IV MARXA CICLOTURISTA CIUTAT DE VALENCIA

A les 5:30 sonà el despertador perquè a les 6:00 havíem quedat Bruno, Pablo, Navajín i jo. Carreguem les bicicletes i cap a València. Arribem allí i encara era de nit fosc, però ja es podia vore a molts ciclistes preparant-se. Després de més de mitja hora allí preparant xips, dorsals, i tot el necessari per a la marxa, ens dirigim cap a la sortida. Hi havia un ambient molt agradable i el temps acompanyava. Ens situem a la part de darrere del pelotó. Es dona la ixida i comencem a rodar molt lentament fins que el pelotó s’estira una mica. Haviem d’anar molt en compte ja que hi havia moltíssima gent i ja comencem a rodar molt ràpidament. Intentem anar avançant posicions però al ser quatre els que anàvem, es feia complicat ja que anavem perdent-nos degut a la massificació de ciclistes. Agafem la carretera cap al Saler i ja no anem junts, Navajín se’n va cap avant i jo decidisc esperar a Brunet i Pablo. Cap al quilòmetre 10 ja vegem el primer accident, encara que res greu. Poc després el grup en el que vaig es parteix i em quede darrere esperant a Bruno. Seguim uns quilòmetres fins que em veig a la cuneta a Navajín en no massa bona cara, li aixeque el braç abans d’arribar a la seua altura per a que s’unisca a nosaltres, encara que no em veu fins a que em té damunt. L’espere i em comenta que no es troba massa bé i que havia vomitat. Li dic que si vol que parem però em diu que no, passem a relleus fins agafar el grup en el que Brunet. Poc a poc veig a Navajín pitjor, li done un gel per a vore si es recupera però res de res. Insistisc dient-li que si no es troba bé que parem i ja està, no passa res. Al quilòmetre 70, Mareny de Barraquetes, decidim parar, anem a un forn, per a que menjara alguna cosa per a vore si es recuperava, però decidix abandonar. Parle en un policia local i em comenta que si volíem podia cridar a l’ambulància, però la situació tampoc era tan critica. Esperem al cotxe escombra, escombra?? Que mal sona no??, i com que també ve l’ambulància, el metge li fa una revisió. Havía tingut una descompensació de glucosa. Res greu. Arribem a València amb la furgoneta, descarreguem les bicicletes i encara passem per la línea d’arribada, davall una gran ovació, que risa, alçant els braços com si haguérem guanyat. Sols entraren 5 persones per darrere de nosaltres, 859 ciclistes.
La experiència molt bona encara que no vam poder acabar la marxa. Això de rodar en grup es impressionant, la velocitat a la que es pot anar es increïble, encara que un poc perillós.
Els primers feren una mitja de 45 Km/h, casi res. Pablo a 39 que va millarant molt poc a poc i Brunet a 37. Quan tinga alguna foto que vàrem fer les publicaré.
A pesar de tot vam passar un dia molt agradable, repetirem.