A les 9:00 del matí sortim Lourdes i jo cap a Balaguer on es disputava aquest dur triatló i de seguida observem que la calor serà asfixiant, la temperatura ja marca 24°C.
Arribem sobre les 11 del matí, la T2 està a Balaguer on deixe les sabatilles de córrer i la gorra, mentre que la T1 està situada al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Sobre les 12 dinem a Balaguer i ens dirigim cap a la T1. La temperatura és molt elevada, així que intente hidratar-me contínuament. Deixe tot preparat a la T1 i ens dirigim cap a la sortida amb Pep per tal de escalfar una mica. El paisatge és molt bonic i el fet de nadar en el pantà em fa il·lusió i de sobte tinc fins i tot moltes ganes de nadar.
Arribem sobre les 11 del matí, la T2 està a Balaguer on deixe les sabatilles de córrer i la gorra, mentre que la T1 està situada al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Sobre les 12 dinem a Balaguer i ens dirigim cap a la T1. La temperatura és molt elevada, així que intente hidratar-me contínuament. Deixe tot preparat a la T1 i ens dirigim cap a la sortida amb Pep per tal de escalfar una mica. El paisatge és molt bonic i el fet de nadar en el pantà em fa il·lusió i de sobte tinc fins i tot moltes ganes de nadar.
Ens posem el neoprè Pep i jo i abans d’introduir-nos a l’aigua em vaig copejar contra una roca. Em va bastant mal però pense que sols és el colp. El tercer dit del peu comença a sagnar però poca cosa. Tirem endavant i a l’aigua. L’aigua encara que un poc freda està ideal per a nadar amb neoprè. Breu escalfament amb Pep, ens desitgem sort, veig a Gabriel de Distance i ens saludem.
Es dona la sortida. Havíem de fer 2 voltes a un circuit triangular per completar els 1900 metres de natació. Primers metres en que note que el cor s’accelera més del que normalment acostume a fer nadant, crec que he sortit massa ràpid, poc a poc vaig agafant el meu ritme de creuer i intente nadar llarg. Intente agafar uns peus però no soc capaç, així que decidisc anar a la meva. Passe la primera, la segona volta i ens dirigim cap a l’inici per tal de completar la primera de les 2 voltes. Veig que els primers tampoc estan molt lluny, cosa que em motiva, no estic nadant tan malament, encara que les sensacions no son bones del tot, he begut massa aigua i tinc la panxa amb massa líquid. La primera volta es fa un poc llarga, però ja sols queda la meitat. Comence la segona i em veig sol i bastant allunyat de la resta de triatletes però la trajectòria que porte és la correcta. Veig un grup d’uns 15 davant, a uns 30 metres i per darrera de mi gent un poc més endarrerida. Seguisc al meu ritme i van passant els metres, comença a fer-me mal el dit del peu, cosa que em preocupa. Arribe a la segona boia i em dirigisc ja cap a la sortida, moment en que em passa un triatleta, em pose en paral•lel a ell i arribe a la vora, amb ell. Surt de l’aigua, salude a Lourdes que esta vegada si que està atenta i em veu i em dona ànims, em diu que vaig molt bé. Transició lenta on he de sentar-me per treure’m el neoprè, em pose els calcetins, casc, etc..
Veig a Pep, que ha arribat escassos segons darrere meu. Agafe la Bicicleta i els dits segueixen fent-me mal i cada vegada més, li comente a Lourdes que no se si podré córrer, però al menys pensava intentar-ho.
Mire el Garmin i veig que he fet un parcial de 29:35, no m’ho crec ni jo, em motiva. Aprofite el primer tram de la bicicleta per a pendre’m un gel, però l’aigua està molt calenta, així que es fa impossible beure, hauré d’esperar al primer avituallament, espere que no estiga massa lluny. Els primers quilòmetres son picant cap amunt, i intente no pujar massa de pulsacions però es fa difícil. Passe a algun triatleta i sols recorde que em passa un a mi. Va tot bastant bé encara que la calor farà molt de mal. Sobre el quilòmetre 10 veig a Gabriel de Distance i em pose com a objectiu no perdre’l de vista, se que va bé en la bicicleta, ho vaig poder comprovar fa unes setmanes en un trainning que férem a Premià de Mar. Poc desprès agafe un clot i perd la tapa del bidó on tinc les eines per si punxe, m’avisa un triatleta que ve per darrere i torne a recollir-ho. Perd de vista a Gabriel però no m’obsesione, poc a poc vaig recuperant i sobre el quilòmetre 15 l’agafe, comente la situació de carrera amb ell, em recomana beure molt, arribem al primer avituallament junts i agafen aigua freda, que bé que senta, poc a poc però me la acabe tota, passem per una zona un poc irregular i poc després m’avança Marcel de Distance, va com una moto el tio, de nou una carretera amb bon asfalt, veig una rampa bastant llarga, plat petit i a pujar. Al cap d’uns metres, puuuuuuufff. Roda rebentada, merda, quina putada, Gabriel em diu que si necessite alguna cosa, li dic que no, ho tinc tot.
Rapidament canvie la roda de davant i quan em dispose a unflar-la veig que la vàlvula no és prou llarga i no puc unflar-la. Em passen molts triatletes, alguns dels quals em pregunta si necessito ajuda, però els dic que no. La unica esperança que tinc és que Pep que ve per darrere tinga una càmera amb una vàlvula més llarga, però tampoc, es exactament igual que la meva, li dic que faja marxa, intente unflar de nou però res. A la fi he d’abandonar, molta ràbia però no podia fer res. Sent una gran impotència però a la vegada estic enfadat en mi mateixa, si hagués tingut una càmera amb vàlvula més llarga això no m’hagués passat. Davall un sol intensíssim espere a que algú de l’organització em vinga a buscar. Desprès de passar molta estona una furgoneta em recull i em torna a Balaguer. El organitzador em comenta que molta gent ja s’ha retirat pel calor, no m’extranya, la furgoneta marca 34°C. Em deixa a Balaguer i vaig a buscar a Lourdes, deixe tot al cotxe i a un bar a per gel per als dits del peu. Veiem arribar als primers triatletes a la T2 i van tots bastant al límit, però em sorprèn veure a alguns que estan corrent molt ràpid. Al cap d’una estona veig a Marcel corrent, va bastant tocat també. Em sorprèn no veure a Gabriel, pense que s’haurà retirat. Moments desprès veig als pares de Pep que ens comenten que plega, anem amb ells cap a T2 i el veiem corrent, però arriba a la nostra altura i ho deixa, és molt difícil córrer amb aquestes circumstàncies.
Comentem la cursa i veiem arribar al primer, Ruben Galvan amb un temps de 4 hores 40 minuts, increïble com ha volat en la bicicleta, he tingut la oportunitat de veure’l mentre esperava a que em recolliren, impressionant.
A passar pàgina i a aprendre dels errors comesos, mai m’he retirat de ninguna cursa però esta vegada ha sigut impossible seguir. Cabrejat per no poder acabar però pitjor hagués sigut no acabar Ironcat.
Almenys la natació m’ha anat molt bé sortint de l’aigua amb menys de 30 minuts, impensable per a mi, calcule que hauré sortit a la posició 35 més o menys. Em consola també que el fet de fer-me mal al peu m’hagues obligat a retirar-me igualment.
Ara a recuperar bé el peu i a seguir progressant, pròxim repte encara per decidir però possiblement el tri de Bétera o alguna cursa a peu si el peu evoluciona bé, però tinc especial motivació per al triatló d’Antella del 22 de Juliol.
Rapidament canvie la roda de davant i quan em dispose a unflar-la veig que la vàlvula no és prou llarga i no puc unflar-la. Em passen molts triatletes, alguns dels quals em pregunta si necessito ajuda, però els dic que no. La unica esperança que tinc és que Pep que ve per darrere tinga una càmera amb una vàlvula més llarga, però tampoc, es exactament igual que la meva, li dic que faja marxa, intente unflar de nou però res. A la fi he d’abandonar, molta ràbia però no podia fer res. Sent una gran impotència però a la vegada estic enfadat en mi mateixa, si hagués tingut una càmera amb vàlvula més llarga això no m’hagués passat. Davall un sol intensíssim espere a que algú de l’organització em vinga a buscar. Desprès de passar molta estona una furgoneta em recull i em torna a Balaguer. El organitzador em comenta que molta gent ja s’ha retirat pel calor, no m’extranya, la furgoneta marca 34°C. Em deixa a Balaguer i vaig a buscar a Lourdes, deixe tot al cotxe i a un bar a per gel per als dits del peu. Veiem arribar als primers triatletes a la T2 i van tots bastant al límit, però em sorprèn veure a alguns que estan corrent molt ràpid. Al cap d’una estona veig a Marcel corrent, va bastant tocat també. Em sorprèn no veure a Gabriel, pense que s’haurà retirat. Moments desprès veig als pares de Pep que ens comenten que plega, anem amb ells cap a T2 i el veiem corrent, però arriba a la nostra altura i ho deixa, és molt difícil córrer amb aquestes circumstàncies.
Comentem la cursa i veiem arribar al primer, Ruben Galvan amb un temps de 4 hores 40 minuts, increïble com ha volat en la bicicleta, he tingut la oportunitat de veure’l mentre esperava a que em recolliren, impressionant.
A passar pàgina i a aprendre dels errors comesos, mai m’he retirat de ninguna cursa però esta vegada ha sigut impossible seguir. Cabrejat per no poder acabar però pitjor hagués sigut no acabar Ironcat.
Almenys la natació m’ha anat molt bé sortint de l’aigua amb menys de 30 minuts, impensable per a mi, calcule que hauré sortit a la posició 35 més o menys. Em consola també que el fet de fer-me mal al peu m’hagues obligat a retirar-me igualment.
Ara a recuperar bé el peu i a seguir progressant, pròxim repte encara per decidir però possiblement el tri de Bétera o alguna cursa a peu si el peu evoluciona bé, però tinc especial motivació per al triatló d’Antella del 22 de Juliol.
