TRIATLÓ LLARGA DISTANCIA: ARENALES 113

És difícil explicar les sensacions d’una carrera tan llarga en unes linies però vaig a intentar-ho.
L’aventura comença el dissabte sobre les 15:30 quan partisc en Lourdes cap a Elx, després d’arribar allí, agafar el dorsal i deixar la bicicleta a boxes, peguem una volta per la fira del corredor, ens fem un gelat aprofitant que jugava el Barça i cap a Alacant a descansar. Després de vore el Valencia a dormir, encara que em va costar més del que em pensava (nervis, llit que no era meu, etc..). L’endemà a les 7:00 sona el despertador i després d’un desdijuni normal ixim cap a Arenales del Sol.

A l’arribar, l’ambient que es respirava era formidable, ho deixe tot a boxes i cap a la platja. No estava massa marejada, a més estava un poc nuvolós. A les 9:00 ixen les dones i els més veterans, 10 minuts després l’èlit i a les 9:20 el meu grup d’edat.

Comence la carrera a la part posterior perquè soc un mal nadador i així evitar colps. Els primers metres em servixen per a escalfar i ja a partir de la primera boia el grup va molt estirat. Les 4 boies que havíem de superar no es veuen massa, excepte la primera en la que es troba un vaixell com a punt de referència. No vaig gens còmode, perd l’orientació i no aconseguisc nadar a bon ritme. Va passant el temps i comencen a passar-me els triatletes que havíen ixit 10 minuts darrere de mi, cosa que ja sabia. Em quede un poc atònit de vore la facilitat en la que naden i la orientació que tenen. Ells en fan de referència d’ací a la costa, on arribe després de 41 minuts i 35 segons, temps dins de l’esperat. Em lleve el neoprè i després de comentar sensacions en Lourdes, qui es trobava a boxes esperant-me, em seque les cames, em pose calcetins, casc, sabates i a pel sector ciclista.

Durant els primers metres em de superar una forta pendent i després d’afrontar-la aprofite per a beure i pendre’m un gel i una barreta. Vaig a bon ritme i els quilòmetres van passant prou ràpidament. Les sensacions són bones a pesar de que tinc dolors estomacals, tanta mescla de gels, barretes i begudes isotòniques m’han produït aquestes molèsties.

Pel quilòmetre 26 es troba el primer avituallament, en el que decidisc pendre sols aigua i un gel per a vore si remiteix el dolor però res. Seguim cap a Aspe on la carretera pica cap amunt encara que bastant suau. Deixe’m Aspe i trobem el segon avituallament al quilòmetre 46, ja sols queda la meitat del sector ciclista. D’ací cap a Arenales la carretera pica cap avall cosa que em fa anar prou ràpidament. Els dolors no em deixem, cosa que em preocupa ja que en estes condicions es fa difícil córrer a peu. Quan ja estem arribant a boxes el dolor desapareix, ja fa una bona estona que no prenc massa coses, sols gels mesclats en aigua.

Arribe a boxes després de 2 hores i 42 minuts dalt de la bicicleta i més de 3 hores i quart de competició i ja sols em queda la mitja marató, casi res. Isc de boxes i em trobe de cames molt millor del que em pensava, també he segut un poc conservador durant el tram ciclista. Els primers dos quilòmetres són un infern, hem de pujar un tram de 70 escalons i un tram amb pendent molt forta, del quilòmetre 2 al 3 tornem cap a la zona de boxes i després de rodejar-la ens dirigim cap a la zona sur a buscar un camí que a principi està esfaltat però després es de terra, i d’ací a córrer per l’arena de la platja, quin patiment, girs de 180 graus, camí molt irregular i un altre tram per l’arena de la platja. D’ací per unes passareles cap a boxes i a fer el mateix recorregut una altra volta. Passen els quilòmetres i em sent bé encara que no vull forçar, el recorregut es molt dur i fa moltíssima calor. A la segona volta el tram d’escalons es fan duríssim, els puje caminant al igual que els triatletes que m’envolten. Cada vegada ho tinc més a prop, sols queden vuit quilòmetres. Vaig bevent aigua en cada avituallament i sols incremente el ritme l’últim quilòmetre quan estem ja per el passeig marítim.

Creue la linia d’arribada molt feliç amb l’aplaudiment de tota la gent que esta a l’arribada i en especial de Lourdes que em va animar durant tota la prova i m’ha donat suport durant tots estos mesos.

El cronòmetre marca 5 hores i 18 minuts, he acabat a la posició 545 de uns 1000 valents que van pendre la sortida. Els parcials han sigut els següents:
41 minuts i 35 segons al tram de natació, a la posició 807 per a completar els 1900 metres, 2 hores i 42 minuts per a fer els 90 quilòmetres en la bicicleta a la posició 403 fent una mitjana de 33,24 quilòmetres per hora i l’últim tram de córrer a peu en un temps de 1 hora 54 minuts a una mitjana de 5:30 el quilòmetre.

Després de prendre forces, intercanviar sensacions amb els companys i d’un bany a la platja i una bona dutxa, tornada cap a casa.

Ha sigut una carrera quasi perfecta, molt bona organització, molt bon ambient i a la que no li ha faltat ningun detall. Molts avituallaments i molt complets, molts voluntaris per a l’organització que no han deixat d’animar fins a l’últim triatleta, bona senyalització, etc.
Enhorabona als organitzadors i esperem repetir l’any que ve.