dijous, 2 d’octubre de 2014

RESUM CURSES ESTIU

Després de molt de temps sense escriure al blog, i no per falta de competicions o d’entrenes, sinó perquè he tingut més el cap posat en altres coses que en actualitzar el blog, entrenament, guadir de la xicoteta de casa... retornem a escriure.
Aquest estiu sols m’he posat el dorsal en 3 curses a peu, Simat, Benifairó i Barx.
Volta a peu a Simat
No tenia ningun objectiu, sols mantindre la xispa i fer un bon entreno de qualitat, ja que sempre en una competició ens exigim més que en un simple entrenament.
Al matí vaig fer 2000m de natació molt suaus i a la tarda despres de dinar en familia cap a Simat.
Moltíssima gent i molt bon ambient. Es dóna la sortida puntualment i em trobe gent pel voltant que m’impedeix correr amb facilitat, poc a poc el grup s’estira i em situe a un costat per evitar colps i possibles caigudes. Després del pas pel primer quilòmetre em situe sobre la posició 10. Vaig bé i decidisc incrementar el ritme i poc a poc progresse fins a la segona posició al quilòmetre 4, posició que ja no abandonaria fins a l’arribada. Ni jo m’ho podia creure que entraria tan endavant i a un ritme tan elevat, 3:23 el quilòmetre per a fer els 7.2km. La gent que va vindre a vore la cursa em va donar una motivació extra per poder fer una cursa tan bona.
 
Volta a peu a Benifairó
4 dies més tard la cursa tocava en el poble, i com no, la pressió de fer un bon resultat i més veient com m’havia anat a Simat on vaig quedar segon de més de 600 corredors.
La mateixa rutina que a Simat, 2000m de natació suau al matí i a la tarda a correr, en este cas 8,1km.
Em comenten que han vingut 2 atletes amb bastant nivell i que són als que hauré de controlar (la sort de conèixer-se tot entre ells en aquest món).
Sortida puntualment i ràpidament formem un grup de 5 unitats al capdavant. Ritme molt alt i a veure fins on arribem. Anar darrere de la moto de cap de cursa dóna una motivació extra i el fet de còrrer a casa amb tota la gent animant més encara.
Poc a poc van passant els quilòmetres i ens quedem 3 davant, jo sempre tancant el grup i evitant el vent frontal. Pel quilòmetre 5 veig que el segon encara va més cascat que jo i comença a cedir, aprofite per passar-lo i apegar-me al primer. L’aguante fins al quilòmetre 6,5 però no puc mantindre el ritme i ara només queda mantenir la segona posició. Últims metres durs però objectiu aconseguit, segon a casa, que més es pot demanar quan fa un any estava recentment operat del cor i se’m feia la boca aigua cada vegada que veia una cursa?
Finalment mateix ritme que la cursa anterior però en aquest cas més llarga, a 3:23 el quilòmetre.
Cross Barx
 16 d’Agost i ja plenament entrenant per l’objectiu de l’any, Ican Gandia, vaig fer aquesta cursa, a prop de casa i amb la intenció de fer un bon entrene a un ritme bastant elevat. Carrera durilla que ja havia fet anys anteriors i amb molt de nivell, amb triatletes internacionals presents. Vaig començar massa ràpid i i a més la xispa de curses anteriors l’havia perdut, normal, entrenes enfocats a Ironman és el que té. A l’inici de la prova en situe sobre el 5/6 però a mesura que van passant els quilòmetres vaig perdent posicions fins entrar en desena posició i salvant el top ten. Vaig fer un parell d’errades que em van costar perdre uns valuosos segons, córrer amb les bambes d’asfalt i posar-me uns pantalons que em venien bastant justos.
 
 
De tota manera satisfet de fer els 9,2km amb desnivell a 3:39 el km. Ara ja a deixar les carreres i a fer entrenes i volum per a arribar bé a Ican Gandia.

Cap comentari:

Publica un comentari