El Diumenge passat es va celebrar a València la festa del triatló en diferents proves: la olímpica en la que vaig participar jo i el meu germà, a les 8 del matí i seguidament la de distància sprint, per a finalitzar el el super-sprint i el triatló de la dona, per a promocionar aquest esport.
Em vaig alçar a les 6 del matí i després de desdejunar ja estava camí cap a València on arribe amb el temps just per a recollir dorsals i anar cap a la zona de sortida amb Ferran. Ai mare, m’he deixat el xip a la bolsa, no passa res no ixiré a la classificació i ja està.
La eixida es donava des de l’aigua, ens expliquen un poc el recorregut i ens dirigim cap a la eixida, l’aigua esta bastant calenta i quan encara ens faltaven uns 10 metres per a arribar a la linea de sortida, comença la prova. No passa res, ens servirà per a calfar un poc...
Els primers metres els faig prou tranquils però poc després em veig dins d’un grup en el que no es pot nadar, a més m’emporte unes quantes patades i colzades. Intente arrimar-me cap a la dreta per a evitar més colps i nadar més còmodament. Van passant els metres sense cap incident però vaig bastant lent. Després de 32 minuts i mig surt de l’aigua direcció boxes on em passe de llarg la zona on tinc la bicicleta pel que he de tornar cap arrere. Transició i a afrontar els 40 quilòmetres ciclistes. Pronte em trobe en terra de ningú, no veig cap grup en el que integrar-me. Faig els primers metres en solitar fins que arribe a l’altura de 3 ciclistesels quals es fiquen a roda, després d’una bona estona em gire per a demanar-los relleu però res, anaven molt bé així. Sort que poc després som absorbits per un grupet en el que anem passant a relleus alguns dels seus integrants, entre els que es troba el company Isma. Contínuament anem creuant-nos amb grups molt més nombrosos que el nostre, és el que te ixir mal de l’aigua.
Passen les 2 primeres voltes i a la tercera em limite a mantindre’m a roda, ja la última volta el grup ja es de uns 40 ciclistes, parle en Isma i em diu que vaja cap avant del grup ja que se’n formarà una bona al baixar de la bicicleta i val la pena estar al davant. Així ho fem i arribem bé a la transició després de 1 hora 15 minuts dalt de la bicicleta. Canvi de sabatilles ràpidament, deixe el casc i la bicicleta i a córrer.
Comence molt fort però em trobe prou sencer de forces pel que decidisc no disminuir el ritme, m’hidrate a l’avituallament i passe el primer quilòmetre a 3:51, en tot moment anem creuant-nos en la resta de la gent que ja està corrent. Hem de pegar 4 voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres. El segon quilòmetre el passe a 3:56, tercer a 3:58. De moment em sent bé. Quilòmetre 4 i 5 a 4:02 i 4:10.
A partir d’aquest moment ja comence a disminuir el ritme un poc ja que encara queden 5 quilòmetres. Faig el sisè quilòmetre a 4:12. Però els últims quilòmetres es fan llarguíssims, a 4:30 aproximadament i amb un mal sabor de boca perquè he corregut de més a menys a diferència de l’any passat on vaig acabar fort. Creue la meta després de 2 hores i més de 29 minuts d’esforç. A la fi he acabat a la posició 150 de 460 triatletes que acabaren la prova.
No massa content pel resultat ja que encara que en la natació i en el tram ciclista ho he fet més o menys com esperava, no he corregut gens bé, del errors s’apren i s’agafa experiència.
Enhorabona per al meu germà que ha finalitzat més de 2 minuts abans que jo a la posició 118.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada