Uns dies després de haver acabat la Quebrantahuesos ja estic pensant en quan podré tornar a fer esta marxa. A pesar del mal temps i del fred que va fer durant tot el dia ho faig passar molt bé. Espere poder repetir-ho amb un temps més agradable.
Després de vore que sols acabaren la prova 5100 persones i de llegir els comentaris a diferents foros d’internet me n’adone de la duresa que va suposar el completar la prova. Es van retirar casi 2000 persones i casi 1500 no van prendre la sortida
L’ambient des del divendres ja era molt bo, i l’organització simplement de 10. Els voluntaris increïbles. Tenen més mèrit que els propis ciclistes ja que aguantar tantes hores davall la plutja o en llocs on les temperatures eres de 3 o 4ᵒC parla per si mateix.
La única cosa que no em va agradar es vore que els ciclistes tiraren els periòdics i els plàstics de els gels i les barretes energètiques que es menjaven. A pesar de que la organització ho va recordar una i altra volta. Segur que eren una minoria però s’ha de respectar l’entorn.
Els ports que vam haver de superar em van agradar molt sobretot el Marie Blanc i el Portalet, si arriba a estar el sol fora i haguèrem pugut gaudir del paissatge i de més aficionats haguera sigut una passada.
Ací expose una gràfica que compara la elevació amb l’altura i la velocitat en cada instant:
Les pulsacions més elevades al tram final del Marie Blanc, amb les rampes que no baixaven del 11%.
Com es pot observar en ningun moment vaig pendre cap risc baixant ja que la velocitat no supera mai els 45 Km/h excepte al tram final on la carretera ja estava seca.
Resumint:
Em van ixir 200.57 quilòmetres en un temps de 8 hores i casi 55 minuts a una velocitat mitjana de 22.5 km/h amb un desnivell acumulat de 3500 metres i a una freqüència cardiaca mitja de 132 pulsacions per minut. Vaig acabar a la posició 3612 de 5150 VALENTS que van acabar a pesar de les inclemències del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada