dimecres, 18 d’abril del 2012

DUATLÓ LLARGA DISTÀNCIA SUECA 2012

Dissabte a les 11 es va celebrar el quart DLD de Sueca,10km run, 85km bike i 20km run, en  la que era la segona participació meva.
M’aixeque a les 8 i desprès de fer un bon desdejuni, em dirigisc cap a Sueca, el temps era perfecte, i a més no feia fent. Vaig a pel dorsal, prepare les coses i desprès de deixar-ho tot a boxes, faig un poc d’escalfament i cap a la zona de sortida. Es fa la presentació i uns minuts després de les 11 es donà la sortida. La idea era anar els primers 10 quilòmetres a un ritme còmode però bastant ràpid. Els primers metres serveixen per anar fent grups amb gent que anava a un ritme similar i poc a poc es va estirant la carrera. Els primers van molt forts, jo m’ubique en un grupet en el que vaig bastant còmode, passe la primera volta segons els que havia previst, 20 minuts i 30 segons, el garmin em marca més de 5000 metres. Ja a la segona volta m’apareix un poc de dolor abdominal i flat, que estrany, ni vaig massa forçat ni he pres res des de fa molta estona. Aquest dolor m’acompanya durant tot el tram de córrer. Complete el primer parcial desprès de 40:46, a 4:05 el quilòmetre, segons el previst.
Arribe a boxes i em canvie les bambes, em pose el casc, i a pel plat principal, 85 quilòmetres de bicicleta fent 3 voltes a un circuit de quasi 28 quilòmetres. Els primers metres els aprofite per a prendre’m un gel i hidratar-me, i prompte em passen almenys 4 o 5 triatletes. Poc a poc vaig agafant el ritme i les sensacions són molt bones, estic molt còmode acoplat i torne a avançar els triatletes que m’havien passat al inici. Sols crec recordar un que va molt ràpid i no aconseguisc passar-lo encara que el tinc sempre a la vista. Poc a poc la velocitat mitjana va augmentant fins a més de 35 quilòmetres per hora, pense que el vent el tenim a favor i que a la tornada ens pegarà de cara ja que no pensava que rodaria tant ràpid. Però desprès de completar la primera volta segueix en torn a 35 i les sensacions son bones, no vaig gens cansat. La segona volta va molt bé, sense vent i passant a algun duatleta mentre que a mi no em supera pràcticament ningun. Arriba un moment en que la mitjana del garmin indica 35,8. Impensable, no em preocupe per si em passa factura desprès ja que vaig molt còmode acoplat i no vaig al límit. La tercera volta segusic igual però ja comença a fer un poc d’aire però sols els últims 10 o 12 quilòmetres, moment en que la mitjana comença a reduir-se poc a poc. Em fique com a objectiu a tres duatletes que van fent relleus descaradament, dos d’ells del mateix club. Es fa difícil retallar-los temps però poc a poc vaig aconseguint-ho i finalment quan ja els tinc damunt, un jutge els sanciona, i ells dient que no havien fet res, a l’altra torneu, tramposos. Els avance i desprès de 2 hores i 24 minuts dalt de la bicicleta entre de nou a box. Nomes posar els peus a terra, les plantes dels peus les tinc molt tenses i carregades, mai m’havia passat, si no remiteix aquest dolor no podré acabar la cursa ni caminant. Em pose les sabates de còrrer i observe que sols hi ha sobre 45 o 50 bicicletes, vaig molt bé. Em pose a correr i a pesar de que em costa molt, els dolors van marxant poc a poc i al quilòmetre 3 ja no tinc cap dolor. Vaig més lent del que pensava però és el que tenen aquestes proves tan exigents.

No aconseguisc córrer per baix de 5 el quilòmetre. La panxa la tinc com oprimida i tampoc em deixa anar més ràpid. Van passant els quilòmetres i el ritme no millora, intene hidratar-me a cada avituallament però sols amb aigua, els gels no m’apteteixen i em rebolicaràn més la panxa. Vaig fent càlculs per veure si puc baixar de les 5 hores i cada vegada ho tinc més a prop. Finalment arribe desprès de 4 hores 54 minuts. Content sobretot dels 2 primers sectors però no tant de l’últim, crec que hagués pogut córrer més però les sensacions no eren massa bones.
He acabat a la posició 67 d’un total de 170 que han pres la sortida, fent els parcials 60, 36 i 96 en cada sector. Aquí es poden consultar les Classificacions.

Millorant poc a poc i sentint-me cada vegada millor. Ara a preparar el doble Olímpic de Terres de l’Ebre i l’IRONCAT.
Pel que fa a l’organització de 10. Amb això està tot dit. Mentre puga serà una de les meves proves a les que aniré cada any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada