en quin temps la deixe, arribe a Ripoll i els ànims de la gent em fan volar, aprete els dens i poc abans de l’arribada avance alguna posició, entre desprès de 1 hora 25 minuts i 25 segons a un ritme mitja de 4:03 a la posició 48 de 465 participants i desprès de guanyar 12 posicions en la segona meitat de la cursa.

Molt content per la cursa i sobretot perquè pareix que el mal de genoll ha marxat definitivament, i també pel gran resultat aconseguit, ara a seguir entrenant que en 3 setmanes tinc la marató de Castelló. Si tot va bé intentaré eixir amb el pacer de sub 3 hores.

dijous, 25 d’octubre del 2012

TRIATLÓ CONVERTIT EN CURSA VILANOVA I LA GELTRÚ

El que s'havia de convertir en l'últim triatló de la temporada, a la fi va ser una cursa de 8.5km.
Durant la setmana ja s'especulava amb la suspensió del tram de natació i probablement el sector ciclista, per les condicions climatològic, el que pense crec que s’hagués pogut fer és aplaçar la prova una setmana però així l'organització s'ho treia de damunt i amb la butxaca plena.
El dia abans de la prova arribem a Torredembarra Lourdes i jo a casa de Nere i Andreu que ens conviden, anem a veure la platja i veiem que es farà quasi impossible nadar, i el ciclisme ja vorem. Veiem el Barça tranquil·lament i desprès a dormir amb la pluja de fons. 
A les 7 ens aixequem i marxem cap a Vilanova, i la plutja no deixa de caure fins desprès de les 8 quan ja a Vilanova anem a preguntar que es farà i ens diuen que es suspèn la natació i el ciclisme i sols es farà una cursa, primer dium que de 10k, desprès de 7 i la fi resulta que va ser de 8.5km i es retrasaria  a les 9:30.
Ja desmotivats anem a escalfar un poc amb els companys de club i fem la foto oficial.



Minuts abans de les 10 anem cap a la sortida i la meva idea era fer igual que setmana passada, ixir reservant i augmentar el ritme passada la meitat de la carrera, però ja em temia que no seria possible, cosa que vaig pagar desprès.
Es donà la sortida i als primers 50 metres esquive una caiguda pels pèls.
De seguida veig que el ritme és altíssim, vaig amb Jordi Riera i amb l’Enric, passem el primer quilòmetre a 3:26, ritme massa alt que desprès em passarà factura. Durant el segon quilòmetre ens porten per un parc que està ple de bassals alguns es poden esquivar però d’altres es fa impossible córrer sense xafar-los, tant d’asfalt que hi havia i ens porten pel fang, pareix un cros...


Fem el segon quilòmetre a 3:42 i seguim Jordi, Enric i jo al mateix ritme, abans del 3 hem completat la primera volta, així que els comente que la cursa no arribarà als 9 quilòmetres, tercer a 3:48, i jo ja comence a anar bastant al límit, devia haver eixit més conservador. La segona volta la aguante bé fent els quilòmetres 4, 5 i 6 a 3:44, 3:57 i 3:55.
La última volta veig que no acabaré aguantaré el ritme de Jordi i Enric i em pose darrere d’ells i intente aguantar el màxim temps possible, el setè encara el faig amb ells, 3:53 però al vuitè comence a partir de valent i cedisc, una vegada els perd, el meu ritme decreix bastant i sols queda acabar de la millor manera possible, passe el 8 en  3:55 i patint, però al fons ja es veu l’arribada, perd algunes posicions i entre desprès de 32 minuts i 8 segons a un ritme de 3:47 a la posició 50 de 578 que han acabat.

No content per la cursa ja que m’ha passat tot el contrari que havia après la setmana passada, anar de més a menys, però content d’haver-ho donat tot.
Amb això s’acaba la temporada triatlètica i tinc 7 setmanes per a preparar la Marató de Castelló, on intentaré baixar de les 3 hores. Per intentar-ho que no quede.





dimecres, 17 d’octubre del 2012

CURSA 10K CLUB NATACIÓ SABADELL


Diumenge a les 10 es realitzava aquesta prova, que no tenia en ment fer, però desprès de que alguns companys em comentaren que participarien em vaig decidir a acompanyar-los.
Quedem a les 9:30 per fer a immortalitzar el moment així que sobre les 9:15 surt de casa i vaig escalfant fins a la sortida. Allí ens trobem Jordi, Jorge, Modesto, Pep, Carles, Javi, Dome...


Instants abans de la sortida es fa un emotiu minut de silenci per la mort d’una esportista del Club, quan realitzava la carrera d’ultra distància Cavalls de Vent. Seguidament es dona la sortida. La idea era començar a un ritme ràpid però sempre guardant per a incrementar el ritme als últims quilòmetres. Els primers metres intente no deixar-me anar per la eufòria però com ixen tots molt ràpid tampoc vull perdre massa així que comence fort però en la idea d’estabilitzar el ritme el més aviat possible. Durant el primer quilòmetre superem pel túnel de la gran via i desprès de 3:34 passe el primer quilòmetre, suposava que passaria això però poc a poc vaig agafant un ritme més tranquil, els següents 2 quilòmetres a pesar de ser quasi sempre cap avall els passe en 3:46 i 3:36, a pesar del ritme no vaig en ningun moment al màxim, sempre reservant. El següent quilòmetre ens porta per la sortida de nou i tendeix cap amunt, 4:56. El següent quilòmetre ens dirigeix cap al centre i el passe en 3:51, el sisè ja pel centre va cap a la part baixa de la Rambla i anem creuant-nos en els primer que ja van Rambla amunt. Em creue en Miquel Blanchart que va cinqué, Carles que va dels primers i se’l veu molt còmode, també a Modesto, i a Pep. Sisè a 3:41 però tot cap avall i és quan comence a incrementar el ritme.


 El sèptim comença pràcticament baix de la Rambla i mai deixa de pujar, és el moment de donar-ho tot, i el quilòmetre que costa més, i l’únic que passe a més de 4, 4:02, vaig agafant confiança per què cada vegada em trobe millor i passe a bastant gent. Vuitè quilòmetre, 3:40. 


El novè transcorre per Vilarrubias i baixem per Covadonga, 3:43. L’ultim es fa llarg ja que quan el Garmin em marca el dècim quilòmetre 3:43, encara em queden uns 100 metres, tots de pujada però donant-ho tot arribe desprès de 38:13, a un ritme de 3:47, a la posició 35 de més de 500 participants. Gran matí i gran ambient a la cursa, i molt bones sensacions anant de menys a més. 

dimarts, 18 de setembre del 2012

HALF TRIATLÓ DE BERGA

Gran triatló el que es va celebrar a la comarca del Berguedà sobre distàncies de 1,9km nadant en un entorn immillorable com és el pantà de la Baells , 85km de bicicleta a un circuit de 2 voltes i uns 1000m de desnivell i acabant en 21km de cursa a peu ja per dins de Berga fent 3 voltes a un circuit amb un perfil mai pla.
Dissabte desprès de preparar-ho  tot i dinar ens dirigim Lourdes i jo cap a Berga. Al arribar ja es veu un ambient increïble, recollim la bossa del corredor i ens acostem al pantà a deixar la bicicleta, no havia estat mai allí i em va sorprendre per la seua bellesa, donaven ganes de posar-se a nadar. Tornem cap a Berga on havíem i amb Jorge, Isabel, Andreu i Nereida ens dirigim a la roda de premsa dels pro i al posterior briefing. Molta gent i gran notícia poder compartir uns moments amb gent de la talla del Cesc Godoy, Marcel Zamora o Saleta Castro entre altes. Desprès a la pasta party i a descansar a l’hotel.
L’endemà a les 7:00 sona el despertador i sobre les 8:00 ens dirigim cap al pantà, la temperatura era de 9°C, però a mesura que passa el matí la temperatura es fa més agradable, minuts abans de les 10:00 ens fem la foto de rigor i cap a la sortida.
Sense poder escalfar dins del pantà i desprès d’estar uns 5 minuts dins l’aigua es dona la sortida i comença la guerra, colzades, patades... Intente no rebre massa però és impossible, m’he situat al centre i ara no hi ha manera de ixir. La primera boia i la segona és totalment recta i té uns 800m, arribe allí bastant còmode i ja la gent va prou dispersa, d’ací gir a la esquerra i a buscar la tercera boia i la quarta boia les quals supere sense problemes, vaig nadant bastant concentrats i intente mantenir la tècnica en tot moment, una vegada superada la quarta boia ens dirigim cap a la sortida, aquest últim tram si que se’m fa llarg, sobretot els últims metres, on pareix que no s’avança i no arribe mai. Desprès de 34:11 pose peu a terra en un temps dins del previst. Transició molt llarga, on veig que encara hi ha moltes bicicletes, i em trobe amb Lourdes, Isabel i Nereida que m’animen, veig també a Andreu que ja està agafant la bicicleta.
 Agafe la bicicleta i ràpidament a afrontar els 85km de bicicleta, el primer tram l’aprofite per a beure un poc d’aigua i ja desprès de pasar Berga em prenc un gel, d’aquí fins a Puig-Reig va tot pràcticament cap avall i s’agafem velocitats molt elevades, el problema és que tot el que hem baixat ho haurem de pujar. Veig a Andreu i comentem sensacions, a partir d’aquí venen uns 15 quilòmetres d’ascens constants però no massa pronunciats. Intente hidratar-me en tot moment però veig que no vaig fi del tot, em costa agafar ritme a les pujades, a pesar d’això vaig al ritme de la resta de triatletes que m’envolten, quasi dalt veig a Robert, que va reservant. Quan arribe al gir de la primera volta ve el moment clau, no hem queda aigua, sols isotònica, intente agafar un bidó d’aigua 2 vegades però no ho aconseguisc, pense que la zona d’avituallament no estava em bon lloc ja que es passa molt ràpid, així que fins arribar a Puig-Reig havia d’aguantar amb un bidó d’isotònica, ràpid descens fins a Puig-Reig i ara si, agafe aigua i em prenc el segon gel, un poc tard però no em quedava aigua. No em senta massa bé i la segon pujada se’m fa bastant dura i no puc aguantar el ritme, em passen bastants triatletes.
 La pujada es fa eterna i mentalment estic derrotat, em passa pel cap arribar a boxes i deixar-ho però hi ha que aguantar, passe un moment difícil, crec que com mai abans en un triatló, a més l’estomac el tinc fatal i només que tinc ganes de beure aigua i més aigua. Desprès del calvari de la pujada vaig animant-me poc a poc i al arribar a Berga ho veig tot un poc diferent. Arribe a boxes amb les cames molt carregades, no se si podré aguantar la mitja marató que queda per davant, a més l’estomac segueix malament i seguisc amb més ganes d’aigua i la calor és asfixiant. Em calce les bambes la gorra i a veure com va la cosa. Veig que la gent que ja està corrent va bastant cascada, no soc l’únic, complete la primera volta molt lent però no puc més, a cada avituallament pare a beure aigua, no m’apeteix res més, ni tan sols isotònica.
Durant la segona volta pense en parar a evacuar però poc a poc em passa i vaig trobant-me millor, comence a avançar posicions contínuament vaig creuant-me amb Andreu i Jorge, i també veig a Lourdes, Isabel i Nereida que animen en tot moment i ens donen forces per a seguir corrent. Estic corrent cada vegada millor, la tercera volta la faig més ràpida que les anteriors i arribe desprès de 4 hores 56 minuts i 53 segons, acabant a la posició 77 de 612 inscrits, 500 que acabaren amb 28 retirats i 10 desqualificats.
Per trams, he fet 34:11 a la natació, parcial 74, 2 hores 46 minuts per al tram ciclista, parcial 76, i 1 hora 36 minuts i 39 segons per al tram de cursa, parcial 103.Classificacions

No content per la cursa, crec que hagués pogut fer millor tram ciclista i sobretot de córrer però també he de reconèixer  que no he entrenat suficient per afrontar una prova d’aquestes característiques, a més l’alimentació l’hauré de cuidar més ja que és fonamental per a proves tan llargues. Felicitar també a Andreu i a Jorge per la seua cursa, ja que han sabut patir en una prova que no ha sigut gens fàcil, però podem dir que som finishers.
Menció especial a la meua dona que em recolza i em motiva en tot moment per a poder afrontar aquests tipus de curses amb garanties, sense tu no ho aconseguiria.
No vull acabar aquesta crònica sense donar el meu condol a la família del triatleta que va faltar al tram de la natació després d’un par cardíac. Molta força i ànims a la família, notícies d’aquest tipus mai agraden. Descansa en pau company.

dimecres, 12 de setembre del 2012

TRIATLÓ SANT VICENÇ DE CASTELLET

Ahir i aprofitant la Diada de Catalunya es celebrava un peculiar triatló a Sant Vicenç De Castellet. Cap allà vam anar Jordi, Alberto i jo. Quedem Jordi i Jo sobre les 7:50 i desprès de carregar-ho tot al cotxe passem per Terrassa a per Alberto. Amb molt de temps arribem i desprès de recollir dorsals i demés ens dirigim cap a la zona de sortida.
La natació constava de 500 metres on els triatletes ens repartíem en dues piscines, una de 25 metres per a la categoria sènior, i l’altra de 20 metres per a la categoria +35. La sortida es donava per carrils en sortides cada  20 segons en funció del color del casquet de natació. Seguidament havíem de fer uns 20 quilòmetres en bicicleta amb uns primers quilòmetres de tobogans i desprès una pujada constant d’ aproximadament 4 o 5 quilòmetres i desprès baixar per el mateix lloc. Finalment una cursa d’uns 4 quilòmetres per dins del poble amb trams de pendents pronunciades.
Gran equip amb L'Alberto, Jordi i jo
Abans de les 10 fem un poc d’estiraments i desprès de desitjar-nos sort ens dirigim cadascú cap al seu carril, a mi em tocava el 4, on desprès de fer 50 metres de natació per comprovar l’estat de l’aigua espere el meu torn.
Sobre les 10:05 es donà la sortida i els primers triatletes comencen a nadar, un minut més tard em tocava a mi, així que quan m’avisen, cap a dins. Els primers metres els faig bastant ràpids però ràpidament comencem a fer avançaments i per moments es fa complicat nadar. Quan porte uns 150 metres avance a un triatleta ja que va un poc més lent que jo i aprofite que no ve ningú de cara. Passen els metres sense més complicacions però la fatiga ja va fent acte de presència, a falta de 100 metres un triatleta m’avança i intente posar-me a peus però al viratge em deixa, els últims metres es fan més fàcils ja els triatletes comencen a sortir de l’aigua. Acabe el primer sector desprès de 8 minuts, temps dins del previst.
Ràpidament vaig cap a la zona de boxes on tinc algun problema per calçar-me les bambes. Agafe la bicicleta i intente anar al màxim des del primer moment, a la sortida del poble agafe a un triatleta i ens posem a fer relleus, poc desprès agafem a un altre triatleta que també passa a col·laborar, les zones planes i de baixada no se’m fan pesades però a les pujades em costa seguir el ritme, la cabra em perjudica un poc. Al començar el portet agafem a un parell de ciclistes més i seguim pujant a ritme constant, però desprès d’uns minuts pujant no puc aguantar el ritme i cedeix uns metres, no m’obsessione per agafar-los però poc a poc torne a conectar amb el grup i ja no l’abandone. Quan queden uns 500 metres per fer el canvi de sentit ens creuem en els primers, on va el Jordi en un grup de cinc unitats, i a falta d’uns 200 metres ens creuem amb l’Alberto i un altre, desprès ja va el meu grupet. Fem el gir de 180° i cap avall. El meu grupet té ja uns 8 o 9 components. Baixem amb bastant precaució però a pesar de tot vaig a la cua del grup i patint sobretot a les corbes molt tancades. A falta de 5 quilòmetres on el terreny ja és de tobogans avance posicions dins del grup i inclús em pose a tirar però mai amb la intenció d’escapar-me ja que no vaig massa sobrat. Arribem al poble i desprès de treure’m les sabates arribem a la transició, em pose a còrrer el tercer del grup però els 2 primers han sortit massa ràpid per a mi. Vaig al meu ritme intentant anar a ritme constant i les sensacions són prou bones. Els 2 triatletes que han sortit davant de mi van poc a poc baixant el ritme i poc a poc vaig recurtant-los, desprès de passar el primer quilòmetre veig a Alberto que va uns metres davant de mi, al cap d’un poc l’avance i ens donem ànims, poc desprès passe als dos triatletes que anaven per davant de mi però em passa un a un ritme infernal i ni tan sols em plantege seguir-lo, segueixen passant els metres i intente mantindre la posició.
Arribe desprès de 1 hora 2 minuts i 43 segons, amb un parcial a la bicicleta de 37 minuts per completar els 20,5km a una velocitat mitjana de 33,1km/h i el parcial de cursa a peu amb un temps de 15 minuts i 17 segons a una ritme de 3:53min/km per fer els 3,93km.
Instants despès i just darrere meu arriba l’Alberto amb un molt bon temps també. Jordi ja havia arribat uns 3 minuts abans.
Desprès de comentar la carrera ens esperem per a veure les classificacions on Jordi queda segon absolut, jo sisé absolut i primer sènior ja que els de la general no computaven per a les altres classificacions i Alberto seté i tercer de veterans.
 Per equips quedem segons, per darrere del Gavà que ha portat un equip molt competitiu.
Segons per equips
Gran ambient i gran triatló amb samarreta commemorativa i botifarra per a tots els participants. L’any que ve si és possible repetirem.

Felicitar a Jordi i a Alberto pel gran triatló que han fet. ENHORABONA CRACKS.



Ara a descansar amb algun entreno suau i el Diumenge a afrontar l’últim gran objectiu de la temporada, la Half triatló de Berga.



7 KM CURSA FESTA MAJOR SABADELL

Diumenge passat i amb motiu de la festa major de Sabadell es celebrava la cursa de Sabadell amb 2 modalitats, la de 7 quilòmetres i la mitja marató. El circuit era de 7 quilòmetres d’anada i tornada, i pels que feien la mitja havien de fer 3 voltes.
La cursa començava simultàniament per a les 2 distàncies a les 9:00, així que sobre les 8:30 vaig trotant de casa fins a la sortida, agafe el dorsal, no sense esforços per la gent que hi havia i ja no dona temps per a res més així que cap a la sortida on ens trobem molts companys del C.N. Sabadell, entre ells Andreu, Alberto, que faria la mitja marató amb una llebre de luxe com és Carles i a la modalitat reduïda Javi, Jorge i jo entre altres.

Es dona la sortida i es fa molt complicat còrrer, a pesar de no sortir molt darrere, així que quan puc puje per la vorera i intente avançar posicions. La primera meitat de la cursa va bàsicament cap a vall mentre que la segona anem cap a amunt, mai son pendents pronunciats però si constants. Pase el primer quilòmetre bastant ràpid, a pesar de sortir mal posicionat desprès de 3:45, però ja veig que no serà una gran carrera, tinc mal de panxa. A pesar de tot intente seguir fort aprofitant la baixada. Segon quilòmetre 3:36, el més ràpid de tots. Tercer quilòmetre i seguim baixant però les sensacions segueixen malament, 3:46. Entre el quilòmetre 3 i 4 fem un gir de 180° on anem creuant-nos uns amb els altres.
Desprès del gir hi ha avituallament d’aigua i aprofite per a beure un poc. A partir d’ací ja enfilem cap a l’arribada passant de nou pel centre de Sabadell. Quilòmetre 4 3:57. Intente mantindre el ritme però vaig cansat ja i passa factura fent els quilòmetres 5 i 6 a 4:05. L’últim quilòmetre hi ha que donar-ho tot i acabar de la millor manera possible, veig a Lourdes que m’anima a falta de 500 metres i arribe fent l’últim quilòmetre a 3:53. A la fi el garmin em marca 7050m a una mitjana de 3:53 i  una mitjana de 167ppm, acabant sobre la posició 35 d’uns 1300 participants en un matí molt agradable.
No content per la cursa però si satisfet per l’entreno fet durant la setmana, que m’ha passat factura i he arribat un poc cansat a la cursa. A seguir entrenant que en una setmana tinc el Half de Berga.


dimecres, 5 de setembre del 2012

5KM FESTA MAJOR SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Aprofitant que el dia 2 de Setembre ja estaria per terres catalanes, i desprès de parlar amb Jordi decidim anar a fer una cursa, curta però gratuïta, que en els temps que corren es difícil.
La cursa començava a les 10:00 així que sobre les 9:00 arribem a Sant Quirze per fer la inscripció i escalfar una mica. Al arribar no es veu massa gent però a mesura que passa el temps es veuen més atletes. Fem un escalfament d’uns 25 minuts i desprès unes progressions i cap a la sortida. Calcule que hi haurà uns 250 atletes disposats a fer allò que ens apassiona, córrer. La cursa encara que sense pendents pronunciats no té pràcticament ninguna zona plana.
 
Jordi es situa en primera fila i jo un poc més endarrerit, amb 10 minuts de retard es dona la sortida i a donar-ho tot, sols serán un poc menys de 20 minuts si tot va bé.
Els primers surten molt forts i jo un poc més endarrerit però els tinc a uns 10 metres. Veig que porten un ritme molt elevat I jo decidisc fer la meva carrera sense obsessionar-me. El primer quilòmetre va quasi tot cap avall i es fa molt ràpid, 3:12.
Al segon quilòmetre ja trobem zones amb pendents cap a punt però també cap avall. Vaig ja prou asfixiat però la cursa és curta i no s’ha de reservar res. Calcule que vaig sobre la posició 10, pas pel segon quilòmetre 3:37.
 
Seguim fent metres i la cursa va molt estirada, em trobe ja totalment sol però en posicions prou capdavanteres, em passen 2 atletes a un ritme molt alt, que a més van retallant recorregut a les corbes, allà ells. Per la forma que tenen de córrer pense que abans d’arribar els donare caça, quilòmetre 3 3:53. El quart quilòmetre es fa més pesat però patint una mica aguante un bon ritme i tinc a Jordi sempre a la vista encara que no puc arribar a la seva altura, quilòmetre 4 4:03.
Entrem ja a l’últim quilòmetre on supere als 2 atletes que m’havien passat i patint en file l’ultima baixada  on vaig creuant-me amb els primers atletes, que ja van cap amunt. Calcule i vaig a la posició 8 desprès de Jordi, em creue amb ell i l’anime, ja queda poc. Faig el gir de 360° i cap amunt, uns 200 metres i a la rotonda girem ja cap a l’esquerra on tenim l’arribada. Arribe a la rotonda i em gire per a veure si ve algú a prop i veig a un atleta a uns 10 metres, pense que ja no m’agafarà i em confie, però just davant de la linea d’arribda em supera. Acabe a la novena posició amb un temps de 17 minuts i 39 segons per a completar els 4800 metres que em marca el Garmin i no els 5000 metres, a 3:41. A una mitjana de 175ppm
Content per la cursa i perquè poc a poc vaig agafant ritme de competició, a més mai havia quedat tan avant en ninguna cursa.
Jordi ha quedat a la setena posició i m’ha avantatjat en uns 20 segons. De regal samarreta tècnica i avituallament amb beguda isotònica. Ara a seguir entrenant pel Half de Berga del 16 de Setembre.
 

GRAN FONS INTERNACIONAL DE SET AIGÜES 2010

El Dissabte 18 d’Agost es celebrava aquesta popular cursa a peu sobre un recorregut de 15.150m amb un terreny mai planer.
Desprès de parlar amb el meu germà els dies previs, decidim anar de matí amb la bicicleta i fer una paella per a dinar aprofitant que més tard venien en cotxe Pablo, Juan i Carles per a córrer i les Laures i ma mare i mon tio com a espectadors.
 A les 8:15 del matí sortim Ferran i jo amb temps ja que encara que havíem vist el camí per arribar, mai l’havíem fet. Poc a poc anem travessant pobles fins que desprès de dues hores decidim buscar una font per a recarregar piles. Segons el GPS ja sols queden uns 30 quilòmetres pel que decidim seguir sense parar a esmorzar, la zona de Turís, alborache és desoladora degut als incendis d’aquest estiu. Arribem a Bunyol i sols quedem 18 quilòmetres paralels a l’A-3 però en tot moment cap amunt. Sobre les 12:15 i despès d’uns 85 arribem a set aigües, on ja es respira un gran ambient. Reposem forces a un forn i esperem a la resta de l’expedició que venia en cotxe.
 

Com de costum, el meu germà fa una magnifica paella amb col de la que no sobra ni un gram d’arròs. Com encara eren les 17:00 decidim anar a la piscina per a relaxar-nos ja que la cursa començava a 19:30 però al arribar quedava molt poc per a tancar-la i ens demanaven 2 euros, així que decidim no entrar i intentem descansar com més bé podem.

Minuts abans de la cursa fem un poc d’escalfament i cap a la sortida. Ens situem mot endarrerits i com hi ha uns 1500 inscrits els primers metres es fan amb poc d’espai però a mesura que s’avança tot es fa més fàcil. Els primers carrers transcorren per dins de la localitat amb una rampa amb un pendent molt pronunciat, poc a poc cadascú va agafant el seu ritme i desprès de la primera rampa ja es pot córrer sense problemes, van passant els metres i vaig sempre guardant un poc, se que no estic en el meu millor moment, a més la ruta del matí passarà factura.
Passen els quilòmetres i veig que el temps és similar a fa 2 anys, cosa que em sorprèn. Vaig hidratant-me a cada avituallament i reservant un poc a les pujades i relaxant a les baixades. Els últims quilòmetres em costen un poc més, sobretot el 13, que es fa molt dur, i em passen alguns atletes, no intente ni seguir-los ja que vaig prou asfixiat. Una vegada passa aquest quilòmetre sols falta una paret d’uns 100 metres i ja tot cap avall.
  La supere i em pose a rodar bastant ràpid fins a l’arribada per acabar amb un temps de 1 hora 8 minuts i 24 segons a la posició 171, encara que no apareix a la classificació. Tan sols 30 segons més que fa 2 anys. Content pel resultat, esperava fer més temps i content pel gran dia que em passat. La resta de la expedició també ha complit amb els seus objectius. L’any que ve si tot va bé tornarem amb intentant preparar-la millor per a fer un millor resultat.

dijous, 23 d’agost del 2012

CROSS BARX 2012

Desprès de 3 setmanes d’inactivitat, amb festes del poble pel mig i acabat d’aterrar del viatget de Londres on vam anar a veure el impressionant triatló masculí amb la plata del gran Javi Gomez em plantava en el cross de Barx que es celebrava el Dissabte 11 d’Agost a les 19:30 de la vesprada sobre un recorregut de 9,1 km amb moltes pujades i baixades.
El dia anterior vaig fer el primer entrene post-festes on les sensacions no van ser del tot males per al temps que portava sense fer res, a més el mateix Dissabte de matí ens vam cascar 105 km amb la bicicleta de carretera, així que a l’hora de la carrera no tenia gens de ganes de tornar a pegar-me una pallissa.
Ens ubiquem a la part posterior del grup d’atletes que ens havíem donat cita en una vesprada molt calurosa. Es dona la sortida puntualment i anem fent camí el meu germà, Joan i jo. Prompte li dic al meu germà que si vol que vaja endavant que jo estic molt cansat i a més em fa mal el taló. El primer quilòmetre el fem a poc menys de 5 minuts i es per terreny d’asfalt. El segon quilòmetre el fem ja per terra i el tercer es de tornada cap a la sortida, quilòmetres que fem ja sobre 4:30.
 
El dolor de taló va minvant a mesura que va escalfant-se. La segona part de la cursa ens porta cap una zona amb pendents fortes i on la pluja fa acte de presencia, cosa que fa que encara faça més calor. Seguim al mateix ritme fins al quilòmetre 6, que és el més dur on invertim més de 5 minuts per a fer-lo. D’ací fins al final ja és tot més suau. Als últims quilòmetres és on millor vaig trobant-me i creuem la línia d’arribada desprès de 41 minuts i 36 segons, temps real, a un ritme mig de 4:36, acabant a les posicions 91 i 92, el meu germà i jo d’uns 300 participants.
 
Bon avituallament i una cursa molt interessant i molt bonica si s’està ben entrenat. A seguir entrenant per a recuperar la forma de cara al Half de Berga del 16 de Setembre.

dimecres, 22 d’agost del 2012

TRIATLÓ ANTELLA 2012

El 21 de Juliol vaig fer el triatló d’Antella, un triatló especial en el que l’entorn és immillorable per a gaudir d’aquest esport.
La prova constava de 1.200m nedant, 31km de bicicleta sense drafting pujant a la presa de Tous amb un desnivell important i per acabar 8.200m completant 2 voltes a un circuit semi-urbà.
Cap allà ens dirigim Laura, Lourdes com a acompanyants i Ferran i jo com a participants. Deixem tot al seu lloc i cap a l’assut, on faríem la part de natació a una volta d’anada i tornada.

Sortida puntual i comencen les colzades i tot tipus de colps, intente separar-me de la multitud i anar per la part dreta, poc a poc es nada millor però al arribar al gir, la gent es torna a acumular. D’ací cap a la T1 anem amb corrent a favor, i es fa més fàcil nadar. Arribe a la T1 desprès de 19:44 a la posició 102. Ràpida transició i a pel sector ciclista.

Fa molta calor, ràpidament agafe la bicicleta i m’hidrate encara que l’aigua ja està molt calenta, els primers 4 quilòmetres són fàcils però a partir d’aci ja va cap amunt fins a dalt de la presa. No vaig tan bé com voldria, a pesar de tot vaig passant a algun triatleta però també em superen a mi d’altres que van com a motos. En alguna pujada em quede clavat però poc a poc van passant els quilòmetres, em prenc un gel i agafe un poc d’aire sobre el quilòmetre 13 aprofitant que va cap avall. Sobre el 19 travessem la presa i va molt de vent però el paisatge és espectacular. D’ací tornem a Antella i ja va tot pràcticament cap avall. Baixe amb molta precaució ja que hi ha moltes corbes i tancades. Intente dosificar per a poder córrer amb condicions. Arribe a la T2 desprès de 58:56 marcant el parcial 77. Em pose les bambes i la gorra i a afrontar la cursa a peu. Veig a Lourdes i a Laura, i també a Oscar i Diana, que han vingut a última hora.

 Veig a un triatleta que corre bastant més que jo així que intente seguir-lo durant el temps que puga, ja que tampoc va a un ritme excessiu. Em trobe còmode així que vaig fent poc a poc. No descuide l’hidratació en cap moment ja que fa molta calor. Anem creuant-nos amb la resta de triatletes en tot moment cosa que fa més entretinguda la cursa. Em creue amb el meu germà i ens animem mútuament. Passe la primera volta i estic anant a un ritme aproximat de 4 minuts el quilòmetre. El triatleta que està marcant-me el ritme no pot aguantar i decidisc tirar endavant. L’últim quilòmetre es fa pesat però done tot el que em queda i creue la línea d’arribada desprès de 33:05 a l’últim sector, a 4:02, marcant el parcial 63 i acabant la prova amb 1 hora 51 minuts i 45 segons.

Bastant satisfet pel rendiment i sobretot perquè he fet una cursa de menys a més remontant 43 posicions al sector ciclista i de córrer a peu per acabar a la posició 59. Molt gran ambient i molt bona organització, serà una de les proves fixes per a mi sempre que siga possible.  
Instants desprès entrava el meu germà fent una molt bona carrera, cada dia està més fort  i em costa més guanyar-lo.

dimecres, 11 de juliol del 2012

TRIATLÓ DE CASTELLÓ

El passat Diumenge vaig participar al triatló olímpic de Castelló amb el meu germà. La sortida era a les 8 del matí per això ens vam tindre que aixecar a les 5 del matí i mitja hora més tard anàvem cap allà. A pesar de gitar-me aviat, em va costar molt dormir i fins la 1 no vaig poder dormir encara que si descansar.
Arribem amb temps a Castelló i després d’aparcar i recollir dorsals i demés, ho deixem tot preparat per a gaudir d’un matí de esport. Puntualment es dona la sortida, havíem de completar 2 voltes a un circuit triangular de 750 metres sortint de l’aigua entre les 2 voltes. La mar està un poc picada i a mesura que ens endinsem ens costa avançar, algun que altre colp però es pot nadar bastant bé. Desprès de superar la primera boia anem paral·lels a la costa i ja es nada molt més còmode, superem la segona boia i de nou cap a la vora. Al sortir de l’aigua mire el cronòmetre i marca 12 minuts i alguns segons. La segona volta la faig més o menys al mateix ritme i ràpidament encarem cap a la T1, que estava molt lluny de la platja. Després de 26 minuts i 6 segons, a la posició 35.


Transició bastant lenta que em fa perdre alguna posició i un bon grupet de bicicleta. Em pose a rodar bastant ràpid però és impossible agafar el grup de davant, així que amb un altre triatleta anem fent relleus i poc a poc anem fent camí. El ritme és molt alt i no estic segur de poder aguantar els 40 quilòmetres a este ritme, després d’uns 5 quilòmetres ens agafen 2 triatletes per darrere i incrementem encara més el ritme, em costa anar a roda i els relleus que done se’m fan eterns. Fins la segona volta, en que agafe un poc d’aire no puc beure ni prendre’m un gel. Seguim donant relleus els 4 i mantenim la distància amb el grup de davant a pesar de que ells en son bastants més. Quan estem per la meitat de la tercera volta ens absorbeix un grup per darrere en el que ve el meu germà. Per una part em cabreja, ja que em desgastat molt i a ens han agafat però per altra banda m’alegre perquè podré descansar un poc i baixar a córrer un poc menys desgastat. Em pose a la cua de grup per a recuperar però a la primera sortida de la corba, no perd el grup de miracle, si m’encante em quede descolgat, així que només puc ,avance posicions fins a posar-me a la part de davant del grup.


 Sense complicacions arribem a la T2 i després d’una ràpida transició, on observe que no hi ha massa bicicletes a boxes em pose a córrer. Ja comença a fer calor així que a beure en cada avituallament. El tram constava de 4 voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres d’anada i tornada. Comence a córrer a bon ritme encara que perdent alguna posició a l’inici. Poc a poc estabilitze el ritme a 4:05, 4:10 el quilòmetre. LA segona volta se’m fa un poc llarga però vaig dosificant en tot moment. A cada volta em creue amb el meu germà que va poc darrere de mi.
Les 2 últimes voltes comencen a passar factura a la majoria de triatletes i és quan jo millor em trobe, cosa que em permet recuperar alguna posició. Creue la línea d’arribada després de 2 hores 14 minuts i 17 segons a la posició 29 de 438 que han acabat, fent el parcial 35, 84 i 44 respectivament. El tram ciclista a una mitjana de 37,61km/h i el tram de córrer amb 42 minuts, a 4:12 el quilòmetre.
3 minuts després arribava el meu germà fent una magnífica carrera, a la posició 62. Poc a poc anem millorant. El pròxim triatló serà el 21 de Juliol a Antella, un tri molt bonic i especial.
Minuts abans d’acabar nosaltres es donava la sortida del triatló esprint amb la presència de Juan, el que era el seu primer triatló de la temporada i aconseguint un molt bon resultat.


dimecres, 4 de juliol del 2012

TRIATLÓ SPRINT BÈTERA

Dissabte vaig participar junt al meu germà al triatló de Bètera. A les 16:00 començaven les dones, a les 16:45 i 16:48 les dues sortides per als homes. A la última ens tocava a Ferran i a mi, amb no federats, independents i de clubs de la part de baix del ranking.
Era la meva segona participació i sabia ja el recorregut, a excepció del de cursa a peu, que havia canviat respecte a fa dos anys. 
La T2 estava a Bètera, metre que la T1 es trobava al costat d'una bassa de reg.
Veiem la sortida de les dones, que constava de dos voltes a un circuit, sortint de l’aigua entre cadascuna d’elles. El terreny a la vora relliscava molt i s’havia d’anar amb molta cura, els tècnics de la federació ajuden a les dones a sortir de l’aigua per a evitar caigudes.
Posteriorment es donà la primera sortida masculina i 3 minuts desprès començava la nostra. Moments desprès de sortir nosaltres, veiem que els primers ja ens estan agafant per darrere. Molts cops i massa gent per a un circuit tan curt i estret. Intente en tot moment evitar els colps però es fa impossible, a pesar de tot intente separar-me de la multitud. Passem la primera de les 3 boies que havíem de superar però tot segueix igual, massa gent. A això, afegir els primers que comencen a avançar-nos. Segona boia intentant agafar un bon ritme però no es còmode nadar amb tanta gent. Moments abans de completar la primera volta vaig nedant en paral·lel amb el meu germà. Sortim junts i amb precaució per a no caure, com em va passar a mi fa dos anys i ens disposem a afrontar la segona volta. Aquesta segona volta ja resulta un poc més còmode nadar, el grup va un poc més dispers. En ningun moment mire el rellotge així que no se a quin ritme vaig, isc de l’aigua desprès de 11 minuts i 52 segons fent el 55 millor parcial dels més de 360 que prengueren la sortida. A escassos 8 segons sortia el meu germà.
Ràpidament capa box per a intentar agafar un grupet ràpid per a fer el tram ciclista. Em pose a rodar ràpid sense mirar cap a darrere, però el grup de davant no el tinc a la vista, em veig fort amb la bicicleta així que intente anar sol cap a davant. Poc desprès veig un grup nombres però se’m fa molt pesat agafar-los de fet quan ja els tinc a uns metres el vent bufa de cara i no puc agafar-los. Estic gastant molt i no estic arribant al grup de davant, finalment dessisitisc i em gire  a vore si ve algú. Instants desprès m’absorbeix un grup i anem ràpid cap a davant. Mire si va el meu germà però no va. L’havia vist a box però havia perdut uns instants perquè havia passat de llarg la bicicleta.
Cada vegada el grup és més nombrós, cosa que fa que siga perillós rodar amb tanta gent, sobretot a les corbes i a les zones més estretes. A les pujades es descolga algun triatleta però seguim sent molts. Van passant els quilòmetres i continue sense poder beure aigua, no havia omplit l’ampolla, pensant que de totes maneres estaria molt calenta. Faig tot el tram sense aigua i quan arribe a la T2 sols desitje beure. Ràpidament em pose les bambes i la gorra i a carrer. Agafe aigua i a donar-ho tot. El circuit era de 2 voltes de 2,5 quilòmetres, amb pujada a l’anada i baixada a la tornada. Abans de completar el primer quilòmetre em creua amb el que serà el guanyador, Jesús Gomar, que ja va cap a l’arribada.
Intente reservar un poc perquè fa molta calor. Passen els quilòmetres i em creua amb Ferran, m’hidrate en tot moment i a falta d’un quilòmetre incremente el ritme fins que arribe desprès de 1 hora 11 minuts i 37 segons, a la posició 49 i fent el parcial 67 a la bicicleta i el 58 a la cursa a peu, a una mitjana de 3 minuts i 54 segons.
Minuts desprès entrava el meu germà amb un bon temps a pesar d’haver patit a la cursa peu, però el calor era asfixiant.
Bastant content pel resultat però em falta un poc de xispa en aquestes curses tan curtes.
El pròxim cap de setmana a fer el triatló olímpic de Castelló.

dilluns, 18 de juny del 2012

TRIATLÓ B DE BALAGUER

A les 9:00 del matí sortim Lourdes i jo cap a Balaguer on es disputava aquest dur triatló i de seguida observem que la calor serà asfixiant, la temperatura ja marca 24°C.
Arribem sobre les 11 del matí, la T2 està a Balaguer on deixe les sabatilles de córrer i la gorra, mentre que la T1 està situada al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Sobre les 12 dinem a Balaguer i ens dirigim cap a la T1. La temperatura és molt elevada, així que intente hidratar-me contínuament. Deixe tot preparat a la T1 i ens dirigim cap a la sortida amb Pep per tal de escalfar una mica. El paisatge és molt bonic i el fet de nadar en el pantà em fa il·lusió i de sobte tinc fins i tot moltes ganes de nadar.

 Ens posem el neoprè Pep i jo i abans d’introduir-nos a l’aigua em vaig copejar contra una roca. Em va bastant mal però pense que sols és el colp. El tercer dit del peu comença a sagnar però poca cosa. Tirem endavant i a l’aigua. L’aigua encara que un poc freda està ideal per a nadar amb neoprè. Breu escalfament amb Pep, ens desitgem sort, veig a Gabriel de Distance i ens saludem.
Es dona la sortida. Havíem de fer 2 voltes a un circuit triangular per completar els 1900 metres de natació. Primers metres en que note que el cor s’accelera més del que normalment acostume a fer nadant, crec que he sortit massa ràpid, poc a poc vaig agafant el meu ritme de creuer i intente nadar llarg. Intente agafar uns peus però no soc capaç, així que decidisc anar a la meva. Passe la primera, la segona volta i ens dirigim cap a l’inici per tal de completar la primera de les 2 voltes. Veig que els primers tampoc estan molt lluny, cosa que em motiva, no estic nadant tan malament, encara que les sensacions no son bones del tot, he begut massa aigua i tinc la panxa amb massa líquid. La primera volta es fa un poc llarga, però ja sols queda la meitat. Comence la segona i em veig sol i bastant allunyat de la resta de triatletes però la trajectòria que porte és la correcta. Veig un grup d’uns 15 davant, a uns 30 metres i per darrera de mi gent un poc més endarrerida. Seguisc al meu ritme i van passant els metres, comença a fer-me mal el dit del peu, cosa que em preocupa. Arribe a la segona boia i em dirigisc ja cap a la sortida, moment en que em passa un triatleta, em pose en paral•lel a ell i arribe a la vora, amb ell. Surt de l’aigua, salude a Lourdes que esta vegada si que està atenta i em veu i em dona ànims, em diu que vaig molt bé. Transició lenta on he de sentar-me per treure’m el neoprè, em pose els calcetins, casc, etc..

Veig a Pep, que ha arribat escassos segons darrere meu. Agafe la Bicicleta i els dits segueixen fent-me mal i cada vegada més, li comente a Lourdes que no se si podré córrer, però al menys pensava intentar-ho.
Mire el Garmin i veig que he fet un parcial de 29:35, no m’ho crec ni jo, em motiva. Aprofite el primer tram de la bicicleta per a pendre’m un gel, però l’aigua està molt calenta, així que es fa impossible beure, hauré d’esperar al primer avituallament, espere que no estiga massa lluny. Els primers quilòmetres son picant cap amunt, i intente no pujar massa de pulsacions però es fa difícil. Passe a algun triatleta i sols recorde que em passa un a mi. Va tot bastant bé encara que la calor farà molt de mal. Sobre el quilòmetre 10 veig a Gabriel de Distance i em pose com a objectiu no perdre’l de vista, se que va bé en la bicicleta, ho vaig poder comprovar fa unes setmanes en un trainning que férem a Premià de Mar. Poc desprès agafe un clot i perd la tapa del bidó on tinc les eines per si punxe, m’avisa un triatleta que ve per darrere i torne a recollir-ho. Perd de vista a Gabriel però no m’obsesione, poc a poc vaig recuperant i sobre el quilòmetre 15 l’agafe, comente la situació de carrera amb ell, em recomana beure molt, arribem al primer avituallament junts i agafen aigua freda, que bé que senta, poc a poc però me la acabe tota, passem per una zona un poc irregular i poc després m’avança Marcel de Distance, va com una moto el tio, de nou una carretera amb bon asfalt, veig una rampa bastant llarga, plat petit i a pujar. Al cap d’uns metres, puuuuuuufff. Roda rebentada, merda, quina putada, Gabriel em diu que si necessite alguna cosa, li dic que no, ho tinc tot.
Rapidament canvie la roda de davant i quan em dispose a unflar-la veig que la vàlvula no és prou llarga i no puc unflar-la. Em passen molts triatletes, alguns dels quals em pregunta si necessito ajuda, però els dic que no. La unica esperança que tinc és que Pep que ve per darrere tinga una càmera amb una vàlvula més llarga, però tampoc, es exactament igual que la meva, li dic que faja marxa, intente unflar de nou però res. A la fi he d’abandonar, molta ràbia però no podia fer res. Sent una gran impotència però a la vegada estic enfadat en mi mateixa, si hagués tingut una càmera amb vàlvula més llarga això no m’hagués passat. Davall un sol intensíssim espere a que algú de l’organització em vinga a buscar. Desprès de passar molta estona una furgoneta em recull i em torna a Balaguer. El organitzador em comenta que molta gent ja s’ha retirat pel calor, no m’extranya, la furgoneta marca 34°C. Em deixa a Balaguer i vaig a buscar a Lourdes, deixe tot al cotxe i a un bar a per gel per als dits del peu. Veiem arribar als primers triatletes a la T2 i van tots bastant al límit, però em sorprèn veure a alguns que estan corrent molt ràpid. Al cap d’una estona veig a Marcel corrent, va bastant tocat també. Em sorprèn no veure a Gabriel, pense que s’haurà retirat. Moments desprès veig als pares de Pep que ens comenten que plega, anem amb ells cap a T2 i el veiem corrent, però arriba a la nostra altura i ho deixa, és molt difícil córrer amb aquestes circumstàncies.
Comentem la cursa i veiem arribar al primer, Ruben Galvan amb un temps de 4 hores 40 minuts, increïble com ha volat en la bicicleta, he tingut la oportunitat de veure’l mentre esperava a que em recolliren, impressionant.
A passar pàgina i a aprendre dels errors comesos, mai m’he retirat de ninguna cursa però esta vegada ha sigut impossible seguir. Cabrejat per no poder acabar però pitjor hagués sigut no acabar Ironcat.
Almenys la natació m’ha anat molt bé sortint de l’aigua amb menys de 30 minuts, impensable per a mi, calcule que hauré sortit a la posició 35 més o menys. Em consola també que el fet de fer-me mal al peu m’hagues obligat a retirar-me igualment.
Ara a recuperar bé el peu i a seguir progressant, pròxim repte encara per decidir però possiblement el tri de Bétera o alguna cursa a peu si el peu evoluciona bé, però tinc especial motivació per al triatló d’Antella del 22 de Juliol.