Després de mesos molts durs, en els que he fet moltes sèries, molts quilòmetres i moltes hores corrent, ahir vaig disputar el que va ser el meu primer marató, el 29 marató popular de valència.
La carrera començava a les 9:00 del matí al circuit de Fórmula 1, per tant em vaig alçar a les 6:45 en temps per a pegar-me una bona dutxa per tal de anar entrant en situació. Després em vaig fer ben esmorzat, calia agafar forces ja que la carrera seria molt dura.
El dia es presentava un sense núvols ni vent, especial per a córrer.
Sobre les 8:15 vaig arribar a la zona d'ixida i després de vestir-me i posar-me vaselina per tot arreu i una crema per a calmar els dolors del genoll,vaig començar a fer estiraments i un poc d'escalfament amb els companys del club de la UPV.
A mesura que passaven els minuts, els nervis eren més forts, però al sentir el tret d'eixida tot es va quedar allí i vaig començar a córrer.
Vaig decidir ixir amb dos companys del club, Carlos i Esther, a un ritme de 4:15 el quilometre, tot això aconsellat per l'entrenador Juanjo, encara que jo no estava gens segur de poder aconseguir-ho, a més era la meua primera experiència en la prova reina de l'atletisme.
Segons anaven passant els quilometres, el dolor va remetre i vaig començar a tenir molt bones sensacions, pareixia que el genoll em deixaria córrer.
Vaig passar per el quilometre 11 en un temps de 47:32, a una mitja de 4:19 el quilometre.
D'ací al pas per la mitja marató el ritme encara va ser més frenètic, 1:29:20, a una mitja de 4:14, tot una locura per a mí, ja que el meu millor registre en una mitja marató era de 1:31:50, i encara faltava la meitat, però seguia trobant-me bé.
Vam aconseguir instalar-nos al pràctic de les 3:00 hores, però la història va canviar.
Vaig començar a sentir-me un poc ofegat, i vaig decidir baixar un poc el ritme.
Tenia el pràctic de les 3:00 hores a la vista però poc a poc vaig anar retrasant-me fins que va vindre el pitor, el dolor del genoll va tornar a fer-se present, cosa que em va preocupar molt.
A partir del 30 millor no parlar-ne. El dolor no cesava, sinó que cada vegada era més intens.
A més els corredors anaven passant-me un rere altre, però el principal poblema era el meu genoll.
Cap al quilòmetre 35 el dolor era ja insuportable pero el calor de la gent em feia seguir endavant.
Cap al quilòmetre 39 vaig haver de parar de correr i posarme a caminar durant uns 200 metres, el dolor ja era superior a mi, vaig intentar córrer però no podia, em temia lo pitjor....
La gent que es trobava per allí i els corredors que em passaven en aquell instant em van donar les forces necessàries per a continuar, vaig començar a córrer de nou encara que en un dolor molt intens però poc a poc el dolor va anar remitint, em va passar el pràctic de les 3:15 hores però no passava res, el meu objectiu era acabar-la i així ho vaig fer.
Vaig arribar a la meta, davall l'atenta mirada de la meua perla, Lourdes, qui ha tingut que aguantar tots els meus "rollos" de marató cap ací, marató cap allà, amb un més que meritori 3:17:07, a una mitja de 4:40 el quilometre cosa per la qual n'estic molt orgullós.
Felicitar a tots el corredors que han fet aquesta marató, i en especial als debutants i als mebres del club de la UPV, sense deixar de recordar a tota la gent que per un motiu o altre no ha pogut acabar la carrera.
Un 10 també per a la gent que animava a cada cantó de la carrera.
La carrera començava a les 9:00 del matí al circuit de Fórmula 1, per tant em vaig alçar a les 6:45 en temps per a pegar-me una bona dutxa per tal de anar entrant en situació. Després em vaig fer ben esmorzat, calia agafar forces ja que la carrera seria molt dura.
El dia es presentava un sense núvols ni vent, especial per a córrer.
Sobre les 8:15 vaig arribar a la zona d'ixida i després de vestir-me i posar-me vaselina per tot arreu i una crema per a calmar els dolors del genoll,vaig començar a fer estiraments i un poc d'escalfament amb els companys del club de la UPV.
A mesura que passaven els minuts, els nervis eren més forts, però al sentir el tret d'eixida tot es va quedar allí i vaig començar a córrer.
Vaig decidir ixir amb dos companys del club, Carlos i Esther, a un ritme de 4:15 el quilometre, tot això aconsellat per l'entrenador Juanjo, encara que jo no estava gens segur de poder aconseguir-ho, a més era la meua primera experiència en la prova reina de l'atletisme.
Segons anaven passant els quilometres, el dolor va remetre i vaig començar a tenir molt bones sensacions, pareixia que el genoll em deixaria córrer.
Vaig passar per el quilometre 11 en un temps de 47:32, a una mitja de 4:19 el quilometre.
D'ací al pas per la mitja marató el ritme encara va ser més frenètic, 1:29:20, a una mitja de 4:14, tot una locura per a mí, ja que el meu millor registre en una mitja marató era de 1:31:50, i encara faltava la meitat, però seguia trobant-me bé.
Vam aconseguir instalar-nos al pràctic de les 3:00 hores, però la història va canviar.
Vaig començar a sentir-me un poc ofegat, i vaig decidir baixar un poc el ritme.
Tenia el pràctic de les 3:00 hores a la vista però poc a poc vaig anar retrasant-me fins que va vindre el pitor, el dolor del genoll va tornar a fer-se present, cosa que em va preocupar molt.
A partir del 30 millor no parlar-ne. El dolor no cesava, sinó que cada vegada era més intens.
A més els corredors anaven passant-me un rere altre, però el principal poblema era el meu genoll.
Cap al quilòmetre 35 el dolor era ja insuportable pero el calor de la gent em feia seguir endavant.
Cap al quilòmetre 39 vaig haver de parar de correr i posarme a caminar durant uns 200 metres, el dolor ja era superior a mi, vaig intentar córrer però no podia, em temia lo pitjor....
La gent que es trobava per allí i els corredors que em passaven en aquell instant em van donar les forces necessàries per a continuar, vaig començar a córrer de nou encara que en un dolor molt intens però poc a poc el dolor va anar remitint, em va passar el pràctic de les 3:15 hores però no passava res, el meu objectiu era acabar-la i així ho vaig fer.
Vaig arribar a la meta, davall l'atenta mirada de la meua perla, Lourdes, qui ha tingut que aguantar tots els meus "rollos" de marató cap ací, marató cap allà, amb un més que meritori 3:17:07, a una mitja de 4:40 el quilometre cosa per la qual n'estic molt orgullós.
Felicitar a tots el corredors que han fet aquesta marató, i en especial als debutants i als mebres del club de la UPV, sense deixar de recordar a tota la gent que per un motiu o altre no ha pogut acabar la carrera.
Un 10 també per a la gent que animava a cada cantó de la carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada