MITJA MARATÓ DE XÀTIVA

La idea era provar si després d’un temps de repòs, m’havia recuperat de la lesió a la planta del peu o pel contrari havia de descartar la participació en la Marató de València.
Arribem a Xàtiva Ferran, Juan i jo, arrepleguem el dorsal i anem cap al cotxe de nou, on ens canviem. Després d’un poc d’escalfament ens dirigim cap a la línia de sortida, la eixida es donava a les 10:00. El recorregut era un circuit al que li havíem de pegar dos voltes.
Vaig ixir molt tranquil, a la part de darrere dels corredors, sense preses ni tensions. Després d’uns primers metres per l’avinguda, ens dirigim cap a les afores i cap al quilòmetre 3 anem creuant-nos amb els primers classificats . El líder destacat es Andrés Micó, guanyador de la Marató de l’any passat, el segueix un grup a un minut aproximadament. Va passant el temps i de moment no note ninguna molèstia. Vaig a un ritme molt còmode, sense forçar. Arribe al quilòmetre 10’5, punt de control intermedi i em trobe bé, el cronòmetre marca 48:19, a un ritme de 4:36.En este punt es troba l’avituallament d’aigua, així que aprofite per a prendre’m un gel. Ja l’havia provat en triatlons i m’havia anat bé, però volia provar-ho en una carrera a peu de cara al Marató. El digerisc bé acompanyat d’un poc d’aigua i seguisc a la marxeta.

A partir d’aquest moment decidisc incrementar poc a poc el ritme, van passant els quilòmetres i vaig passant corredors fins a la línia d’arribada, on entre en un temps oficial de 1:32:48 i un temps real de 1:32:08, a una mitjana de 4:24 el quilòmetre, que després de començar suau està bé. Arribe a la posició 128 de més de 600 participants. Molt content per què estic totalment recuperat i he sigut capaç de fer la carrera de menys a més i acabar fort.

Com a nota anecdòtica, vaig conèixer a un personatge que anava calfant en el cigarret en la mà però que a la seua joventut havia estat capaç de correr maratons en poc més de 2 hores i mitja. Pel quilòmetre 14 el vaig avançar i li vaig dir: “i el cigarret?”, i em va contestar en un somriure.
M’he trobat bastant bé encara que no estic al nivell de l’any passat, entre lesions, la feina i unes coses i altres no acabe d’enllaçar massa entrenaments seguits.
El pròxim 21 de Febrer afrote la segona Marató, primer objectiu de l’any, encara que ha perillat fins l’últim moment. Allí serem, on espere gaudir tant com a la meua primera participació i més encara tenint en compte que l’any passat la vaig acabar lesionat i patint molt.
A estes hores encara no tinc clar el ritme al que aniré encara que m’agradaria fer una marca similar a la de l’any passat, a pesar de que no he entrenat tant.