DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA

El dissabte vaig participar en la meua primera prova de llarga distancia.
M’alce a les 8 del matí,encara que ja m’havia despertat degut a que estava ja molt nerviós i seguidament em faig ben esmorzat per anar a la prova en garanties d’estar ben alimentat i poder rendir al màxim. A les 9 passe a per Lourdes i Maria que em van acompanyar.
Arribe allí i cada vegada estic més acollonat, sobretot després de vore el material que porta la gent: bicicletes espectaculars, cascs aerodinàmics, rodes, etc.. a més fa un vent considerable que no farà més que afegir duresa a la prova.
Arreplegue el dorsal, pose cada cosa al seu lloc i després de fer un poc d’escalfament em dirigisc cap a la linia de sortida amb un company de club, que també em comenta que està acollonat.
Es dona la eixida i em de completar dos voltes a un circuit de 5 quilòmetres d’anada i tornada. La gent ix molt forta, jo meu prenc en calma ja que la prova és llarga. De seguida van formant-se grupets en el que tots intentem posar-nos a la part de darrere per a evitar l’aire que pega de cara. El ritme que portem es un poc més ràpid del que m’havia plantejat però vaig còmode i refugiat dins del grupet.

Passem la primera volta i ens creuem amb la resta de gent, els primers van com a motos i darrere encara ve prou de gent. Completem la segona volta comentant la carrera i ens dirigim cap a la T1 per a agafar la bicicleta. He fet els 10 quilòmetres en 43 minuts aproximadament.
Vaig tranquilament a per la bicicleta i em prenc el temps necessari per a posar-me el casc, ulleres i un culot i després isc cap a la zona de ciclisme. El circuit constava de 3 voltes de 27 quilòmetres circulars per la marjal de Sueca arribant fins la zona del Perelló. Els primers quilòmetres els aprofite per a pendre’m un gel i hidratar-me. Es fa difícil anar a més de 25 Km/h ja que el vent pega molt fort. Alternem trams on el vent bufa a favor i trams on es fa impossible avançar, aconseguisc anar acoplat més temps del que m’esperava. Poc a poc van avançant-me ciclistes amb les seues espectaculars màquines encara que a algún avance jo també.
Les dos primeres voltes les faig bastant còmode a un ritme de més de 30km/h però la tercera ja comença a fer-se pesada, seguisc hidratant-me amb isotònica, aigua, barretes energètiques, etc.. i afronte la tercera volta amb la idea de reservar forces per al últim tram de carrera a peu. La gent ja va cascada, a més del vent fa molta calor, es ja la 1 del migdia.

Els últims quilòmetres en la bicicletas es fan llargs però ja no queda res. Vaig repassant mentalment el que he de fer a la T2 i arribe a box després de 2:45:00 dalt de la bicicleta.
Deixe la bicicleta, em lleve el colut, em canvie les sabates i em pose la gorra, faig uns estiraments i a pels 20 quilòmetres restants. Els primers metres es fan realment durs, però he de correr en cabet. A partir d’ací, comença la lluita mental. Passen els primers quilòmetres i no conseguisc agafar un bon ritme, vaig a casi 5:30 el quilòmetre. Començen a doblar-me els primers classificats que ja enfilen cap a l’arribada, a mí encara em queden 3 voltes, però es igual, l’objectiu es acabar sense patir massa. Complete la segona volta i sé que vaig a acabar la prova si o si. Vaig hidratant-me a cada 2 o 3 quilòmetres i en algún avituallament para de córrer per a beure millor. A pesar del ritme avance a algún corredor, altres van caminant, altres tenen calambres, però no vull parar, sinó no arranque. La calor es insuportable. Em trobe ja a la última volta en la que decidisc no forçar més, m’adone que acabaré la prova patint menys del que pensava. Creue la linia d’arribada amb un temps de 4 hores i 18 minuts.

Després de vore la classificació, dels 220 participants, 30 han abandonat, fet que confirma la duresa de la prova. El guanyador ha invertit un temps de 4 hores i 12 minuts.
Pel que fa al meu resultat, he quedat en la posició 111 amb uns parcials de 42:56 al primer segment, 2 hores 46 minuts al parcial de bicicleta, que fa una mitjana de 29.13 km/h i 1 hora 48 minuts al tercer parcial.
Les conclusions que he de traure de cara al triatló d’Elx és que he de mantenir-me hidratat en tot moment, ixir amb coneiximent com en esta prova, fer alguna transició llarga abans de Elx i pendre’m el temps necesari tant a la T1 com a la T2. Diumenge estava un poc cansat però ja dilluns estava totalment recuperat de l’esforç.
La gent amb la que vaig tindre l’oportunitat de parlar comentava que aquest duatló era més dur que el triatló d’Elx, el camí ja està casi fet. Sols queda afinar un poc més en este més escàs que queda i a gaudir de la prova.