TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES

TRIATLÓ PLATJA DE TAVERNES

La primera edició del triatló olímpic es va disputar el 29 de Juny a les 9:00 i encara que no tenia previst fer-lo em vaig animar i allí em presentava. La idea era com sempre donar-ho tot sabent que la natació feia temps que no la entrenava però amb l’esperança de fer una bicicleta decent i corrent si que havia fet bons entrenaments.

La eixida amb un poc de retard i sense neopré, encara que fins l’últim moment no va estar clar pel tema de meduses. Molt ambient ja des de la eixida de la natació on arribe amb el meu germà, Juan i tots els seus companys de club. Tret de sortida i a l’aigua, molts colps a l’inici però poc a poc el grup va estirant-se. Intente nadar a tot el que puc però sempre guardant per al que quedava. Van passant els metres i les sensacions són prou bones. Després del primer gir cap a l’esquerra quedava un llarg tram de natació paral·lela a la costa on les boies estaven bastant allunyades entre si i costa un poc orientar-se. Després d’aquest tram, ja encarem cap a l’arena on arribe després de 23 minuts, sorprés pel bon temps que havia fet.

 Veig que el meu germà va uns metres davant meu. Intente fer una ràpida transició per a vore si em puc enganxar a ell i fer la bicicleta junts però a la transició perd uns segons buscant la bicicleta i només posar-me a pedalar la cadena de la bicicleta se’n ix. No perd massa temps però suficient per a no arribar a contactar amb Ferran. Continue sol a bon ritme però no conseguisc contactar en ningú per davant, m’estic desgastant i no guanyaré res. Decidisc esperar el grup que ve per darrere. Una vegada m’absorbeixen veig que no hi ha ganes de col·laborar i sols passen a relleus 3 o 4 triatletes de més de 10. Poc desprès veig que ve un molt bon grup per darrere amb bons ciclistes així que pense en enganxar-me i segur que em porten cap a davant. Mentre estic tirant del grup som absorbits pel grup que venia darrere però al ixir de la rotonda, arranquen molt fort i entre fundit que estava del relleu i que no m’he enterat, perd l’última oportunitat de agafar el tren que em portaria cap a endavant.

 A partir d’ací comença una nova carrera, perdre el menor temps possible i acabar dignament. Ens quedem un grup d’uns 15 triatletes en els que sols passem 3,4 persones a relleus, uns altres o no volen o ni tan sols saben fer un relleu sense posar en perill a la resta. Vaig desgastant-me molt més del que volia però preferisc donar-ho tot que esperar a cua de grup. 
Arribe a la t2 i ja sé que la carrera serà lenta. Les cames molt cansades i un poc desmotivat per les errades tan infantils que he comés.

El tram de correr no té secret, intente correr el més dignament que puc però no hi ha manera, continue perdent alguna posició i se’m prou llarga. Justament la disciplina que millor portava és la que més malament faig, mentre que la natació que no l’havia entrenat ix millor que res.

Finalment posició 32 de uns 150 i els següents parcials:

Swim: Parcial 25 en 23:23

Bike: Parcial 30 en  58:32 a 37Km/h de mitjana

Run: Parcial 57 en 38:59 per als 9.2km a 4:14 de mitjana

Analitzant els parcials, no sé si mai havia fet uns parcials cada vegada pitjors, síntoma de que alguna cosa em va fallar. Normalment és completament al reves, el pitjor la natació i el millor el correr, quan passa això tot va millor.

Brutal l’actuació del meu germà entrant sisé i Juan fent top ten també i destacada actuació del C.A. La Valldigna fent primers per equips. A continuar entrenant i ara si toca posar-se les piles per a Antella i sumar volum de cara a Ican Gandia.