Després de la decepció
del Doble Olímpic de Terres de l’Ebre em vaig inscriure a l’extreme man de
Salou. Les inscripcions es tancaven just una setmana abans i ho vaig fer eixe
mateix dia desprès de pensar-ho molt.
Arribem dissabte
Lourdes i jo cap a les 16:00 de la tarda per fer el Check-in de la bicicleta.
El desplegament és brutal i els boxes no s’acaben mai. Deixe la bicicleta al
lloc, un passeig per la fira del corredor on vaig tenir l’oportunitat de fer-me
una foto amb Marcel Zamora, futur guanyador de la prova, quin exemple, com a esportista
i com a persona...
Sopar i prompte a
dormir que a les 5 tocava el despertador. La veritat que vaig descansar bé i
vaig baixar a esmorzar amb temps per endavant, la sortida era a les 6:45.
Emotiu minut de
silenci en record a Yago Lamela i es dona la sortida. Primers metres que
serveixen per a entrar en calor i poc a poc agafe el meu ritme. Colps per tots
els costats però no entre en la guerra i preferisc allunyar-me de la multitud i
nadar còmode. A pesar d’això hi ha moments en que em trobe de nou al mig de
grups i els cops són inevitables. Les boies es veuen amb molta facilitat ja que
tenen globus penjats que ho faciliten. Van passant els metres sense cap
problema i quan falten 300/400metres augmente un poc el ritme i comence a
activar les cames per a el tram ciclista. Isc de l’aigua desprès de 32 minuts i
28 segons, el garmin em marca 2 quilòmetres justos. No està malament el temps
que he fet. Dintre del que esperava. Transició llarguíssima i a per la
bicicleta.
Veig a Lourdes que m’anima i em dona molta força. Em sorprèn que a
boxes encara queden moltes bicicletes de la primera sortida, amb la que he ixit
jo. Em dóna molta moral, a més, es suposa que són els triatletes més complets .
Amb tranquilitat em pose casc, ulleres, dorsal i a pedalar.
Primers quilòmetres
que serveixen per a prendre’m un gel i beure bastant aigua. Pel quilòmetre 5
aproximadament hi ha un gir de 360° que em serveix de referència per veure la
gent que tinc per davant. Marcel ja va destacat a un ritme infernal. Conte i
vaig aproximadament per la posició 70. No està gens malament per a mi. El que
comença a fer-me ràbia és veure els grups que s’estan formant. Jo com sempre,
vaig a fer la meua carrera sense pensar en els demés. M’avança algun triatleta
i jo passe algun però sempre respectant les normes. Pense que a l’arribar a l’autovia
els grups es dissoldran i cadascú farà la seva carrera però no.
Entrem a l’autovia
i ràpidament em passa un pilot de ciclistes. Em sorprèn molt perquè vaig a molt
bon ritme, però el que més ràbia em fa és que em passe gent que jo prèviament
havia avançat quan anaven sols però al ser absorbits s’han posar a fer
dràfting. Allà ells. Jo seguisc a la meva i estic un bon tram sol, és normal,
tota la gent que venia per darrere o s’ha enganxat al pilot o s’han quedat sols
per darrere. Pel quilòmetre 25 sent que s’apropa un triatleta per darrere i em
passa a una velocitat increïble, Sergi Escobar, brutal la velocitat..
Van passant els
quilòmetres i la velocitat no decreix, en torn a 37km/h de mitjana, l’asfalt de
l’autovia i les rectes llargues ajuden, encara que hi ha alguna rampa que talla
el ritme. Al quilòmetre 48 hi ha 2
quilòmetres de pujada i 2 quilòmetres més endavant hi ha un altre gir de 360°
on fem el canvi de sentit. Abans de la pujada hi ha l’inici del speed point,
que ens mesurarà el temps de cada triatleta en pujar i baixar aquest tram. La
catifa que posen a terra em fa perdre el bidó d’isotònica. Ja comence a
creuar-me de nou als primers triatletes, primer Marcel, més tard un altre
triatleta i ja desprès un gran grup de uns 10/12 triatletes, sense comentaris.
Més grups i més grups, complicat poder contar a tots els components. Identifique
al grup que m’ha passat... Quina impotència. Gir de 360° i tornada cap a Salou,
M’avança un triatleta del Jovent 79 i intente tindre’l com a referència. A les
pujades s’allunya un poc però en el pla o baixada m’aprope a ell. Poc desprès
ens torna a avançar un gran grup, els mire amb cara de poc s amics però no
tenen vergonya, tots acoplaets uns darrere d’altres. Em quede un poc darrere
amb l’altre triatleta del Jovent 79 i comentem la jugada. A les pujades però
els passsem i intentem marxar però al cap de uns metres ens tornen a agafar.
Finalment els diem que això no està permès però no ens escolten, a més les
motos dels jutges, no fan res per evitar-ho. Més endavant tornem a soltar-los i
deixem l’autovia dirigint-nos ja cap a Salou però a les rotondes de l’entrada
ens tornen a agafar. El company de batalla molt emprenyat comença a
insultar-los: “Hijos de puta, ahora si que correréis, bien frescos que estáis,
cabrones”, però ni cas.
Arribe a la
transició, ben col·locat a la primera posició per evitar possibles caigudes,
llarga transició fins deixar la bicicleta, em canvie les bambes, gorra per a la
calor i a córrer, per davant 21km. El circuit eran 4 voltes a un recorregut de
4,5km però que tenia 1,5km d’enllaç fins arribar a aquest punt. Primers metres per dins
de Salou fins arribar al circuit on no veig a ningú, ni per davant ni per
darrere. Mire el garmin i vaig a 4min/km aproximadament, se que no aguantaré a
aquest ritme però vaig a aprofitar ara que em sent molt bé. Poca gent corrent
encara. Passen els quilòmetres i la primera volta em serveix de reconeixement,
pensava que era totalment plana però estava molt enganyat, un circuit prou puja
baixa amb una rampa de 200m que es fa realment dura i més desprès del que
portem. Intente hidratar-me en cada avituallament parant si fa falta, la
calor obliga a fer-ho. Passe els primers 10km per baix de 41 minuts, estic
corrent molt bé però el ritme comença a decaure, sobretot els trams de pujada,
que es fan durs. La tercera volta és la més dura mentalment però una vegada
passada sé que ja ho tinc a tocar. Em dona molta moral veure que la gent no té
encara les 4 polseres i jo si, deixe el circuit i vaig de tornada cap a l’arribada.
La recta final es fa molt curta, emoció i moltes coses em venen al cap.
Allà
veig a Lourdes animant-me, arribant desprès de 4 hores 20 minuts i 51 segon.
Contentíssim i molt orgullós de tornar a ser Finisher i més de la manera en que
ho he fet. Posició 63 de més de 1000 triatletes fent els parcials 108 a la
natació, 124 a la bicicleta a 37 de mitjana per als quasi 82km i el 44 millor
parcial del tram de córrer, 21,6km a 4:13 de mitjana.
Molt bona organització
i res a dir a la organització. Tema dràfting no vaig a dir res més, cada triatleta
sap el que fa i per què ho fa, però els jutges també han de fer la seva feina. Hi
havia moments que es feia difícil anar molt separat però si es vol es pot.
NatacióCiclisme
Córrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada