Per tercer any vaig participar en aquest
fantàstic triatló i de nou no va deixar indiferent a ningú.
La prova començava a les 18:00h amb 4
sortides, a mi em tocava la tercera a les 18:06 minuts. Arribem allà Lourdes,
Daniela que per primera vegada ens acompanava a un triatló i jo. Amb molt de
temps deixe tot a boxes i tinc temps per relaxar-me però no per a escalfar a l’aigua,
quan anava a fer-ho els jutges diuen que tots cap a fora que entrarem segons
ordre de ixides, així que sense escalfar vaig començar a nadar.
La natació la vaig començar bastant bé, nadant
còmode i a ritme bastant regular amb poca gent per davant però a mesura que ens
acostavem al gir la massificació feia difícil nadar còmode, el gir de les 2
boies vaig haver de fer trams a braça ja que era impossible nadar, la tornada
més rapida pel corrent a favor però vaig començar a avançar gent de la sortida
anterios que m’obligaven a canviar la trajectòria, finalment 19:46 per
completar els 1200m. Transició llarga i a per la bicicleta, hi ha poques
bicicletes però evidentment molta gent ha sortit 3 i 6 minuts abans que jo.
Agafe la bicicleta i veig a Lourdes i a la Daniela, la seua presència em dona
molta força per fer un bon triatló, pedale a molt bon ritme, sé que fins a dalt
del port he de donar-ho tot i despres ja vindrà un tram amb descans abans d’afrontar
la segona pujada.
No pare d’avançar a triatletes cosa que em motiva, el primer
port el supere a molt bon ritme i és el moment d’oxigenar un poc les cames però
sense dormir-se, aprofite per beure aigua i prendre’m un gel, fa molta calor.
Arribant a la presa de Tous ve el segon tram difícil, 1.5km d’ascenció que es
fa més pesat, continue passant gent mentre que fins al moment sols m’ha passat
un triatleta a un ritme brutal. D’ací dalt ja va és tot terreny favorable fins
a la T2, baixe a bon ritme però amb precaució ja que hi ha molta corba.
Arribant a la T2 intente prendre’m un segon gel però m’ha caigut, canvi de
plans. Hauré de fer el sector de córrer amb aigua.
T2 bastant ràpida on em sorprèn que estic molt
sencer de cames i amb moltes ganes de córrer. Em pose les bambes i la gorra i a
donar-ho tot, sols queden 8,6km. Començe fort però sempre guardant que entre la
calor i que encara queden 30 minuts de cursa, puc pagar l’esforç. A la ixida de
la T2 torne a vore a la família, cosa que em dona un extra de motivació, mire
el garmin i vaig a 3:56, ritme bastant bo. Molt d’ambient pels carrers d’Antella
i un dia espectacular. A cada avituallament vaig bevent i tirant-me aigua pel
cap, continue avançant a triatletes i em sorprèn amb la facilitat que estic
corrent, en tot el tram de ciclisme sols m’ha passat un triatleta mentre que
corrent de moment ningú m’ha avançat.
Passe la primera volta de les 2 i agafe
la goma que ens indica que ja sols queda una volta, uns 4km, el ritme segueix
sent molt bo i el ritme mig ja ha baixat a 3:54. Decidisc augmentar un poc el
ritme ja que vaig bé i ja sols queden 4 km, continue corrent concentrat i el
fet d’avançar a molta gent motiva molt. La recta final és queda curta i estic
molt content de com he fet el triatló de menys a més i amb ningún moment de
davallada física. No se en quina posició he entrat ni m’importa massa però sé
que de segur ha anat molt bé, esperava fer la posició 50 aproximament.
Al arribar a casa veig els resultats i
sorpresa més que agradable, parcial 70 a la natació amb 19:46, parcial 48 a la
bicicleta amb 55:29 a una mitjana de 33,5km/h i parcial 19 corrent a una
mitjana de 3:52 per acabar a la posició 20 de 500 participants.
Ambient magnífic, triatló especial que repetiré
mentre puga i un nivell molt alt. Felicitar a voluntaris, organització i a tota
la gent que fa possible aquest esdeveniment. Antella és triatló.
Ara amb la motivació d’aquest resultat a
preparar com cal el Ican Gandia d’Octubre. Pel camí alguna cursa a peu,
començant hui mateix per Simat, seguint per Benifairó i a l’Agost alguna
travessa si puc, alguna volta a peu, i a Setembre ja buscaré algun triatló per
acabar de fer la preparació. A Octubre segurament tornaré a Antella per a fer
el Masís, un half que segur que està a l’altura del que acabem de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada