divendres, 27 d’agost del 2010

GRAN FONS INTERNACIONAL DE SET AIGUES

A la meua infància havia presenciat aquesta prova en varies ocasions i en aquesta ocasió tenia l'oportunitat de participar. Arribarem el meu germà, Pablo i jo com a corredors i ma mare, mon tio i la Bety com a espectadors sobre les 13:00 hores per tal de fer una paelleta i passar el dia per allí . Només arribar veiem que ja hi havia un gran ambient i molta gent, anem a fer la paelleta, que va ser tot un èxit i seguidament anem a recollir el dorsal i a relaxar-nos a la piscina. La prova començava a les 19:30 i constava de 15150 metres en un terreny molt dur on tot eren pujades i baixades, primer fariem un circuit urbà d'uns 4400 metres i seguidament una volta d'anada i tornada on ens creuariem tots els corredors. L'eixida es dona puntual amb uns 1500 atletes entre els que es trobava el gran Chema Martínez. Passe per baix de l'arc després d'uns 20 segons. Els primers quilòmetres es fan bastant lents degut a la gran aglomeració de corredors, quilòmetre 1 4:42, quilòmetre 2 4:46, però ja cap al tercer es pot avançar sense cap problema 4:47, de moment vaig a un ritme bastant constant a pesar de que no deixem de pujar i baixar, el quart quilòmetre es casi tot cap avall, 3:54, passem de nou per la linea de sortida on hi havia molta gent animant com a la resta del recorregut. De moment em trobe prou sencer i vaig sempre reservant energies, ja que encara queda molta carrera, ara ja ens disposem a fer la segona part del recorregut, d'anada i tornada, el quilòmetre 5 el pase després de 4:30, mentre que el sisé pica de nou cap amunt, 4:55. Poc després ens trobem en els primers classificats, ja porten 10 quilòmetres i jo encara no he arribat al seté. Em creue en 2 africans que van al capdavant, mentre jo vaig cap avall, però a pesar d'això encara van més ràpids que jo, al cap de mig minut aproximadament ens creuem en Chema Martínez, al que animem tots els corredors. Poc a poc anem creuant-nos a més corredors, passe el quilòmetre seté després de 4:11 i el vuité després de 4:07, ens dos van cap avall. Poc després arribe al gir de 360°, seguisc creuant-me corredors que van per darrere de mi. Ara venen 3 quilòmetre que son casi sempre cap amunt, no deixe mai d'hidratar-me en els avituallaments encara que l'aigua esta prou calenta. Quilòmetre 9 a 4:31 i els dos seguents a 4:50.

El cansanci va passant factura però encara queden quatre quilòmetres. El dotzé va cap avall en una forta pendent, hi ha que anar frenant en tot moment, 3:53. El quilòmetre 13 es fa molt dur, passem de baixar amb un pendent molt pronunciat a pujar una rampa dura, de fet es el quilòmetre que més tarde a fer, 5:22. De nou cap avall i rampa no molt llarga però duríssima, una vegada superada ja va tot cap avall fins a l'arribada, quilòmetre 14, 4:30. L'ultim quilòmetre ens endinsa cap al poble, aumente el ritme, passe el quilòmete 15 després de 3:49, sols falta la recta de meta, arribe després de 1 hora 7 minuts i 52 segons, a un ritme de 4:29, a la posició 219. Molt content de la carrera, a pesar de la duresa, ha segut increible l'ambient que hi havia i el nivell dels participant.
Molt bona bolsa del corredor amb samarreta tècnica i botelleta de vi inclosa.
Ara a seguir entrenant per a preparar els triatlons de València i Oliva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada