dimecres, 24 de juny del 2015

10K L'ALCUDIA

Aprofitant que estava a la terreta i després de parlar amb Maria decidim participar en aquesta cursa. Feia molts anys que no la feia, de quan tindria 8 ó 10 anys aproximadament però la recordava com una cursa amb un bon ambient, així que ens presentem allà minuts abans de la sortida el meu pare, Maria, Tobi i jo. Feia molta calor així que hidratar-se bé seria fonamental.
Pel que fa a la carrera poc que dir, no vaig fer una carrera intel·ligent perdent el primer grup els primers metres i quan vaig voler enllaçar vaig haver de fer un esforç que em va passar factura els últims quilòmetres. Quan vaig tornar a enllaçar anavem uns vuit corredors però ràpidament 2 d'ells es van escapar a un ritme massa alt com per intentar seguir-los, prou tenia jo ja aguantant en el grup que estava. Van passant els quilòmetres i el grup es va trencant.


 Els últims minuts són durs i el ritme decau, fa molta calor. Entre de nou a l'Alcudia en cinquena posició però em passa un corredor, vaig fundit i no puc aguantar-lo així que finalment sisé amb un temps de 34:47 i tercer de la categoria que em va servir per a pujar al podi. No content per la cursa però si per haver gaudit d'ella amb un ambient increible i molts participant, 827 van arribar. Minuts després arriba mon pare i poc després Maria, els dos han fet una carrera molt bona, com sempre.
Finalment i per respecte a l'organització ens esperem a la recollida de trofeus que es va fer molt llarga. A seguir entrenant i gaudint de l'esport.

divendres, 24 d’abril del 2015

CURSA 10K BADIA DEL VALLÉS


El passat diumenge i per segon any consecutiu vaig participar en aquesta cursa, amb poc ambient però sempre fa il·lusió retrobar-se de nou en excompanys i ex alumnes així que minuts abans de les 10h arribem allà Lourdes, Daniela i jo.
Recollida de dorsal i retrobament amb Cristina i Miquel, poc després anem a escalfar amb el Miquel, queda poc temps i hi ha que entrar en calor. De seguida veig que hi ha poca gent però algun corredor amb molt de nivell.

La carrera constava de 2 voltes a un circuit de 5km i ningun tram pla, sempre cap amunt o cap avall cosa que feia difícil agafar un ritme constant.
Tret de sortida i primers metres en lleuger descens, com ja coneixia la cursa de l’any passat no volia cometre les mateixes errades i em pose a cua d’un grup d’uns 8 atletes intentant no  forçar massa. Poc a poc el grup va estirant-se i l’Enric junt amb el Joan s’escapen uns metres, no m’obsessione, corren més que jo i sé que no els puc seguir. Poc a poc van passant els metres i el grup en el que vaig a cua es va reduint, ja sols quedem 3 atletes i els 2 que van per davant. De moment les sensacions són bastant bones però encara queda molta cursa. Estem corrent a un ritme de 3:30min/km i tinc els meus dubtes de si seré capaç de mantindre aquest ritme o pagaré l’esforç més endavant. Passa la primera volta i tot continua igual, continue a la cinquena posició però veig que el que va davant de mi va una mica just així que decidisc avançar-lo i posar-me darrere del que va tercer, l’Enric ja va sol com a cap de cursa i Joan uns metres per darrere però no va més de 10-12 segons per davant nostre. Pel quilòmetre 6 faig un petit canvi de ritme i veig que el que anava davant de mi es queda uns metres per darrere. Cada vegada veig a Joan més a prop i pel quilòmetre 7 l’agafe i em pose darrere d’ell per tal d’agafar una mica de aire.
Veig que encara tinc una mica de forces i accelere de nou sense pensar-m’ho col·locant-me a la segona posició, poc a poc vaig obrint forat i en un moment pense que podré inclús arribar a l’altura de l’Enric, el tinc uns 8-10 segons per davant però l’esforç comença a passar factura i veig que serà impossible així que sols queda mantenir la segona posició. L’última recta es fa molt dura, a més la lluita per darrere per la tercera posició està molt ajustada cosa que fa que no em puga confiar, allà veig a Lourdes que em dóna els últims ànims per a no ser superat. Finalment m’he de conformar en arribar en una fantàstica segona posició i un temps de 34:54, a 3:30min/km, sorprès per la marca que he fet desprès d’una setmana amb molt d’entrenament però content per haver-ho aconseguit i a més passant-ho molt bé.

Felicitar a l’Enric per la seva victòria i a tots els participant sobretot a Cristina que repeteix segona posició absoluta femenina i a Miquel que tot i estar fotut ha acabat amb una molt bona marca.

Desprès de la carrera recollida de trofeus, aquesta vegada si amb la Daniela i cap a casa. Ara ja canvi de xip i diumenge vinent primer triatló de la temporada, com ja és habitual comence al doble olímpic de Terres de l’Ebre. Objectiu: passar-ho bé i fer-ho el millor possible, sé en quin punt estic i sé que vaig curt de bicicleta però com sempre ho donarem tot.

divendres, 20 de març del 2015

MARATÓ BARCELONA 2015

Ja feia temps que em rondava pel cap preparar una marató i és que no sé per què però té alguna cosa que la fa especial. A més des del 2012 a Castelló que no en feia cap, així que el primer objectiu del 2015 havia de ser la marató de Barcelona.

Després de 12 setmanes d’entrenament arriba el dia, a les 6 del matí, esmorzar, dutxa i cap a Barcelona. Durant el camí arribem a 3°C però al arribar allí tampoc tinc sensació de fred. Ens dirigim cap a la sortida amb la resta de la colla Runners Sabadell i el míster al capdavant. Després de canviar-nos i deixar la bossa al guarda-roba, anem cap a la sortida. Molta gent, molt ambient i una climatologia que sembla que serà perfecta per fer una bona cursa. No hi ha excuses.
Moments abans de la sortida intente concentrar-me i visualitzar les dificultats del recorregut però sobretot pensar que toca gaudir de la marató al màxim, l’he preparada bé i estic amb confiança. Tret de sortida i allà anem, més de 19.000 corredors disposats a complir un somni que no és altre que creuar la línia d’arribada, cadascú amb un objectiu diferent però tots amb la mateixa il·lusió. Com a curiositat, van passar més de 20 minuts des que els primers van sortir fins que els últims creuaven l’arc de sortida.
Primers metres que ens serveixen per a agafar el ritme, m’ubique a cua del grup que anava a ritme de 3:55 per tal d’acabar la marató en 2h45min, vaig molt còmode i concentrat, intentant no perdre més forces de les necessàries i córrer sense tirons ja que desprès es pot pagar. Primers quilòmetres que passen rapidíssims i tot segons el previst. Passem pel Camp Nou i anem a buscar la Diagonal, arribem al 10k desprès de 38:54. D’ací a buscar de nou la zona d’arribada on hi ha moltíssima gent animant a pesar de que encara són les 9 i poc del matí. Poc desprès em trobe a un corredor que va fer la maratest, l’havia buscat però no l’havia trobat fins ara, anem comentant l’entreno de les últimes setmanes i està en ganes també. 

Terreny bastant puja baixa on s’ha d’anar dosificant forces . Arribem a l’avinguda de les Corts i decidisc posar-me uns metres per davant de les llebres ja que hi ha molta gent al darrere i no vull tindre ningun ensurt, ni anar a terra. Arribem a passeig de Gràcia i toca una suau pujada, ja estem pel km 15. Vaig bevent a cada avituallament però m’agafa pixera a pesar d’haver pixat abans de sortir. No puc deixar de beure però tampoc passar-me sinó hauré de parar. Ja som a l’avinguda Meridiana i ací tenim un tram que és dur mentalment ja que és un bucle d’anada i tornada, a pesar d’això es fa prou entretingut perquè anem creuant-nos els uns amb els altres. 
Tinc molt bones sensacions però em note la panxa cada vegada més pesada i ja veig inevitable que hauré de parar. Mitja marató segons el previst: 1h22:21. A l’avituallament següent agafe un tros de plàtan per a veure si fa una mica de tapó però no hi ha manera, en aquest moment estic més preocupat pel mal d’estomac que de les sensacions, que són molt bones. Entrem al carrer València i no ho dubte, veig uns policlins i allà vaig, pit stop en tota regla. Buide tot el que tinc i més amb la màxima rapidesa possible i torne a la carrera, ara si amb la panxa perfecta.  Si anava uns 100m davant de les llebres, ara em veig a uns 200m per darrere. Pense en no perdre la calma i no obsessionar-me en agafar de nou al grup. Poc a poc vaig recuperant temps perdut i uns minuts més tard estic en les llebres. Recupere uns minuts i en la Diagonal, un nou bucle, ara de 5km entre l’anada i tornada, em veig de nou amb possibilitats de complir l’objectiu marcat, el problema serà evitar que no em passe factura el sobre esforç que he tingut que fer per a tornar a enllaçar amb el grup. 30km i 1h57:16, genial. Torne a posar-me per davant de les llebres, ja que vaig més tranquil. Ara si que si hi ha que anar restant i començar a patir en els moments durs, que segur que arribaran. Allà veig a Manolo i després a Jorge i Bel, m’animen i em donen forces per continuar endavant.
Entrem a la zona amb menys ambient de tota la marató, el Litoral, vaig amb un alemany que va a un ritme molt constant i que em serveix de gran ajuda. Ara la gent ja va molt dispersa. Arribem al carrer Marina, toca patir per a no perdre el ritme en aquest carrer que va cap amunt. Poc desprès ja estem creuant l’arc del triomf, espectacular l’ambient que hi ha. Tots animant com a bojos. Queden poc més de 5km, i si tot va bé, uns 20 minuts d’esforç. L’alemany augmenta el ritme i no el puc seguir, jo continue a la meua i no deixe d’avançar gent, mantenint el ritme molt constant. Les llebres de 2h45min continuen uns segons per darrere. Arribem a Plaça Catalunya i ara tenim uns 2km planers o en baixada per a recuperar. Veig a Manel i a la seva dona, m’animen i a seguir. Cada vegada ho tinc més a prop. Al límit ja però el ritme no decau. Sols queda pujada al paral·lel, un gir cap a l’esquerra i recta d’arribada.
Sabia que el paral·lel es faria pesat, acumulació de km, més de 2h30min de carrera però tant... una recta que no s’acaba mai i sempre picant cap amunt. Hi ha que donar-ho tot i pensar en positiu, ja ho tinc fet. Els 2km més durs de la carrera ja estan superats. Arribe dalt i gire cap a l’esquerra, veig l’arc d’arribada i marca 2h44min i uns segons, increïble l’ambient i els ànims de la gent, dubte en si arribaré per sota de 2h45, no em puc relaxar, pell de gallina, emoció...finalment 2h44min51seg de temps real, a un ritme de 3:55min/km i a la posició 118 de uns 19.000 inscrits, no sé quants han acabat.
Molt content pel resultat i sobretot perquè he sabut regular i anar a un ritme molt constant, prova d’això és que he fet els 2 parcials amb 1:22:21 i 1:22:29 . També he sabut gestionar les forces en tot moment sense posar-me nerviós en els moments de debilitat. Ha anat tot de la millor manera possible, aconseguint un objectiu molt ambiciós per a mi.   Això no hagués estat possible sense el recolzament de la família, en especial a Lourdes i al motor de la meua vida Daniela, que no han pogut vindre a vore'm, i tots aquells que m’han ajudat durant aquests 3 mesos. Menció especial per a Manolo que m’ha preparat a consciència per arribar en òptimes condicions al 15M. Gràcies a tots i a continuar gaudint de l'esport. Aparquem el mode corredor i activem el mode triatleta, tinc molta feina per davant.

PD: Hi ha fotos de l'arribada però no vaig a pagar per elles, vergonyós després del preu de la inscripció.

dimecres, 25 de febrer del 2015

MARATEST BADALONA



A tres setmanes de la marató  tocava fer un test per avaluar com estic de forma per tal d’afrontar en garanties la primera gran cita de la temporada i què millor que fer-ho a la maratest de Badalona?
La prova començava diumenge a les 9 del matí i constava d’un circuit molt pla de 15km al qual li donaríem 1 o 2 voltes en funció de l’objectiu particular de cada atleta, jo personalment i com molta més gent que està preparant la marató faria 2 voltes per a completar 30km.
Arribe amb temps, aquesta vegada en solitari, agafe el dorsal i a escalfar una mica junt amb Manel i Jordi que també estan preparant la marató. Fa una mica de fred però una temperatura ideal per a córrer una vegada entres en calor. El que si que nota bastant és el vent que si no para serà un enemic més a vèncer.
Minuts abans de les 9 ens dirigim a la sortida. La idea era anar a 4:00min/km aproximadament, ritme al que m’agradaria fer la marató però al veure que hi ha llebre a ritme de 3:55 i no al ritme de 4 decidisc sortir amb ell, hi ha que arriscar una mica.
Els primers quilòmetres em costen ja que és un ritme bastant exigent i entrar en calor és fa un poc complicat, vaig en tot moment a cua de la grupeta d’uns 25 corredors intentant  mantenir-me fresc i sense gastar més energies de les necessaries ja que el vent que bufa amb gana. Vaig en tot moment molt concentrat i els quilòmetres passen bastant ràpid al ritme estipulat. Aprofite també la primera volta per a reconèixer el circuit, que es fa bastant entretingut ja que anem creuant-nos amb la resta de participants. Cada 5 quilometres tenim avituallament cosa que em serveix per a hidratar-me i desconnectar. A mesura que passen els quilòmetres vaig trobant-me millor i ja no em costa tant mantenir el ritme. Sense adonar-me'n ja hem completat la primera volta, invertim  58:27 un poc per baix del temps previst però la llebre ho té tot controlat i va a un ritme molt constant que fa més fàcil aguantar-lo. Durant la segona volta continuem igual, a pesar de que estem perdent unitats de la nostra grueta. Estic gaudint en tot moment de la cursa però encara queda quasi 1 hora d'esforç. El fet d'anar animant-nos mútuament i passant-nos l’aigua en cada avituallament fa que el temps passe molt ràpid. Poc a poc avance en el grup i em pose al costat de la llebre, vaig bé i ja he fet prou “drafting”, ara em toca a mi també tragar vent de cara i solidaritzar-me. Anem comentant la cursa amb la llebre que també prepara la marató i vol fer-la en 2h34min..jijiji casi ná.
Passem la mitja marató en 1h 22min, ja sols queden 9 quilòmetres. Desprès del 25 el grup s’ha reduït a unes 6/7 unitats i com em trobe bé incremente un poc el ritme, no sé si era el més correcte però em veia bé i tenia confiança. S’uneix un corredor a mi i anem parlant sobre la carrera i sobre la marató. Anem en paral·lel i poc a poc anem augmentant el ritme fins que a falta de l’últim quilòmetre no puc ja seguir el seu ritme, no m’estranya, estem anant els últims quilòmetres a 3:44 i desprès de tot el que portem no es fa fàcil, a més el vent continua fent-ne de les seues. Finalment arribe en 1h 56min 19 sec a un ritme de 3:52 i sorprenentment a la posició 12 de més de 1800 que han completat la cursa de 30km, la posició no deixa de ser una anècdota i una dada més, l’objectiu era fer la carrera a ritme i ha anat molt bé. Bones sensacions, bon ritme i sense patir en excés.
Molt content pel test i confiança plena per a afrontar les últimes 3 setmanes de preparació per a la marató. Ara sorgeixen nous dubtes ja que la meua intenció era fer la marató a 4:00 però desprès de com ha anat la cosa estic pensant en arriscar una mica i anar a 3:55, com ho veieu? De moment encara tinc temps de pensar-ho.
 Felicitar tant a l’organització com a les llebres i a tots els que han fet possible aquest esdeveniment. L'únic però la falta de gent en molts trams de la cursa però és comprensible degut al vent i al fred que feia.
Ja sols queden 3 setmanes però el més important de tot és que estic gaudint molt de l’entrenament que Manolo va planificar i preparar per a arribar en òptimes condicions al 15M.
#RoadToMaratoBcn
Salut i km


dimecres, 4 de febrer del 2015

MITJA MARATÓ GRANOLLERS


Diumenge passat vaig anar a una de les grans, la Mitja marató de Granollers, per als que no l’heu feta mai, 100% recomanable.
Arribava després d’una bona setmana d’entrenaments però precedida d’unes setmanes amb unes molèsties que m’impedien córrer sense dolor, així que amb incertesa però amb ganes i amb la confiança d’haver fet uns últims entrenaments amb molt bones sensacions, bons ritmes i el més important, molèsties 0.
El dia es presentava bastant fred i amb una mica de vent tot i que la cursa començava a les  10:50. Arribem Carles, Ignasi, Alberto i els seus fills i després d’un breu escalfament anem cap la sortida on es respira un ambient especial.
Es dóna la sortida puntualment i allà anem, a gaudir de l’esport i a passar un matí especial. La idea era com vaig fer l’any passat, córrer de menys a més i per sensacions. Els primers metres es fa difícil córrer, s’ha d’anar amb molt de compte, molta gent a pesar d’haver sortit del primer calaix. Després de 500 metres veig al pacer de 1h20 uns metres per davant meu, pot ser una bona referència sempre que les sensacions siguen bones. L’anada és en lleugera pujada així que hi ha que reservar una mica. Vaig controlant ritme i pulsacions en tot moment i vaig prou còmode. Passem el quilòmetre 5 després de 19 minuts i 4 segons. Intente anar en tot moment protegit del vent que pega de cara i de vegades lateral. Del quilòmetre 5 al 11 és el tram més complicat amb lleugera pujada i amb poc públic ja que anem pel polígon Sorprenentment em trobe millor del que pensava, les pulsacions al voltant de 160ppm, i sempre guardant forces per a la tornada. Continue seguint el ritme de 1 hora 20 minuts. Del 5 al 10 el ritme decau una mica, passem després de 38:35. Aprofite per a prendre’m un gel i beure.
 Poc després arribem al punt més alt,la Garriga, on hi ha molta gent animant. Veig què del grup d’1h20 queda molt poca gent. Jo em trobe bé i decidisc augmentar un poc el ritme però sempre guardant un poc perquè a la tornada hi ha 4 pujades que si arribe just de forces poden fer-me perdre molt de temps, a més encara estem pràcticament per la meitat de la carrera. Deixe enrere el que queda de grup d’1h20 i comence a córrer en solitari. Poc a poc van passant els quilòmetres i el ritme va augmentant poc a poc. A les pujades em trobe molt bé i les supere amb certa facilitat. Passe pel 15 en 57:06 però es a partir del 17 quan la carretera no deixa de baixar i on més ràpid es corre. No deixe d’avançar atletes, cosa que va donant-me confiança mentre que no recorde a ningú que m’avance a mi. Estic fent una carrera com m’agrada, de menys a més i amb molt de cap. Passe pel 20 després de 1h14:31. Vaig fent càlculs i puc estar per baix de 1h19. La última recta hi ha que donar-ho tot i a pesar de ser favorable no s’acaba mai. Hi ha 2 arcs abans de l’arribada que confonen una mica. Ja veig l’arc d’arribada i marca 1h17 i falten aproximada 500 metres.
Done tot el que em queda i creue la línia d’arribada després de 1h18:14. Molt content i satisfet per com ha anat però el millor de tot és que les molèsties han desaparegut totalment i he tingut molt bones sensacions.

Finalment posició 131 que diu molt del nivell d’aquesta mitja marató a un ritme de 3:42min/km. Felicitar a tots els atletes i sobretot als que comparteixen entrenaments amb mi, el gran grup de Runners Sabadell sota les ordres de Manolo i també a l’Albert i al Carles que m’han fet passar un matí molt agradable.
Pròxima parada Maratest Badalona el 22 de Febrer, que servirà com a indicatiu de com estic per a afrontar la marató de Barcelona 3 setmanes més tard. Mentrestant a seguir entrenant. / setmanes per a la marató.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

ICAN GANDIA 2014

Després de molts mesos de preparació i amb la confiança que havia entrenat prou bé, arriba el dia D, 26 d’Octubre. 5:45 sona el despertador, un bon esmorzar i cap a Gandia. Ja en boxes acabe de deixar tot el material necessari per a la batalla i em dirigisc amb Lourdes cap a la sortida. Em pose el neoprè i cap a la platja, allà de seguida em trobe amb els 3 vallers que debutaven a la distància i a gran part de la gent que havia vingut a animar, Ferran, Laura, Oscar, Juan...
 Minuts de cert nerviosisme però menys del que esperava, comiat entre abraçades i a la guerra. Eixim amb bastant retard sobre l’horari previst, però amb moltes ganes de demostrar-me que podia fer una bona carrera i perquè no, intentar complir el meu objectiu, baixar de 10 hores en un IM.
Primers metres i natació prou neta, poc a poc intente agafar el meu ritme i deixar passar els metres. La primera boia està a aproximadament un quilòmetre de la costa i es allà on necessite parar a netejar les ulleres ja que no veia res. A partir d’ací molt millor, vaig molt sol però en tot moment veig triatletes davant meu que em serveixen per a ubicar-me una mica, perquè les boies estaven molt separades i no es veien massa bé. De nou gir cap a l’esquerra i entrem cap al port. Es fa molt agradable nadar per aquesta zona, mar tranquil·la i temperatura molt agradable, moment abans d’arribar a la T1 comence a concentrar-me en la transició i no oblidar res del que havia de fer.
 Arribe després de 1:02:16, em dóna moral, ja que a pesar de que crec que no havia fet una mala natació, el temps era millor de l’esperat. Veig a la meua gent animant-me a la T2, allà veig a Rafa que està canviat-se ja, ens animem mútuament i a continuar, per davant 180km de bicicleta a un circuit de 3 voltes. Ací l’alimentació i la hidratació és clau per a no defallir, així que em prenc un gel i a continuar. Vaig controlant en tot moment de no passar-me, ja que queda molta feina per fer. Al eixir del grau ja es nota que no serà un dia sense vent, no excessiu però si que després de més de 5 hores dalt la bicicleta pot passar factura. A l’anada tindrem vent lateral i en contra i a la tornada ens ajudarà. Arribe a Cullera i al primer avituallament no agafe res, a la tornada serà el moment. Poc desprès de eixir de Cullera comence a creuar-me amb els primers, que havien eixit 7 minuts abans. Vaig contant-los i quan arribe al gir veig que estic a la posició 40 aproximadament. No és que em preocupe la posició, però el fet d’anar contant-los em serveix per a distreure’m, però mai relaxar-me. Ja de tornada cap a Cullera 2 quilòmetres abans de l’avituallament la bicicleta fa un soroll estrany i la roda de davant comença a frenar-se, sent caure un cargol al terra i ràpidament baixe el ritme, pense que la roda s’ha trencat i comence a preocupar-me molt. Veig que el fre davanter està solt i frega amb la roda. Se’m ve a la ment el pitjor, que m’hauré de retirar després de tants mesos d’il·lusió invertits en aquesta prova...Afortunadament 2 quilòmetres més endavant està l’avituallament, baixe de la bicicleta amb molta ràbia i demane unes alicates, em pose a plorar de ràbia i el fet de pensar que no podria continuar m’enfonsa per moments. Per sort un mecànic de la prova en menys d’un minut em ve a buscar i li dic que em talle el cable i m’arranque el fre com siga. Per sort també apareix Oscar per allà que em tranquil·litza, moltes gràcies prim. Ja sense fre de davant puje a la bicicleta i continue a la meua marxa. Hauré de ser molt prudent, ja que anar sense fre davanter és perillós, però conec el circuit i no hi ha ningun tram difícil ni corbes complicades.
Per moments em veia sense opcions de continuar però ara sols quedava deixar de pensar-ho i continuar. Intente pensar en positiu, estic de nou en carrera, si hagués passat en un altre tram potser hagués tingut que abandonar.  Acabe la primera volta i ja a la rotonda de gir de nou cap a Sueca. Anada a ritme inferior pel vent i tornada un poc més ràpid. Vaig bevent i menjant segons el que tenia previst. Es fa bastant entretingut ja que en tot moment anem creuant-nos amb la resta de participants. Ens animem mútuament amb el Robert, Rafa, Demian, Kevin..   Molta gent animant tant a la rotonda de Gandia com a la rotonda de la platja de Tavernes, així és fa molt més fàcil. Ja a la tercera volta pare a l’Especial Need, on Lourdes m’havia deixat un sandvitx de pernil, no tinc massa gana però millor això que una altra barreta. Ara és quan realment comença l’Ironman, quilòmetre 120 de bicicleta. Em trobe molt bé i la velocitat mitjana és molt millor del que esperava, per dalt de 34,5km/h. Tercera volta on no hi ha ningun sobresalt però si cada vegada el vent es fa més fort. Em passa molt ràpid la tercera volta, m’alimente i bec en tot moment i quan me n’adone ja estic dins del grau. Allà veig a ma mare i a mon tio que també han vingut a animar, quina il·lusió, quanta gent a la que tant estime ha vingut a animar i sobretot la meua petitona Daniela que ja deu estar a la T2 esperant-me. Per moments m’emocione, però sé que encara queda molt per endavant i els moments durs apareixeran tard o d’hora. Abans d’entrar a la T2 veig a Diana, Lourdes i a Daniela, pufff, quina alegria i quina moral que em dóna. T2 ràpida sense necessitat de      sentar-me per a canviar-me i ara sí, “sols” queden 42 quilòmetres de cursa a peu. Em prenc un altre gel i a fer quilòmetres, són 4 voltes a un circuit de 10,5km. Els primers quilòmetres veig que vaig amb molt bones sensacions però reduisc el ritme ja què les últimes voltes es faran llargues. Estic corrent a un ritme de 4:30min/km, sé que no seré capaç de mantindre’l però si vaig fent camí això que tinc avançat. Veig a mon tio Victor, que a pesar del refredat també ha vingut a veure’m. Em diu que vaig molt bé i m’anima. Intente beure en cada avituallament, però l’estomac ja no està per a massa festes. La primera volta es fa prou entretinguda, excepte el tram més allunyat a boxes on no hi ha pràcticament ningú animant. La segona volta continue amb la mateixa tònica, molt bon ritme, encara a 4:30min/km però sé que a la tercera començarà a passar factura aquest ritme. La zona més pròxima a l’arribada es fa molt entretinguda amb tanta gent animant, allà veig a la meua gent a cada pas, no deixen de animar-me i donar-me les forces que necessite per a seguir endavant. En aquesta tercera volta necessite parar a pixar per la zona de l’espigó. Aquesta parada tècnica em fa perdre molt el ritme. A partir d’ací, el ritme comença a decaure i les parades a les zones d’avituallament són més lentes i ja no les faig sense parar de córrer. Són els moments més durs de la prova, l’estomac ja no tolera més gels i ja estic quedant-me sense energies, intente beure en cada avituallament, aigua, isotònica...
Arribe de nou cap a la zona d’arribada, ja ho tinc casi fet, sols queden 10,5km per a la glòria. En aquesta volta el ritme segueix caient però no m’importa massa, sé que ja ho tinc. Moltes emocions em venen al cap i el fet de pensar que a l’arribada tindré a la família i amics esperant-me em fa emocionar-me. Passa el temps i ja entre en l’últim quilòmetre, cansat però disfrutant de cada passa i de cada crit d’ànim de la gent que està present. Última recta, allà veig a Lourdes amb Daniela a braços, disposada a donar-me-la per a que entre en ella, també Ferran, Laura, ma mare, els tios, Oscar, Diana, Juan, molta gent allà esperant hores i hores. Gent a la que estime molt allí esperant... Emoció, sentiments a flor de pell...
 Agafe a Daniela i faig els últims metres amb ella. Somni fet realitat. Per molt que escriga, les emocions i els sentiments que sent en aquest moment no es poden descriure en paraules.


Aconseguir baixar de les 10 hores per a mi era un somni però amb esforç, treball i molt de sacrifici, de hores invertides i també hores on he deixat d’estar amb els meu ha tingut la seva recompensa.
Vull agrair a tota la gent que m’ha recolzat durant aquest llarg camí, s’ha interessat, aguantat durant aquest temps i sobretot ha confiat en mi. També a tota la gent que ha compartit hores d’entrenament amb mi, però per damunt de tot al motor que des de fa quasi 5 mesos mou el meu cor. SOU COLLONUTS. GRÀCIES A TOTS.  Sense la vostra ajuda no hagués estat possible. No vull posar noms per a no oblidar-me de ningú.
Felicitat també a l'organització i a tots els Finishers, més de 300, però en especial als debutants vallers, Demian, Rafa i Kevin que ho van fer de categoria.
Llàstima no haver pogut competir amb el meu germà però no va deixar d'animar, xerif el pròxim junts.


DADES DE LA CARRERA
Swim 1:02:16 parcial 44
Bike 5:10:58 parcial 47
Run 3:25:57 parcial 19
Temps final 9:42:35
Posició final 23


dimarts, 7 d’octubre del 2014

TRIATLÓ MASSIS ANTELLA 2014

Com a preparació per l'últim gran objectiu de la temporada, Ican Gandia, vaig anar al Massís d’Antella, prova sota distàncies 1.9km nadant a l’assut a 2 voltes amb un circuit d’anada i tornada, 86 exigents quilòmetres de bicicleta a 2 voltes també pujant per Sumacàrcer a la presa de Tous i finalment 21km de córrer a 3 voltes entre tarongers.
La cita que era campionat autonòmic de mitja distància començava dissabte 4 a les 13.00 hores, primer les dones i 10 minuts desprès els homes.
Arribe allí aquesta vegada sense companyia i amb temps més que suficient per a deixar-ho tot preparat, a pesar d’això els minuts previs vaig a mil i amb presses. Al entrar a boxes em diuen que el neoprè és opcional així que minuts abans de la sortida vaig al cotxe a per ell.

Tret de sortida i a nedar, primers metres molt complicats a pesar d’haver-me situat a la part de darrere i dreta del pilot, cops, manotades i inclús un triatleta m’agafa les cames...passe algun moment bastant agobiat, decidisc obrir-me més cap a la dreta i perdre uns instants agafant aire i en tornar a agafar la marxa. En el gir de tornada em trec les ulleres i me les pose bé, dels cops m’havia entrat aigua i no veia pràcticament res. A partir d’ací canvia la situació, nade a la meua marxa en solitari fins que arribe a l’altura d’un triatleta que va al mateix ritme que jo, complete la primera volta i també la segona amb ell sense ningun problema. Llarga transició i a pel sector de bicicleta, veig moltes bicicletes per tant a pesar de les complicacions del principi no he fet un mal parcial a l’aigua. Primers metres que serveixen per a hidratar-me i prendre’m un gel, i terreny bastant planers però amb girs i carretera un poc irregular, que fan difícil agafar un ritme constant. Els triatletes ja anem bastant separats, ja que sols érem uns 150, cadascú  va agafant el seu ritme. A la sortida de Gavarda m’avança Sergio i Christian a un ritme molt alt, dos dels favorits i que tan sols els seguisc uns quilòmetres, aquest no és el meu ritme. Arribe a Sumacàrcer i la mitjana està en torn a 36km/h però ara ve la part dura, un port que puje amb calma i on em passa algun triatleta. Després algun tobogan i de nou 1,5km durs i amb bastant vent. D’ací fins a Antella de nou cap avall, circuit bastant tècnic i amb constants corbes, on aprofite per a prendre’m mitja barreta. Passe per boxes, agafe 2 bidons, aigua i isotònica i a per la segona volta. En aquest moment la velocitat mitjana ja ha baixat fins a 32.4km/h. Segona volta on a Gavarda veig a Oscar que ve en moto a vore’m. Gran estímul per a continuar i fer una bona carrera. Els triatletes seguim anant molt dispersos i es fa una mica dur de cap no tindre massa referències visuals. Arribant dalt del port em canten que vaig el 26, millor del que pensava a pesar de que crec que he perdut algun lloc a la bicicleta. Últims quilòmetres que serveixen per a menjar un poc i hidratar-me. Complete la segona volta pràcticament al mateix ritme que la primera i bastant sencer.A la T2 torne a vore a Oscar que em dona molts ànims. De cames vaig molt bé a pesar de la duresa del tram ciclista. 
Transició lentíssima on he de sentar-me i tot per a posar-me els calcetins. Comence la mitja a un ritme massa ràpid, primera volta a una mitjana de 4:05 on a cada 2/3 quilòmetres hi havia un avituallament per hidratar-nos. No és el millor circuit per a córrer, poca gent i molt dispersos així que mentalment s’ha de ser fort. En la primera volta crec que recupere 4 posicions a pesar de que un triatleta m’avança a un ritme molt alt. 
La segona volta aconseguisc estabilitzar el ritme i ja ho veig més a prop. Seguisc sense referències i ja es veuen més triatletes pel circuit, gent que va per la primera volta i gent que ja estem a la segona. Van passant els quilòmetres i em queda sols la última volta, sols 7km. Seguisc avançant a algun triatleta però en esta última volta m’avancen 2, no puc seguir-los el ritme, no vaig mal però porten un ritme massa alt per a mi. Continue a la meua i els últims 2 quilòmetres augmente el ritme per intentar baixar de l’hora 30 minuts a la mitja marató, a la recta de l’arribada veig a Oscar de nou animant-me, i per fi aconseguisc creuar la línea d’arribada després de 4 hores 39 minuts i 47 segons.


Després del triatló comentem sensacions en Oscar, hui de gran ajuda vore’l a cada volta. Al veure les classificacions veig que he quedat el 17 absolut fent els següents parcials:
Natació parcial 25 en 27 minuts i 30 segons circuit curt pel que reflecteix els temps.
Ciclisme parcial 24 en 2 hores i 39 minuts a una mitjana de 32.3km/h
Córrer parcial 12 en 1 hora, 29 minuts i 38 segons a una mitjana de 4:15min/km.

Temps esperat però crec que haguera pogut donar un poc més de mi tant a la bicicleta on no vaig voler patir i on la ferida del colze no em permetia anar còmode acoplat i també corrent, sobretot les 2 últimes voltes on crec que vaig ser un poc conservador, no obstant estic satisfet per com ha ant el triatló. Llàstima no haver estat federat per cap club valencià ja que de ser així hagués quedat tercer del meu grup d’edat al campionat autonòmic de mitja distància jiji.
Felicitar a tots els participants i sobretot al CEC Antella per la gran tasca que fan per este esport, tot de 10, avituallaments, voluntaris, organització... mentre puga seguiré assistint tant al Triatló d’Antella i també al Massís. Llàstima no poder fer tot el circuit del nodraftingseries on el triatleta és el més important, preus raonables i respecte al màxim del drafting, poques proves com aquestes queden.

Ara uns dies més d’entrenament i a descansar al màxim per afrontar el Ican Gandia en garanties. 

dijous, 2 d’octubre del 2014

PREVIA MASSÍS ANTELLA I ALTRES


No tenia previst fer aquesta entrada al blog però aprofitant que plou i no podré sortir en bicicleta m’apetia escriure.

Dissabte a partir de les 13h participaré al Massís d’Antella sobre distància half i on el circuit de  bicicleta és a 2 voltes amb bastant desnivell. Aquest triatló em servirà com a preparació per Ican Gandia distància IM que es celebra el dia 26. No és un circuit gens semblant però sempre serveix com a entrene de molta qualitat i el fet d’estar més de 5h entrenant a un nivell d’exigència alt serà molt positiu.

L’objectiu d’aquest dissabte a Antella és valorar l’estat de forma i veure  com estic a 3 setmanes del dia d, comprovar sensacions. També em servirà com a test per provar la hidratació, alimentació i el material que utilitzaré en Gandia. No vaig a buscar ningun temps concret ni posició, a pesar de que és campionat autonòmic de mitja distància.

Independentment de com vaja la prova poc podré fer en el temps que queda, sols polir petits detalls. La setmana que ve serà la última d’entrenament fort i ja les 2 últimes començaré a baixar la càrrega d’entrenament, descansar al màxim i arribar al dia 26 en garanties d’acabar la prova i patint el mínim possible. No serà fàcil però la feina està quasi feta.

Per altra banda i canviant de tema Diumenge s’emetrà al programa “30 minuts” de  TV3 “bojos per córrer” que tractarà del boom del running i dels esports d’ultra resistència i on faré una breu aparició. Així que us anime a tots els esportistes i també als sedentaris, que mireu el programa ja siga per TV o per internet, no deixarà a ningú indiferent.

Salut i km