IRONCAT 2012

Impossible resumir tot el que he viscut a l’IRONCAT però vaig a intentar-ho...

El dia comença a les 5 de la matinada, desprès d’haver dormit bastant malament, ja que tenia molts nervis. Desdejune intentant menjar més del que tenia gana i a les 6 baixe a deixar-ho tot a boxes. Torne a l’hotel, agafe el neoprè i marxem Lourdes i jo cap a la zona de sortida. Estic nerviós però amb ganes de començar, sé que una vegada comence, els nervis desapareixeran. Em despedisc de Lourdes i a la guerra.

Som uns 170 triatletes cadascú amb un objectiu diferent però tots amb moltes ganes de donar-ho tot. Es dona l’eixida puntualment i jo que m’havia ubicat a la part de darrere, entre a l’aigua dels últims. Primeres braçades on intente evitar els cops en tot moment. Poc a poc el grup va estirant-se i es fa fàcil nadar, ja que la mar està molt tranquil·la i les boies es veuen amb molta facilitat, la qual cosa em permet orientar-me molt bé. Hem de fer 3 voltes a un circuit d’uns 1100 metres i desprès anar ja cap a la zona de transició per completar els 3800 metres aconseguint així completar el circuit de l’aigua.

Poc a poc vaig agafant el meu ritme i avançant a algun triatleta, no m’obsesione ni pel temps ni per posicions, vaig a fer la meva carrera sense pensar en res més. Passe la primera volta i em dona la sensació que estic nadant bastant bé, molt conservador i amb bona orientació. A la segona volta m’avança un triatleta i em pose a peus durant quasi tota la segona volta fins que arriba un moment en el que es desorienta, l’avance i agafe la trajectòria correcta. La tercera volta transcurreix sense problemes a excepció d’un mal de cap degut a que duc les ulleres massa apretades. Arribe a la transició desprès de 1 hora 3 minuts i 47 segons. Veig a Lourdes, la salude i li comente que vaig molt bé. Em sorprèn veure tantes bicicletes a boxes, he fet molt bon parcial de natació. Ho agafe en calma, em seque els peus amb una tovallola, em pose els calcetins, sabates... i a per els 180 quilòmetres de bicicleta. Continua fent-me mal el cap, i l’ull esquerre no el puc obrir del tot, per moments m’asuste, però a mesura que van passant els quilòmetres tot torna al seu lloc.

El tram ciclista constava de 6 voltes a un circuit d’anada i tornada de 30 quilòmetres, en el que els triatletes anem creuant-nos contínuament. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me, ràpidament em passen 3 triatletes. Són les 8 i poc del del matí i sembla que tindrem un dia infernal per la calor. Vaig creuant-me en els primers triatletes, em sorprèn creuar-me’ls tan tard, senyal que he nadat molt bé. Vaig contant-los a mesura que me’ls creue i vaig a la posició 35. Ni jo m’ho crec, però sé que la carrera és molt molt llarga i segur que encara em passarà molta gent. Passe la primera volta després de 55 minuts, temps dins del previst a pesar de que vaig reservant-me molt. Li dic a Lourdes que em prepare isotònica per a la propera volta. És el moment de prendre’m una barreta energètica, però impossible, això a mi no m’entra. Després de menjar-me la meitat, ho deixe per impossible. Seguisc fent quilòmetres, molt concentrat. Segona volta al mateix ritme. Li demane aigua a Lourdes per a la pròxima volta i em prenc un altre gel. Després de la tercera volta tot segueix igual. Mantinc el ritme i aprofite per a menjar-me un Sandwich de pernil. No tinc massa gana però m’he de forçar una mica. Combine plàtans, gels, aigua i isotònica a mesura que van passant els quilòmetres. A la quarta volta Lourdes em diu que el meu germà i Laura ja estaven apunt d’arribar, venien a veure’m, cosa que em motiva encara més. Comence la cinquena volta, he augmentat un poc la velocitat mitjana però se que a les 2 últimes es reduirà un poc pel vent que comença a augmentar. Ja sols queden 60 quilòmetres de bicicleta. El vent ja ha fet acte de presència i a mesura que passa el temps és més fort encara que tampoc és excessiu. Quan estic de tornada de la cinquena volta, sent que em criden per darrere, és el meu germà en la bicicleta, que ja havia arribat. Comente sensacions amb ell i seguim endavant, ell en tot moment a uns 10 metres darrere de mi per a evitar problemes amb els jutges de la prova. Passe de nou per l’Ampolla, veig a Lourdes i a Laura, que m’animen i a per la última volta, sols 30 quilòmetres. El meu germà està a la sortida del poble per a fer l’última volta darrere de mi. Esta volta l’aprofite per a prendre’m un altre gel i rodar amb un poc més de cadència per a arribar a la transició relativament bé. Aquesta última volta l’he fet un poc més lent perquè no volia arribar carregat a la marató. L’estómac el tinc perfecte, m’he hidratat molt bé durant quest tram però no estic segur d’haver menjat bastant. Enfile ja de nou cap a l’Ampolla i arribe a la transició després de 5 hores i 36 minuts dalt de la bicicleta, i ocupant la posició 34 de la general. De nou a boxes molt poques bicicletes, els primers ja fa estona que han començat a córrer però no veig a ningú corrent a un ritme massa alt, és de suposar, fa molta calor.

Deixe la bicicleta, em pose les bambes, agafe un parell de gels per si els necessite i aprofite per a pixar, cosa que ja necessitava. Abans de començar a córrer el Garmin no respon, cosa que em desconcerta, el meu germà m’oferix el seu però apague el meu i el torne a encendre i el pose en marxa, per davant 42 quilòmetres......quasi res.

Comence a córrer per sota de 5 minuts el quilòmetre, em sorprèn anar tan bé, tant de cames com de càrdio, les pulsacions relativament baixes. Hem de completar 6 voltes a un circuit d’anada i tornada on no hi ha ombra en ningun moment. El meu germà em segueix a uns metres i comentem que vaig un poc massa ràpid però em trobe molt bé. Aprofite cada avituallament per a hidratar-me, no prenc res sòlid però vaig combinant aigua, isotònica i coca cola. Van passant els quilòmetres i cada vegada veig més a prop la possibilitat de ser finisher! La gran part dels triatletes van molt tocats, la calor està passant factura, molts caminen, altres quasi no poden córrer però jo em sent bé. Vaig reservant perquè això és molt llarg i en algun moment em trobaré en el famós mur. El recorregut és molt entretingut, cada volta passem 2 vegades per la zona on estan els boxes i l’arribada. A cada pas, Lourdes i Laura em donen molts ànims, cosa que em ve molt bé per a seguir endavant. Pase la primera volta en poc menys de 35 minuts, sé que a aquest ritme no podré fer tota la marató però vaig fent camí.

La temperatura és de 33°C i el fet de veure que la gent va tant cascada em fa agafar confiança. Crec que no m’ha avançat cap triatleta mentre que jo si que vaig passant a algun. Durant la segona i tercera volta mantinc bastant el ritme. Ara sols queden 21 quilòmetres, ja ho tinc quasi! Sols queda anar restant quilòmetres, ja tinc les 3 pulseres, sols queden agafar-ne 3 més. A partir de la quarta volta el ritme decau un poc, perquè estic més temps als avituallaments, ampolla d’aigua pel cap, un poc d’isotònica i una altra ampolla per a seguir. Quan me n’adone ja estic a la última volta, sols 7 quilòmetres, m’emocione per moments, ho tinc a tir, i a sobre, no he tingut cap moment de debilitat ni tan sols he tingut que deixar de córrer excepte en els avituallaments. En aquesta última volta el meu germà em torna a acompanyar durant uns quilòmetres. Jo ja porte les 6 pulseres de les 6 voltes, les 5 negres i la de la glòria, la blanca, que indica que és la última volta. Passe de nou per davant de Lourdes i Laura i sols em queden 2 quilòmetres, anar a l’espigó i tornar cap a l’arribada. En fixe que ha arribat molt poca gent i a mi ja em queda res. Entre en l’últim quilòmetre i ja no tinc ni calor ni ningún dolor. M’emocione per moments, pense en tot l’esforç que he fet aquests últims mesos i que ara té la seva recompensa. Enfile ja cap a l’arribada, veig l’arc i allí està Lourdes, Ferran i Laura. Per megafonia l’animador diu “Dorsal 103 Artur Cunyat del C.N. Sabadell”, puufff... No vull que s’acabe este moment. Creue la linea després de 10 hores 28 minuts i 57 segons, fent la matató en 3 hores i 48 minuts, el 16 millor parcial de marató. Ni jo mateixa m’ho acabe de creure. Quantes emocions juntes, indescriptibles. Abrace a Lourdes, Laura i Ferran, que content estic, i sé que ells també de vore’m feliç a mi. Em faig la foto amb el temps per a immortalitzar el moment i vaig a recuperar forces.

Agafe torn per a fer un massatge i intercanvie sensacions amb el triatletes que ja han arribat, en poc de temps em toca massatge. Des d’allí sent que el animador diu que està entrant un triatleta, a la posició 23, flipe per moments. Està dient que he quedat tan a dalt? Després de consultar les classificacions veig que he quedat el 21 de 172 que han pres la sortida.

He fet el parcial 34 a la natació, el 33 al tram ciclista i el 16 a la cursa a peu, avançant 11 posicions a la marató per a entrar el 21 de la general.

Gràcies a tota la gent que m’ha recolzat durant este temps, en especial a Lourdes, que és una santa i aguanta el que no està escrit, entrenos i proves. T’estime, no ho hagués aconseguit sense la teua ajuda i el teu recolzament. No dic més noms per no deixar-me a ningú però gràcies als que s’han interessat per mi abans, durant i després de la prova.