Després de més d’un mes d’inactivitat degut a la lesió al genoll esquerre, este passat cap de semana vaig participar a la segona mitja marató a la Valldigna.
Abans de la carrera no sabia com em respondría el genoll ja que el passat dijous vaig començar a rodar i em vaig resentir de la lesió, cosa que em va preocupar i molt.
Ja el diumenge em vaig aixecar a les 8 hores (les 7 reals, ja que van canviar l’hora). El dia va amanéixer fresc i amb una nuvolada majuscula, encara que es resistía a ploure. La forta pluja caiguda durant tot el dia anterior i la nit encara es reflexava a l’asfalt.
Vaig esmorzar com de costum mentre mirava la carrera de Formula 1 i ja a les 9:15 vaig sortir cap a Simat en Sergi i Joan, dos debutants en la distancia de la mitja marató.
Al arribar allí, la cua per a recollir el dorsal era enorme a pesar de la poca gent inscrita, al voltant de 300 valents. Una vegada en la cua ens explicaren que hi havia hagut un error en els dorsals i que s’estaven imprimint de nou, la cual cosa suposà que la prova comencés a les 10:30, mitja hora després d’allò previst, cosa que hauràn de rectificar els organitzadors si volen disposar d’una prova aceptable.
A les 10:30 es donà l’eixida, i vaig ixir de darrere en Joan i Sergi, però al cap d’uns metres vaig començar a avançar fins posar-me a l’altura de Vicent Casanova. Em vaig instalar en un grupet de 5 corredors, que ell comandava. Poc a poc anavem avançant corredors, i portavem un ritme d’aproximadament 4’15 min/km. El genoll anva bé, ja que encara que tenia unes xicotetes molèsties no m’impedia córrer. Ja a partir del quilòmetre 15 Vicent va endurir el ritme i jal i vaig dir que seguirá ja que el meu estat de forma no era el més òptim després d’un més d’inactivitat. Vaig començar a fer la carrera pel meu compte i els ultims 4 quilòmetres s’em van fer un poc llargs, cosa d’esperar al cap i a la fi.
Vaig arribar en un temps més que meritori de 1:29:54, segons el meu rellotge, encara que hui han ixit els resultats i em marca un temps de 1:30:04 quedant el 37 en la posición general i el 13 en la meua categoría.
El guanyador va invertir un temps de 1:17:08, mentre que Vicent va tardar 1:28:28, és a dir, en els últims 6 quilòmetres em va traure 1 minut i mig aproximadament.
Pel que fa als meus amics i debutants en la distancia, Joan va fer un temps de 1:36:05, temps extraordinari per a un debutant, mentre que Sergi va acabar la prova(era el seu objectiu) en un meritori 1:46:30.
Vaig vore moltes cares conegudes durant tota la prova, mon pare, mon tio Victor, a molta gent de laValldigna i al meu padrí Adrià, que després de temps de lesions ha pogut tornar a gaudir de l’esport que unix diumenge a diumenge a molts corredors populars.
Enhorabona a tots el participants i en especial als debutants, Sergi i Joan.
Mentre escric estes línies estem a dimarts ja i el genoll segueix sense estar recuperat, per la cual cosa vaig a posar-me en mans d’un especialista, ja que la lesió no acaba de deixar-me entrenar.
Si la lesió em respecta, els meus pròxims objectiu son la Mitja de Canals (18 d’Abril, Dissabte de les segones pasques) i el Gran Fons d’Oliva, del que m’han parlat molt bé.
Abans de la carrera no sabia com em respondría el genoll ja que el passat dijous vaig començar a rodar i em vaig resentir de la lesió, cosa que em va preocupar i molt.
Ja el diumenge em vaig aixecar a les 8 hores (les 7 reals, ja que van canviar l’hora). El dia va amanéixer fresc i amb una nuvolada majuscula, encara que es resistía a ploure. La forta pluja caiguda durant tot el dia anterior i la nit encara es reflexava a l’asfalt.
Vaig esmorzar com de costum mentre mirava la carrera de Formula 1 i ja a les 9:15 vaig sortir cap a Simat en Sergi i Joan, dos debutants en la distancia de la mitja marató.
Al arribar allí, la cua per a recollir el dorsal era enorme a pesar de la poca gent inscrita, al voltant de 300 valents. Una vegada en la cua ens explicaren que hi havia hagut un error en els dorsals i que s’estaven imprimint de nou, la cual cosa suposà que la prova comencés a les 10:30, mitja hora després d’allò previst, cosa que hauràn de rectificar els organitzadors si volen disposar d’una prova aceptable.
A les 10:30 es donà l’eixida, i vaig ixir de darrere en Joan i Sergi, però al cap d’uns metres vaig començar a avançar fins posar-me a l’altura de Vicent Casanova. Em vaig instalar en un grupet de 5 corredors, que ell comandava. Poc a poc anavem avançant corredors, i portavem un ritme d’aproximadament 4’15 min/km. El genoll anva bé, ja que encara que tenia unes xicotetes molèsties no m’impedia córrer. Ja a partir del quilòmetre 15 Vicent va endurir el ritme i jal i vaig dir que seguirá ja que el meu estat de forma no era el més òptim després d’un més d’inactivitat. Vaig començar a fer la carrera pel meu compte i els ultims 4 quilòmetres s’em van fer un poc llargs, cosa d’esperar al cap i a la fi.
Vaig arribar en un temps més que meritori de 1:29:54, segons el meu rellotge, encara que hui han ixit els resultats i em marca un temps de 1:30:04 quedant el 37 en la posición general i el 13 en la meua categoría.
El guanyador va invertir un temps de 1:17:08, mentre que Vicent va tardar 1:28:28, és a dir, en els últims 6 quilòmetres em va traure 1 minut i mig aproximadament.
Pel que fa als meus amics i debutants en la distancia, Joan va fer un temps de 1:36:05, temps extraordinari per a un debutant, mentre que Sergi va acabar la prova(era el seu objectiu) en un meritori 1:46:30.
Vaig vore moltes cares conegudes durant tota la prova, mon pare, mon tio Victor, a molta gent de laValldigna i al meu padrí Adrià, que després de temps de lesions ha pogut tornar a gaudir de l’esport que unix diumenge a diumenge a molts corredors populars.
Enhorabona a tots el participants i en especial als debutants, Sergi i Joan.
Mentre escric estes línies estem a dimarts ja i el genoll segueix sense estar recuperat, per la cual cosa vaig a posar-me en mans d’un especialista, ja que la lesió no acaba de deixar-me entrenar.
Si la lesió em respecta, els meus pròxims objectiu son la Mitja de Canals (18 d’Abril, Dissabte de les segones pasques) i el Gran Fons d’Oliva, del que m’han parlat molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada