dilluns, 25 de novembre de 2013

CURSA DE MUNTANYA DEL FARELL


ESTIC DE TORNADA AL MÓN DE L'ESPORT.

Desprès d’un gran període d'absències al món de l’esport per una operació (des de la mitja marató de Barcelona a finals de febrer), ahir em vaig tornar a posar un dorsal (a excepció de 2 curses aquest estiu a un ritme molt suau i encara sense l’alta definitiva).
La cursa elegida va ser la de muntanya del Farell, una cursa amb molt bon ambient i molt ben organitzada de la que m’havien parlat molt bé i no va defraudar.
La inscripció va ser pensat i fet, l’Andreu em va embolicar i mira...
La cursa tenia 13,2km i la primera meitat era pràcticament de pujada i desprès de baixada, tot excepte per dintre de Caldes amb terreny de terra.  La cursa era a les 10 del matí així que sobre les 9 estem per allí per recollir el dorsal i escalfar-nos una mica, a l'arribar fa molt de fred, uns 4°C però no fa vent i a l’hora de la sortida aquesta sensació de fred és menor.

Puntualment es dona la sortida i desprès d’uns segons em pose a córrer, l’objectiu és clarament fer un entrenament i mai amb la sensació d’anar al forçat o al màxim. Primers 2 quilòmetres per dintre de Caldes que transcorren amb total normalitat a un ritme de 4:45 i 4:50. El tercer ja per terreny de terra però encara sense massa pujada. El quart quilòmetre ja es fa una mica més empinat però vaig sempre a un ritme tranquil i sense mirar cronòmetre ni ritmes, sols gaudir de nou fent esport i veure’m al mig d’una cursa. El cinquè quilòmetre, el més dur de tot no deixa de pujar per uns paratges increïbles i amb molta vegetació, molta gent i molt bon ambient, estic gaudint com si fóra la primera cursa, hem sent lliure i molt viu, gaudint en cada petjada. Del sisè al novè terreny ondulat i trams de senda que es fa molt agradable. Del novè fins a l’arribada ja és tot pràcticament cap avall. Vaig molt sencer ja que he anat dosificant tota l’estona. A la baixada el grup amb el que vaig es dispersa però no puc seguir als de davant, no per forces sinó perquè no tinc la destresa suficient per a baixar, les curses de muntanya s’han d’entrenar com una disciplina més. No m’importa, estic passant-ho bé. Els últims quilòmetres, a pesar de la meua “destresa” baixant es fan molt ràpids, tots per baix de 3:50. Arribe al poble i ja sols queden 500 metres, em veig bastant sencer i augmente el ritme una mica arribant després de 1h 0min i 17 sec. La mitjana és de 4:35 i la posició 138 d’uns 700 arribats, encara que això és secundari.
L’Andreu va fer una carrera molt bona entrant a la posició 38 i baixant de 55 minuts, eixe és el camí.
RESUM DADES GARMIN
 El més important és que he tornat a córrer desprès d’uns mesos molts durs i de molta incertesa però ja estic veient la llum al final del túnel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada