CURSA DELS MUSSOLS

Dissabte quan estava fent-se fosc es donava la sortida a una cursa nocturna de muntanya pels voltants de Sant Quirze, concretament 13400 metres de trail molt entretingut.

Un company no podia anar i em va passar el dorsal i també el frontal per a poder córrer, ni en tinc ni havia corregut mai de nit per muntanya.

L’experiència va ser molt agradable, després d’escalfar no més de 2 minuts, ja que vaig arribar molt just i a més no em decidia per quina roba posar-me. Finalment opte per pantalons curts i mànega curta amb un paravent a sobre.

Em situe a la sortida per la quarta fila poc més o menys i a córrer, després d’una sortida bastant ràpida decidisc avançar posicions i aprofitar el terreny pla i amb llum. A poc a poc vaig guanyant posicions fins a posar-me sobre el lloc 20 i veient el cap de cursa que van molt ràpids. Van formant-se grupets i cadascú agafa el seu ritme. Només sortir del poble es fa fosc i veig que el frontal fa molt poca llum amb comparació amb la majoria de la gent que va al meu ritme, i això que la pila era nova.

No passa res mentre vaig en grup la llum del voltant em serveix però el problema em ve quan em quede sol. Les pujades prou bé, ja que al ritme que puje el frontal il·lumina a un parell de metres i és suficient però el problema va vindre en les baixades, ja que com el ritme és més alt no podia anticipar-me al terreny irregular. Veig que serà una loteria arribar sense caure a terra o baixar molt el ritme. A poc a poc, i a les pujades vaig avançant posicions, pense que vaig una mica massa ràpid però vaig a provar-me. Van passant les primeres pujades i em situe entre els 10 primers, a les baixades intente posar-me amb gent que porta frontal, tots molt lluminosos però a les pujades vaig a la meua. Passe pel primer punt intermedi i em diuen que vaig el vuité, pense que la carrera és llarga i que el frontal no em deixarà anar ràpid a les baixades. 

Avance a un corredor en una llarga pujada però en una baixada molt tècnica em passa molt ràpid i no em puc enganxar a ell, ho intente a la següent pujada però ha marxat massa ràpid. Van passant els quilòmetres i a les baixades la gent que porte per darrere s’acosta però en apropar-se amb la llum que em fan els torne a soltar i a les pujades de nou augmente la distància. Això és la tònica general de la carrera fins que avance a un corredor i em situe seté.

Estic gaudint a les pujades però les baixades es fan eternes per la inseguretat amb la qual baixe unida a la meua mala tècnica. Quan queden 2 quilòmetres m’agafa un per darrere que baixa molt ràpid però m’apegue a ell i a la seua llum i avancem a 2 atletes més, arribem a un encreuament ja quasi baix i no sabem ni ell ni jo si hem d’anar a la dreta o a l’esquerra, jo que vaig davant li pregunte i em diu que creu que cap a l’esquerra, però uns metres després de girar rectifica i diu que no, que cap a la dreta, canviem la trajectòria però ara va ell uns metres davant de mi suficients per no poder agafar-lo fins al final. Arribe sisè a 4 segons del cinquè i amb sensació d'haver pogut fer-ho millor en un bon frontal, a pesar de tot contentíssim per la cursa, les sensacions i el resultat. Molt bon ambient en una cursa que va reunir a uns 500 atletes amb ganes de córrer.

L’any que ve repetirem si el calendari ho permet. Molt recomanable.
Finalment 58 minuts i 7 segons a 4:20 el quilòmetre de més de 450 arribats.
Classificació on aparec amb el nom de Miquel que em va passar el dorsal