L’endemà de la volta a peu a Favara vaig anar a la platja de Xeraco a fer una travessia, era la primera que disputava i la distancia inicial era de 2000 metres, però degut a que l’aigua estava marejada i a que la prova es disputava de sud a nord, i aniríem contracorrent, l’organització va decidir reduir-la fins als 1500 metres.
Arribe sobre les 9:00 a la platja de Xeraco, el temps està molt tancat, i encara que no plou pot fer-ho en qualsevol moment. Aparque i em dirigisc a l’arena on estava situada l’organització a pel dorsal, de seguida me’n adone que hi ha bandera roja, el que em faltava. Prèviament a la retirada del dorsal hi havia que signar un full com a acceptació de les normes de la travessia.
Ens informen de que havíem d’anar cap a l’altre extrem de la platja perquè allí es trobava la eixida i l’arribada es situava ací mateix. Així que sobre les 9:40 ens dirigim tots cap a la eixida. Tot era caminar i no arribàvem mai. De sobte es posa a ploure. Mare meua, el que em faltava a mi.
Al cap de casi 20 minuts de caminar arribem a la eixida. Encara falta gent per arribar així que no ixirem a les 10:00. Una vegada tots els participants allí, l’organització ens informa de que degut al for onatge s’ha reduït la prova fins als 1500 metres. També ens informa de que les boies no es veuen pràcticament així que havien situat a un piragüista sobre els 750 metres per tal de que tinguérem una referència. Abans de que es donara la eixida, vegem una medusa a la voreta i entre dos nadadors la trauen fora. “Si que comencem bé”. Cap a les 10:30 es dona la eixida i comencem a nadar, calcule que unes 150 persones. Poc a poc vaig entrant en calor però en ningun moment agafe un ritme còmode, així que intente nadar com puc. L’onatge es fa terrible i cada 5 segons em desoriente. Fatal. De sobte pegue una braçada i veig una medusa, mare meua quina merda. El que faltava. Seguisc la marxa i quan ja portava 20 minuts nadant passe per davant de la piragua. Tampoc vaig tan mal. Si seguisc així tardaré uns 40 minuts que vegent les circumstancies no està tan mal. El problema es que cada vegada el grup va més estirat i es fa més dificil orientar-se, això unit a que les boies no es veuen, fa que la prova em resulte bastant dura. Acabe com puc en un temps de 54:23.
Arribe sobre les 9:00 a la platja de Xeraco, el temps està molt tancat, i encara que no plou pot fer-ho en qualsevol moment. Aparque i em dirigisc a l’arena on estava situada l’organització a pel dorsal, de seguida me’n adone que hi ha bandera roja, el que em faltava. Prèviament a la retirada del dorsal hi havia que signar un full com a acceptació de les normes de la travessia.
Ens informen de que havíem d’anar cap a l’altre extrem de la platja perquè allí es trobava la eixida i l’arribada es situava ací mateix. Així que sobre les 9:40 ens dirigim tots cap a la eixida. Tot era caminar i no arribàvem mai. De sobte es posa a ploure. Mare meua, el que em faltava a mi.
Al cap de casi 20 minuts de caminar arribem a la eixida. Encara falta gent per arribar així que no ixirem a les 10:00. Una vegada tots els participants allí, l’organització ens informa de que degut al for onatge s’ha reduït la prova fins als 1500 metres. També ens informa de que les boies no es veuen pràcticament així que havien situat a un piragüista sobre els 750 metres per tal de que tinguérem una referència. Abans de que es donara la eixida, vegem una medusa a la voreta i entre dos nadadors la trauen fora. “Si que comencem bé”. Cap a les 10:30 es dona la eixida i comencem a nadar, calcule que unes 150 persones. Poc a poc vaig entrant en calor però en ningun moment agafe un ritme còmode, així que intente nadar com puc. L’onatge es fa terrible i cada 5 segons em desoriente. Fatal. De sobte pegue una braçada i veig una medusa, mare meua quina merda. El que faltava. Seguisc la marxa i quan ja portava 20 minuts nadant passe per davant de la piragua. Tampoc vaig tan mal. Si seguisc així tardaré uns 40 minuts que vegent les circumstancies no està tan mal. El problema es que cada vegada el grup va més estirat i es fa més dificil orientar-se, això unit a que les boies no es veuen, fa que la prova em resulte bastant dura. Acabe com puc en un temps de 54:23.
No he acabat l’últim. Al final he quedat en la posició 67 dels 87 participants masculins que acabaren la prova. Mare meua com he patit. Això unit al temps que feia que no nadava, fa que acabe mort. Ens obsequien en meló refresc i una bossa amb productes per a promocionar la platja de Xeraco. Després de tot, la prova ha resultat gratificant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada